Serrera

Ahir vam fer el Serrera (2913 m) pujant i baixant per la Vall de Ransol. Vam posar ganivetes per pujar el tram final i al baixar la neu estava bastant transformada i vam gaudir força, sobretot a la part de dalt. A la part baixa la neu és escassa però, de moment, suficient per poder baixar sense decalçar-se.

A la foto podeu veure el Pau en acció durant el descens.


Com no nevi ben aviat em sembla que això s'acabarà.

Tarbezou

Aquest cap de setmana hem estat al Tarbezou (2364m) a l'Arieja. Això ho he sabut avui remenant una mica perquè ens hi van portar el Miquel i la Fina de Calldetenes, que generosament van compartir amb nosaltres el seu niuet a Font-Romeu, i anàvem totalment 'enganyats'

D'allà vam anar fins a l'estació de Palleres i ens vam trobar amb l'Isidre i la seva dona, la Marta i En Cesc amb el Mai. També amb el Carles i la Marta, rubinencs residents a la capital de la plana, que feien un curs d'esquí de muntanya.

I aquí costa amunt, primer planer i després una mica més dret fins que ens vam despistar. Al final vam arribar al cim per dos llocs diferents i també vam acabar baixant també per dos llocs diferents amb una neu més que decent, tot i que en algun pla en faltava una mica.


I per acabar la jornada una cua de ..... per creuar el túnel del Cadí (pagant, és clar). Al final vam decidir que , tal i com diuen els HKI, els hi donin pel cool.

I a veure si neva de veritat!!!!

Estrena

Avui hem estrenat la temporada d'esquí de muntanya fent la clàssica sortida a Vallter i la pujada al Bastiments.
Però l'estrena ha estat a mitges, ja que l'Orland i en Jordi Nadal hi han anat però jo no he vist prou nevat i he decidit fer un parell de pujades i baixades per les pistes, que aquí sí que hi havia bastanta neu i no tenies el perill de ratllar els esquís (es que me'ls estimo molt, jo, els meus esquís).
Al cotxe, i per fer-me dentetes, m'han dit que de neu n'hi havia molta i molt bona, però no m'ho acabo de creure.
I hem acabat la jornada fent un bon dinar a Sant Pau de Segúries.

desastre...

... esperem que temporalment i que s'arregli una mica, bastant, perquè si no ho tenim fotut. (o sigui, que a veure si neva)

El dissabte vam anar a Vallter decidits a estrenar la temporada d'esquí de muntanya. I sort que ens vam endur les raquetes perquè posar-se els esquís només servia per ratllar-los a cada gir. També hi podíem haver anat caminant perquè no hi havia més d'un pam de neu, però ja que portàvem a tot un expert, doncs vam aprofitar els seus savis consells.



Quasi que hi ha més neu als pessebres.
Felicitats, un altre cop, a l'associació de pessebristes de Rubí, que enguany han fet 90 anys, pels pessebres d'aquest any.

Patagònia

Avui he llegit al diari una notícia relacionada amb la Patagònia i m'he traslladat un any enrere.

Però el que m'ha sorprès ha sigut que aquest "problema" ja fa temps que s'arrossega en aquella remota zona enmig del no-res i no se n'havia dit res per aquí; potser perquè darrera hi són els nostres "amics" d'Endesa?
A Coyahique, capital de la regió d'Aysen, ja fa temps que s'han mobilitzat per denunciar i per intentar aturar aquest mega-projecte energètic.

I de retruc també m'he traslladat a aquells dies de caminar per solitaris llocs enmig de la natura en el seu estat més pur i salvatge.

(foto: Cerro Castillo)








De travessar "petits rierols" a sobre d'un cavall. De fet tots els que hi anàvem érem 'experts' genets.










De travessar un petit braç glacial que es despenja de la gran massa que és el Hielo Patagónico Norte durant unes quantes hores.









De compartir uns quants mates a la vora del foc mentre fèiem petar la xerrada sobre qualsevol cosa totalment al marge del món.

Cap d'any

Per 3r cop vam decidir de passar el cap d'any de forma diferent, i després del Marrroc i l'Argentina aquesta vegada ens vam quedar més a prop i vam decidir anar fins al refugi del Mont-Roig, a la vall de Tavascan.

Per arribar-hi vam estar quasi 5 hores per la neu (sort de les raquetes) i enmig d'una borrufada important.Quan ja es feia fosc vam arribar al refugi i ens hi vam instal·larL'endemà vam anar cap al Mont-Roig, però entre que vam sortir tard, la neu i que mig ens vam despitar de ruta no vam poder arribar-hi. Abans que es fes fosc ens vam atansar a veure l'accés a la canal est i vam comprovar que per aquí hi podríem haver anat millor.... un altre cop serà.

Quan es va fer fosc vam estar fent temps fins que la gana va poder amb nosaltres i vam començar a sopar, cap allà a les nou del vespre. Pica-pica, embotits, i com no podia faltar: cava i torrons. També vam fer uns quants xupitos, pocs, i vam anar fent més temps fins que cap a les 22:30 vam decidir anar a dormir i celebrar el cap d'any fent el que estarem fent bona part del 2008: dormir.

Podeu veure els efectes de l'alcohol i l'alçada. La foto on surt l'Olga no és el que sembla.
I abans de marxar vam deixar constància que hi havia anat un del Centre Excursionista de Rubí. La resta (Olga, Isaac, Miquel i JosepMª) són del Centre Excursionista Guissonenc.