diumenge, 30 de març del 2008

Montserrat

Cap de setmana sense tocar la neu, tot i que l'he tastat durant la setmana.

Ahir una mica de bici-vici pels voltants de Rubí, Ca n'Oriol i Serra dels Galliners i avui una caminadeta per Montserrat, de Can Jorba fins al Mongrós i baixada per la canal del migdia i el camí dels francesos.

FREE TIBET


dijous, 20 de març del 2008

Thabor

Acabat d'arribar del Thabor amb el Pau, us en faig cinc cèntims.

Dissabte vam marxar de casa i a migdia ja èrem a Nevache, prop de Briançon. Vam carregar l'armari i vam remuntar la vall fins al Refugi Drayeres, on hi vam arribar just per sopar, o sigui a les 7 del vespre. Una pallissa.
Diumenge vam pujar a la Roche de la Gran Tempete, de 3000m. Vam sortir nevant però el matí es va arreglar i ens va deixar anar i tornar sense problemes. A migdia es va posar a nevar i ja no va parar fins l'endemà.
Dilluns vam sortir nevant però amb pronòstic de que el temps millorava. Vam arribar, obrint traça amb mig metre de neu recent i amb boira, fins sota el coll de Muandes. Ho sabem perquè ens vam trobar un pal indicador i ens vam situar. Vam esperar fins a una hora prudent i com que no es veia res vam decidir tornar al refugi. I aquí va començar el calvari. Vam treure pells i els esquís no lliscaven. Uns pans de neu bestials. Al final vam acabar baixant amb les pells posades. Al refugi vam decidir canviar de zona, poc tros, i ens vam desplaçar fins al Refugi Chardonnet, proper a Nevache.
Dimarts volíem fer el Pic Ombière però quan ja havíem sortit vam canviar de direcció i ens vam encarar seguint unes traces fins al coll de la Casse Blanche. Fins aquí vam anar xupant traça d'uns gendarmes que es van currar una bona pujada final fins al coll. Després vam seguir per una estreta aresta amb els esquís a l'esquena, aprofitant també la traça, fins al Cim de la Casse Blanche. I ara teníem dues opcions: o bé baixar cap al Lac Rouge o bé desfer l'aresta i fer una baixada que havíem ullat pujant el dia abans. Però ens feia una mica de cosa perquè era per un corredor molt marcat i el risc d'allaus podria ser important. Per sort nostra un guia s'hi posava just quan èrem al cim. I no ens ho vam pensar, vam desfer l'aresta i vam tornar a xupar traça fins la part menys exposada. Dsprés vam seguir fins la vall i vam tornar a pujar de nou al refugi.
Dimecres vam sortir ben d'hora i en un moment vam ser al Pic Ombière. La baixada directa i amb neu excepcional, i sinó mireu quines traces vam deixar a la pala. Després fins al cotxe pel mig del bosc i carretera i manta fins a casa.

Resumint: que volíem fer la travessa del Mont Thabor però al final vam acabar fent altres coses. Queda pendent per una altre any.



divendres, 14 de març del 2008

Free Tibet

Fa un parell de dies que ens arriben notícies d'aquelles terres ocupades.

Des del dia 10 de març del 1959 en que els xinesos van ocupar defínitivament el Tibet i el Dalai Lama es va haver d'exiliar la repressió ha estat brutal. Avui, sota un marketing d'obertura, ens fan creure que el Tibet és més lliure i s'hi viu millor. Segurament és així pels xinesos que hi han anat, però ben segur que els tibetans no deuen pensar el mateix. Llàstima que en un país tan democràtic i on es respecten tant els drets humans (els EUA acaben de treure la Xina de la llista de països on no es respecten els drets humans) la minoria tibetana no es pot expressar lliurement.

I ara que sel's acosten els Jocs ho volen tenir tot lligat i ben lligat (us sona?)

Un passo uns enllaços per ampliar la notícia.
Vilaweb
pelotasdegoma. blogspot.com (11 de març)
Desnivel
Barrabes (i Nepal 'col·labora')
Comunicat del Dalai Lama
La Casa del Tíbet
Control de fronteres

Si creieu que val la pena, feu-ne difusió: FREE TIBET!!!!

diumenge, 9 de març del 2008

Pedró dels Quatre Batlles

Doncs ahir volíem anar cap al Pedró per fer una cosa tranquil·la i gaudir de la neu que havia caigut els darrers dies. En arribar ens vam trobar amb un aspecte desolador i des del capdemunt de les pistes encara més.


Al final un parell de pujades i baixades i cap a casa

dilluns, 3 de març del 2008

CAN

Gràcies al bloc del Pau. I com hi diu:"Si els objectius estan més enllà dels límits, el plaer d'arribar-hi és infinit, però el sol fet de buscar-los és suficient"

diumenge, 2 de març del 2008

Ella

L'entrada d'avui per a Ella, la meva estimada bici. Ja hem fet plegats uns quants kilòmetres, i tot i que sigui bessona d'una que tenia abans i que em va volar, és amb aquesta amb la que he fet més ruta. Ahir van ser uns quilometrets per llocs ben coneguts de Rubí i el Papiol. M'agrada aquesta zona. A l'extrem de Collserola queda massa lluny de tot i hi has d'anar expressament, per tant la majoria de vegades no t'hi trobes a ningú.

La foto és de l'estiu passat fent el Camino. M'ha costa trobar-ne una on hi sortís Ella, i ara he vist que només en tinc una on hi surto jo ('casualment' a la font de vi d'Irache) i la resta són paisatges. No sé si això serà també cosa del Camino o de la casualitat. Fent el Camí és l'única vegada que he pensat seriosament a 'fer-li el salt'.

Avui he anat fins l'Alzina del Salari i he enfilat cap a l'Obac i fins a l'Hospital de Sang. Aquí una desagradable sorpresa: suposo que els 'amos' del Parc, o sigui la Diputació, han obert una pista per llocs on abans hi havia només petits corriols. Segur que ho podran justificar d'alguna manera però ho trobo un 'atemptat ecòlogic' de primer ordre, i a més fet per qui ha de vetllar per la protecció del parc... i si agafes una floreta et foten una multa!!