Com cada any tocava una setmaneta de muntanya als Alps, i
aquest cop hi anàvem quatre amb un plan ‘poc ambiciós’, o sigui, deixar de
banda els cims de més de quatre mil metres i anar a fer altres cims més baixos.
Preparem la logística, el menjar, mapes i tracks.... però no
podem planificar la meteo. I el dia de sortir doncs no pinta bé per la
distribució de dies que tenim. Mirem i remirem previsions i al final acabem
marxant dos dies més tard del previst.
Tot un dia de cotxe i arribem a Gressoney-la-Trinité, on ens
rep una pluja fina durant la nit. Pel matí prenem uns telefèrics fins a Indren
i comencem a caminar en direcció al Refugi Gniffetti, a 3640metres.
Passem de
llarg el refugi i arribem fins a 3900m, per fer una mica més d’aclimatació
abans de baixar. Tot aquest camí acompanyats de la boira i una feble nevada.
L’endemà s’aixeca radiant i a les 5’30 sortim direcció a la
Signalkuppe i la Zumsteinspitze. Anem a pas tranquil i ens lliurem d’obrir
traça en la neu caiguda durant la nit.
Després de quatre hores i unes quantes
bufades arribem a la Zumsteinspitze (4663m) per una bonica i aèria aresta de
neu. Baixem al coll i ens enfilem fins la Signalkuppe (4654m), on hi ha el
Refugi Marguerita, el que està a més alçada de tot Europa.
A la baixada havíem previst anar fent una cresta que enllaça
uns quants cims de quatre mil metres, però entre el cansament i que el temps es
va tapant decidim anar tornant cap al Refugi, tot celebrant-ho a l’arribada amb
una bona cerveseta.
De nou a la matinada ens llevem per anar a rematar la feina
pendent, però està nevant. Una hora després igual i una altra hora més tard
també. Ara ja anem a esmorzar per anar fent temps i mentre ho fem el cel es va
obrint i hi ha gent que surt amunt. No ens ho pensem, ens equipem i ens enfilem
fins la Piràmide Vincent (4215m) i el Balmenhorn (4167m). Quan comencem a tirar
avall el cel ja s’ha tornat a tapar i justet arribem al telefèric de baixada
sense mullar-nos.
Dinem al mateix aparcament i enfilem cap a Chamonix per
veure quin temps hi fa, allà, i aviam si podem fer alguna cosa.
Aquella mateixa tarda no aclarim gaire la meteo prevista i
pel matí següent ens hi tornem a acostar per comprovar que el que havíem
previst no ho podrem fer. Canvi de plan ràpid i decidim enfilar-nos fins al
Brevent. S’hi pot pujar el telefèric, però ho fem a peu tot fent una bonica
circular pujant per l’estació intermitja i baixant pel refugi del Bel Lachat.
La veritat és que ens va encantar la volta, i la cervesa fresqueta que vam
beure a mig camí!!
