dimecres, 24 de desembre del 2008

L'esquella

El vespre abans vam decidir anar a fer una canal 'facileta' que hi havia en aquest cim proper al Pas de la Casa.
L'aproximació va ser curta, només 1h i 30minuts per veure el que ens esperava. La vam fer amb raquetes i ben bé que ens van anar per no enfonsar-nos en la neu que hi havia.

I res més començar arriben les dificultats més fortes. L'Isaac es treballa un primer llarg que Déu n'hi do: gel escàs, neu que tapa la roca, difícil protecció(1 assegurança en 50metres). Sort dels líquens i les molses que al estar gelades permetien una clavada perfecta dels piolets (inaugurem una nova modalitat dins l'escalada en gel: el molsa-tooling). La sortida de la reunió també el fa bufar fort, però se'n surt prou bé. I després només ens quedava sortir per dalt, ja que tornar enrere era bastant complicat.
Anem alternant l'obrir traça i, tot i ser corredor de neu, les condicions van ser dures fins la sortida, on altre cop vam anar fent llargs per assegurar bé els passos en mixte que hi havia.
Finalment a les cinc de la tarda fem cim i comencem a baixar fins les raquetes i ja de nit arribem al cotxe.

Una explicació tan llaga com el dia que vam passar penjats en aquella paret, que 24 hores abans ni coneixiem.

Podeu veure la ressenya completa aquí

diumenge, 21 de desembre del 2008

Bastiments

Doncs el clàssic de la temporada.
Veient ahir com estava el Puigllançada em va sorprendre llegir que al Bastiments la neu estava excel·lent. Sense pensa-m'ho ja em veus anant cap a Vallter. Feina una mica de vent i al Coll de la Marrana s'havia de 'treballar' una mica, però la pala tenia bona pinta.
Tot just acabada la baixada de la pala i havent tastat la neu, realment estava en un punt immillorable, torno a posar pells i altre cop amunt per tornar a disfrutar de la baixada. Després he seguit pel coll de la Marrana, tot i que alguns baixaven pels primers tubs.
La pala del Baciver estava ben blanca i ningú s'hi havia ficat, de fet semblava que estava una mica carregadeta.
Les vistes des del cim, amb l'airet que feia, fins a l'infinit i més enllà.

dissabte, 20 de desembre del 2008

Puigllançada

Vaig a escriure alguna cosa que tinc això una mica abandonat.
Doncs això, que avui he estat al Puigllançada, més que res perquè hi anava sol i tenia ganes de matar el cuquet. Al arribar la cosa pintava bastant bé, ja que semblava que no feia vent i es veia més o menys bé de neu, però res de res. Al cap d'una estona el vent ha començat i a dalt era bastant fort. Això junt amb el fet que és bastant planer feia que hagués de remar per poder baixar. I tot el tros que vas fora pista estava ben ventat i hi sortien unes magnífiques plaques de gel.
Però ja n'hi ha hagut prou per matar el cuc.

La setmana passada no vam poder arribar ni a Vallter perquè ens vam quedar creuats a la carretera tot pujant i prou feines vam tenir per tornar a baixar. Això sí, un bon esmorzar i un bon dinar no ens el va treure ningú.

dimarts, 9 de desembre del 2008

Turó del Port Vell

I el diumenge una escapadeta ràpida cap a Andorra, aquest cop es veu que tenien feina i no es van fixar en la matrícula, per trobar-nos amb el Jordi i la Cris i anar a fer alguna coseta a la Vall de Rialb.
Ens vam decidir a pujar aquest cim a l'esquerra del Port del Siquer. Pujada amb molta calor i baixada amb una neu més que acceptable, però que s'havia de treballar.

La foto està feta amb la càmera del mòbil, perquè no portàvem la 'normal'. Ja es veu que les càmeres per les fotos i els mòbils per trucar per telèfon.

Agulles i Frares


El dissabte, i per portar la contrària a tothom que marxava, doncs vam estar fent un passeig matinal per la zona d'Agulles i dels Frares Encantats, a Montserrat.
Una volta distreta, amb algun tram amb cadenes i contínues pujades i baixades que ens va deixar amb la gana jsuat per fer un bon dinar, almenys a mi.