diumenge, 25 de maig del 2008

Sant Aniol


Tot i que el dia no pintava massa bé ens hem arribat fins a Sadernes, i una mica més per la pista. Com que just quan hem arribat no plovia doncs hem començat a caminar. Al cap d'una estoneta ja han caigut les primeres gotes i després ja ha sigut un no parar.
Només hem arribat fins al començament del tram més engorjat i com que ens quedava bastant i hi havia canalla i avis doncs hem girat cua i hem continuat mullant-nos.

Com diria un que jo sé:"... amb aquella fe..."

I no he pogut ni estrenar la càmera

FREE TIBET

dissabte, 24 de maig del 2008

Ja la tenim aquí

Després de força temps de donar-li voltes, si sí o si no, si aquesta o l'altra, ja és aquí. Ja he començat a 'treballar' amb la Olympus E-510. De moment fa unes fotos normals, més per la poca perícia de qui dispara que no per les prestacions de la màquina.
Demà sortiré i hi aniré fent més proves a veure que en surt.
Estic més content que un nen amb sabates noves!!!!

divendres, 16 de maig del 2008

Generalitat bananera

No ho escric pas jo, no sóc tan bo, però em sembla tan clar...

(Vilaweb. Vicent Partal, divendres, 16 de maig de 2008)

No voldria que ningú s'ofenguera, perquè la cosa és seriosa. Però la decisió presa ahir pel govern m'incita a fer-hi broma. Com que plou i ells volen fer la canonada siga com siga (no se m'acut cap més explicació), disposen que a partir d'ara les regles que defineixen quan hi ha sequera ja no valen i que serà el govern qui dirà si hi ha sequera o no. Ostres! Posats a decretar talment, podrien estipular que guanya la lliga no pas l'equip que té més punts, sinó el que té més jugadors fent tabola de nit? Potser un decret com aquest obriria un nou conflicte amb el constitucional, però ja no vindria d'aquí...

Em costa fins i tot d'explicar-m'ho. El govern de Catalunya, ai senyor!, signa un decret 84/2007 de 3 d'abril que estableix unes mesures excepcionals i d'emergència sobre l'ús dels recursos hídrics (és aquest). Fa, doncs, tretze mesos el govern, per combatre la sequera, va establir una escala de tres estats molt precisos: un d'excepcionalitat de nivell 1, un d'excepcionalitat de nivell 2 i un d'emergència. Fa tretze mesos el govern va definir cadascun d'aquests estats amb una meticulositat impressionant: quanta aigua embassada calia perquè un territori entrara en un d'aquests estats o n'isquera, i en quin moment hi entrava o n'eixia. Qui vulga entretenir-s'hi pot mirar-se les taules del document, però, dient-ho succintament, la cosa és aquesta: segons el decret, les pluges d'aquests darrers dies han aportat prou aigua a les conques del Ter-Llobregat perquè Barcelona, que en forma part, puga eixir de l'estat d'excepcionalitat 2 i passar al d'excepcionalitat 1, menys greu que no l'anterior (permet de regar plantes i omplir piscines, per exemple). Hi insistesc: el document és extremadament precís i no sembla que el feren a la babalà.

Dimarts el govern féu la seua reunió setmanal. Havia plogut de valent el cap de setmana i, animat per tanta pluja, el conseller Baltasar va dir que ja hi havia prou aigua per a eixir de l'excepcionalitat 2 i passar a la 1. Més encara, anuncià que el canvi es faria divendres (avui), que és quan l'Agència Catalana de l'Aigua avalua tècnicament la situació. Resumint: fa tretze mesos el govern va definir detalladament l'estat de sequera i fa tres dies va anunciar que es rebaixaria un grau la gravetat de la sequera, tal com el govern mateix l'havia definida, sense que ningú l'obligara a definir-la així. (En podeu llegir la notícia.)

Però, com era de preveure, hi ha hagut rebombori. Hom justificava el transvasament de l'Ebre o de l'aigua dels pous de Tarragona invocant la necessitat d'aigua potable. Però, gràcies a la pluja i d'acord amb el còmput establert fa tretze mesos pel govern mateix, ja no som en la fase en què perilla l'aigua de boca; tant és així, que se'n pot gastar per a necessitats menors, com la de regar plantes. És normal, doncs, que els territoris afectats pel transvasament diguen que les regles han canviat. Fins i tot els dirigents del PSC locals comencen a dir que això no pot ser i que l'aigua, si no és necessària per al consum humà, no s'hauria de transvasar.

I és aleshores que es manifesta la genialitat del nostre benvolgut govern: per comptes de reconèixer que la realitat ha canviat, prova de canviar la realitat. Quan tot just fa tretze mesos que definia on començava l'estat de sequera important, ara decideix que la sequera ja no comença on començava: canvia el decret i en pau. Tant en pau que des d'ara serà el govern qui decidirà, basant-se en la seua opinió, quan hi haurà sequera i quan deixarà d'haver-n'hi. És a dir, que passem d'una situació fiscalitzable, controlable i discutible amb arguments sensats, amb unes regles de joc públiques, a una situació en què la voluntat del govern és l'única cosa que compta, i la seua opinió, l'única que determina les regles de joc. Dit d'una altra manera: passem d'una democràcia a una república bananera.

Contra el transvasament

Manifest blocaire contra el transvasament
Els blocaires volem sumar-nos al rebuig que el projecte de transvasament de l’Ebre a Barcelona ha generat a la societat civil del territori. Considerem que la mesura no està justificada i que la canonada que ha d’unir la xarxa del Consorci d’Aigües de Tarragna (CAT) amb la d’Aigües Ter-Llobregat (ATLL) serà una infraestructura permanent que perpetuarà la dependència hídrica de l’àrea metropolitana de Barcelona.


-Per tot això, denunciem l’alarmisme i la manipulació que el govern català i l’Agència Catalana de l’Aigua estan fent de la falta d’aigua i de la insuficiència de les últimes pluges, per justificar el transvasament de l’Ebre a Barcelona. A més, reclamem una informació transparent sobre la millora de la situació dels pantans i també de les aigües subterrànies de les conques internes de Catalunya, ja que l’últim episodi de pluges també ha degut recarregar els aqüífers.

-Denunciem que aquesta política respon als interessos especulatius que pretenen consolidar un model de territori insostenible, de creixement sense límits, que perjudica les Terres de l’Ebre i la resta de territoris perifèrics. Els transvasaments reforcen el consum d’aigua de les grans conurbacions urbanes i les noves zones residencials; generen més expectatives de consum insostenible, d’especulació urbanística, i de destrucció del territori, perquè al mateix temps també fomenten un ús desmesurat de l’aigua, tant a les cases com a les indústries. Els transvasaments no són la solució, sinó l’estalvi, la reutilització de cabals, la recuperació d’aqüífers contaminats i la dessalació.

-Advertim que no es pot parlar de transvasament temporal degut a la sequera, ja que això és un insult a la intel·ligència de la població de Barcelona i de la resta del país. La mesura no contribuirà a canviar el model de gestió del consum, ja que no es revisaran ni es limitaran les concessions a indústries, urbanitzacions, nous regants o complexos turístics. L’ampliació del minitransvasament a Barcelona afavorirà un projecte, la interconnexió de xarxes, al qual la Generalitat va voler renunciar perquè no complia els principis de la nova cultura de l’aigua.

-Fem una crida a la dignitat i la responsabilitat de la classe política de les Terres de l’Ebre, especialment als càrrecs electes de tots els partits polítics, perquè sàpiguen estar a l’altura i defensen els interessos del territori, davant d’aquest engany flagrant als ciutadans, que van acudir a les urnes confiant que els transvasaments ja havien quedat enterrats, i que Catalunya apostava per consolidar la nova cultura de l’aigua.

-Reiterem la nostra oposició a qualsevol transvasament i a la interconnexió de xarxes inclosa en el decret de sequera, ja que obre la porta a d’altres transvasaments, i manifestem el nostre suport a la dignitat de les Terres de l’Ebre, a la Plataforma en Defensa de l’Ebre i qualsevol altra entitat o col·lectiu que compartisca la causa i l’objectiu d’aturar aquest tipus de projectes. Per tant, donem tot el suport a la convocatòria la manifestació del 18 de maig a Amposta, així com a les properes accions que en el mateix sentit es puguen anunciar en els propers dies.

Ebresfera (Terres de l’Ebre), 15 de maig de 2008

dilluns, 12 de maig del 2008

Cursa

Doncs sí, tot i la pluja insistent de dissabte i les pitjors previsions per diumenge vam poder fer la cursa amb bastanta normalitat.
Una mica de pluja abans de començar per 'amenitzar' els corredors però després tot perfecte. Això sí, vam escurçar un parell de kilòmetres l'itinerari en el tram del torrent ja que no havíem previst cap barca per creuar-lo.
Tot i el fang que hi devia haver els atletes van arribar bastant nets.

I la gent embogint quan sortejàvem els pernils.... que no els donen de menjar a casa?

Bé doncs, fins la següent.

Fotos, classificacions... aquí.

dijous, 8 de maig del 2008

El circ s'ha acabat...

... i continúa l'extermini.

M'abstinc de fer cap comentari.

Només un parell d'enllaços

el primer

i el segon

FREE TIBET

Valle Blanche


I per rematar la sortida i veient bones previsions ens vam enfilar fins l'Aguille du Midi, en telefèric, és clar. Vam fer la visita per les terrasses, la foto amb el Mont Blanc de fons, i quan ja feia bastant fred vam enfilar per l'aresta fins al lloc on ens podíem posar els esquís als peus. Tot i anar sense grampons no vam tenir cap problema, ja que hi havia unes cordes fixes, però uns iluminats que pujaven i a sobre amb raquetes als peus per l'estreta aresta, van fer un tap que Déu n'hi do, de fet no sabem com va acabar la cosa.

La baixada va ser perfecta. Feia temps que no esquiava per bams (s'escriu així?). Tot estava ben trepitjat i regelat. A la part baixa la neu ja estava més pasteta però es deixava fer bé.
En dues hores ens vam plantar al tren de Montenvers, vam baixar a Chamonix i carretera i manta fins a casa.

FREE TIBET

dimecres, 7 de maig del 2008

Alphubel

A les 5 del matí ja estàvem esmorzant i cap amunt. El dia prometia ser bo, però unes boires ens el van complicar una mica, especialment a la baixada: mala visibilitat i la neu poc transformada i una mica difícil.

Vam anar pujant seguint la traça de pujada enmig de milers de traces de baixada i amb molt bones vistes sobre l'Allalin, el Dom, el Tashhorn, el Nadel, el Weissmies... es veia tot.


Vam fer una mica de volta per un llarg plató i després la pala final amb algun tros ben dret, que ens va portar fins al cim.
Mentre esperàvem al Jordi i l'Orland vaig aprofitar per posar una nova tira de banderes.




I després la baixada, complicada al principi, dreta, estreta, gelada i amb gent, i molt millor després, tot i que s'havia de treballar.

Al final vam arribar a les pistes i vam baixar el darrer tros colant-nos al telefèric fins a Saas Fee. Vam mejar una mica i cap a Chamonix hi falta gent.

FREE TIBET

dimarts, 6 de maig del 2008

Allalin

A les 8 del matí agafem el telefèric i el metro-alpin que ens pugen fins a 3500 metres. Des d'allà l'Allalin està a tocar però l'alçada es fa notar. Posem els esquís i comencem a enfilar cap al coll, on tot pujant hem de travessar alguna que altra esquerda.


Un cop al coll ens fiquem els grampons, ja que la pala final està ben gelada i acabem d'arribar al cim a 4020metres, per la fina aresta final. Ens fem les fotos i hi poso unes banderoles d'oració perquè resin per nosaltres. De vent no els en faltarà.


Tornem a baixar fins al coll i ens calcem els esquís per baixar. La neu està força bé i arribem sense problema a les pistes. Aquí deixem les motxilles i aprofitem per fer algunes baixades més tot utilitzant els remuntadors. Amb les àncores que tenen aquí estem a punt de pendre mal. Tot s'ha de dir que vam riure molt amb aquest invent.

Quan ja estem ben rebentats agafem les coses i acabem d'arribar al refugi de Langflue, des d'on demà anirem al Alphubel.
Ens instalem i ens prenem una bona cervesa que bé que ens ho mereixem.


FREE TIBET

dilluns, 5 de maig del 2008

Saas Fee

El passat dijous vam enfilar cap a aquest bonic poble de Suïssa. El camí era llarg i vam sortir ben d'hora pel matí.
Cap al migdia vam arribar a Chamonix i vam parar a dinar i a fer un cafetó. Tot era ben nevat i les vistes, no per ser conegudes, no deixaven de ser espectaculars.


Al vespre vam arribar a Saas i ens vam instalar al càmping, vam fer el sopar i a dormir, que l'endemà ens esperava una mica més d'activitat.

FREE TIBET