dimecres, 24 de desembre del 2008

L'esquella

El vespre abans vam decidir anar a fer una canal 'facileta' que hi havia en aquest cim proper al Pas de la Casa.
L'aproximació va ser curta, només 1h i 30minuts per veure el que ens esperava. La vam fer amb raquetes i ben bé que ens van anar per no enfonsar-nos en la neu que hi havia.

I res més començar arriben les dificultats més fortes. L'Isaac es treballa un primer llarg que Déu n'hi do: gel escàs, neu que tapa la roca, difícil protecció(1 assegurança en 50metres). Sort dels líquens i les molses que al estar gelades permetien una clavada perfecta dels piolets (inaugurem una nova modalitat dins l'escalada en gel: el molsa-tooling). La sortida de la reunió també el fa bufar fort, però se'n surt prou bé. I després només ens quedava sortir per dalt, ja que tornar enrere era bastant complicat.
Anem alternant l'obrir traça i, tot i ser corredor de neu, les condicions van ser dures fins la sortida, on altre cop vam anar fent llargs per assegurar bé els passos en mixte que hi havia.
Finalment a les cinc de la tarda fem cim i comencem a baixar fins les raquetes i ja de nit arribem al cotxe.

Una explicació tan llaga com el dia que vam passar penjats en aquella paret, que 24 hores abans ni coneixiem.

Podeu veure la ressenya completa aquí

diumenge, 21 de desembre del 2008

Bastiments

Doncs el clàssic de la temporada.
Veient ahir com estava el Puigllançada em va sorprendre llegir que al Bastiments la neu estava excel·lent. Sense pensa-m'ho ja em veus anant cap a Vallter. Feina una mica de vent i al Coll de la Marrana s'havia de 'treballar' una mica, però la pala tenia bona pinta.
Tot just acabada la baixada de la pala i havent tastat la neu, realment estava en un punt immillorable, torno a posar pells i altre cop amunt per tornar a disfrutar de la baixada. Després he seguit pel coll de la Marrana, tot i que alguns baixaven pels primers tubs.
La pala del Baciver estava ben blanca i ningú s'hi havia ficat, de fet semblava que estava una mica carregadeta.
Les vistes des del cim, amb l'airet que feia, fins a l'infinit i més enllà.

dissabte, 20 de desembre del 2008

Puigllançada

Vaig a escriure alguna cosa que tinc això una mica abandonat.
Doncs això, que avui he estat al Puigllançada, més que res perquè hi anava sol i tenia ganes de matar el cuquet. Al arribar la cosa pintava bastant bé, ja que semblava que no feia vent i es veia més o menys bé de neu, però res de res. Al cap d'una estona el vent ha començat i a dalt era bastant fort. Això junt amb el fet que és bastant planer feia que hagués de remar per poder baixar. I tot el tros que vas fora pista estava ben ventat i hi sortien unes magnífiques plaques de gel.
Però ja n'hi ha hagut prou per matar el cuc.

La setmana passada no vam poder arribar ni a Vallter perquè ens vam quedar creuats a la carretera tot pujant i prou feines vam tenir per tornar a baixar. Això sí, un bon esmorzar i un bon dinar no ens el va treure ningú.

dimarts, 9 de desembre del 2008

Turó del Port Vell

I el diumenge una escapadeta ràpida cap a Andorra, aquest cop es veu que tenien feina i no es van fixar en la matrícula, per trobar-nos amb el Jordi i la Cris i anar a fer alguna coseta a la Vall de Rialb.
Ens vam decidir a pujar aquest cim a l'esquerra del Port del Siquer. Pujada amb molta calor i baixada amb una neu més que acceptable, però que s'havia de treballar.

La foto està feta amb la càmera del mòbil, perquè no portàvem la 'normal'. Ja es veu que les càmeres per les fotos i els mòbils per trucar per telèfon.

Agulles i Frares


El dissabte, i per portar la contrària a tothom que marxava, doncs vam estar fent un passeig matinal per la zona d'Agulles i dels Frares Encantats, a Montserrat.
Una volta distreta, amb algun tram amb cadenes i contínues pujades i baixades que ens va deixar amb la gana jsuat per fer un bon dinar, almenys a mi.

dimecres, 26 de novembre del 2008

CAT


- Pot baixar del cotxe???

(baixa del cotxe i s'atansa a l'agent de l'autoritat)

- Què vol dir això? (tot assenyalent la matrícula)

- Catalunya (referint-se a l'enganxina que porta cobrint la E de l'estat)

- Em pensava que a les matrícules espanyoles no hi havia distintius de les regions...

.... .... silenci .... ....

- I no sap vostè que a Andorra per falsificació de matrícula li podem posar una multa i tancar-lo a la presó?

- La trec??

- No cal, segueixi,... i si es vol estalviar problemes millor que la tregui.

- Adèu
- Adèu

(Ja veieu que normalment no parlo de temes polítics, però aquest cop no me n'he pogut estar)

Conversa real a la frontera d'Andorra, i per sortir del país per entrar a Catalunya. És el primer cop que hi veig un policia demanant documentació (a nosaltres no ens la va demanar però ens va sortir amb aquesta història. Amanida, això sí, amb un to entre amenaçador i xulesc)

I a la duana espanyola el mateix discurs, però per un de verd i en castellà. L'afegit que hi va fer va ser molt 'interessant': en España por esto le pueden multar con 150€, bueno, en Catalunya los mossos no, pero en el resto la guardia civil sí.

Apa, doncs ja ho sabeu, a colapsar la presó d'Andorra (per cert, algú sap si en tenen?)

dimarts, 25 de novembre del 2008

Puigmal

I el diumenge vam estar al Puigmal, un dels millors llocs per anar quan el vent bufa de debó.
Vam sortir de l'estació de Puigmal amb un temps bastant tranquil. La pujada tenia bona traça i vam anar adelantant algun que altre grup fins que a l'alçada del Pas dels Lladres, em sembla que es diu així, de cop la força del vent va pujar i pràcticament ens tirava per terra. Vam baixar un tros amb les pells posades i més avall vam començar a baixar per una neu bastant decent, fins i tot pols en algun tram, fins al cotxe. I cap a casa ben d'hora.

diumenge, 23 de novembre del 2008

Pic de Cassamanya

Iniciem la temporada d'esquí de muntanya en aquest pic d'Andorra.

La veritat és que el dia no prometia gaire, i tot i que vam fer cim la baixada la vam disfrutar més aviat poc.
Per pujar ens decantem per la vall, ja que a la cresta d'accès el vent bufa molt però que molt fort. Abans de fer cim hem de possar ganivetes perquè la neu està molt dura. I al cim sort que hi ha una gran pila de pedres per tapar una mica perquè el vent ens fa caure a terra algun que altre cop.
I la baixada per oblidar, el primer tram, molt curt, encara es deixa fer, però després apareix una fantàstica neu crosta fins quasi el final de la baixada. En fi, esquí de supervivència... i segur que un altre dia estarà millor perquè molt pitjor ja no pot estar.

diumenge, 16 de novembre del 2008

Montserrat i BTT

Ahir vam estar a Montserrat fent una caminadeta-grimpadeta. Sembla mentida els racons que encara queden per descobrir.
Vam començar el dia amb la 'grata sorpresa' de que per la zona on volíem anar hi havia cacera. Ja ens veus mig cagats per por no ens fotessin un tret, per sort encara no havien començat. Ens enfilem pel Clot de la Mònica cap a la Canal del Llorer, on amb l'ajuda d'uns graons anem pujant fins al peu del Gorro Frigi. Entrem al camí de Sant Joan a Sant Jeroni i ens hi acabem d'enfilar per les cadenes de baixada. Per tornar ho fem per Sant Joan i el camí de les Bateries. Volíem tallar directes però gràcies als caçadors vam haver de fer tota la volta, quasi fins a Sant Miquel.
Una bonica excursió per racons solitaris, excepte a la zona de Sant Joan.
A la foto podeu veure la zona de Sant Benet i el Pirineu al fons ben nevat.


Avui Open Natura de BTT amb sortida-arribada a Sant Quirze. Ha estat bé perquè hem passat ben a prop de Rubí i per trams molt coneguts. Les variants a fer són ilimitades i alguns camins no els coneixia. Caldrà seguir explorant. Llàstima que m'han donat una samareta XXL que em sobra per tot arreu.

Us adjunto una foto sobre el cartell informatiu de la cacera a Montserrat, i on m'agradaria destacar alguna curiositat:

· A caçar ara se li diu 'control biològic de les poblacions de senglar'
· Anualment nomes se'n realitzen dues: doncs ja és mala sort enganxar-la.
· 'Us preguem que tingueu la màxima cura...': no els ho haurien de dir als caçadors això?
· 'No entreu a la zona delimitada en vermell pel perill existent': perill? per a qui? pel senglar o pels excursionistes?.
· 'Us demanem que excuseu aquest destorb puntual pel dia d'avui': doncs no em dóna la gana haver de canviar els meus plans pel dia d'avui, o sigui que entro a la 'zona roja'
· I respecte al senyal: no seria millor posar-hi un caçador, a dins, en comptes d'un senglar?

diumenge, 2 de novembre del 2008

De pixapins

Però tranquils que no faré cap crítica a aquest repectable col·lectiu en el que segurament m'hi pdria incloure.
Ahir havíem d'anar a tastar una mica de neu, com a bon pixapins tocava fer-ho, però vam acabar fent de 'encara més clàssics' pixapins. Quan ens vam trobar a la Colònia Rosal ja plovia, i per tant vam anar a fer un cafetó a un bar (ple de Mossos, per cert) i després vam encarar les nostres passes i 'el nostre cor' cap al Santuari de Queralt, on no hi havia estat. Vam fer una volteta per allà i cap al cotxe a esmorzar. Després vam acostar-nos al Castell, o al que en queda, de Blancafort. Ka-maku.

I ja per acabar fent de pixapins com Déu mana a collir bolets. Podeu veure que no ens va anar gens malament. Ah!! i després vam fer una barbacoa i ens els vam menjar amb unes bones costelles.

A veure si deixa de ploure i podem anar a fer alguna cosa...

dilluns, 27 d’octubre del 2008

D'óssos i euros

Com que no tinc res en especial per explicar darrerament, més que alguna sortideta en bici, avui se me n'han anat una mica la pinça i escriure, o ho porvaré, sobre l'ós i els euros.
Per una banda tenim que els nostres amics de l'ABC, tan preocupats ells per Catalunya, han destapat que el President del Parlament s'havia gastat una pasta en equipar el seu cotxe oficial. Sort que ells ens fan veure la llum perquè els mitjans d'aquí res de res.
Per altra banda resulta que un ós ataca un caçador a la Vall d'Aran i es munta un dispositiu que espanta, i que deu costar una morterada de diners. Total per capturar l'ós i portar-lo a un centre per estudiar-lo i veure perquè se li ha girat l'olla i ha atacat un pobre i desamparat caçador.
Tot plegat fa riure una mica, i sort que estem en crisi. Se'n munta una per 9000€ que costa la taula de fusta i la tele, i després fem volar un helicòpter i mobilitzem una trentena d'agents rurals en cap de setmana (penseu en les hores extres que deuen cobrar) per buscar un ós que a més porta un xip per localitzar-lo. Algú és bastant incompetent.

I com que criticar està molt bé proposo solucions, per si poden servir d'ajuda.
Respecte al cotxe oficial, canviar la taula de fusta per una de plàstic i la tele per algun saldo dels Encants, que segur que sortirà baratet.
Per l'ós proposo agafar-lo i ensenyar-li que a la Vall d'Aran no s'hi pot entrar si no ets d'allà, a menys que hi vagi a esquiar o s'hi vulgui comprar un xalet. Si aquesta mesura no funciona i segueix entrant es podria posar una tanca al voltant de la Vall. Així ni ell hi entraria, ni alguns tampoc en podrien sortir. També seria bastant senzill capturar el/s caçador/s i postar-los a un centre de recuperació de caçadors atacats per animals i fer-los un estudi de per què aquesta falera de pelar tota cosa que bellugui pel bosc, sigui ós, cèrvol o persona. Segur que per això últim no caldria un helicòpoter i seria més econòmic.
Coll..., que estem en crisi!!!

dilluns, 13 d’octubre del 2008

Pic de Cagire


Doncs que vam decidir anar cap aquest discret pic situat més enllà de la Vall d'Aran, ja a França.
La nit va començar bé, ja que tot just arribar amb la furgo al Coll de Mente, on havíem de dormir, vam veure com passaven per davant nostre un parell de cèrvoles i després un cèrvol amb una cornamenta més important que la que porten alguns...
Quan vam acabar de sopar i prparàvem la furgo, enmig d'una lluna quasi plena que s'anava amagant entre els núvols uns gossos que hi havia per allà tancats van començar a udolar de cop i de forma força... ... ... (acollonidora) no sabria trobar la millor paraula per dir-ho. I com que som molt valents i no tenim por de res, doncs ens vam tancar a dins de la furgo, més que res perquè ja era hora de dormir, no us penseu pas.
L'endemà vam fer l'ascensió al Pic tot pujant primer al Pic de l'Escaleta i després per una cresteta fins al Pic de Cagire. En principi era un mirador de primer ordre, però el temps ennuvolat no ens va dornar gaire opció a les bones vistes. La baixada la vam fer per un altre camí fins al coll on teníem el cotxe.
I per acabar malament una bona jornada de muntanya, ens vam trobar una colla de fills de .... (vull dir caçadors) que 'lluien' al davant del seu cotxe un fantàstic cèrvol amb un tret entre ull i ull, i perquè es veiès millor li havien pintat les banyes de color taronja. I després diuen que estimen la natura...

dimecres, 8 d’octubre del 2008

Caminada Nocturna - La Mola

No us penseu pas que hem anat a La Mola de nit. El dissabte al vespre-nit vam estar organitzant la 1ª caminada nocturna de Rubí. Va ser un èxit de participació (una setmana abans ja havíem exhaurit les dues centes inscripcions disponibles) i sembla que va agradar bastant, especialment els punts d'interés d'observació d'aus nocturnes i dels estels que vam muntar. Segurament que l'any que ve repetirem.

I el diumenge vam pujar tranquilament a La Mola per fer un esmorzar amb mongetes i cansalada, tot i que alguns ens vam decantar per l'escalivada. A la baixada pel mal pas de Can Pobla ens vam perdre, segurament per l'efecte retardat del vi que vam beure.

diumenge, 28 de setembre del 2008

BTT - Busa

Cap de setmana complert. Dissabte sortida en bici al centre BTT de Sau-Collsacabra. Vam fer un itinerari d'uns 36km, llàstima que les baixades més interessants eren del tot impossibles, almenys pel nostre nivell tècnic, i les vam haver de fer caminant. També van estar bé les 'castanyes' que ens vam emportar gràcies als pedals automàtics. El Joan per inexpert i un servidor per voler fer-se el valent en una pujada i acabar caient per un marge.
Diumenge sortida al Cògul i el Capolatell, a la Serra de Busa. Hi hem estat més del previst perquè hi venia canalla i perquè hem anat trobant força bolets pel camí que han 'distret' el ritme de pujada. Les vistes cap a Sant Llorenç de Morunys, el Port del Compte, la Serra del Vert i la Serra d'Ensija molt maques, almenys millors i més clares que l'altra vegada que hi vam estar.

dilluns, 22 de setembre del 2008

Neouvielle

Doncs després de les aventures africanes, tornem al que fem més habitualment que són les aventures pirinaiques.
Aquest cop hem tornat al Neouvielle, amb una sortida col·lectiva del Centre. Hi vam anar unes 20 persones i vam pujar al Pic del mateix nom, de 3091 metres.
Vam marxar dissabte i fins al llac Aubert amb cotxe. Allà plantem tendes i fem el sopar amb llum elèctrica i tot, el que fa la tecnologia. Després d'una nit freda, pel matí tot era ben gelat, desmuntem la paradeta i comencem a enfilar cap al cim a ritme suau. Després del primer tram més herbós comencen les pedres, i més amunt la neu i el gel entre les pedres, cosa que alenteix molt el ritme i ens fa anar amb molt de compte.
Finalment fem cim i ho celebrem com toca, amb bombons i cava (no us penseu que sempre és així, eh?).

La baixada del primer tram ens fa extrema les precaucions fins que no s'acaba la neu, i després ja per roques i més roques fins al cotxe altre cop. I com no unes quantes hores de cotxe més tard ja som altre cop a casa.

Més fotografies i videos (1 i 2) gràcies al Miquel

diumenge, 7 de setembre del 2008

dimarts, 2 de setembre del 2008

Mont Meru i Kilimanjaro - Dades pràctiques

Nosaltres vam anar-hi amb tot lligat amb una agència de Barcelona (Muztag). Ells allà ho subcontracten tot a agències locals. Pel que vam veure totes ofereixen serveis similars. Una bona opció pot ser lligar-ho abans de sortir des de casa per internet i comprar el bitllet d’avió pel nostre compte.
Oblideu fer ascensions sense passar per agències.... diríem que és del tot impossible.

Aquesta entrada pot ser que es vagi ampliant, o no, en funció de les ganes d’afegir més informació. Espero que us pugui servir si algun dia hi voleu anar.

Per la part del safari, les bèsties i tot això… un altre dia serà.


Com arribar-hi: el més còmode és volar fins a l’aeroport de Kilimanjaro, més o menys a una hora de cotxe d’Arusha o Moshi. Hi ha qui ho fa a Nairobi i després en bus fins Arusha o Moshi.
De companyies n’hi deu haver diverses, nosaltres hi vam anar amb KLM, via Amsterdam.
Sembla ser que a l’estiu hi ha bastanta saturació en els vols. Pot ser arriscat esperar al darrer moment per trobar lloc o una bona tarifa.
Per entrar a Tanzania cal pagar 50USD (no es pot pagar en euros)

Allotjament: s’utilitza Moshi o Arusha com a base d’ascensió. Les ciutats no tenen massa coses per veure, però pel que vam sentir Moshi sembla ser una mica més agradable. Nosaltres ens vam instal•lar a Arusha, al Arusha Tourist Inn. Ben situat, amb habitacions correctes i netes i poden fer dinars i sopars. Té internet (molt lent) però no accepta VISA ni es poden fer trucades internacionals.

Diners: hi ha multitud de cases de canvi (1€=1680 chillings tanzans) i també es pot treure diners de caixers automàtics amb targetes VISA.
A més del que hagueu de pagar per tota la moguda, prepareu una bona qüantitat per deixar com a propina. No us en refieu gens del que us diguin que s'acostuma a deixar normalment, ho podeu reduir al vostre gust

Mont Meru
Sortida de 4 dies a aquest volcà de 4560 metres. Ideal per a fer una mica d’aclimatació abans d’anar al Kilimanjaro.
Accés: a través del Arusha National Park fins a Miriakamba Gate (1500 m). Aquí caldrà completar algunes formalitats i ens endossaran un guàrdia amb un rifle per si ens sortís algun animal perillós pel camí.
Asecnsió: el primer dia es puja fins a Miriakamba Hut, a 2500 m. Unes 4 hores de pujada enmig del bosc plujós. Podem trobar bastant fang i boira, tot i això el camí no té cap dificultat especial.


El segon dia es puja fins a Saddle Hut, a 3500 m. Després d’abandonar el bosc plujós, a uns 3000 m, s’entra en una zona més seca. Arribant al refugi hi ha molta pols pel camí. El refugi està molt bé, tot i que una mica més auster que el Miriakamba. Per la tarda es pot pujar en una estona al Little Meru (3800 m). Pot anar bé per aclimatar i es té una bona vista de tota la ruta d’ascensió per l’endemà.

El tercer dia s’acostuma a sortir a les dues de la matinada amb un esmorzar ben escàs. Es puja al Rhino Point (3800m) i després d’una davallada s’enfila per la vora del cràter fins al cim. Nosaltres vam tardar 4 hores. Cap allà a les 6-6’30 del matí el sol surt per darrere del Kilimanjaro i el Meru projecta la seva ombra sobre el pla. Un moment espectacular.

Després es baixa fins a Saddle Hut o et deixen descansar una mica i et donen menjar, i es continúa baixant fins a Miriakamba, on es torna a fer nit per continuar l’endemà fins a l’entrada del Parc, on ens donaran el respectiu certificat per acreditar que hem fet cim.

Kilimanjaro
Hi ha diverses rutes d’ascensió, aquí us explicaré la via Machame, per pujar i la Mweka per baixar, en el que s’anomena la wisky route, a diferència de la ruta Marangu o coca-cola route.
En aquesta ruta tots els campaments es fan en tendes i requereix una mica més d’esforç que la normal, tot i que sembla ser que hi ha una mica menys gent i que no està tan masificada, però Déu-n’hi-do.

El primer dia s’accedeix a Machame Gate (1800m). Des de Moshi es força curt, des d’Arusha calen unes dues hores. Aquí es fa tota la parafernalia de papers, registres… i es comença a pujar per un camí molt ben traçat, amb escales i tot, a través del bosc plujós. Aigua, fang i pluja són habituals. Així s’arriba a Machame Hut, a uns 3000 m, on la vegetació ja sembla canviar, estem al límit de la boira. Unes 4h de camí.


El segon dia seguim pujant per un esperó ben marcat fins que travessem unes roques i trobem un pla, aquí el camí comença a flanquejar, tot i que encara puja, i darrere d’un collet ens trobem amb el Shira Camp (3800m). Lloc amb pocs arbres, molt ventat i bastant brut. Unes 3h30min.
A una mitja hora de camí per terreny pla hi ha el Shira Hut i a tocar del camp, Shira cave.


El tercer dia sortim en pujada i més amunt en flanqueig fins que ens plantem al coll que hi ha sota la lava tower (4600m).

Aquí val la pena parar-se una bona estona i si en teniu ganes fer la grimpada fins al cim de la lava tower. Les vistes des del cim cap al coll són espectaculars. Després només ens queda fer una llarga baixada fins Barranco Camp, a uns 3950m. A la pujada hi vam estar 3 hores i a la baixada 1h30min.



El quart dia, tot i que no ho sembla, es fa força pesat. Sortim de Barranco per una paret de pedra on cal fer alguna grimpadeta. Impressiona veure els porters amb els sacs al cap fent aquells passos. Un cop s’acaba ens espera un llarg flanqueig sota les glaceres del vessant sud del Kili. El camí sembla fàcil, però no para de pujar i baixar.

Després de 3 hores arribem a Karanka camp i estem a 3800 metres. Allà acostumen a fer el dinar i hi ha gent que hi munta un altre camp. Des d’allà ens cal guanyar alçada, primer per un llarg pendent i després en flanqueig fins arribar a Barafu Camp (4600m) en dues hores més.

Tot i que el lloc es bastant desolat i no hi ha aigua, per nosaltres va ser el millor camp: no feia vent, feia un bon solet i l’endemà anàvem cap al cim. La posta de sol va ser espectacular (especialment si podeu posar la tenda just a l’esperó).


El cinqué dia toca fer cim. La gent comença a sortir a les 10 de la nit, però si anem mínimament ben aclimatats no val la pena matinar tant, ja que arribaríem al cim de nit. Nosaltres vam sortir a la una de la matinada i cap a les cinc i mitja ja èrem a l’Stella Point (5750m). Fins aquí el camí és un pendent interminale de grava volcànica, sort que no el veus. A partir d’Stella Point ja som al cràter i només queda una passejada, tot i que llarga, fins al cim. Nosaltres hi vam estar uns 45 min. És el millor moment: a més d’acostar-te a l’objectiu, el sol comença a sortir i el fred apreta. Les vistes de les darreres neus del Kili, les glaceres, l’interior del cràter… Les fotos de rigor i una mica més calentets anem tirant cap avall.

A les nou ja som de nou al campament. El cuiner ens prepara un bon esmorzar, dormim una mica i a les 12 seguim tirant avall fins al High Camp (3700m), on s’hi arriba molt ràpid i per un camí molt còmode, i després fins Mweka Camp (3100m) on, especialment el darrer tram altre cop fangós, fa que la baixada es torni bastant pesada.

El sisé dia ja només ens queda arribar a Mweka Gate, a 1800m, per un camí molt enfangat però bonic que acaba amb les darreres energies que havíem guardat. Cal parar atenció si no vols acabar arrebossat de fang.




Aquestes ascensions les vam fer del 13 al 23 d’agost de 2008 i es possible que algunes dades puguin canviar.
Després encara vam estar un parell de dies veient animalons, però això ho deixo per una altra entrada.

dimecres, 27 d’agost del 2008

Tanzània III - Ngorongoro i Serengueti

Com podreu veure ja tenim accents i altres filigranes lingüístiques de la nostra llengua, això només pot voler dir que ja som a casa.

Després de fer el Kili i baixar l'endemà fins a Arusha, fer una dutxa, un bon dinar i dormir una mica tous vam marxar ben d'hora cap als Parcs a veure algunes de les bèsties africanes. A migdia vam arribar al lodge on ens estaríem al cràter del Ngorongoro, i no sense dificutats ja que el cotxe va estar a punt de cremar-se per un curtcircuit o alguna cosa semblant. Quan ja va estar més o menys arreglat (o sigui que no podíem posar les llums en marxa) vam baixar al cràter i passeig cap aquí, passeig cap allà, vam anar veient una bona part de la fauna de la zona, i a més el primer que vam veure va ser una lleona preparant-se per fer un àpat de cebra. També elefants, hipopòtams, cebres, búfals, porcs senglars(no recordo el nom), estruços, una parella de rinoceronts amb una cria(tot i que de molt lluny i amb prismàtics) i algun que segur que em deixo.

L'endemà carretera i manta i vam seguir cap al Parc del Serengueti. A part de tragar força pols, el paissatge es torna ben pla i molt més àrid. Després d'entrar ja vam començar a veure bèsties, i el primer, altre cop, un grup de lleons sobre una gran pedra a cosa de 10 metres: realment impressionant. Després un grup d'elefants ens va creuar per davant com si res, un guepard, hienes, xacals, girafes i altres bèsties, especialment difernts tipus d'antílops.
Aquí costa més de veure grans felins i s'ha de tenir força paciència per anar buscant cap aquí i cap allà.

I finalment el darrer dia, ens quedava la tornada i va ser una pallissa de les bones: vam sortir a les set del matí del lodge i vam arribar a l'aeroport a les cinc i mitja de la tarda, quasi sense parar ni per menjar. I després el vol fins a Amsterdam, parant abans a Dar-Es-Salaam per allargar-ho una mica més (11 hores), i encara un tros més tornant cap a Barcelona, més el bus i el tren. Total, que a les dues del migdia ja èrem a casa.

I ara estem en la gran feina de baixar les fotos i sobretot.... fer bugada de la roba bruta i plena de pols que portem.

Com a resum dels Parcs, i coincidint plenament amb una amics bascos, després de fer tants dies de muntanya no compensa gaire fer-se aquestes matades en cotxe. Tots hem coincidit en que amb un parell de dies o tres n'hi ha més que suficient. Un altra cosa és anar-hi només per veure animals.

dissabte, 23 d’agost del 2008

Tanzania II - Kilimanjaro

JAMBO!!!!
Hola de nou, doncs que la feina ja esta feta... i ben feta. Ahir a les sis del mati erem al cim per veure la sortida de sol, i fa una estona hem arribat a la ciutat.
Nomes dir, de moment, que tot ha anat molt be, que la ruta, tot i la gent i tot aixo, es forsa interessant i que les vistes del cim son fantastiques. Tambe cal dir que poc abans del cim vaig deixar rastre del meu pas amb una fantastica vomitada... tot un classic.

Graies Jordi per la informacio del volca pero em sembla que sera un altre cop, dema marxem a veure unes quantes besties al Serngueti i ja tornem cap a rubi.

Ben aviat, i des de casa, i amb accents i ces trencades una cronica mes exhaustiva, fotus i mes detalls

diumenge, 17 d’agost del 2008

Tanzania I - Mt. Meru

Primera entrada des de Tanzania. Com podreu veure ni accents ni res per l'estil.
Les fotos, algunes, ja les possare quan torni que ara no podem descarregar-les

Despres d'un dia de vols vam arribar dimecres a la nit a Arusha i ens vam instalar a l'hotel, prou correcte pel que es veu per aqui.

L'endema ja vam marxar cap al Meru. El primer dia es puja al Refugi Miriakamba, a 2500 metres. Cami facil i ja vam veure les primeres mostres de fauna: zebres, bufals, jirafes, wartogs (o alguna cosa aixi), micos...
L'endema mil metres mes fins a Saddle hut per un cami ben bonic, primer per bosc humit i despres per bosc de muntanya forsa mes sec. Per la tarda pugem al Little Meru, de 3800 metres, i anem a dormir ben d'hora que dema matinem.
I a les dues del mati comencem a pujar cap al Meru amb forsa vent i una mica de fred, mes amunt para el vent i augmenta el fred, pero a les sis del mati som al cim i podem gaudir d'una fantastica sortia de sol darrere del Kili.
Fem la baixada cap a saddle Hut, mengem i dormim una mica i despres fins a Miriakamba. Neteja mes a fons per la pols del cami, tornem a menjar i a dormir d'hora, mes que res perque estem una mica cansats.
Avui hem baixat fins l'entrada del Parc, hem pagat les preceptives propines, que donis el que donis sempre es poc i cap a Arusha, on ara estem.
Pero com que es diumenge esta tot tancat, encara que no hi ha massa per veure.
Ara anirem a preparar els petates per marxar dema cap al Kilimanjaro, a veure si ens va tant be com al Meru, sopar una miqueta i a dormir.

Ja veieu que la rutina de cada dia es senzilla i facil.

A reveure

dilluns, 11 d’agost del 2008

Quayrat

I per acabar la travessa d'aquests dies vam decidir anar tirant avall, cap a les Granges d'Astau, on teníem el cotxe. Però abans ens vam desviar una miqueta i vam pujar el Pic del Quayrat.
Vam començar amb el dia tapat, de fet a la nit havia plogut una mica, i sort que l'Orland ho va sentir i va anar a recollir les botes que havíem deixat a fora, ventilant-se...
La baixada fins al Refugi d'Espingo per un bon camí. Aquí deixem part del material i comencema enfilar amunt per un camí que Déu n'hi do, tarteres, herba, tallats, alguna que altra canal amb fort pendent i el tram final de cresta.
De fet hi haurem de tornar un altre dia, ja que el fort vent ens va desaconsellar enfilar-nos al bloc del cim. Per tant, ens va faltar un metre va aconseguir-ho.

La baixada la fem mes ràpid del que ens pensàvem però ja enmig de la boira.
Com que anem cansats i quan arribem ens hurem de buscar un lloc per menjar i dormir, doncs decidim parar la refugi del llac d'Oo. Vam dormir amb llit individual i llençols... s'ha acabat de dormir en una sala amb vint persones més!!

L'endemà sortim del Refugi mig plovent i en un tres i no res ja som al cotxe i tornem cap a casa.