dimarts, 14 de juny del 2011

Pèrdua



Segons Enciclopèdia catalana
pèrdua. [med i pat] Carència, disminució, dany; hom parla especialment de pèrdua de calor, de la memòria, de substància, etc.

pèrdua. Quan una ala o un rotor entren en pèrdua (per defecte de velocitat o per excés d'angle d'atac) tendeix a produir-se el desplomament de l'aeronau.

pèrdua. [compt] Resultat comptable negatiu. El resultat de l'activitat econòmica d'una empresa es defineix com la diferència que hi ha entre els ingressos i els costs

pèrdua de velocitat. Aquesta velocitat ha d'ésser inferior a la d'aterratge. La pèrdua de velocitat s'esdevé també en el rotor d'un helicòpter.

angle de pèrdua. [aeron]. sustentació. Per a valors de l'angle d'atac més grans que l'angle de pèrdua, la sustentació cau bruscament.

pèrdua de càrrega. [hidr] Disminució de l'altura de càrrega en tot fluid en moviment, entre un punt corrent amunt i un punt corrent .

pèrdua. [fisiol anim] Hemorràgia o fluix procedent de la matriu.

pèrdua. [med] Participant que deixa de formar part d'un estudi clínic, ja sigui per voluntat pròpia, per decisió de l'investigador o per qualsevol altre motiu.

pèrdua. [fisiol anim] Fluix.

venda a pèrdua. [econ] Venda d'un producte al preu inferior al del seu cost, adquisició o reposició.

pèrdua. [tecnol i electrot] Diferència entre els valors d'una magnitud fornida a un sistema i la de la mateixa natura restituïda pel dit sistema.

dijous, 9 de juny del 2011

#catalanrevolution


Força interessant aquest llarg article...

dimarts, 7 de juny del 2011

Moles del Corb i Sant Honorat


Seguint la tònica de dissabte, diumenge sortim amb pluja intensa de casa per anar cap a Oliana. Esperem que allà no plogui, una qüestió més espiritual que real.
A l'arribada la cosa està 'prou bé' i enfilem cap a les Moles del Corb tot passant per l'ermita de Sant Salvador i la Casa del Corb.
Després seguim per un camí vorejant les imponents parets i agulles de conglomerat fins enfilar-nos a Sant Honorat.
Fins i tot acaba fent calor, qui ho havia de dir.

Torreneules

La previsió de la meteo no acompanyava gaire per aquest dissabte, però amb més fe que altra cosa anem pujant cap a Queralbs i Daió. Poc abans d'arribar ja cauen gotes i mentre mig esmorzem dubtem si anar amunt o anar a esmorzar, de debó, al bar del Ribes. Finalment ens decidim i després del Salt del grill deixem el camí a Coma de Vaca i comencem a pujar cap al Torreneules, a mort, sense pietat. Quan anem pujant el fred, el vent, la boira i una mica d'aigua-neu ens acompanyen.
Després del Petit fem el Torreneules Gran i baixem a Núria, on ens lliurem d'un bon ruixat mentre fem la cerveseta.
Prenem el camí de baixada i al final ens desviem per anar fins a Daió. Ara sí que no podem esquivar la pluja...
Ens repartim la bossa de carreretes que hem collit pel camí; en sortirà una bona truita.

Belluga el cul

06.06.2011

Marta Rojals - Vilaweb

Canviar el món és complicadet, i no tothom vol canviar-lo de la mateixa manera. Per això, a les places, els indignats fan propostes perquè les votin assembleàriament ‘tu, tu, tothom’. Però, per les raons que sigui, no tothom pot assistir a les assemblees, i ja s’estén el rum-rum que, les decisions, només les prenen el ‘tu’ i el ‘tu’ en representació del ‘tothom’. Allò que gires el cap un moment i, ui, ja han fet i desfet. I ja hi tornarem a ser. Oh, és que el món és molt gran. Oh, és que anem a poc a poc perquè anem lluny. Molt bé, doncs aleshores també anem a pams.

Abans de les eleccions, quan els megàfons de la plaça de Catalunya fallaven com una escopeta de fira, de tant en tant s’alçaven veus multiflowers i proclamaven discursos plens com un globus de gas: ‘Tenemoç que çonreir máç’, ‘Queremoç çoñar en voç alta’, i els gossos sense lligar udolaven al cel mentre els amos aplaudien brandant les manetes a l’aire, i els qui venien de la feina i volien anar per feina bufaven i pensaven: Molt bé, xato, ja pots tornar-te’n a somiar al llit. I aleshores, entremig del fum, un noi galtaprim es va aixecar, va adreçar-se el pont de les ulleres i, amb un fil de veu, en va dir una pel megàfon que també començava fatal: ‘Si el diner és poder...’, i vinga bufs i més bufs dels bufadors. Però el nano continuà: ‘...el nostre vot útil és el consum’. Plaf! Una bufetada ens va despertar a tots. O almenys els qui el vam sentir.

Doncs, comencem: mentre a les places ens encomanem al poder col·lectiu per a capgirar el món, mentre hi debatem, discrepem, consensuem, pintem eslògans i signem manifestos, emportem-nos deures a casa.
Tema 1: activisme individual.
Desenvolupa el tema: nosaltres consumim, nosaltres decidim.

Qui ho diu, que només la unió fa la força? Tu decideixes què compres i a qui. No s’hi val a plorar per la dictadura dels intermediaris, a lamentar que al súper els enciams s’han doblat de preu: planta enciams al balcó, busca’t una cooperativa, compra directament al productor, no esperis que el pagès de Vilafanta t’instal·li una parada a la porta de casa, perquè això no passarà. Segur que ets prou llest per a saber com fer-ho. No s’hi val a queixar-te al cambrer del bar que els bancs són una colla de lladres mentre tinguis la domiciliació de l’adsl a la Faixa o al Bebebeà: busca’t la vida, coneix la banca ètica, tria i remena, per l’amor de déu, fes uns clics. No s’hi val a compadir-te que les multinacionals t’esclavitzen: informa’t i decideix, alimenta el comerç de barri, vesteix-te amb roba de l’any passat, aprèn a cosir, fes intercanvis, recicla mobles, comparteix cotxe, participa en una banca del temps, vés al cine que tu ja saps, tria programari lliure. No esperis que t’ho portin en safata, embolicat i amb un llacet per a tu. Ningú no ha dit que havia de ser fàcil.
Vinga, sigues responsable, fes els deures, belluga el cul.