amunt i avall

Quin avorriment...

2012-01-24T23:16:00.003+01:00

... nevarà algun dia d'aquests ??!!

Ja que no hi ha neu... uns consells

2012-01-15T22:39:00.001+01:00

Intensiu a Sant LLorenç i l'Obac

2012-01-08T23:54:00.005+01:00

A part d'un dia que vaig estar per Montserrat, la resta de dies han estat un intensiu a Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac.
Amb diferents excuses: fer geocaching, descobrir nous racons, investigar nous camins, he anat fent diverses activitats, i no només caminar: una via ferrada, espeleologia, jardineria en un camí que estava ben tapat, amb les tisores de podar i tot...

Us deixo unes quantes fotos i una de les rutes que he fet (tot i ser festiu no vam veure ni una persona en tot el dia)

La línia Pirineus

2012-01-02T22:50:00.013+01:00

Una 'investigació' que m'ha costat tres sortides per poder trobar els búnquers que hi ha a la Vallferrera relacionats amb aquesta línia defensiva que va encarregar construir el dictador Franco.
A partir d'unes indicacions en un llibre i d'un plànol esquemàtic... i tres incursions a la zona he pogut localitzar els búnquers i els abrics construits en aquesta zona, i que constitueixen el (Centre de Resistència) CR-73 Monteixo.

I ara ja he començat a buscar els que hi ha per la zona del poble de Norís (CR-72), de moment en una primera recerca només he trobat un dels abrics, a més d'emportar-me unes quantes esgarrinxades d'esbarzers i vegetació diversa... però tornaré!!

Eixerto i Besan

2012-01-02T21:09:00.005+01:00

Amb els darrers dies de l'any una excursió 'diferent', ja que no es corona cap cim ni es veuen coses impressionants... senzillament es tracta de fer un viatge al passat tot visitant aquestes dues valls: la Vall d'Eixerto i la Vall de Besan, enllaçant-les pel Pla de Nègua.

Les bordes, però sobretot els camins, amb infinitat de parets i pedres ben endreçades per facilitar el pas del bestiar. Amb tota la feina que hi ha feta, es pot intuir la importància d'aquest tros de muntanya, ara oblidada.

Si podeu aneu-hi, preparats per disfrutar i per buscar-vos una mica la vida, ja que alguns trams de camí han desaparegut totalment.

I per acabar, la visita al poble de Besan.

I si hi voleu anar, a la tardor ha de ser impressionant.

Bon Nadal

2011-12-23T17:22:00.002+01:00

Bon Nadal a tothom i feliç 2012, carregat d'il·lusions i, si pot ser, millor que el 2011.

I que mai falti una muntanya als vostres somnis

La neu pot esperar...

2011-12-06T23:07:00.011+01:00

... bàsicament perquè encara no ha nevat (gairebé) res i en llocs molt concrets (Ull de Ter). Així que em dedico a 'caminadetes' i bicicleta.
El cap de setmana va ser molt profitós. Dissabte vam estar per la Serra de l'Obac fent un itinerari força llarg i anant a alguns llocs que no hi havia estat mai, entre ells, el turó de Castellsapera. A més ens va fer molta il·lusió perquè vam trobar el nostre primer geocatxé i perquè sen's va 'aparèixer' l'espectre de Broken; un fenòmen meteorològic difícil de veure per les nostres terres el Vallès (la teva ombra es projecta a la boira i queda envoltada per un arc de Sant martí). El moment va ser molt fugaç i quasi no el vaig poder ni retratar.
Diumenge anem amb la bici fins la Creu de l'Aregall. Va estar bé sobretot per canviar de llocs i descobrir zones noves.

I, allargant el cap de setmana, avui hem estat per Montserrat fent una travessa, uns quants catxés més i esperant a que passi demà per tornar-hi... a fer més sortides, vull dir.

Serra dels Tossals

2011-11-27T21:17:00.005+01:00

Després de fer, dissabte, una petita-gran matada en BTT anant fins a l'Obac i tornant, avui diumenge hem fet una sortida a un d'aquells raconets que amaga el nostre petit país: la Serra dels Tossals.
Amb un petit esmorzar a peu de cotxe amb coca i xocolata comencem la caminada per un fantàstic bosc de faig, fa fresca i s'agraeix la caloreta que t'entra al cos quan vas cara amunt.Parem a fer l'esmorzar de veritat i anem fent fins passar al vessant sud de la Serra; canvi de vegetació i de temperatura. Ara fins i tot fa calor(eta). Aquest tram del recorregut, seguint la carena, ens depara grans vistes de les muntanyes properes i de la plana, de Montserrat fins als cims del Pre-Pirineu.
Seguim fins a les runes del Santuari dels Tossals on parem a dinar. També aprofitem per tocar la campana que hi han posat, en una mena de torre.
Quan acabem, baixem cap al cotxe i collim uns quants bolets.

Rubí - Montserrat

2011-11-20T21:07:00.003+01:00

El temps ens ha respectat i ens ha permès anar fins a Montserrat sense mullar-nos, tot i que a l'hora de sortir ha caigut un ruixat que ens ha fet dubtar.
Hem arribat a dalt fresquets, sense massa fred, i una mica enfangats... només una mica.

Collserola

2011-11-17T22:05:00.000+01:00

Una volteta el cap de setmana per Collserola

Passats per aigua

2011-11-06T11:32:00.003+01:00

Ahir dissabte vam fer una trobada amb els companys Vilanovins del Muztag i amb parents, amics i coneguts. Com és normal d'imaginar la trobada va consistir en una lleugera, molt lleugera, caminadeta (però no per això menys interessant) i en una gran, força gran, costellada i diversos i variats complements.

I avui diumenge, amb les costelles i l'allioli encara fent tombs per la panxa, havíem d'anar de Rubí a Montserrat en BTT fent la ja clàssica bicicletada. Però ja veieu que estic escrivint aquesta entrada... o sigui que l'hem suspès per la pluja que queia a aquelles hores.

Vic-Rubí

2011-10-31T16:13:00.006+01:00

Ja recuperat una mica del tute que ens vam donar ahir, escric quatre ratlles de la sortida.

Som a Vic a les 7 del matí, just quan surt el sol i entre això i la boira el fred es nota. Ràpidament, però, escalfem motors amb les pujades que ens anem trobant. Al cap d'una estona sortim de la humitat i la caloreta es comença a notar.

I poc a poc anem fent camí, sempre cap al sud, per anar passant per diferents llocs: Muntanyola, Collsuspina, Santa Coloma Sasserra (on parem a esmorzar), Castellcir, Sant Quirze de Safaja, i entre Gallifa i Sant Llorenç Savall arribem a Castellar del Vallès (i una mica de dinar), Sabadell, Sant Quirze i finalment Rubí.

Núria - Carançà

2011-10-17T21:00:00.009+02:00

El passat diumenge fem la clàssica travessa de Núria fins a Toès, passant per la Vall de Carançà i les seves famoses gorges amb els ponts i les passarel·les.

Sortim amb el primer cremallera i a quarts de nou ja estem caminant. Fins al Coll de Noucreus pugem amb la fresca i ràpids. Ara tot és baixada... una llarga baixada de 2000 metres de desnivell.
Anem fent camí i passem pel Refugi del Ras de Carançà, entrant ja en terreny boscós, amb la tardor en tota la seva plenitud. Al final comencem a trobar les passarel·les i els ponts penjats de les Gorges, i més enllà l'espectacular tram de la cornisa que finalment deixarem per tornar al riu i al poble de Toès.

Allà agafarem un bus que ens portarà (per 1 euuurrrruuu) fins a l'estació de tren d'Enveitg, i d'allà fins a Ribes a recuperar el cotxe.

Una bonica i molt interessant excursió, que es pot dividir en dues etapes fent nit al Refugi. El tram de les Gorges i de la cornisa és espectacular.

Molt recomenable.

La darrera foto és de l'estació de la Renfe d'Enveitg-La Tor de Carol... la vaig trobar, senzillament, surrealista.

Caminada Nocturna

2011-10-03T20:05:00.003+02:00

Jo, a això de caminar de nit no li acabo de trobar la gràcia, tot i que veig que a molta gent sí que li deu agradar la idea.

Doncs res, la 4a caminada ja està feta, l'any que ve haurem de fer tres mil inscripcions perquè pugui venir tothom i anar fent.
D'aquest any me n'emporto que l'escombra no ha hagut d'esperar gaire als últims i una ampolla al taló que em sembla que mai no me n'havia sortit cap de tan bèstia (us posaria una foto però és bastant desagradable); i el pitjor és que la vaig descobrir quan vaig arribar a casa... i avui patint en silenci.

Us deixo amb el fantàstic reportatge que va fer Rubitv.cat

A reveure

2011-09-27T20:24:00.003+02:00

Més fotos fent clic aquí

Taga

2011-09-05T23:09:00.003+02:00

Només sortir de casa la cosa, el temps, s'ha posat malament i ha començat a ploure, allò no tenia bona pinta, però ja que ens havíem llevat d'hora hem seguit fins a Ribes de Freser i Pardines. Tot ben tapadet i a punt de seguir plovent, però amb més fe que altra cosa hem anat pujant fins la creu del Taga.
Allà, entre algunes ullades entre les boires hem vist alguna cosa. Cap avall que s'hi està més bé.
Hem acabat a casa menjant del 'tupervare' que portàvem per fer un pícnic al mig del camp...

1a Pujada al Port de Boet

2011-08-31T22:07:00.003+02:00

Fa anys, molts anys, camí de Port de Boet, que uneix les valls franceses d'Auzat i Vic-de-Sos i la Vallferrera, es celebrava un mercat d'intercanvi de productes locals. El lloc, una mica abans del Port des del vessant català es coneix amb el nom de 'lo mercat'.

Aquest diumenge quasi un centenar de persones ens vam trobar dalt del Port per recordar aquesta relació entre ambdues valls. Vam compartir estada al coll, parlaments i degustació de productes típics: formatges i melmelades, i també bon vi del vessant francès i embotits i ratafia del vessant català. I el que havia de ser una degustació va acabar sent el dinar... i encara en va sobrar. Tot amenitzat amb música d'acordió.

Esperem que la iniciativa segueixi els propers anys i que hi vingui molta més gent.

Muztag-Ata (final)

2011-08-25T19:09:00.005+02:00

Amb la sensació de feina ben feta i de que tot ha rutllat perfectament i que només ha faltat (personalment) poder trepitjar el cim.

Un cim que sembla fàcil però que no ho és tant: la dura pujada al camp1 repetida fins a cinc vegades i sempre ben carregats; el 'divertit' i canviant tram d'esquerdes per anar al camp2 i l'interminable pala i d'aquí en amunt pales i més pales i l'escassetat d'oxigen a l'aire, el nostre 'enemic invisible'.

Bones sensacions amb les amics de Rubí, amb els 'companys' (ara crec que ja podria dir que quasi amics) de Vilanova i amb els sud-tirolesos. Bon ambient tots els dies al camp base i a la muntanya i també als viatges i fent una mica de turisme.

Quan anem a pujar muntanyes es tracta de 'fer cim, passar-ho bé i tornar'. Però cal fer-ho en l'ordre invers: primer tornar - ja som a casa; després passar-ho bé - no ho dubteu si us dic que ens ho vam passar molt bé i per últim, i si es pot i es deixa, trepitjar el cim - això no ha pogut ser (però no passa res que ja hi estic acostumat)

Agrair a tots els que ens heu fet suport en aquesta aventura i sapigueu que el piolet i l'estelada del nostre amic Pau sí que van arribar a dalt de tot.

A la foto ens podeu veure deixant el camp base del Muztag, que va ser casa nostra durant vint dies, i fent una darrera mirada a la muntanya que des d'aquí no es deixa apreciar en tota la seva grandària

Muztag-Ata

2011-07-22T13:44:00.004+02:00

Doncs en aquest cim de 7546 metres de la Xina és on passaré les meves vacances durant un mes.

Mont Rosa

2011-07-15T20:06:00.007+02:00

És l'activitat que hem fet aquest any pels Alps, un trosset del massís del Mont Rosa.
El primer dia prenem unes cadires fins al Pas Betaforca i d'allà pugem fins al Refugi Quintino Sella, amb el darrer tram equipat amb cordes; més espectacular que difícil.
El segon dia pugem fins al cim del Castor, un 4000 senzill amb una bonica aresta final. El dia es tapa una mica però encara ens dóna temps a arribar-nos a la base del Liskam.
El tercer dia creuarem del Refugi Quintino Sella fins al Refugi Gnifeti. La pujada del Nasso del Liskam ens demana atenció (mokta atenció) i treballar una mica pel tram de gel que hi havia.
El quart i últim dia baixem fins a Stafal, on tenim el cotxe, sota una pluja persistent, que fa que arribem ben xops (i no hi ha fotos perquè la càmera era ben guardada a la motxilla)

Acabem amb una bona birra i una bona pizza... i fins l'any que ve.

Euskadi

2011-07-15T19:56:00.004+02:00

Uns dies per Euskadi 'només' han donat per pujar uns quants cims; de fet vam pujar els Hiru Andiak - els tres grans (Gorbea, Anboto i Aizkorri)i el Txindoki; per tastar una miqueta la seva gastronomia, per fer una mica de turisme i per quedar-se amb ganes de tornar-hi un altre cop.

Unes quantes fotos sense cap mena d'ordre ni de lògica

Pèrdua

2011-06-14T19:53:00.006+02:00

Segons Enciclopèdia catalana
pèrdua. [med i pat] Carència, disminució, dany; hom parla especialment de pèrdua de calor, de la memòria, de substància, etc.

pèrdua. Quan una ala o un rotor entren en pèrdua (per defecte de velocitat o per excés d'angle d'atac) tendeix a produir-se el desplomament de l'aeronau.

pèrdua. [compt] Resultat comptable negatiu. El resultat de l'activitat econòmica d'una empresa es defineix com la diferència que hi ha entre els ingressos i els costs

pèrdua de velocitat. Aquesta velocitat ha d'ésser inferior a la d'aterratge. La pèrdua de velocitat s'esdevé també en el rotor d'un helicòpter.

angle de pèrdua. [aeron]. sustentació. Per a valors de l'angle d'atac més grans que l'angle de pèrdua, la sustentació cau bruscament.

pèrdua de càrrega. [hidr] Disminució de l'altura de càrrega en tot fluid en moviment, entre un punt corrent amunt i un punt corrent .

pèrdua. [fisiol anim] Hemorràgia o fluix procedent de la matriu.

pèrdua. [med] Participant que deixa de formar part d'un estudi clínic, ja sigui per voluntat pròpia, per decisió de l'investigador o per qualsevol altre motiu.

pèrdua. [fisiol anim] Fluix.

venda a pèrdua. [econ] Venda d'un producte al preu inferior al del seu cost, adquisició o reposició.

pèrdua. [tecnol i electrot] Diferència entre els valors d'una magnitud fornida a un sistema i la de la mateixa natura restituïda pel dit sistema.

#catalanrevolution

2011-06-09T18:01:00.002+02:00

Força interessant aquest llarg article...

Moles del Corb i Sant Honorat

2011-06-07T18:28:00.004+02:00

Seguint la tònica de dissabte, diumenge sortim amb pluja intensa de casa per anar cap a Oliana. Esperem que allà no plogui, una qüestió més espiritual que real.
A l'arribada la cosa està 'prou bé' i enfilem cap a les Moles del Corb tot passant per l'ermita de Sant Salvador i la Casa del Corb.
Després seguim per un camí vorejant les imponents parets i agulles de conglomerat fins enfilar-nos a Sant Honorat.
Fins i tot acaba fent calor, qui ho havia de dir.

Torreneules

2011-06-07T18:17:00.007+02:00

La previsió de la meteo no acompanyava gaire per aquest dissabte, però amb més fe que altra cosa anem pujant cap a Queralbs i Daió. Poc abans d'arribar ja cauen gotes i mentre mig esmorzem dubtem si anar amunt o anar a esmorzar, de debó, al bar del Ribes. Finalment ens decidim i després del Salt del grill deixem el camí a Coma de Vaca i comencem a pujar cap al Torreneules, a mort, sense pietat. Quan anem pujant el fred, el vent, la boira i una mica d'aigua-neu ens acompanyen.
Després del Petit fem el Torreneules Gran i baixem a Núria, on ens lliurem d'un bon ruixat mentre fem la cerveseta.
Prenem el camí de baixada i al final ens desviem per anar fins a Daió. Ara sí que no podem esquivar la pluja...
Ens repartim la bossa de carreretes que hem collit pel camí; en sortirà una bona truita.

Belluga el cul

2011-06-07T10:34:00.003+02:00

06.06.2011

Marta Rojals - Vilaweb

Canviar el món és complicadet, i no tothom vol canviar-lo de la mateixa manera. Per això, a les places, els indignats fan propostes perquè les votin assembleàriament ‘tu, tu, tothom’. Però, per les raons que sigui, no tothom pot assistir a les assemblees, i ja s’estén el rum-rum que, les decisions, només les prenen el ‘tu’ i el ‘tu’ en representació del ‘tothom’. Allò que gires el cap un moment i, ui, ja han fet i desfet. I ja hi tornarem a ser. Oh, és que el món és molt gran. Oh, és que anem a poc a poc perquè anem lluny. Molt bé, doncs aleshores també anem a pams.

Abans de les eleccions, quan els megàfons de la plaça de Catalunya fallaven com una escopeta de fira, de tant en tant s’alçaven veus multiflowers i proclamaven discursos plens com un globus de gas: ‘Tenemoç que çonreir máç’, ‘Queremoç çoñar en voç alta’, i els gossos sense lligar udolaven al cel mentre els amos aplaudien brandant les manetes a l’aire, i els qui venien de la feina i volien anar per feina bufaven i pensaven: Molt bé, xato, ja pots tornar-te’n a somiar al llit. I aleshores, entremig del fum, un noi galtaprim es va aixecar, va adreçar-se el pont de les ulleres i, amb un fil de veu, en va dir una pel megàfon que també començava fatal: ‘Si el diner és poder...’, i vinga bufs i més bufs dels bufadors. Però el nano continuà: ‘...el nostre vot útil és el consum’. Plaf! Una bufetada ens va despertar a tots. O almenys els qui el vam sentir.

Doncs, comencem: mentre a les places ens encomanem al poder col·lectiu per a capgirar el món, mentre hi debatem, discrepem, consensuem, pintem eslògans i signem manifestos, emportem-nos deures a casa.
Tema 1: activisme individual.
Desenvolupa el tema: nosaltres consumim, nosaltres decidim.

Qui ho diu, que només la unió fa la força? Tu decideixes què compres i a qui. No s’hi val a plorar per la dictadura dels intermediaris, a lamentar que al súper els enciams s’han doblat de preu: planta enciams al balcó, busca’t una cooperativa, compra directament al productor, no esperis que el pagès de Vilafanta t’instal·li una parada a la porta de casa, perquè això no passarà. Segur que ets prou llest per a saber com fer-ho. No s’hi val a queixar-te al cambrer del bar que els bancs són una colla de lladres mentre tinguis la domiciliació de l’adsl a la Faixa o al Bebebeà: busca’t la vida, coneix la banca ètica, tria i remena, per l’amor de déu, fes uns clics. No s’hi val a compadir-te que les multinacionals t’esclavitzen: informa’t i decideix, alimenta el comerç de barri, vesteix-te amb roba de l’any passat, aprèn a cosir, fes intercanvis, recicla mobles, comparteix cotxe, participa en una banca del temps, vés al cine que tu ja saps, tria programari lliure. No esperis que t’ho portin en safata, embolicat i amb un llacet per a tu. Ningú no ha dit que havia de ser fàcil.
Vinga, sigues responsable, fes els deures, belluga el cul.

BCNeta

2011-05-27T23:19:00.004+02:00

Si els voleu contractar per fer alguna neteja, ULL!!!! sembla ser que poc després de passar ells tot torna a quedar igual o més 'brut' que no era

VERGONYA

2011-05-27T11:51:00.009+02:00

Avui a les 19h a Plaça Catalunya.

Veient aquest video, és el que acabo de sentir.

Vergonya de la policia que tenim (tot i que això ja fa temps que ho tenia). De la prepotència que demostren dia rere dia, de la xuleria dels seus caps militars i polítics (Puig's, Saures...). I encara ens volen fer creure que són la nostra, per això anava millor la nazi-onal o la guardia civil
Vergonya per uns polítics que perden el cul per un partit de futbol i aprofiten aquesta excusa per repartir llenya als que no van al seu rotllo.

Felicitats 'mossets' seguiu fent amics!!

L'olla de Núria

2011-05-23T22:50:00.006+02:00

Ja fa dies que això estava una mica aturat. Sí que he anat fent coses però res massa interessant; tampoc tenia massa temps, però aviam si a partir d'ara torno a ser una mica més constant.

Aquest dissabte decidim anar a fer l'Olla de Núria que ens va quedar pendent de l'altra setmana degut a les males previsions del temps.
Pugem divendres a dormir a Fontalba per començar d'hora pel matí. Tota la nit ens acompanya un ventet força molest.
Pel matí enfilem cap al Puigmal i d'allà seguim la ruta, ben evident, ja que sempre s'ha d'anar a tota cresta. El cims van caient poc a poc però de forma constant: el Pic del Segure, el Finestrelles, el Pic d'Eina, el Noufonts, el Noucreus, la Fossa del Gegant, el Puig de Fontnegra...
La volta és força llarga i a l'alçada del Noufonts uns núvols més que amenaçadors van tapant el cel. A últim moment decidim seguir la cresta des del Coll de Noucreus fins al Pic de l'Àliga en comptes de baixar a Núria pel camí normal. L'encertem de ple i només unes petites gotes ens cauen abans d'arribar al Pic de l'Àliga.
Un cop a Núria parem a refer-nos una mica i seguim fins la collada de Fontalba.
En total: 2000 metres de desnivell acumulat i 10 hores 'de marxa'

Variat

2011-04-29T19:26:00.006+02:00

Aquests dies de setmana santa han estat això... variats.

Després d'un intent frustrat d'anar uns dies als Alps a esquiar una mica, em quedo per aquí i vaig fent coses, variades: caminar, bici, descans, calçotada...

Un parell de fotos d'alguna sortida, una de Montserrat recorrent les Agulles, Frares i Ecos; i l'altra d'una sortida als Cingles de Pessonada, al Pallars Jussà, recorrent algunes de les restes que es troben per tota la zona corresponent al front del Pallars que es va establir als Pallars durant la guerra civil. Vistes superbes del pantà de Sant Antoni, Sant Corneli...

I també aprofito per acabar la meva volta al món, ni que sigui virtual, i en solitari, a bord del Free Catalonia. Posició final: 1956 de 40.000 o més participants; gens malament per ser més de muntanya!! A la propera edició a veure si puc quedar millor.

Mar i muntanya

2011-04-12T22:20:00.004+02:00

I no es tracta de cap tema culinari, només de la combinació que he fet aquest cap de setmana.

Dissabte al matí vaig baixar a Barcelona, al Port, per veure l'arribada d'un dels vaixells de la BarcelonaWorldRace. Si seguiu el bloc (gràcies) recordareu aquest post que vaig fer fa uns dies parlant del joc. Doncs em feia gràcia veure un d'aquets vaixells fòrmula1-tot terreny... o no sé com anomenar-los.
El que va arribar era l'Estrella Damm, tot i que jo sóc més fan del Gaes, el vaixell de les noies (que per cert, avui o demà també arriba). L'espectacle va estar bé i molt emotiu, sobretot pels amics i familiars. Em va agradar veure un d'aquests monstres de ben a prop.

Diumenge anem a la cursa del CEC a la Vall de Conangles. Vam quedar primers (de l'itinerari dels més matadets, però primers).
El recorregut era maco, llàstima de la falta de neu que va fer que molts metres els haguèssim de fer a peu. Caminar, foquejar, una canal ben dreta, una baixada amb corda i esquiar una miqueta... per passar un matí de diumenge ben distret.

Els Tres Colls

2011-04-04T22:49:00.004+02:00

Dissabte decidim repetir aquesta bonica travessa que sortint de Núria puja al Pic de Finestrelles, baixa a la vall d'Eina per tornar a pujar al Coll de la Torre d'Eina, baixa a una altra vall i remunta al Coll Bernat i al Coll de Noufonts per tornar a Núria.

La calor apreta des del principi però un vent moderat manté la sensació de xafegor a ratlla. La neu està ben pasteta en tot el recorregut i en alguns trams una mica escassa.

Tot ens va molt bé i a les quatre de la tarda ja tornem cap a Queralbs amb el cremallera.

Si el temps es porta com aquests darrers dies, en aquesta zona hi queda poc per fer, ja que per sota dels 2200mts estarà ben pelat.

Puigmal

2011-03-20T20:19:00.005+01:00

Des que vam fer el jacuzzi al cim, per celebrar els 60 anys del CER, no havia tornat al Puigmal. L'any passat, per diverses raons no ens hi vam acostar, tampoc al bastiments, i no pot ser que en una temporada d'esquí no caiguin aquests dos cims.

Així que amb la mosca al nas pel tema de com estarà la neu pel risc d'allaus, arribem a Er. Ja hi ha gent amunt i es veu prou bé... anirem a veure-ho amb els nostres ulls: molta neu i sembla que ben assentada. A la part de baix una mica encrostada i a dalt ben dura, però no gelada. Des del Pas dels lladres comença a bufar un vent moderat que ens molesta una mica, però fem cim i la corresponent baixada sense problema.

El mar

2011-03-18T20:02:00.006+01:00

Avui, canvi de tema.

A mi l'aigua... quan més lluny millor, com a molt per la dutxa i mai més amunt del coll i sense deixar de tocar fons.
Les meves experiències acuàtiques es limiten a banyar-me en algun riu de muntanya, algun cop a la platja i de 'petit' vaig anar un parell de vegades a Isla fantasia. Ah!! i la setmana santa de l'any passat el viatget que vam fer a esquiar a Noruega, i en el qual vam fer servir un veler per desplaçar-nos: vam portar el timó, vam petar el motor i vam anar a vela i vam apendre l'interessant 'art' del funcionament dels lavabos d'aquests vaixells (i també vam esquiar molt, eh!?)

Però és que a partir dl 31 de desembre i fins ara m'he enganxat completament a la BarcelonaWorldRace, una cursa de vaixells per parelles fent la volta al món i sense escales. Llegint les cròniques que envien i els videos crec que ha de ser una passada poder fer coses d'aquestes... suposo que per la gent de muntanya podríem comparar-ho a fer un vuit mil en solitari o alguna cosa per l'estil.

L'enganxament no passaria d'aquí si no fos perquè els inventors del tema van crear també un joc virtual on portes un vaixell i l'has de fer anar pel millor camí, o per la millor onada, a més a més a temps real i amb les dades de meteo que tenen els participants de veritat. I cal estar atent als canvis del vent que l'organització fa a les 12 de la nit i a les 6 del matí...
Avui per avui, d'uns 45000 participants vaig a la posició 3500 (aprox), no està gens malament.

I tot aquest rotllo a què ve? Doncs ara mateix acabo de completar el pas dels tres caps de la cursa (Bona esperança, Leuwin i Hornos) passant el més mític de tots ells: el Cap d'Hornos.
Diuen que els mariners que passaven per aquí el primer cop s'havien de posar una arrecada a l'orella...

Una captura de moments abans del moment 'històric' del pas d'Hornos pel meu vaixell: el FreeCatalonia. I com posa al seu lema: navegant cap a la Independència.

Ara només queda remuntar l'Atlàntic i el Mediterrani per tornar a casa (jo calculo que abans de setmana santa ho puc aconseguir... si els vents són favorables)
I he après una pila de coses, dels vents, de llocs per on he passat, de les veles...mai se sap!!

Airoto

2011-03-11T18:24:00.011+01:00

L'any passat ja tenia al cap aquesta travessa i no va poder ser, però seguint amb la tan agraïda setmana blanca (gràcies altre cop, Maragall) i amb una previsió de temps excel·lent ens n'anem a fer-la.
Si us baixeu el track, aquí, o llegiu això, us fareu una idea del que vam fer.

Resumint, un racó fantàstic que esperem que segueixi així i que els de 'bacteria-beret' no el destrueixin (que és el que fan els 'bacteris', no? ).

Bona companyia, molts riures, alguna que altra encigalada, molta calor, neu brutal, acabar arrebossat com una croqueta, arribar al cotxe destrossat... , però d'això es tracta al cap i a la fi, no? D'arribar a un coll desitjant veure el que hi ha a l'altra banda. O travessar un llac pel bell mig, com Jesucrist, però sense mullar-te els peus. O anar pel 'fil del ganivet' o una banda o l'altra. O alçar el cap i veure els milers d'estels que hi ha al cel. Recordeu l'últim cop que ho heu fet? O anar cap a on vols fent el teu camí, sense presses, sense que ningú et marqui la direcció.

Llibertat? potser és aquesta l'essència de la muntanya

Tuca de Dalliu

2011-03-08T23:12:00.007+01:00

Aprofitant que aquesta setmana els 'escolars' tenim la setmana blanca (gràcies Maragall per aquesta gran idea; llàstima que els d'ara ens ho treuran el curs que ve) anem a fer la Tuca de Dalliu, a la Vall de Benàs.

Diumenge a la nit dormim a peu de camí i ben d'hora, a punta de dia i amb el frontal al cap, encarem la Vall de Lliterola amb els esquís a l'esquena. Fins ben bé mitja hora després no em puc calçar les fustes (i ho dic en singular perquè el meu amic de sortida va amb raquetes). Seguim planejant fins la Cabana de Lliterola, on deixem la vall principal i comencem a obrir traça per una fantàstica, i fotogènica, neu pols fins la mateixa collada. Aquí fem canvi de 'neumàtics' i ens calcem els grampons per pujar el tram de cresta que ens queda.

Al cim fem un mos i una interminable sessió fotogràfica (amb tot el carinyu del mòn pel fotògraf) i tronem a baixar fins que trobem els esquis-raquetes. Deixo avantatge al raqueteru i començo a baixar: neu pols fantàstica en els vessants més obacs i pocs metres més enllà ja comença a estar encrostada... però tot i això es deixa fer molt bé.
Anem baixant, força ràpid jo i prou ràpid 'el tenista' fins que ens encigalem al tram final del torrent. Solucionat el problema amb alguna que altra filigrana carreguem els trastos a la motxilla i cap a casa... que algú ha de treballar per la tarda ;-); i altres a seguir difrutant de la setmaneta.

Si us voleu baixar el track de la sortida, feu clic aquí

Pic de La Mina

2011-03-02T19:43:00.004+01:00

Altre cop!!!!

...és que aquest any la cosa no està bé i aquí es pot fer alguna sortida decent i sense massa risc.
De fet ara l'excusa era la de fer una sortida d'iniciació a l'esquí de muntanya i aquest cim està prou bé: fàcil, curt i sense massa perill d'allaus.
El dissabte ens vam aplegar una vintena de persones al Coll de Puigmorens, entre raqueterus i esquiadors, per fer la sorida i unes hores després vam fer cim, quasi tots.
A la baixada va arribar el moment de riure de les caigudes i de rematar la jornada amb uns bons girs.
Un dinar ben arrecerats i capa a casa que hi falta gent, i sense cues a la carretera.
Tota la colla al cim

Pic de Pedrons

2011-02-23T22:27:00.002+01:00

Dissabte anem decidits al Pedrons; l'altre dia ja la vam cagar i aquesta setmana, amb la nevadeta que ha fet, el Pedrons ha d'estar bé.
L'inici no és massa prometedor però no pinta del tot malament. Després del primer tros ja veiem que 'hi ha neu'; fins i tot obrim traça en un tram del llom que porta cap amunt.
Pugem amb els esquís fins quasi l'aresta i els deixem; ens cal fer el darrer tros caminant entre neu i roca.
A la baixada decidim anar cap al Pas de la Casa per uns tubs evidents i que tenen unes traces maques... però no és tan bonic com sembla, almenys el primer tros amb pedres i herba sota una capa de neu, però sí que està prou bé al final.
La remuntada fins la carena la fem amb molta calor i neu humida que es va enganxant de mala manera a les pells.
Des del llom tornem altre cop cap al cotxe pel camí de pujada amb una neu cada cop més pesada.

Perdoneu...

2011-02-23T19:30:00.003+01:00

Aquests dies mirant la tele i tota la moguda que hi ha pels països àrabs em 'sobten' alguns comentaris que es fan, tant per entrevistats com pels mateixos periodistes i ja no diguem pels polítics de torn... i em venen preguntes al cap.

1. Jaume Alguersuari:(ho poso com a cita textual però ho he amanit a la meva)"no podrem anar a còrrer a Bahrein, és trist que hi hagi aquestes revoltes a qualsevol lloc del món". Óstia, si hi ha revoltes no serà que la gent porta temps putejada i n'està farta???? és clar, corrent en cotxe i ple de calers aquests problemes no els deu tenir.

2. Seguim amb la F1. El Merlos del motor a fons;"s'ha anulat la cursa de Bahrein. Seria una indecència anar a còrrer en aquell país amb les desigualtats que hi ha". Collons!!!!! I l'any passat no n'hi havien??? I l'altre??? Tots ben calladets i a crema benzina, que allà els sobra.

3. Si no recordo malament tot això dels àrabs va començar a Algèria per un tema de injustícia social, preus encarits dels productes bàsics, atur...
A mi això em sona que, poc o molt, passa aquí. I per això es va fer una vaga aquí no fa massa. Un grup de gent molt més motivada que jo es van tancar i van proposar alternatives. És cert que al manisfestar-se van cremar un cotxe de la policia. I van sortir els polítics: els anti-sistema prenen el carrer!!, aquest cotxe l'haurem de pagar tots!!??...i després resulta que el que aquí no val, allà sí que val, es poden cremar coses, tirar-se rocs...
En tinc els ... d'aquest doble discurs.

4. I els polítics que no saben on van: fa dos mesos rebien el president d'Algèria amb tots els honors i tots els suports i ara l'han deixat tirat... I el mateix amb el Mubarak i...
Ahir el Gadaffi ja ho deia: 'jo trec els tancs al carrer i si cal em faran la pell...'(també versió lliure de les seves paraules) i tots exaltats per aquí. Però també ho deia ell: què van fer els xinesos a Tiananmen??? (perdoneu si no s'escriu així) I tots callats. I al Tibet??? I seguim tots callats. És que són una potència i és un assumpte intern. I podem seguir amb més exemples.
Óstia!! quina doble moral!!
Tot pel fotut interés i el caler.
I el parlament espanyol fent visites a Guinea, on també hi mana un dictador amb mà de ferro, per tenir privilegis en els recursos naturals.

Cal una mica més de moral universal i deixar-se de tantes tonteries.

Perdoneu... però algú ho havia de dir!!!

Sense senyal

2011-02-18T16:48:00.005+01:00

Aquesta és la democràcia en la que ens volen fer creure

tv3 es deixa de veure al País Valencià

Pic de La Mina - Camí del Nord

2011-02-15T20:14:00.005+01:00

Cap de setmana variat.
Dissabte anem cap a l'Arieja a treure una mica la pols dels esquís; que aquest any està la cosa molt, però que molt, malament. Ullem el Pic de Pedrons però la primera pala ens sembla que no està massa bé i anem a assegurar la jugada al Pic de la Mina. Un cop al llom final veiem el Pedrons i per unanimitat decidim que l'hem cagat, allà hi ha més neu. Tot i això fem tot el recorregut amb els esquís als peus i la part baixa per les pistes.
Diumenge una cosa més relaxada, anant d'Arbúcies a Osor recorrent el GR-83 o Camí del Nord. Sempre és agradable passar el dia caminant entre amics que fa temps que no veus i fer-la petar aquí i allà de tot i de res a la vegada. Molts riures i una mica de fred per recòrrer aquests 23 kilòmetres.

La Mola - La Tossa

2011-02-09T20:19:00.004+01:00

Cap de setmana variadte: dissabte una excursioneta per la zona de La Mola, anant cap a la Morella, el turó de les 9 cabres i pujant al monestir per baixar per la cinglera dels cavalls.
Diumenge me'n vaig a fer una pujada exprés a La Tossa d'Alp, he de ser a casa a dinar i fer tot el viatge per només una pujada i una baixada no sembla molt assenyat, però és que ja tinc ...... MONO!!!!! d'esquiar i almenys així me'l trec una mica, perquè pujar per vora les pistes d'esquí envoltat d'esnoubordes assassins i resta de fauna no és massa agradable... però aquest any és el que (sembla)que toca.

Montserrat

2011-02-02T20:36:00.004+01:00

Altre cop cap a la muntanya, aquesta vegada de baix a dalt.
Sortim de l'estació de l'aeri i pel camí de les aigües fins al monestir. D'allà en filem les escales pel Pas dels francessos cap a Sant Jeroni. A prtir de la cruïlla de Sant Benet el camí està ben nevat-gelat i en els trams de bosc un fenòmen curiós: el sol escalfa les capçades dels arbres i al camí hi arriba un autèntic xàfec... acabem ben xops. I seguim així fins l'ermita de Sant Jeroni el el mateix cim de Sant Jeroni. Les vistes amb tot ben nevat són, com sempre, espectaculars.

Baixant intentem acostar-nos a l'Albarda Castellana però un delicat pas de roca, delicat per la neu que hi ha, ens fa desistir. Seguim avall i ens desviem fins al peu del Cavall Bernat i seguint la carena, per una canal que baixa al Camí de l'Arrel. Després ens desviem pel camí del pou del gat (o alguna cosa semblant) fins que arribem al camí dels Degotalls i al monestir. Fem una paradai comprem coca i mató i seguim la baixada fins al cotxe.

Avui ens hem guanayt el dinar.

diumenge voltem per Sant Llorenç amb un dia més tapat... però això 'ara no toca'

Centelles - Taga

2011-01-23T20:33:00.003+01:00

Després d'uns quants dies 'parat' i 'gràcies' a la falta de neu hem dedicat el cap de setmana a fer sortides properes i sense el blanc element.
Dissabte anem a fer la ferrada de Centelles. Tot bé fins que ens fiquem a la variant difícil... i aquí comencen els problemes gràcies als meus braços que comencen a fer figa. Tot i això sortim del tram, espectacular i dur, i seguim amunt. Jo deixo l'escala de costa i me'n vaig pel camí. Tornant parem a Aiguafreda a fer un bon vermut, que ens el mereixem.

I diumenge fem la pujada al Taga i seguim cap al Puig Estela, en un dia radiant però molt fred i amb una mica de ventet que ens molesta a les parades que fem. La vista del Pirineu Oriental pelat de neu fa bastanta pena... aviam si comença a nevar algun dia d'aquests!!!

Gallina Pelada - Cloterons - Cap del Verd

2011-01-10T23:08:00.005+01:00

'Aprofitant' que no hi neu per fer cap esquiada decent, ens desplacem a Gòsol per fer unes quantes sortides des d'allà els darrers dies de les vacances de Nadal.
El primer itinerari és la pujada a la Gallina Pelada passant pel serrat Voltor i per la Creu de Ferro i fer la baixada, per un bonic tram de carena, cap al Coll de Portell. El dia està tapat i no ens deixa veure les vistes des de cap cim, però...
L'endemà sortim de Gòsol mateix i passant per l'ermita de Santa Margarida arribem al Coll de Mola i enfilem direcció al cim dels Cloterons sense cap camí. Tenim sort i podem arribar al cim sense massa complicacions, només alguns pins i algunes boixeres ens compliquen una mica la pujada. Baixem cap al Coll de Josa i tanquem la volta passant pel Castell de Termes i per Font Terrers. Aquí el dia es comporta i ens deixa veure el Pedra, la Gallina, el Cap del Verd, el Cadí... i més enllà.
El darrer dia, altre cop amb mal temps, enfilem el Cap del Verd des del Coll de Mola. Fem la pujada bastant directa doncs està tot ben gelat i amb els crampons als peus pugem ben ràpid, i també baixem ben ràpid!!

Això és un cop d'estat

2010-12-23T17:50:00.001+01:00

Vicent Partal - Vilaweb (23-12-2010)
Un cop d'estat serveix per canviar sobtadament les institucions o les regles de funcionament d'un país, sempre sense tenir en compte la voluntat democràtica de la població. Un cop d'estat té dues característiques: es fa per força, trepitjant els de sota, i instaura una nova 'legitimitat', que al capdavall el justifica. Els cops d'estat clàssics, els fan els militars. Però a Europa ja són mal vistos. Per això el nacionalisme espanyol ha encarregat el cop als jutges. Com ja va passar a Turquia, per exemple.

La seqüència és en aquest sentit inequívoca. Hi ha una legitimitat sorgida de la transició. A mi, no m'agrada i crec que és la causa final de tots els mals, però és la que és i no s'entén res si no partim d'aquí. De les restes de la dictadura, en naix una constitució i, d'aquesta, en naixen uns estatuts d'autonomia i unes lleis. Seguint estrictament els procediments previstos per les lleis mateixes es canvia l'estatut d'autonomia. Es respecten tots i cadascun dels trams legals, fins i tot quan ens són clarament contraris. I s'arriba a un resultat, demacrat i pàl·lid, però legalitzat a l'extrem: l'estatut aprovat pel congrés dels diputats. Ningú, absolutament ningú, no pot dir que ni un sol pas en aquest procés no es féu d'acord amb la legalitat constitucional espanyola. No hi ha ni un sol gest de trencament.

Fins que arriba la sentència del tribunal constitucional. Perquè ací sí que hi ha un trencament clar. Ho han posat en relleu molta gent i moltes veus autoritzades: trinxar un estatut aprovat pels dos parlaments i corroborat referendàriament pel poble és una decisió gravíssima. Però el fet s'entén millor si parlem sense embuts: era un cop d'estat.

Era un cop d'estat perquè es feia per la força i des de la força. El constitucional se situa per damunt del parlament català i del parlament espanyol, però, sobretot, per damunt del vot democràtic dels ciutadans. D'on prové la legitimitat en una societat democràtica? Tan sols de l'exercici lliure del vot dels ciutadans. I si això no val, és que som davant una substitució de l'origen de la democràcia, definició clàssica del cop d'estat.

Si ningú volgués entrar en el debat entre poders superiors i inferiors, estatals i autonòmics, que no oblidi que no és únicament la legitimitat del Parlament de Catalunya que se substitueix, sinó també la del Congrés dels Diputats.

I això es fa bastint una nova legitimitat. Una nova legitimitat que no emana de la constitució del 1978, sinó que la substitueix. Perquè no hauríem d'oblidar que la constitució espanyola, les institucions generals de l'estat, durant dècades han avalat i validat la immersió. I això ara no ho ha canviat voluntàriament ni la voluntat popular ni el poder legislatiu. Ho ha canviat la voluntat arbitrària d'un cos organitzat i autònom dins l'estat –talment l'exèrcit.

El juny passat, en el moment que es va fer pública la sentència, això ja era així. Però ahir, en veient com es començaven a desplegar les conseqüències de la sentència amb tota la brutalitat, de cop va fer-se difícil d'esquivar l'evidència de la gravetat que encloïa: això és un cop d'estat, ara ja en marxa i que no s'aturarà. I la millor resposta no és pas dir que això no passa.

Fes-la servir...

2010-12-22T23:06:00.001+01:00

... ara més que mai.

Bastiments

2010-12-21T20:11:00.006+01:00

El passat diumenge vam inaugurar la temporada d'esquí de muntanya d'enguany... però sense esquís. La falta de neu va fer que els haguessim de deixar a casa i optar per pujar caminant.
Només el tros entre el Refugi d'Ulldeter i el Coll de la Marrana ens va fer calçar els crampons pels força trams gelats que hi havia. La resta del recorregut tot ben pelat.

El que no va pas faltar va ser els torrons i el cava... i un dia sense gota de vent (bé, de fet en feia una miqueta, però és el que toca en aquest lloc)

Esperem que comenci a nevar ben aviat i la temporada pugui arrencar d'una vegada per totes.

Bassegoda

2010-12-17T19:34:00.003+01:00

Una altra visita a La Garrotxa per descobrir aquest cim. La primera part és comú amb el camí a Sant Aniol que sí que havia fet algun cop, però la resta, no.
Pugem fins al cim per boscos i bons camins, fins i tot alguna pista, i provem de baixar-ne per l'altra banda, però una bretxa ens ho impedeix. Un cop de nou al camí seguim cap a la Mare de Déu de les Agulles, Ca n'Agustí i el pont de Valentí, on tenim el cotxe.

Només unes fotos variades de l'excursió (sense pèrdues...); una bona volta i bona companyia.

El Port (IV) - Cresta del Marturi i Caro

2010-12-14T20:05:00.006+01:00

El dimarts, darrer dia d'activitat per la zona, ens dirigim a la Cresta del Marturi, pel que sembla una clàssica de la zona. deixem el cotxe al lloc on arribarem, al restaurant del Port, i així ens estalviarem una horeta de pista a la tornada; l'únic inconvenient és que l'haurem de fer només començar a caminar... però ens anirà bé per escalfar motors.
Quan arribem a l'àrea recreativa de Cova Avellanes deixem la pista i agafem el sender que ens porta a les Bassis del Marturi i d'aquí al Coll de Caguitos. Un cop aquí ens enfilem entre boixeres i per una fàcil grimpada fins al cim de la Mola del Boix, que ens dóna una bona vista, tant de la cresta, com del Delta i fins a Mallorca.

Altre cop al coll comencem a crestejar salvant amb facilitat alguns passos fins que arribem a la 'punta del barco' des d'on hem de baixar per un pas força exposat tot i que no difícil. Aquí no val a badar. Un cop superat seguim amb més facilitat el que ens queda de la cresta fins al Coll de Pallers i d'aquí per una bona sendera fins al cim del Caro, ben adornat per unes fantàstiques antenes.
La baixada la fem pel tubo directes fins a l'aparcament... i arribem ben trinxats de cames, ja que aquesta baixada no dóna ni un moment de descans.

Altre cop al cotxe enfilem el camí cap a casa recordant els dies de descoberta al Massís del Port i passant per un rentador de cotxes per treure tot el fang que portem enganxat.

El Port (III) - Tossal del Rei i Forat de la Vella

2010-12-13T23:04:00.004+01:00

El dilluns el dediquem a fer la pujada, ben fàcil, al Tossal del Rei o dels tres reis; anomenat així perquè en aquest punt conflueixen Catalunya, el País Valencià i l'Aragó. El camí comença al poble de Fredes i segueix, en la major part del recorregut, pistes forestals. Per allargar-lo una mica anem fins al Tossal d'En Cervera i així tancar una bona volta fins a Fredes.

Per anar del Refugi del Caro a Fredes ho vam fer per pista forestal i quasi ens quedem pel camí, doncs tot era ple de fang i el cotxe ens marxava de lloc, així que per tornar agafem la carretera i quan passem per Mas de Barberans ens desviem cap al Racó d'En Marc on hi ha alguns llocs que encara podrem veure abans no es fagi fosc. Pugem una mica cap a la Cova del Racó d'En Marc i seguim una mica cap a l'Airosa, però ens entretenim en una roca foradada com un formatge i acabem tirant avall passant abans pel Forat de la Vella, un bonic arc de pedra.

El Port (II) - La Ballestera i les Roques de Benet

2010-12-12T20:06:00.007+01:00

Diumenge, i sortint del poble d'Arnes, comencem el dia anant a fer un itinerari d'aventura a la cresta de La Ballestera.
Sortim del Coll de la Creu després que caigui un ruixat i ens comencem enfilant per un bon camí, encinglerat a trams, fins al cim del Blau. Aquí és on comença pròpiament la cresta, en general senzilla per amb alguns trams ben aeris i penjats. Tot i això la fem sense problema i un cop acabada, als Pradells, remuntem fins al Coll de la Farrera, la masia de les Valls i el riu del mateix nom tot passant per sota de la Roca Grossa, una paret que Déu n'hi dó!!

Per la tarda, després d'un altre ruixadet ens enfilem fins al cim de les Moles de Benet. Sembla mentida que s'hi pugui pujar fins aquí dalt seguint un senzill camí i una canaleta. Un cop a dalt voltem una mica i tornem al cotxe.
La fotografia la fem quan baixem, ja amb poca llum, però podeu veure les Moles i el Cap de Gos a l'esquerra.

El Port (I) - El Parrissal

2010-12-12T19:44:00.007+01:00

Tot i que amb uns dies de retard, una petita crònica dels quatre dies del pont de desembre passats al Massís del Port o dels Ports.

Dissabte sortim de casa direcció al poble de Beseit i d'allà per pista fins l'aparcament de la típica excursió al Parrissal. La primera part del camí és molt suau i va remuntant el riu sortejant els trams més estrets amb passeres de fusta. Així seguim fins que la cosa es va estretint massa i ja no es pot passar, si no és nedant; i amb la temperatura que fa doncs no ve de gust. Per poder passar el tram dels estrets agafem el camí del pas del romeret, bastant dret i amb alguns trams equipats amb cadenes, però sense massa dificultat.
Un cop a l'altra banda dels estrets seguim remuntant el Matarranya per terreny ben nevat fins trobar el torrent de l'Espasa, que seguirem en forta pujada fins al Clot d'En Maçana, unes runes abandonades.
Un cop dalt la carena seguirem un PR que va passant per les Moles d'Arany, per un bonic arc de roca natural i per un bon mirador que permet veure tota la zona del Parrissal i les seves agulles des de dalt.

Seguint el camí arribem al Coll de la Balanguera, que ens portarà en forta baixada fins l'aparcament on hem deixat el cotxe. Al coll podem gaudir de ben a prop d'un ramat de cabres de les moltes que hi ha pels Ports.

Puigsacalm

2010-11-28T19:56:00.006+01:00

Feia molt de temps que no voltava per La Garrotxa. Aquesta setmana hi he estat un parell de cops; primer visitant la Cooperativa La Fageda i aquest cap de setmana fent una volta ben maca pel Puigsacalm.

Sortim de Joanetes per enfilar cap a la canal dels ganxos, un camí senzill però que s'enfila sense parar. La canal no té massa complicació, però un parell de passos exigents i la campaneta de mig recorregut li donen 'vidilla'. Un cop a dalt anem voltant cap al Coll de Santa Magdalena i pel camí dels burros passem sota el cim del Puigsacalm fins al collet de Clivillers, per enfilar després el cim del Puigsacalm sense cap dificultat. Des d'aquí anem al Puig dels Llops i quan tornem a ser al coll decidim arribar-nos al Salt de Sallent, que té la part inferior ben gelada. La baixada fins al salt i la posterior pujada es fa una mica pesada, la veritat.
De nou al coll tornem a Joanetes pels Ganxos Vells sense problema, però amb les cames una mica carregadetes de tan voltar.

Les vistes del Pirineu amb les primeres neus fan venir ganes de treure els esquís ben aviat.. aviam si neva una mica més!!!

Osona/Montserrat - Cultura i esport

2010-11-15T23:13:00.005+01:00

Cap de setmana combinant cultura, de muntanya, i esport amb aquestes dues localitzacions com a referència.

Divendres anem a Torelló al festival de Cinema de Muntanya. Tres pel·lícules força interessants, i amb la presència en directe de Peter Habeler, el primer que va arribar sense oxigen al cim de l'Everest (amb el Messner). El documental, punter al seu moment, s'havia de mirar amb perspectiva però era molt interessant.

Dissabte toca agafar la bici i fer la volta a Montserrat, començant a Monistrol i anant voltant per la base de la Muntanya: La Puda, Olesa, Collbató. EL Bruc, Can Maçana, Marganell... 360 graus, i fotent-li als pedals.

Diumenge una cosa més suau per l'Obac: l'Hospital de Sang, per tornar a la tarda cap a Vic, al Mercat de Muntanya, on vam passar el video de la sortida que vam fer la setmana santa passada a Noruega.

Montserrat

2010-11-08T21:55:00.004+01:00

Diumenge vam fer la 'clàssica' bicicletada de Rubí fins a Montserrat.
El dia prometia ser dolent però es va anar aguantant força tot el matí, amb una temperatura bastant més agradable que l'any passat.
A les 8 del matí uns 40 ciclistes vam començar a pedalar seguint el mateix recorregut d'altres anys, Can Balasc i la Serra de l'Oleguera, fins al primer avituallament a Ullastrell. Aquí vam canviar la baixada fins la riera per un altre camí, el que fèiem estava una mica perillós, que ens hi va acabar portant. A canvi vam haver de fer un tros bastant llarg per dins de l'aigua, però es passava bé. D'aquí fins a Olesa i cap a Monistrol passant per La Puda.
I ara arribava la pujada fins al monestir. No sé a què va ser degut però vaig pujar força bé fins dalt, sense baixar mai de la bici (hi havia un tram bastant dret però net de pedres que aquest any es va deixar fer bé). Els darrers kilòmetres per carretera, però, sembla que no s'acabin mai.
I després una frenètica baixada cap a l'aparcament del cremallera on ens esperava el bus per tornar cap a Rubí.

Castell de Boixadors

2010-11-01T19:44:00.003+01:00

Aquest pont de novembre torna l'activitat 'seriosa' després d'uns quants caps de setmana dedicats a altres coses.
Dissabte, una ruta en bici fins al Puig de la Creu, a Castellar del Vallès. Una bona pila de kilòmetres i una bona companyia, tot i que algunes rampes les vam haver de fer a peu.
Diumenge havíem quedat per fer la Gran Diagonal al Pedra, però la previsió del temps no era la millor i ho vam canviar per una excursió 'familiar' i un bon dinar. El lloc escollit va ser el Castell de Boixadors, prop de Calaf. A més de l'excursió i la vista des del Castell, una bona cistelleta de bolets vam recollir (el lloc, però, no us el dic que sinó els del país em faran la pell!!)
I diumenge una mica més de bici per trobar nous camins que ens portin des de Rubí cap a la zona de l'Ordal, tot creuant el Llobregat, les autopistes i autovies, l'AVe...

Lipdub per la Independència

2010-10-29T17:31:00.004+02:00

Rubí Decideix

2010-10-22T20:15:00.003+02:00

Tot i que alguns diran que no arribem al 10%... aquí ho tenim.

Rubí Decideix

2010-10-15T00:17:00.001+02:00

Tot i que a alguns sembla que no els agrada massa....

Pedraforca (II)

2010-10-11T17:05:00.007+02:00

No es tracta del segon escrit a l'ascensió de fa uns dies, sinó d'una nova entrada a una nova pujada al Pedra... després de molts anys sense venir-hi, ara sembla que no hi hagi res més.

Aquest cop hem fet una ruta molt interessant que permet ellaçar els tres cims del Pedra: el Pollegó Inferior, el Calderer i el Pollegó Superior.
Sortim des de prop de Gòssol i anem pujant per bocs fins a Prat de Reo, on esmorzem i contemplem les parets de la cara sud. La voregem per sota, localitzant l'accès a la Gran Diagonal (queda pendent pujar per aquí) i després agafem les Costes d'En Dou fins al cim del Pollegó Inferior.
Aquí ens equipem per anar a fer els ràpels que ens permetran arribar fins a l'enforcadura. Fem un tros caminant i sense problema trobem la primera instal·lació, que amb una baixada fàcil ens porta al segon anclatge i d'aquí a una bretxa per una paret més dreta. De la bretxa a la tartera fem un tercer ràpel.
Un cop a la tartera la creuem en horitzontal fins localitzar una pedra pintada de groc amb l'incdicació 'al Calderer'. Seguim les marques grogues fins que en un punt les perdem i ens encigalem una mica, però fent algunes voltes aconseguim tornar a trobar el camí i fer el cim. El dia s'està tapant però veiem el que ens queda fins al Pollegó Superior, on arribem passant per les famoses cadenes.
La baixada la fem per la tartera de Gòsol fins arribar a una característica gravera que ara no es treballa.
Aquí deixem les motxilles i pel bosc anem a la captura del rovelló. A la pujada n'hem trobar algun, però ara sen's escapen. Per sort trobem una bona pila de fredolics que ens amenitzaran el sopar.

A la nit no para de ploure i el diumenge tampoc promet gaire, però ens escapem al bosc a fer un volt i caçar alguns bolets més.

Pins Cargolats - Pedraforca

2010-09-27T20:55:00.011+02:00

No és tracta de cap nova ruta per pujar al Pedraforca, sinó del resum d'aquest cap de setmana.
Dissabte fem una sortideta per la zona de l'Obac, sortint des de l'Alzina del Sal·lari cap a l'hospital de sang. Allà fem l'esmorzar en 'bona companyia' i després seguim fins aquest curiós lloc on es trobem aquests pins cargolats en diverses formes. L'explicació més raonable que vam trobar va ser la d'atribuir-ho a la bruixeria. El que us ensenyo es cargolat fent una espiral però hi podeu veure serps, dracs, gronxadors... el que la vostra imaginació us proposi
Diumenge pugem al Pedraforca des de Gòsol. El dia és molt bo i la pujada bastant més solitària que per la banda de Saldes. Al cim hi ha una gentada impressionant, però tot el tros de grimpada l'hem fet sense problema. La baixada la fem per la tartera de Gòsol deixant-la a mig camí per anar a buscar el torent del Verdet i baixant per una tartera d'aquelles que ja no es troben de pedra ben fina.
Acabem l'excursió amb un bon dinar (faltaria més!!)

Moixeró: Penyes Altes

2010-09-19T20:07:00.004+02:00

Un cim multitud de vegades vist i cap vegada ascendit. Doncs aquest diumenge hem posat remei a aquest lletg i hem fet l'ascensió des de Grèixer pel Coll d'Escriu, el Coll de Cabrera i el Coll de Moixeró; i la baixada per la Canal de la Serp.

Tot i que el dia a primera hora no prometia gaire s'ha anat arreglant i ha quedat esplèndid, amb caloreta, fins i tot, a la baixada.

La part baixa amb un bonic bosc de faigs i les vistes des del cim, a 360 graus, perfectes.

Els Tres Pics

2010-09-13T20:53:00.003+02:00

Cap de setmana familiar per pujar aquest cim poc conegut a la VallFerrera. El dia va ser espectacular i fins i tot, els més valents, es van banyar a l'Estany de Baborte.
Les vistes van ser molt bones de tots els cims de la Vallferrera i de la zona de Certascan. També es veia molt bé la zona de l'Aneto i les Maladetes.

Canada (VI) - Victoria i Vancouver

2010-08-29T19:11:00.005+02:00

Per acabar aquesta llarga volta per l'oest del Canada dediquem un parell de dies a visitar cadascuna d'aquestes dues ciutats: Victoria, a l'illa de Vancouver, i Vancouver, capital de la British Columbia, ja al continent.
(Si algu vol veure tot el que hem fet, que es descarregui aquest arxiu i l'obri amb el Google Earth)

Per acabar sent tipic doncs posare un a foto d'allo mes tipic de cadascuna.

Ah!!! I al final si que vam veure un os 'de veritat'

Canada (V) - Tofino

2010-08-25T07:13:00.005+02:00

Sortim de Port Hardy en direccio sud, avui anem fins a Parksville, a la riba est de l'illa de Vancouver. Els primers kilometres tot es com fins ara, poca gent i molt bosc, pero a partir de Campbell River el tema s'anima i sembla que anem tornant a la civilitzacio; tot seguint les platges de la costa.
L'endema anem fins a Tofino, a la costa oest de l'illa, per estar un parell de dies al Pacific Rim National Park; un bonic parc (com diu el nom ;-)) on el que dominen son les platges de sorra fina i closques i les postes de sol al Pacific.

Canada (IV) - Inside Passage; de Prince Rupert a Port Hardy

2010-08-21T04:09:00.006+02:00

La jornada d'ahir va servir per fer molts kilometres sense haver de conduir. Vam anar de Prince Rupert fins a Port hardy en ferry, el Northern Expedition, a traves del Inside Passage, una travessa entre canals bastant estrets que va vorejant tota la costa oest del Canada entre aquestes dues poblacions. A les 5'30 del mati ja s'ha d'estar al port per embarcar i sortir a les 7'30. Despres d'un viatge de quinze hores s'arriba a Port Hardy, fent les darreres dues-tres hores per mar obert; aixo vol dir que el vaixell es mou una mica... Abans d'arribar vam disfrutar d'una posta de sol maritima ben xula.
Avui hem anat a Telegraph Cove, un port historic amb casetes de fusta construides amb pilars dins de l'aigua... i ha estat el primer lloc on hem hagut de pagar per tot: aparcar, el museu...; cosa que evidentment no hem fet ;-)
Per la tarda, visita a Port Hardy, que hem acabat rapid ja que no hi ha gaire a veure i a les sis ja ho tanqen tot. Pero es veu que era festa major i hem fet una visita, molt rapida, a la fireta del poble.

Canada (III) - De Jasper a Prince Rupert

2010-08-19T00:51:00.004+02:00

Poc a dir de tota aquesta etapa, 1200km, que fem en dos dies.

El primer dia, uns 800km, de Jasper a Smithers, passant per Prince George i 'gaudint' durant molts kilòmetres de la forta calor i de la fumera d'un dels molts incendis forestals que es veu que hi ha per aquesta zona habitualment.
L'endemà dediquem una part del matí a visitar les Babine Mountains, i després fem els 400km que ens quedem fins a Prince Rupert, ja a la costa del Pacífic. El camí va seguint el riu Skeena, que anem veient com es va fent gran fins arribar a la seva desembocadura.
Avui un dia de 'descans' a Prince Rupert, altre cop amb el cel tapat i pluja, tot i que pel matí hem fet una volteta. Demà hem de matinar per agafar un ferry que, en unes quinze hores, ens portarà fins a port Hardy, al nord de l'illa de Vancouver.

Canada (II) - Jasper

2010-08-19T00:00:00.012+02:00

Deixem Lake Louise i encarem cap a Jasper seguint la Icefields Parkway, una carretera plena de paissatges, llacs i els camps de gel de la glacera Columbia. Tota ella és un seguit de meravelles naturals. La llàstima és que la major part del dia està plovent i ben ennuvolat, i no podem veure 'tot el que hi ha'. Un cop arribem a Jasper ens instalem en unes cabanetes i preparem els dos propers dies de sortides i visites.
El primer dia anem fins al Mt Edith Cavell i al Angel Glacier. L'excursió permet veure tota aquesta glacera i un llac als seus peus ple de troços de gel.
Per la tarda volem agafar el telefèric de Jasper, que puja dalt d'una muntanya, però està ple i ens hem d'esperar massa; canviem de plans i anem a veure un parell de llacs, el Piramyd i el Patricia, i després fem una passejada fins al lloc anomenat Old Fort, on es té una bona vista del poble de Jasper i els voltants.
L'endemà al matí sí que pugem amb el telefèric, i després ens desplacem a la zona del Maligne Canyon, on fem l'excursió recorrent-lo de dalt a baix. Per la tarda anem a veure el Medicine Lake i el Maligne Lake.
I com que demà ja marxem i ens espera una llarga kilometrada ho celebrem amb un gelat a Jasper i amb unes cervesetes a la cabana, tot veient passar un wapiti per davant nostre.

L'ós encara no l'hem vist

Canada (I) - Banff i Lake Louise

2010-08-13T03:04:00.010+02:00

A partir d'ara i d'avui, una mica del que anem fent pel Canada (ja veieu que no tenim accents...)

Despres de moltes hores a l'avio arribem a Calgary al vespre, on passem la primera nit. L'endema, ja amb el nostre cotxe (amb canvi automatic), enfilem cap a Banff.
Abans d'arribar-hi ens desviem cap al llac Minnewanka, on fem una passejadeta pel Jonhson Lake, veiem el Two Jack Lake i finalment el mes gran, el Minnewanka. Alla gaudim del 'Rocky weather': sol-pluja-sol i pluja... Per tant decidim fer una visita, sota cobert al poble de Banff, abans d'instalar-nos. Decidim anar a veure uns rapids del riu propers... i els vam veure, i tambe ens vam mullar (una miqueta).

L'endema, al Bow Valley, vam anar al Johnston Canyon, a veure les seves cascades, i al final vam pujar fins al Ink Pots, on vam poder gaudir del sol i de les vistes. De baixada... una altra remulladeta. A la tarda vam pujar amb un teleferic fins al Pic Samson (amb mes pluja i sol). Ben d'hora al mati deixem Banff i anem fins a Lake Louise, on fem una llarga i bonica excursio (amb sol) al Lake Agnes, al Big Beehive (un mirador) i acabem al Plain dels six glaciers. Despres de dinar arribem al Chateau de Lake Louise, a punt de pluja...pero avui no tocava mullar-se. I avui el dia ja s'ha aixecat definitavament plujos, pero ens hem desplaçat al Yoho National Park, on... sabeu que hi ha?? doncs si, llacs i cascades: Emerald Lake i Takkakaw falls. Aqui si que ens hem mullat!!! Per la tarda hem anat fins al Lake Moraine... fantastic!!!! I tot aixo amanit amb besties i bestioletes... pero encara no hem vist cap os...existiran??? o seran una llegenda??? Apa-li! Fins aviat, espero!!

La Porta del Cel

2010-08-06T15:51:00.016+02:00

Ja fa uns quants dies que vaig fer aquesta travessa per la zona de l'Alt Pallars i l'Arieja, i no havia escrit res... doncs aquí una mica de 'literatura'
Es tracta d'una volta circular d'uns 60km que enllaça el poble de Tavascan, les Bordes de Graus i els refugis de Certascan, Pinet i Vallferrera. Es pot fer en menys de 24 o 36 hores, només els màquines i els que no volen veure el paissatge, o en travessa dormint als refugis en 5 dies.

La majoria de la gent comença a Tavascan i el primer dia es puja, en poc més d'una horeta, fins a les Bordes de Graus, on et donen la samarreta, el mapa i la 'cartilla de pas' on hauràs d'anar segellant als punts de control. També et trobes amb la gent que compartirà el camí amb tu durant els quatre dies que queden.

El segon dia és senzill: una pujada fins al Pic de Certascan i una baixada fins al refugi del mateix nom. L'únic inconvenient és que la pujada és de 1500m de desnivell. Per sort la baixada és bastant més curta. Es passa per Noarre i pels Estanys Blaus, abans d'arribar al Coll de Certascan i al Pic de Certascan. La baixada és fàcil fins al refugi de Certascan, a la vora del llac del mateix nom, que és el més gran del Pirineu.El tercer dia és una etapa complicada per la 'navegació', ja que s'han de creuar quatre valls diferents amb les seves corresponents pujades i baixades. A partir del Port de l'Artiga s'entra a l'Arieja i en la darrera part les marques de sender són escasses (borrades pels caçadors francesos). El dia va estar tapat i plujós bona part del matí, però al final es va arreglar una mica i va fer l'etapa una mica més cómoda. La part final, amb el refugi de Pinet sempre a la vista és fa bastant llarga.
El quart dia només s'ha de pujar a la Pica d'Estats i baixar al Refugi Vallferrera. Aquest tram l'he fet diverses vegades i decideixo fer 'de propina' els cims del Montcalm i del Verdaguer. La baixada la faig per la Punta Gabarró i pel Rodó de Canalbona i el Pic de Canalbona, per anar a enllaçar amb la ruta, poc transitada, de la Vall d'Areste. A l'Estany d'Areste cal parar i fer una remullada, de peus ni que sigui.El cinquè i últim dia és una bona pallissa, sobretot la baixada fins al poble de Tavascan. Cal sortir del Refugi Vallferrera i anar a trobar la pujada fins a l'Estany de Baborte. Un cop allà es veu el que ens queda fins la Collada de Sallente.Baixarem una mica per l'altre costat i nova pujada fins al Coll de la Llacuna. Des d'aquí i una mica més amunt farem el cim de la Roca Cigalera, amb fantàstiques vistes de bona part del recorregut dels tres darrers dies.
I d'aquí 'només' ens queda una baixada, uns 1800 metres, fins al poble de Tavascan, passant per la Cabana de Boldís.

Oberland

2010-07-20T20:02:00.016+02:00

Una mica de crònica d'aquesta setmana a l'Oberland (Suïssa)Després d'un llarg dia de viatge, un fort aiguat ens rep al poble de Grindelwald. Per sort trobem una mena d'alberg on passar la nit i ens estalviem muntar la tenda, la mullena...

Al matí, la primera clatellada per pujar amb el tren-cremallera fins al Jungfraujoch. Des d'àllà comencem la primera ascensió que ens ha de portar al cim del Monch, un quatre mil proper a l'estació i en principi bastant assequible; però ens el trobem en unes condicions que ens hi fan estar més del que prevèiem. Tot i això l'aresta del cim, ben esmolada, ens agrada d'allò més.

A la baixada hem de fer alguns ràpels aprofitant unes grans estaques que trobem, i que ens permeten baixar amb una mica més de seguretat.Un cop al camí turístic, hauríem de seguir baixant fins al refugi de Konkordia, però l'hora que és ens fa anar a mirar si hi ha lloc al proper refugi del Monch. Tenim sort i hi podem passar la nit.

Un bonica sortida de sol ens rep baixant cap a Konkordia per una llarga glacera. A la part baixa ens la trobem ben oberta i amb molt de gel. En alguns llocs no es pot creuar i perdem una mica de temps intuïnt el camí pel mig del gel. Un cop sota el refugi, que s'hi arribaria per una llarga pujada amb escales metàl·liques, ens encarem cap al Gruenhornluecke, un coll que es permetrà arribar fins al refugi del Finsteraarhorn.L'endemà pujarem al Finsterarhorn per una camí fàcil al principi però que es va complicant: gelera pendent amb gel viu, esquerdes, algun pont de neu que sen's trenca al posar-hi el peu i que ens fa voltar buscant el camí, vent, i una cresta final entretinguda. La vista de dalt, tot i que una mica tapat, deixar intuir la privilegiada posició d'aquest cim.A la part final de la glacera trobem uns quants projectils deixat per l'aviació suïssa, en les seves pràctiques de tir que es veu que fan per aquestes glaceres.

I ho celebrem al refugi amb una cervessa (big). L'endemà tornem a desfer el camí fins al refugi del Monch, on ja havíem passat la primera nit i, si el temps acompanya, poder fer algun altre cim. Quan les boires s'aixequen ens regalen una bonica vista del Finster.El camí es fa pesat, però almenys ja sabem el què hi ha, i anem més tranquils. Algunes esquerdes s'han obert i en dos dies alguns trossos han canviat, però arribem bé a l'estació del tren. Aquí fem una parada per fer el turista i visitar la cova de gel, i les seves estàtues, el mirador... tot envoltats de japonesos, indis i pakistanís amb mal d'alçada i més morts que vius.
A la nit cau una forta tempesta amb llamps i trons, aigua i molt de vent, però el matí s'aixeca mig obert. Intentarem pujar el cim del Walcherhorn, un tres mil proper.Sortim decidits però perdem la traça, ens fiquem en un camp d'esquerdes tapades i com que hem d'agafar el tren abans de les dotze si no volem pagar més, decidim fer mitja volta i anar cap al tren i després a Grindelwald.

I un cop al poble muntem la tenda escapant just de la pluja, ens dutxem (que després de cinc dies ja toca), anem a fer una volta i per la nit acabem la sortida amb una fondue.
I l'endemà el viatge de tornada.

Hi vam anar els quatre 'magnífics'

No se n'enteren o no se'n volen enterar?

2010-07-11T13:18:00.006+02:00

Ahir a la mani, tot i l'estonada parats i només veure'n una petita part, durant unes quatre hores només vaig sentir crits, en diferents formats, demanant la independència; ni un de sól per l'estatut.
Avui remirant la premsa i llegint declaracions, mirant videos a la zona de la capçalera, el 3/24... em sembla que alguns encara no s'han adonat del que va passar ahir.
No pot ser que el Conseller Nadal digui que havia sentit 'crits dispersos de caire discrepant'. Es referia als crits d'Independència o a algun que deia alguna cosa de l'Estatut?. Aquest senyor escolta o només parla?
No pot ser que un dirigent sindical (CCOO) parli de 'pactar un programa de mínims' i 'd'aprofundir en l'autogovern'.
No pot ser que la senyora Manuela de Madre digui que 'el camí a seguir és el de l'Espanya federal' i que 'ara anem per la resta de l'Estatut que encara ens queda'

Gràcies a l'intent del PSc d'intentar sabotejar el lema de la mani; penso que alguns ho van tenir encara més clar.

I a partir d'avui, què????

Del milió i mig als seixanta-vuit

11.07.2010 - Vicent Partla - Vilaweb

Dia històric ahir. Un autèntic tsunami independentista que tanca un curs històric. D'Arenys de Munt al Passeig de Gràcia aquest ja és un altre país i només ha passat un curs. Un altre país que ha de fixar-se objectius a aconseguir i caminar cap a ells sense vergonya. I després que l'independentisme haja protagonitzat la més gran manifestació de la història el següent objectiu s'obre camí sol: aconseguir a la tardor els seixanta-vuit diputats que podrien proclamar unilateralment la independència.

No cal que siguen del mateix partit tots. Ni tan sols que siguen de partits declaradament independentistes. Cal, això sí, que recorden el que va passar ahir i donen el pas. Perquè tota aquesta enorme força que vam viure ahir ha de tenir també una traducció política i l'ha de tenir ja. No té cap sentit esperar més quan un vint per cent de la població del Principat és capaç de tirar-se al carrer un dissabte de juliol i no crida res més que independència!, independència! i independència!

Però alerta que ahir, junt amb aquest esclat d'independentisme mai vist, molta gent expressava també indignació davant la classe política catalana i pel seu comportament. La capçalera va ser objecte de constants atacs verbals, especialment el president Montilla, i molta gent a les voreres mostrava la seua indignació per la distància existent entre polítics i manifestants -i és evident que l'absurda polèmica sobre les pancartes i la capçalera no ajudava precisament.

Una classe política, però, només existeix en democràcia si la gent la vota. I una classe política viu i treballa exactament perquè la gent la vota. No cal doncs invertir els termes car som nosaltres qui els fem possibles a ells. I si ahir vam deixar clar que la independència és el terreny central de la política catalana a la tardor a veure si sabrem triar entre tots els seixanta-vuit diputats que necessitem. Seixanta vuit

Hi aniré...

2010-07-10T13:39:00.007+02:00

... no per demanar que ens 'tornin' un Estatut que ja va nèixer amb 'poca vida'.
Hi vaig per demanar INDEPENDÈNCIA!!!!!

Definitivament et dic adéu
Espanya dels imperis: ho he decidit serenament.
Temps ha, potser, embabaiats per un cúmul d'història
i un res de res d'allò que hauríem de saber
–allò ben nostre–, o potser embadalits
amb un possible acord o l'entesa
fal·laç, ens manteníem resignats.
Ja fa, però, un munt de segles
–som al seixanta-sis del segle vint–
que estens els llargs tentacles i ens ofegues,
que lluites amb la gran energia dels imperis,
perquè tu ets un imperi, no en tinc dubte, sense respecte a res, i ara contra corrent.
Definitivament et dic adéu!
M'acomiado de tu. Hi ha massa sang vessada,
hi ha massa injúria i massa greuge,
i massa sofriment al capdavall estèril.
Perquè ni tu –cavaller de Castella
amb creu i daga–, ni nosaltres plegats
–ramat d'ovelles esquilades–,
no podem anar junts. Me n'allunyo, de tu!
Prefereixo de lluitar per la pau
i amb els homes que l'estimen, la pau.
Prefereixo de crear el futur d'un país
i deixar-te. Apa, adéu!
I ara pensa en els teus,
en els qui, farts de pena, van errants i perduts,
en els qui, morts de lluita, es roseguen els punys;
aquests són els teus fills,
els únics que t'estimen. Deixa de guerrejar
i allibera'ls d'un cop. Jo me'n vaig!
Vull viure en pau a casa, vull morir esgotat
construint Catalunya. I res més!
Potser un dia ens veurem: Déu et guardi,
et diré: com et va? Però, mentrestant: a casa!
Hem lluitat massa temps al replà,
i tot és ple de pols i teranyines.
Definitivament et dic adéu!
T'ho dic sense rancor, somrient
darrere del cancell, mentre poso la balda.

'Comiat', Joan Colomines, 1968

Pic de Lavans

2010-07-07T19:44:00.007+02:00

Una de les poques arestes que em quedaven per fer a la Vallferrera, la que va des del Port de Boet fins al Pic de Lavans.
La veritat és que me l'esperava més senzilla i algun dels trams és força aeri i delicat. Si es vol fer, cal anar amb compte, tot i que es pot fer l'accés a la part final pel vessant francès. Sens dubte que aquest via no es convertirà en una clàssica però pot ser una bona opció per iniciar-se en les crestes: aproximació còmoda, no molt llarga i roca no del tot dolenta i que permet sempre trobar punts on progressar.
La baixada la faig per la via normal del Port de Medacorba i els estanys de Baiau.

Les vistes des del cim de tot el Circ de Baiau i de les muntanyes franceses és excel·lent, així com d'altres llocs més llunyans.
I a primers d'estiu tot és ple de bestioles: vaques, cavalls, ovelles, cabres, isards i uns voltors que veig volar i que puc 'sorprendre' a mitja cresta.

Besan

2010-07-07T19:27:00.005+02:00

Bonica excursió matinal per visitar l'abandonat poble de Besan i l'ermita de Sant Miquel.
Alguna casa encara es conserva prou bé, així com l'esglèsia, i permet imaginar-se com es devia viure aquí fa uns quants anys.

Monteixo

2010-07-07T18:49:00.006+02:00

Sempre és agradable pujar a aquest fantàstic mirador de la Vallferrera i de part del Pirineu, i més i vas acompanyat amb una pila de gent del Centre Excursionista de Rubí i el dia abans per sopar t'has ficat a la panxa una carn a la brasa i altres 'varietats' d'allò més bones... i més si resulta que ja estàs de vacances ;-)

El dia va començar amb pluja i després es va anar arreglant fins tornar-se a espatllar, però deixant-nos el temps just per pujar i baixar, utilitzant la ruta de l'Estany d'Aixeus.
Al video podeu veure el començament de la baixada i les vistes cap a la Pica d'Estats i la Pica Roja.

Moles del Corb i de Sant Honorat

2010-06-28T19:26:00.005+02:00

Bonica excursió per aquestes serres amagades, que només es fan visibles un cop t'hi acostes.
Visitem la Casa del Corb i l'ermita de Sant Salvador, i després anem resseguim les feixes de conglomerat fins arribar-nos al cim de Sant Honorat, amb bones vistes per sobre de les parets que cauen verticals.

Excursió molt aconsellable però no per anar-hi en aquestes dates que ja apreta la calor.

En aquesta adreça hi podeu veure i descarregar-vos el track de la ruta, que aquest cop no és meu ja que la descrpció que n'han fet és immillorable.

Sant Joan

2010-06-25T17:19:00.006+02:00

Aprofitant que per Sant Joan, tenim la tradició familiar de pujar a Sant Joan de l'Erm per fer una bona paella, altre cop he pujat la bici per fer una volta per la zona. Normmalment triava els corriols més suaus de les valls, però aquest any m'he enfilat fins al cim del Pic de l'Orri, amb unes vistes increïbles del Pirineu encara ben nevat, especialment de la zona de la Pica d'Estats.
La volta és molt maca, sempre per pistes bones, i la baixada també excepte un petit tram de corriol.

I la paella i la coca i... de després, no tenen preu!!!

Sant Llorenç

2010-06-21T00:10:00.003+02:00

Només una nota perquè es vegi que això no està mort, que després de força dies anant en bici, no tinc ni un moment per fer cap foto.
Avui cap al Montcau a fer-li una volta ben maca, passant primer pels Cortins per anar-hi a esmorçar.

Montserrat

2010-06-06T23:40:00.003+02:00

Aquest cap de setmana, ja sense la neu, dedicat íntegrament a Montserrat.
Dissabte pugem a fer la ferrada teresina fins a Sant Jeroni i per baixar fem una bonica volta cap al Carall Trempat (també anomenat, Cavall Bernat) i pel camí de l'arrel fins a Santa Cecília.
Diumenge hi havíem de tornar per enfilar-nos a alguna pedra, però amb el temps que ha fet no ha quedat ni en intent.

Aneto - Fi de festa

2010-05-26T20:01:00.008+02:00

Aquest dilluns passat, aprofitant la festa, vam anar a tancar la temporada d'esquí de muntanya a l'Aneto, i tal com estava la cosa encara es podrà allargar, els que ho vulguin apurar, una mica més.
Vam sortir de Besurta caminant i als deu minuts ens calçàvem els esquís. A l'entrada a la glacera ens rep una forta calor, però per sort fa una mica d'airet i es va fent bé. El pas de Mahoma és increïble poder-lo fer sense cues ni aglomeracions.
I la baixada... doncs no va ser de les que es recordaran per mots anys, ja que estava força transformada i pasta, però ens va deixar fer fins Aigualluts. I d'allà, a peu fins al cotxe.

Ho acabem dinant a Benasc que no ho sembla de la tranquilitat que hi ha.

La bogeria del muntanyisme????

2010-05-11T23:05:00.006+02:00

La locura del montañismo (Salvador Sostres-El Mundo)

06 MAY 2010 07:56

"Me siento culpable, pero no sé de qué”, ha confesado el montañero Juanito Oiarzábal, después de que se haya cuestionado su actitud en relación a la lamentable muerte del también montañero Tolo Calafat.

Oiarzábal y Calafat, y los que ponen en riesgo sus vidas de un modo tan absoluto y absurdo, son culpables de nihilismo y de frivolidad, de no valorar la gracia que se les ha concedido de estar vivos.

Los llamados deportes de riesgo -que no son deportes sino versiones más o menos sofisticadas de la ruleta rusa- tienen un prestigio que sólo se entiende en una sociedad cada vez más vulgar y más gris, que ha perdido la tensión espiritual y el temor de Dios.

Sólo así se puede entender que algunos hombres hagan montañismo o participen en el Dakar, asumiendo un riesgo físico que no guarda ninguna relación con el agradecimiento que deberían mostrar por haber sido agraciados con la vida; ni con los esfuerzos positivos y fértiles que deberían estar haciendo para pagar el precio -la vida no es un regalo- y para borrar las huellas del pecado original.

En un mundo sin principios y sin ideales cada vez hay más locos que arriesgan su vida por nada. Ver valor en un montañero es tratar al hombre como si fuera una bestia inanimada, ignorar el sentido de la humanidad y que todos los sentimientos están resumidos en el Calvario.

El valor es fundar una familia, el valor es la compasión y la ternura, vivir de pie; el valor es la lealtad, el compromiso, ser capaz de llevar un poco más allá los límites de la humanidad.
También algunas demostraciones de fuerza y de talento físico son valor y a través de ellas el hombre rinde tributo a la potencia que le ha sido concedida. También los atletas honran a Dios, por supuesto.

Y también hay veces en que es justo y necesario que un hombre arriesgue su vida, porque es cierto que no somos la medida de todas las cosas y que hay mandatos que nos superan.

Pero los que ponen en riesgo sus vidas sin ningún propósito que sea metáfora de la Cruz no son deportistas, son gente que intentan resolver sus problemas personales huyendo de ellos al fondo de un desierto o a la cumbre de una montaña. Darles pátina de héroes es puro relativismo y no haber comprendido la misión de los hombres en la Tierra.

Poner en riesgo tu vida no es ninguna heroicidad cuando se hace por llegar a la cima de una montaña, ni ningún deporte, sino una inmensa tontería de persona poco madura y poco cultivada, definitivamente alejada de la sensatez y de la normalidad en el sentido clínico de la palabra.

Baumes Corcades

2010-05-09T21:23:00.005+02:00

Aprofitant que dissabte a la tarda tenim un casori per la Plana, dediquem el matí a fer aquesta via ferrada, ultrapopular i superfreqüentada, de Centelles.No diré gaire més perquè en trobareu molta informació.
Nosaltres vam fer la variant més fàcil abans d'acabar el primer tram, on ens va sorprendre un salt d'aigua ben carregat, que sempre havíem vist sec. Tampoc fem el pont ja que hi ha molta cua i ens allargaria massa l'horari.I ara que tinc càmera nova, us deixo amb un video fet a l'espectacular tram de l'escala penjada, ja a la part superior.

Serrat Voltor - Gallina Pelada

2010-05-02T18:45:00.006+02:00

Com les previsions de temps no eren gens bones per aquest cap de setmana, decidim fer alguna cosa senzilla i que no suposi gaire desplaçament. Decidim anar cap a la Serra d'Ensija, amb força neu en tot el seu vessant nord.

Pel Torrent de les Llobateres, tot amb neu, anem pujant fins arribar al cim del Serrat Voltor. Des d'aquí podem veure la llarga carena que ens espera fins al cap de la Gallina Pelada, passant per la Creu de Ferro. En cas que el temps es compliqués, que no ho semblava pas a aquella hora, ràpidament podem baixar cap a la zona del refugi i d'allà a la carretera.
Després d'esmorzar al cim i sense problema anem seguim el llom mentre el cel es va tapant i sentim alguns trons. Quan arribem al cim de la Gallina Pelada, el cel ja s'ha tancat del tot i decidim baixar directament cap al cotxe passant pel refugi i per la Font Freda. Deixem per un altre dia una continuació del camí que sembla que te algun tram de grimpada.I ho acabem de celebrar amb un bon dinar... que no es digui que tot és caminar.

Samaranch és la prova

2010-04-22T18:39:00.002+02:00

(Vilaweb-Vicent Partal)

22.04.2010

La mort de Samaranch ha posat el dit a la nafra. Enmig del debat sobre la Falange i Garzón, el falangista que arribà a ser cap de l'esport internacional ha posat les coses al lloc que exactament ocupen. El taüt rebrà tots els honors al Palau de la Generalitat (vergonya!) i la classe política que va fer la transició acotarà el cap davant seu. 'Atado y bien atado...'

És inaudit. El país oficial es va lliurar ahir a la cerimònia de glorificar Samarach, amb deler i al vell estil: tancant files i amagant la veritat. Un recorregut per la majoria dels diaris o per la majoria de les webs dels partits i de les institucions era ben alliçonador. No és que en destacassen, més o menys, el pas per l'olimpisme i la contribució a Barcelona 92. No. Allò que feien era diferent i greu: amagaven tant com podien el seu passat franquista. Com si no hagués existit. Com si s'hagués oblidat aquell crit de 'Samaranch fot al camp!', entonat pels demòcrates de tots els colors al final del seu pas infaust pel Palau de la Generalitat, que ell va ocupar, en el sentit militar del terme, com a president de la Diputació. Com si no haguessen existit els seus negocis estranys. Com si no hagués vestit mai l'uniforme del Movimiento.

Ahir llegir la premsa internacional i comparar-la amb la catalana i l'espanyola ens tornava als vells temps que tant enyorava Samaranch. Amb la diferència que ara ni cal la institució de la censura. On ací tot eren panegírics, allà hi trobàvem informació. Que no amagava la seua importància en el moviment olímpic, però que no estalviava crítiques, dures, pel seu passat feixista, per la corrupció en què va colgar el Comitè Olímpic durant el seu mandat, per la seua permissivitat amb el dopatge o per l'extravagància i l'autoritarisme que manifestava.

Molts dels qui ahir tiraven floretes a Samaranch, despús-ahir s'exclamaven que la Falange pogués portar a judici Garzón. Ho feien amb una capacitat d'oblit selectiu monumental, perquè cal recordar que la Falange era precisament el partit de Samaranch.

Ara, aquest oblit selectiu no és innocent i té conseqüències. D'una banda, deixa sense legitimitat l'oportunista campanya pro-Garzón (o és que direm ara que hi ha falangistes bons i falangistes dolents?) D'una altra, ens recorda que l'èxit i el poder poden fer bo qui siga i que hi ha moments que tot sembla que tinga un preu. Finalment, i aquesta és la pitjor, ens posa de cara a la pura realitat: som un país, encara, impotent a l'hora de superar el franquisme, incapaç. I en la por reprimida i en la incomoditat ridícula d'ahir era visible que això és així també perquè la classe política que tenim prové de la renúncia o de la incapacitat de derrotar-lo i de l'acomodació a unes regles de joc marcades i amb trampa que trenta-cinc anys després encara prevalen.

Samaranch, Juan Antonio

2010-04-21T22:48:00.002+02:00

Samaranch, Juan Antonio

Gerber - Amitges - Saboredo

2010-04-19T23:02:00.013+02:00

Per aquest cap de setmana ens proposem fer aquesta volta prenent com a base el refugi Mataró, al capdemunt de la Vall de Gerber. Costa trobar companys i al final només som dos.
Sortim de l'aparcament de La Peülla, al vessant pallarès del Port de la Bonaigua, just al límit de la neu, tot i que apurant quasi es podria baixar fins al refugi de les Ares. El primer tram, un marcat flanqueig ens fa anar amb compte, ja que es veuen moltes purgues, és tard i el sol apreta i és un lloc típic per on baixa la neu. Sense problema arribem a l'estanyola de Gerber, on entrem a la vall que anirem remuntant fins al refugi Mataró. L'estany Gerber ens el trobem encara ben gelat i el creuem pel mig, no sense comprovar abans la fiabilitat de tot plegat. Arribem al refugi sense problemes 'seriosos'(veure el final de l'entrada)
Allà ens trobem amb dos esquiadors més, uff!! sort!! ja que en creuar-nos pel camí amb més gent ens havien dit que pujaven un grup de quinze... ja parlàvem de qui faria nit al carrer, perquè el refugi és una bona llauneta de sardines.
Passem la tarda i pel matí sortim cap al coll del Bassiero. Anem tan decidits per una pala que hi va directa que quan som a dalt veiem que ens toca baixar fins al peu del coll i que el camí més ràpid era seguir per la vall. La pujada al coll la comencem amb els esquís però l'acabem amb grampons. El tam que ens queda fins al cim es veu perfecte.La baixada la fem anant a buscar el Port de Sant Maurici, que remuntem amb els esquís als peus. Veiem la baixada amb una mica de pedra, però poc tros; després ens llencem per una neu regelada molt bona que ens porta fins a sobre dels estanys de Ratera.Aquí ve la segona encigalada del dia, ja que hem baixat massa i quedem mig penjats per poder arribar abaix de tot. Amb algunes filigranes ho aconseguim i comencem a remuntar de nou fins al Port de Ratera. La calor és brutal i ens fa suar moltíssim. Quan arribem al Port, descartant el Pic de Ratera, ens llencem per la Vall de Saboredo fins quasi el refugi, ja que ens sembla millor tornar a posar pells sense baixar tant i començar la darrera remuntada del dia fins al coll del Llac Glaçat.
Aquesta pujada ens acaba d'exprèmer les darreres forces per la forta calor i perquè ja anem una mica tocadets. Per fi, veiem el coll del Bassiero, per on havíem pujat al matí i el refugi Mataró, on tenim algunes coses que hem de recollir.
La última remuntada, a peu, fins al refugi ens remata. Allà fonem una mica de neu i ens fem alguna cosa per beure, recollim i cap avall... que anem tard!!
Fins a l'Estany de Gerber la baixada és bona i la neu, tot i que transformada es deixa fer, però a partir d'aquí ens quedem clavats molt sovint i el tram final, amb molt de flanqueig sen's fa 'dur', però aconseguim arribar amb els esquís posats.
I pel final deixo una de les sorpreses agradables de la sortida: a la pujada ens creuem amb un gall fer que, literalment, ens va 'atacar i ens va barrar el pas', fins i tot ens va 'perseguir' una estona. Suposem que defensava els ous o alguna cosa per l'estil, perquè sinó... També recordar que fem tota la sortida sense creuar-nos amb ningú en tot el dia, tot un luxe.

Alps de Lyngen - De tot una mica (II)

2010-04-09T19:50:00.005+02:00

Si en voleu més:
De tot una mica (I)
Equipo!!!
Storgalten 27-28 de març de 2010
Storhaugen 29 de març de 2010
Kavrigtinden 30 de març de 2010
Daltinden 31 de març de 2010
Illa d'Uloya 1 d'abril de 2010
Giilavarri 2 d'abril de 2010

Alps de Lyngen - EQUIPO !!!!!

2010-04-09T19:24:00.005+02:00

I agraïments especials a l'Ivar i al Capità Ona
www.boreal-yachting.no

Alps de Lyngen - De tot una mica (I)

2010-04-09T19:01:00.007+02:00

Alps de Lyngen - Giilavarri

2010-04-09T18:27:00.009+02:00

Divendres, 2 d'abril

Giilavarri - 1163m.

Estem a Havnnes i no ens podem moure amb el vaixell, però l'Ivar ens soluciona el problema amb eficàcia. Creuarem a terra ferma amb una petita embarcació a motor i a allà ens recollirà l'Emely, la seva dona, i Orjan, el seu fill, amb dues furgonetes i ens portaran fins a Tromso en cotxe. A més, l'Orjan ens farà 'de guia' per a un cim del que no tenim referències i que ens ve de camí, el Giilavarri.
Carreguem les furgos i aprofito el viatge per practicar una mica el meu pobre anglès, tot xerrant amb l'Emely. Aparquem en unes cases abans del poble d'Olderdalen, que resulta que són parents de l'Ivar i de l'Emely.

Allà començarem la nostra darrera esquiada, tot i que avui el dia està tapat i fa 'caloreta'.
Ens anem enfilant per un paissatge com el dels altres dies, tot i que amb vistes reduïdes. Al cim només ens hi fem la foto i baixem una mica fins una gran roca per protegir-nos del fort vent que bufa. La pujada amb guia fa que no ens haguem de preocupar de mirar gaire el mapa.
Amb poca visibilitat i amb una neu transformada anem gaudint de la darrera baixada als Alps de Lyngen. Aprofitem per anar tirant més i més fotos. Moltes ens les fa l'Orjan, que és fotógraf professional, tot buscant els millors llocs.
Quan arribem els cotxes ens canviem una mica i treiem el vi i els embotits que hem guardat per fer un bon dinar. Encara ens queden unes dues hores de cotxe fins que arribem a Tromso. Allà ens porten, a despeses pagades, a l'hotel que havíem estat el primer dia i a sopar a un bon restaurant al port. Mentre sopem amb vistes al port i la catedral saludem als nostres companys catalans que també han arribat amb el seu vaixell i pensem que potser no ha estat tan malament allò de l'avaria. El Capità Ona també és al sopar, ha navegat des del port de Havnnes fins a Tromso a vela, i ha trigat tot el dia a fer aquest recorregut.

Fa una setmana que èrem aquí mateix i sembla que fos ahir mateix. Tot ha canviat, el que era ple de neu ara és ple de bassals d'aigua, el dia quasi dura una hora més, les nostres cames estan trinxades però el nostre esperit no dóna l'abast al cúmul d'experiències viscudes... i encara ens queda el viatge de tornada i la visita a Oslo i... però això ja és una altra història.

Alps de Lyngen - travessa illa d'Uloya

2010-04-08T21:51:00.016+02:00

Dijous 1 d'abril

Kjelvagtinden - 1064m; Uloytinden - 1117m; Blatinden - 1142m

Quan treiem el cap per 'la finestra' ens veiem enganxats al vaixell de l'Ivar i estem al port de Havnnes, a l'extrem sud de l'illa d'Uloya. Aquí hi volíem fer la travessa de tots els cims de l'illa, i per començar ens hauríem de desplaçar a la part est, fins al port d'Uloybukta. Però tenim el vaixell espatllat i no podem anar tots a l'altre vaixell, per tant decidim fer la travessa en sentit contrari a l'habitual. Al port d'Uloybukta ens esperarà l'Ivar per tornar-nos a Havnnes, esperem!.
El primer problema és sortir del vaixell, la marea , a aquesta hora, sempre està baixa.
Seguint el track del GPS trobem molt bé el camí per dins del bosc de bedolls, bastant obligat fins que es comença a aclarir. Per boniques pales, i millors vistes, anem pujant cap al primer cim, on arribem després d'un tros molt planer i des d'on veiem el que ens queda, els fiords, tota la cresta... Fa vent i decidim baixar al primer coll a fer el te. A partir d'aquí anem en direcció contrària a on venim, a l'emoció de les vistes hi afegim l'emoció de no saber què ens esperarà darrere el següent turó, la baixada, trobarem el port i el vaixell?... Anem resseguint la carena pel vessant oest i anem gaudint de les vistes a banda i banda i de les espectaculars cornises. Altra vegada un festival de fotografies.
Quan arribem al darrer cim treiem les pellls i esperem que arribin l'altre grup de catalans, que ens expliquen una mica el camí de baixada. I altra vegada cap avall en direcció al mar, però no ens podem emocionar massa perquè hem de girar... i si seguissim aniríem a parar a l'altra banda de l'illa. Aquest cop la neu no està 'massa bé', tot i que ja ens agradaria tenir-la per aquí, i surten pedres en alguns trams, però el fet d'haver fet una travessa ens fa disfrutar d'allò més. Arribant a port veiem el vaixell de l'Ivar que ens espera, l'hem encertat; i mentre anem fent el camí de retorn al port de Havnnes, fem la sopeta habitual.
Quan arribem ens trobem el nostre vaixell 'okupat' i decidim anar a visitar el petit poble. Hi podem veure les cases típiques de la zona, ja que no les van cremar els alemanys el 1945 quan van marxar després de la II guerra mundial. La botiga té un caràcter especial, també la botiguera; a fora és ple de trineus i esquís per moure's; els nens fan pràctiques d'esquí i juguen a la neu i milers de caps de bacallà s'assequen al sol.

Quan acabem la visita, tornem al nostre vaixell, ens treiem les botes i preparem el sopar. Avui no farem navegació i ens tornarem a quedar en aquest port. Quan acabem i estem fent la xerradeta el Capità Ona ens diu que avui pot ser una bona nit per veure aurores boreals, 'northern lights' en diuen allà. Com qui no vol surto a coberta i veig una cosa estranya però no n'estic segur. Al cap d'un moment faig el comentari als companys i sento burles de tot tipus fins que algú surt i 'osti, sí!!!' i llavors tot són presses per fer fotos, sortir del vaixell que es mou al port (pujant l'escala, que ja ha tornat a baixar la marea), quin fred que fa!!... Fantàstic, el millor final a una excepcional jornada de muntanya.
Per la nit seguim somiant amb la neu, la muntanya i amb les aurores boreals.

6-1
Això no ho vam veure, però una mica s'hi assemblava!!

Alps de Lyngen - Daltinden

2010-04-08T17:40:00.013+02:00

Dimecres 31 de març

Daltinden - 1533m

Avui toca matinar més que mai, ja que la pujada al Daltinden és llarga de recorregut i serà, a més, el cim més alt que pujarem aquests dies.

El preu que s'ha de pagar per fer aquest cim són uns llargs 4km de recorregut per guanyar poc més de cent metres de desnivell. A més aquí tenim una 'pèrdua momentània' del recorregut i hem de fer alguna volta més per encarar-nos per la vall.El camí, però, és maquíssim i està dominat per una gran cascada gelada que faria les delícies de molts escaladors. Tots seguint els GPS ens endinsem en un fort tub que ens començarà a fer pujar la muntanya i també a tenir una forta suada. Amb voltes maria obligades i molta calor ens plantem a un llom que ens encararà a la part més pendent del cim. Aquí, amb una ombra que s'acosta, parem a fer el nostre habitual te.
Amb fortes llaçades anem guanyant alçada per una bona traça. En general és força pendent tot i que hi ha algun tram una mica més ajagut.
Un cop superat el tram més pendent arribem al plató del cim; sembla que no acabi mai, fins que ens trobem la fita del cim i un tallat a l'altre costat amb infinites vistes a la part final del fiord de Lyngen i a una pila de cims punxenguts i glaceres. Al cim fem les habituals sessions de fotos... és que no donem a l'abast; i ens preparem per la baixada. Ho tornaré a dir per si no havia quedat clar: neu pols i més neu pols.Al tram final deixem el tub que ens portaria a la vall i seguim directes una mica decantats cap a l'esquerra per unes pales que, amb més comoditat, ens portaran abaix de tot.
Ara només ens queda tornar a fer els quatre kilòmetres fins arribar al port. Tot i que més o menys anem baixant quan toca 'remar' es noten els dies d'activitat. Però amb bon humor i ben contents acabem arribant al port i al nostre refugi, on segur que ens esperarà la sopeta calenta i altres delícies. I la sorpresa és majúscula, el Capità Ona ens diu que com que avui haurem de navegar unes quatre hores i sen's faria massa tard, doncs que fem ara el menjar gros del dia i que al següent port farem una cosa lleugera. No podem discutir, ja té a punt el dinar... ni al millor restaurant. nosaltres ho acompanyem amb una de les ampolles del millor vi que hem portat.
I això només és el principi de les sorpreses que ens esperen per avui. Quan ja hem acabat, i recollit i fregat tot i comencem a sortir del port de Furuflaten, de cop el motor... puf, puf,puf!!... i es para. El capità el torna a engegar, però torna a petar. Nosaltres comencem a fer cara de preocupació, ja que el vaixell va cap a on vol; i ell amb tota la tranquilitat del món desplega una vela 'it's sailing - això és navegar'. I a tota marxem anem fent camí... fins que el vent afluixa i ens quedem parats. L'Ivar que ens va davant amb l'altre vaixell ens ve a trobar i ens aborda per la dreta, això és babor, no?, i així naveguem fins al nostre port, on arribem ben de nit i ben adormits. 3-1

Alps de Lyngen - Kavringtinden

2010-04-07T20:13:00.009+02:00

Dimarts, 30 de març

Kavringtinden - 1289m
Després de sortir del port de Djupvik i fer nit al port de Lyngseidet, ens disposem a fer aquest cim, que tot venint amb el vaixell es veia ben alt, desafiant, cònic.
Sortim del port, aquest cop sense filigranes, ja que hi ha un moll flotant.El capità Ona ens acompanya un tros pels carrers del poble fins que ens encarrila pel bon camí. Tot el primer tram anem resseguint uns recorreguts d'esquí de fons entre bedolls, fins que en arribar a un refugi, Skihytta, el bosc més esclarissat ens deixa veure bé el recorregut que hem de fer. Seguim tirant amunt entre traces fins que a la cota 700 parem a fer el nostre habitual te i agafem forces per la dreta pala que ens espera fins al cim. La pugem lleugerament decantats cap al llom que baixa a la dreta i amb voltes maries anem fent camí, amb el tram superior de neu dura.
Un cop a l'aresta l'anem resseguint amb alguna petita dificultat fins arribar a un tros planer però molt espectacular amb cornises penjant cap a una banda. Ens arribem fins al peu de la piràmide del cim, on deixem els esquís, per acabar d'arribar fins dalt. Les vistes, com sempre, espectaculars.
Tornem al collet, treiem pells i ens preparem per la baixada. L'entrada està bé, però prenem precaucions i anem baixant el primer tram d'un en un. Tornem a tastar una neu de somni que no ens deixarà fins que entrem al bosc, ja amb una neu més dura i força traces. Els companys catalans que ens venen al darrere, per la cresta, ens fan una foto baixant.
Arribem fins al vaixell esquiant pels carrers i la carretera.
Com cada dia, fem la nostra sopeta i ens disposem a navegar fins al port de Furuflaten, a unes dues hores. En Francesc ens demostra la seva habilitat portant el veler. Arribem sense contratemps, ens lliguem al moll i una altra nit que passem somiant amb neu pols i neu pols i neu pols i més neu pols....

2-1

Alps de Lyngen - Storhaugen

2010-04-06T20:33:00.012+02:00

Dilluns 29 de març

Storhaugen (el gram llom) - 1142m
Després de passar la nit a Djupvik, força bé tot sigui dit, sortim a port i veiem que el dia està més o menys bé, d'aquí no tenim cap ressenya i decidim anar al primer cim que tenim davant. Creuem carrers, la carretera i passem pel costat del cementiri (fent algun comentari sobre la conservació dels cadàvers en aquest lloc). Fins aquí el camí és força planer i ara es comença a enfilar pel típic bosc de bedolls fins la cota 300. Una bona traça ens fa guanyar metres ràpidament. A la cota 700 parem a pendre un te i seguim amunt. Sembla que el dia es tanca i s'obre però molt menys que ahir, això pinta bé.
Al cim treiem pells amb una mica més de tranquilitat que ahir i ens fem fotos amb l'altre grup de catalans. Els primers girs de la baixada són de tempteig... poc després comença la festa: neu pols de somni, girs fins que les cames diuen prou, crits d'emoció, fotos i més fotos, videos... això és un festival. Fins i tot sembla que en sabem...
Tirem de dret fins a la platja, cosa que ens mereixerà una bona 'remada' fins tornar al vaixell. Quan arribem, un somriure de satisfacció es dibuixa a les nostres cares. Només per aquesta baixada ja ha valgut la pena venir.

1-1

Alps de Lyngen - Storgalten

2010-04-06T19:56:00.011+02:00

Dissabte 27 de març

Embarquem al nostre veler, el Fri Flyt, i coneixem el nostre skipper, o sigui el capità, es diu Aarne, amb alguna d'aquelles lletres estranyes dels nòrdics i es pronuncia semblant a Ona... així que per nosaltres serà el Capità Ona.
Mengem una miqueta i ens passa revista a les instruccions de seguretat: les armilles, què fer si hem d'abandonar el vaixell, la cuina, com anar al lavabo (tot un art)... Quan acabem, treiem cordes i defenses i comencem a navegar creuant sota un dels ponts d'accés a Tromso.
El mar és una bassa d'oli i uns dofins ens van seguint amb els seus salts.
Anem resseguint la costa pel fiord Ullfsjorden, fins que ja de nit arribem a la població de Hammes, passem el port de llarg i amarrem a la factoria de peix de Sandneset, des d'on començarem demà la primera sortida. Ens lliguem al costat de l'Ocean Light, l'altre veler amb catalans capitenejat per l'Ivar, l'encarregat de tot aquest muntatge. Tots els dies anirem navegant més o menys junts.
La primera prova de mar l'hem passat bé, fins i tot hem cuinat i mengat (unes més que estranyes hamburgueses de peix) mentre el vaixell navegava.

Diumenge 28 de març

Storgalten (el gran porc) - 1219m
Quan sortim a coberta veiem que el cel està ben tapat, fa vent i ha nevat tota la nit. A coberta hi ha un parell de centímetres de neu. Per arribar a terra ens espera una dura feina: primer hem de creuar a l'altre vaixell i després pujar fins al moll. La marea està baixa i cal pujar els metres que hem anat perdent. Aquest procés l'haurem de repetir cada dia. Per sort quan arribem la marea està alta i no ens cal fer gaires filigranes per tornar al nostre 'refugi'.
Sortim pels carrers del poble, creuem una carretera, que ben bé podria ser una pista d'esquí, el pati d'una casa i comencem a tirar amunt per un esclarissat bosc de bedolls, més o menys fins a la cota 300. Aquí s'acaba el bosc i només neu. El dia és lletg, fa vent i la visibilitat no és gaire bona. Un grup davant nostre obren traça. Prop de la carena parem a posar ganivetes en un tram gelat i seguim fins al cim. A dalt anem molt ràpids a treure les pells i comencem a baixar. El primer tram per una neu no gaire bona i després va millorant, però la falta de visibilitat fa que no disfrutem gaire.

Abans d'arribar al vaixell parem a 'repostar' una mica.
Si tots els dies són així... això serà dur. El nostre capità ens espera amb una sopeta calenta i altres condiments.

Acabem de dinar i recollim tot bé. Hem de creuar la punta nord de la península de Lyngen i pot haver-hi molt de vent i onades, potser no podrem passar i hauríem de tornar a aquest port. Sortim els dos vaixells junts; primer tot va bé, però al cap de poc comencem a pujar a coberta, comencen els marejos, ningú parla, les onades piquen al casc, tots ben marejats a dalt anem aguantant com podem, la vista fixada en un punt de l'horitzó, al cap d'una estona la primera vomitada... per sort al entrar al fiord de Lyngen la cosa es calma i podem gaudir de les parets de roca i gel que cauen fins al mar. A la nit ja estem refets i sopem una mica. Sort de les biodramines que ens van salvar una mica. Quan ens lliguem al port de Djupvik, protegits del vent, respirem alleujats.

1-0

Tromso

2010-03-27T14:11:00.005+01:00

Aixo es massa (de moment no hi ha accents, ni apostrofs, ni altres filigranes del catala).
Ahir, despres de tot el dia de vols i avions i aeroports vam arribar a Tromso. Sobta sortir de Barcelona a 20 graus i arribar a Tromso a 5 sota cero.
Avui hem fet una mica el turista, pujant a un mirador proper en teleferic i anant a veure besties a un zoologic.
Fa sol, sembla que es estrany, i la previsio es bona. D aqui a una estona embarcarem i aviam com ens va el tema, sobretot la navegacio, perque el tema de la neu ja el tenim controlat.

La Mola

2010-03-22T22:45:00.003+01:00

Aquest cap de setmana ha estat tranquil, sense trepitjar neu (diuen que no estava massa bé el tema), i fent alguna cosa suau.
Diumenge, des de La Barata fins La Mola, baixada per la Carena de les Ànimes fins el camí de la Font Soleia, la canal de Santa Agnés i de nou a La Barata per la Canal del Pi Tort.
En algun tram la nevada passada ha deixat el bosc ben trinxat i cost de passar-hi si no és amb algunes acrobàcies.

Sortida tranquil·la amb bona companyia

Taga

2010-03-16T18:23:00.005+01:00

El diumenge vam anar al Taga pensant que valia la pena aprofitar la gran nevada que hi devia haver per fer aquest cim del pre-Pirineu.
Veient com estava la cosa a l'arribar ens vam decepcionar una mica, tot i que es podia pujar i baixar tot sense treure's els esquís... però res de l'altre món.

Un cop fet el Taga vam decidir apropar-nos fins al Puig Estela, però vam parar al Puig de Coma d'Olla, ja que la baixada es veia bastant millor que des del Puig Estela. Aquesta baixada la vam fer ràpid per una neu que també canviava molt ràpidament; això sí, en algun tram de qualitat excel·lent, però no va ser la norma general.

Us deixo una foto de la part de dalt del Taga.