dijous, 23 de desembre del 2010

Això és un cop d'estat

Vicent Partal - Vilaweb (23-12-2010)
Un cop d'estat serveix per canviar sobtadament les institucions o les regles de funcionament d'un país, sempre sense tenir en compte la voluntat democràtica de la població. Un cop d'estat té dues característiques: es fa per força, trepitjant els de sota, i instaura una nova 'legitimitat', que al capdavall el justifica. Els cops d'estat clàssics, els fan els militars. Però a Europa ja són mal vistos. Per això el nacionalisme espanyol ha encarregat el cop als jutges. Com ja va passar a Turquia, per exemple.

La seqüència és en aquest sentit inequívoca. Hi ha una legitimitat sorgida de la transició. A mi, no m'agrada i crec que és la causa final de tots els mals, però és la que és i no s'entén res si no partim d'aquí. De les restes de la dictadura, en naix una constitució i, d'aquesta, en naixen uns estatuts d'autonomia i unes lleis. Seguint estrictament els procediments previstos per les lleis mateixes es canvia l'estatut d'autonomia. Es respecten tots i cadascun dels trams legals, fins i tot quan ens són clarament contraris. I s'arriba a un resultat, demacrat i pàl·lid, però legalitzat a l'extrem: l'estatut aprovat pel congrés dels diputats. Ningú, absolutament ningú, no pot dir que ni un sol pas en aquest procés no es féu d'acord amb la legalitat constitucional espanyola. No hi ha ni un sol gest de trencament.

Fins que arriba la sentència del tribunal constitucional. Perquè ací sí que hi ha un trencament clar. Ho han posat en relleu molta gent i moltes veus autoritzades: trinxar un estatut aprovat pels dos parlaments i corroborat referendàriament pel poble és una decisió gravíssima. Però el fet s'entén millor si parlem sense embuts: era un cop d'estat.

Era un cop d'estat perquè es feia per la força i des de la força. El constitucional se situa per damunt del parlament català i del parlament espanyol, però, sobretot, per damunt del vot democràtic dels ciutadans. D'on prové la legitimitat en una societat democràtica? Tan sols de l'exercici lliure del vot dels ciutadans. I si això no val, és que som davant una substitució de l'origen de la democràcia, definició clàssica del cop d'estat.

Si ningú volgués entrar en el debat entre poders superiors i inferiors, estatals i autonòmics, que no oblidi que no és únicament la legitimitat del Parlament de Catalunya que se substitueix, sinó també la del Congrés dels Diputats.

I això es fa bastint una nova legitimitat. Una nova legitimitat que no emana de la constitució del 1978, sinó que la substitueix. Perquè no hauríem d'oblidar que la constitució espanyola, les institucions generals de l'estat, durant dècades han avalat i validat la immersió. I això ara no ho ha canviat voluntàriament ni la voluntat popular ni el poder legislatiu. Ho ha canviat la voluntat arbitrària d'un cos organitzat i autònom dins l'estat –talment l'exèrcit.

El juny passat, en el moment que es va fer pública la sentència, això ja era així. Però ahir, en veient com es començaven a desplegar les conseqüències de la sentència amb tota la brutalitat, de cop va fer-se difícil d'esquivar l'evidència de la gravetat que encloïa: això és un cop d'estat, ara ja en marxa i que no s'aturarà. I la millor resposta no és pas dir que això no passa.

dimecres, 22 de desembre del 2010

Fes-la servir...

... ara més que mai.

dimarts, 21 de desembre del 2010

Bastiments


El passat diumenge vam inaugurar la temporada d'esquí de muntanya d'enguany... però sense esquís. La falta de neu va fer que els haguessim de deixar a casa i optar per pujar caminant.
Només el tros entre el Refugi d'Ulldeter i el Coll de la Marrana ens va fer calçar els crampons pels força trams gelats que hi havia. La resta del recorregut tot ben pelat.

El que no va pas faltar va ser els torrons i el cava... i un dia sense gota de vent (bé, de fet en feia una miqueta, però és el que toca en aquest lloc)

Esperem que comenci a nevar ben aviat i la temporada pugui arrencar d'una vegada per totes.

divendres, 17 de desembre del 2010

Bassegoda

Una altra visita a La Garrotxa per descobrir aquest cim. La primera part és comú amb el camí a Sant Aniol que sí que havia fet algun cop, però la resta, no.
Pugem fins al cim per boscos i bons camins, fins i tot alguna pista, i provem de baixar-ne per l'altra banda, però una bretxa ens ho impedeix. Un cop de nou al camí seguim cap a la Mare de Déu de les Agulles, Ca n'Agustí i el pont de Valentí, on tenim el cotxe.

Només unes fotos variades de l'excursió (sense pèrdues...); una bona volta i bona companyia.





dimarts, 14 de desembre del 2010

El Port (IV) - Cresta del Marturi i Caro


El dimarts, darrer dia d'activitat per la zona, ens dirigim a la Cresta del Marturi, pel que sembla una clàssica de la zona. deixem el cotxe al lloc on arribarem, al restaurant del Port, i així ens estalviarem una horeta de pista a la tornada; l'únic inconvenient és que l'haurem de fer només començar a caminar... però ens anirà bé per escalfar motors.
Quan arribem a l'àrea recreativa de Cova Avellanes deixem la pista i agafem el sender que ens porta a les Bassis del Marturi i d'aquí al Coll de Caguitos. Un cop aquí ens enfilem entre boixeres i per una fàcil grimpada fins al cim de la Mola del Boix, que ens dóna una bona vista, tant de la cresta, com del Delta i fins a Mallorca.

Altre cop al coll comencem a crestejar salvant amb facilitat alguns passos fins que arribem a la 'punta del barco' des d'on hem de baixar per un pas força exposat tot i que no difícil. Aquí no val a badar. Un cop superat seguim amb més facilitat el que ens queda de la cresta fins al Coll de Pallers i d'aquí per una bona sendera fins al cim del Caro, ben adornat per unes fantàstiques antenes.
La baixada la fem pel tubo directes fins a l'aparcament... i arribem ben trinxats de cames, ja que aquesta baixada no dóna ni un moment de descans.

Altre cop al cotxe enfilem el camí cap a casa recordant els dies de descoberta al Massís del Port i passant per un rentador de cotxes per treure tot el fang que portem enganxat.

dilluns, 13 de desembre del 2010

El Port (III) - Tossal del Rei i Forat de la Vella

El dilluns el dediquem a fer la pujada, ben fàcil, al Tossal del Rei o dels tres reis; anomenat així perquè en aquest punt conflueixen Catalunya, el País Valencià i l'Aragó. El camí comença al poble de Fredes i segueix, en la major part del recorregut, pistes forestals. Per allargar-lo una mica anem fins al Tossal d'En Cervera i així tancar una bona volta fins a Fredes.

Per anar del Refugi del Caro a Fredes ho vam fer per pista forestal i quasi ens quedem pel camí, doncs tot era ple de fang i el cotxe ens marxava de lloc, així que per tornar agafem la carretera i quan passem per Mas de Barberans ens desviem cap al Racó d'En Marc on hi ha alguns llocs que encara podrem veure abans no es fagi fosc. Pugem una mica cap a la Cova del Racó d'En Marc i seguim una mica cap a l'Airosa, però ens entretenim en una roca foradada com un formatge i acabem tirant avall passant abans pel Forat de la Vella, un bonic arc de pedra.

diumenge, 12 de desembre del 2010

El Port (II) - La Ballestera i les Roques de Benet

Diumenge, i sortint del poble d'Arnes, comencem el dia anant a fer un itinerari d'aventura a la cresta de La Ballestera.
Sortim del Coll de la Creu després que caigui un ruixat i ens comencem enfilant per un bon camí, encinglerat a trams, fins al cim del Blau. Aquí és on comença pròpiament la cresta, en general senzilla per amb alguns trams ben aeris i penjats. Tot i això la fem sense problema i un cop acabada, als Pradells, remuntem fins al Coll de la Farrera, la masia de les Valls i el riu del mateix nom tot passant per sota de la Roca Grossa, una paret que Déu n'hi dó!!

Per la tarda, després d'un altre ruixadet ens enfilem fins al cim de les Moles de Benet. Sembla mentida que s'hi pugui pujar fins aquí dalt seguint un senzill camí i una canaleta. Un cop a dalt voltem una mica i tornem al cotxe.
La fotografia la fem quan baixem, ja amb poca llum, però podeu veure les Moles i el Cap de Gos a l'esquerra.

El Port (I) - El Parrissal

Tot i que amb uns dies de retard, una petita crònica dels quatre dies del pont de desembre passats al Massís del Port o dels Ports.

Dissabte sortim de casa direcció al poble de Beseit i d'allà per pista fins l'aparcament de la típica excursió al Parrissal. La primera part del camí és molt suau i va remuntant el riu sortejant els trams més estrets amb passeres de fusta. Així seguim fins que la cosa es va estretint massa i ja no es pot passar, si no és nedant; i amb la temperatura que fa doncs no ve de gust. Per poder passar el tram dels estrets agafem el camí del pas del romeret, bastant dret i amb alguns trams equipats amb cadenes, però sense massa dificultat.
Un cop a l'altra banda dels estrets seguim remuntant el Matarranya per terreny ben nevat fins trobar el torrent de l'Espasa, que seguirem en forta pujada fins al Clot d'En Maçana, unes runes abandonades.
Un cop dalt la carena seguirem un PR que va passant per les Moles d'Arany, per un bonic arc de roca natural i per un bon mirador que permet veure tota la zona del Parrissal i les seves agulles des de dalt.


Seguint el camí arribem al Coll de la Balanguera, que ens portarà en forta baixada fins l'aparcament on hem deixat el cotxe. Al coll podem gaudir de ben a prop d'un ramat de cabres de les moltes que hi ha pels Ports.