Comença un nou any...

... i esperem que a nivell de bloc sigui una mica més productiu que el 2012.

Per començar l'any, doncs una mica de tot: esquí amb mal temps, esquí amb bon temps i descoberta de nous racons a les nostres muntanyes més properes:Sant Llorenç i Montserrat.

Les sortides d'esquí a Andorra, a la Vall de Ransol i en total solitud.

La sortida a Sant Llorenç del Munt a la Font Neda, el camí dels Maringes i la baixada per la canal de Santa Agnés fins al Pi de les Quatre Besses.

I a Montserrat una troballa històrica, l'espasa Excalibur clavada a la roca. Vaig provar d'arrencar-la però no hi va haver manera. I les coves properes a les Coves del Salnitre, a Collbató.

L'estiu s'ha acabat!!!

Doncs sí, ja som a la tardor.

Després de tornar de les Dolomites em toca fer repós; una 'castanya' important que em vaig emportar de record fa que em dediqui a descansar uns quants dies. Al final també aprofito per fer alguna coseta; me'n vaig al Mont Valier des de les Bordes de Peros, només 1800 metres de pujada!!.

Ja per casa un altre cop i amb la rutina de la feina, alguna sortideta en BTT, la Núria-carançà amb la gent del CER i algunes caminadetes variades.

Avui he estat per la zona de Montserrat i les oires m'han regalat aquesta vista. Bona manera de començar la tardor, aquell temps d'espera entre la claor de l'estiu i les nevades que ja comencem a somiar.

Ordesa

Uns dies per la zona d'Ordesa, Bujaruelo...

El primer dia va ser per 'marcar terreny' amb una ruta de 2000 metres de desnivell de pujada, i de baixada, per deixar els genolls a to: Bujaruelo, Brecha, Tallón, Gabietos i baixada cap a Ordesa pel Circ de Carriata i les Clavilles de Salarons.

Per si us interessa el track del recorregut.

Després d'una bona dormida, una excursioneta sortint de Torla; curta però intensa i amb molta calor. A la tarda una volteta pel poble i una cerveseta.

I el darrer dia una sortida suau a la vall d'Otal, que no coneixia, i que m'ha deixat ben content amb les vistes que té per tot arreu.

Canigó

Una bona manera de començar les vacances, tot i que ben refredat, és fent una sortideta en bona companyia fins al Canigó.

Aneto

Amb la sortida a l'Aneto posem final (o potser no!) a la temporada d'esquí de muntanya.

Amb un nou company, per fi hem pogut fer una sortida plegats, marxem dissabte a la tarda cap a Benasc. Sopem en una terrassa i en màniga curta, quina calor!!, i pugem a fer bivac a Besurta. Per sort trobem un forat on deixar el cotxe.

Al matí, abans de les cinc, ja estem en camí cap al Refugi de la Renclusa i el Portillón. Abans d'arribar-hi ens cauen dos ruixats d'aigua que ens fan dubtar. Però un cop amb el cim a la vista anem tirant per la glacera, Coll de Corones i fins a l'avantcim. Pas de mahoma sense problema i calcem els esquís per començar a baixar.

I la veritat és que prou bé, tot i la calor i com estava la neu. A la part de dalt bastant pesada i millor mentre anàvem baixant cap a Aigualluts. Des d'allà a peu fins al cotxe i cap a casa que hi falta gent!!!

Bastiments... quina neu!!

Doncs això, que ahir vam estar al bastiments i després de molt de temps i unes quantes intentones vaig poder baixar per la cara nord i amb una neu...

Us enllaço el video que ha muntat en Jordi, moltes gràcies!!

Bastiments (2.881m) from Jordi Pons on Vimeo.

A la recerca de la neu perduda...

...després de dormir divendres a Benasc sortim d'hora per anar a la Tuca de Dallui. A l'entrada de la Vall de Lliterola tot és ben pelat: quin desastre!!
Com que tenim reserva a La Renclusa ens encarem cap allà i ja veurem què fem. Abans d'arribar a Besurta ens decantem per les pales que porten al Port de la Picada. La pujada fins a un cimet a la dreta del coll la fem per l'aresta; ha ventat i pot estar delicat.
La baixada, i ja un tros avall ens porta a entrar a la pala i tot està en condicions; tornem a posar pells i altre cop cap amunt. Ara ja petem la pala pel bell mig: quin plaer.
Acabem de baixar per neu no tan bona i cap a La Renclusa, que hi ha cervesa.

L'endemà ens encarem cap a la Torre Cordier però no ens hi acabem d'enfilar. Baixem cap als llacs de Paderna i abans d'arribar-hi tornem a remuntar per anar a buscar la baixada del Pic d'Alba. Els tubs estan molt bé i arribem sense contratemps al cotxe.
Menjar una mica i cap a casa hi falta gent.

Núria - Carançà

El passat diumenge fem la clàssica travessa de Núria fins a Toès, passant per la Vall de Carançà i les seves famoses gorges amb els ponts i les passarel·les.

Sortim amb el primer cremallera i a quarts de nou ja estem caminant. Fins al Coll de Noucreus pugem amb la fresca i ràpids. Ara tot és baixada... una llarga baixada de 2000 metres de desnivell.
Anem fent camí i passem pel Refugi del Ras de Carançà, entrant ja en terreny boscós, amb la tardor en tota la seva plenitud. Al final comencem a trobar les passarel·les i els ponts penjats de les Gorges, i més enllà l'espectacular tram de la cornisa que finalment deixarem per tornar al riu i al poble de Toès.

Allà agafarem un bus que ens portarà (per 1 euuurrrruuu) fins a l'estació de tren d'Enveitg, i d'allà fins a Ribes a recuperar el cotxe.

Una bonica i molt interessant excursió, que es pot dividir en dues etapes fent nit al Refugi. El tram de les Gorges i de la cornisa és espectacular.

Molt recomenable.

La darrera foto és de l'estació de la Renfe d'Enveitg-La Tor de Carol... la vaig trobar, senzillament, surrealista.

Torreneules

La previsió de la meteo no acompanyava gaire per aquest dissabte, però amb més fe que altra cosa anem pujant cap a Queralbs i Daió. Poc abans d'arribar ja cauen gotes i mentre mig esmorzem dubtem si anar amunt o anar a esmorzar, de debó, al bar del Ribes. Finalment ens decidim i després del Salt del grill deixem el camí a Coma de Vaca i comencem a pujar cap al Torreneules, a mort, sense pietat. Quan anem pujant el fred, el vent, la boira i una mica d'aigua-neu ens acompanyen.
Després del Petit fem el Torreneules Gran i baixem a Núria, on ens lliurem d'un bon ruixat mentre fem la cerveseta.
Prenem el camí de baixada i al final ens desviem per anar fins a Daió. Ara sí que no podem esquivar la pluja...
Ens repartim la bossa de carreretes que hem collit pel camí; en sortirà una bona truita.

Els Tres Colls

Dissabte decidim repetir aquesta bonica travessa que sortint de Núria puja al Pic de Finestrelles, baixa a la vall d'Eina per tornar a pujar al Coll de la Torre d'Eina, baixa a una altra vall i remunta al Coll Bernat i al Coll de Noufonts per tornar a Núria.

La calor apreta des del principi però un vent moderat manté la sensació de xafegor a ratlla. La neu està ben pasteta en tot el recorregut i en alguns trams una mica escassa.

Tot ens va molt bé i a les quatre de la tarda ja tornem cap a Queralbs amb el cremallera.

Si el temps es porta com aquests darrers dies, en aquesta zona hi queda poc per fer, ja que per sota dels 2200mts estarà ben pelat.

Puigmal

Des que vam fer el jacuzzi al cim, per celebrar els 60 anys del CER, no havia tornat al Puigmal. L'any passat, per diverses raons no ens hi vam acostar, tampoc al bastiments, i no pot ser que en una temporada d'esquí no caiguin aquests dos cims.

Així que amb la mosca al nas pel tema de com estarà la neu pel risc d'allaus, arribem a Er. Ja hi ha gent amunt i es veu prou bé... anirem a veure-ho amb els nostres ulls: molta neu i sembla que ben assentada. A la part de baix una mica encrostada i a dalt ben dura, però no gelada. Des del Pas dels lladres comença a bufar un vent moderat que ens molesta una mica, però fem cim i la corresponent baixada sense problema.

Airoto

L'any passat ja tenia al cap aquesta travessa i no va poder ser, però seguint amb la tan agraïda setmana blanca (gràcies altre cop, Maragall) i amb una previsió de temps excel·lent ens n'anem a fer-la.
Si us baixeu el track, aquí, o llegiu això, us fareu una idea del que vam fer.

Resumint, un racó fantàstic que esperem que segueixi així i que els de 'bacteria-beret' no el destrueixin (que és el que fan els 'bacteris', no? ).

Bona companyia, molts riures, alguna que altra encigalada, molta calor, neu brutal, acabar arrebossat com una croqueta, arribar al cotxe destrossat... , però d'això es tracta al cap i a la fi, no? D'arribar a un coll desitjant veure el que hi ha a l'altra banda. O travessar un llac pel bell mig, com Jesucrist, però sense mullar-te els peus. O anar pel 'fil del ganivet' o una banda o l'altra. O alçar el cap i veure els milers d'estels que hi ha al cel. Recordeu l'últim cop que ho heu fet? O anar cap a on vols fent el teu camí, sense presses, sense que ningú et marqui la direcció.

Llibertat? potser és aquesta l'essència de la muntanya

Tuca de Dalliu

Aprofitant que aquesta setmana els 'escolars' tenim la setmana blanca (gràcies Maragall per aquesta gran idea; llàstima que els d'ara ens ho treuran el curs que ve) anem a fer la Tuca de Dalliu, a la Vall de Benàs.

Diumenge a la nit dormim a peu de camí i ben d'hora, a punta de dia i amb el frontal al cap, encarem la Vall de Lliterola amb els esquís a l'esquena. Fins ben bé mitja hora després no em puc calçar les fustes (i ho dic en singular perquè el meu amic de sortida va amb raquetes). Seguim planejant fins la Cabana de Lliterola, on deixem la vall principal i comencem a obrir traça per una fantàstica, i fotogènica, neu pols fins la mateixa collada. Aquí fem canvi de 'neumàtics' i ens calcem els grampons per pujar el tram de cresta que ens queda.

Al cim fem un mos i una interminable sessió fotogràfica (amb tot el carinyu del mòn pel fotògraf) i tronem a baixar fins que trobem els esquis-raquetes. Deixo avantatge al raqueteru i començo a baixar: neu pols fantàstica en els vessants més obacs i pocs metres més enllà ja comença a estar encrostada... però tot i això es deixa fer molt bé.
Anem baixant, força ràpid jo i prou ràpid 'el tenista' fins que ens encigalem al tram final del torrent. Solucionat el problema amb alguna que altra filigrana carreguem els trastos a la motxilla i cap a casa... que algú ha de treballar per la tarda ;-); i altres a seguir difrutant de la setmaneta.

Si us voleu baixar el track de la sortida, feu clic aquí

Pic de La Mina

Altre cop!!!!

...és que aquest any la cosa no està bé i aquí es pot fer alguna sortida decent i sense massa risc.
De fet ara l'excusa era la de fer una sortida d'iniciació a l'esquí de muntanya i aquest cim està prou bé: fàcil, curt i sense massa perill d'allaus.
El dissabte ens vam aplegar una vintena de persones al Coll de Puigmorens, entre raqueterus i esquiadors, per fer la sorida i unes hores després vam fer cim, quasi tots.
A la baixada va arribar el moment de riure de les caigudes i de rematar la jornada amb uns bons girs.
Un dinar ben arrecerats i capa a casa que hi falta gent, i sense cues a la carretera.
Tota la colla al cim

La Mola - La Tossa

Cap de setmana variadte: dissabte una excursioneta per la zona de La Mola, anant cap a la Morella, el turó de les 9 cabres i pujant al monestir per baixar per la cinglera dels cavalls.
Diumenge me'n vaig a fer una pujada exprés a La Tossa d'Alp, he de ser a casa a dinar i fer tot el viatge per només una pujada i una baixada no sembla molt assenyat, però és que ja tinc ...... MONO!!!!! d'esquiar i almenys així me'l trec una mica, perquè pujar per vora les pistes d'esquí envoltat d'esnoubordes assassins i resta de fauna no és massa agradable... però aquest any és el que (sembla)que toca.

Els Tres Pics

Cap de setmana familiar per pujar aquest cim poc conegut a la VallFerrera. El dia va ser espectacular i fins i tot, els més valents, es van banyar a l'Estany de Baborte.
Les vistes van ser molt bones de tots els cims de la Vallferrera i de la zona de Certascan. També es veia molt bé la zona de l'Aneto i les Maladetes.

Aneto - Fi de festa

Aquest dilluns passat, aprofitant la festa, vam anar a tancar la temporada d'esquí de muntanya a l'Aneto, i tal com estava la cosa encara es podrà allargar, els que ho vulguin apurar, una mica més.
Vam sortir de Besurta caminant i als deu minuts ens calçàvem els esquís. A l'entrada a la glacera ens rep una forta calor, però per sort fa una mica d'airet i es va fent bé. El pas de Mahoma és increïble poder-lo fer sense cues ni aglomeracions.
I la baixada... doncs no va ser de les que es recordaran per mots anys, ja que estava força transformada i pasta, però ens va deixar fer fins Aigualluts. I d'allà, a peu fins al cotxe.



Ho acabem dinant a Benasc que no ho sembla de la tranquilitat que hi ha.

Gerber - Amitges - Saboredo

Per aquest cap de setmana ens proposem fer aquesta volta prenent com a base el refugi Mataró, al capdemunt de la Vall de Gerber. Costa trobar companys i al final només som dos.
Sortim de l'aparcament de La Peülla, al vessant pallarès del Port de la Bonaigua, just al límit de la neu, tot i que apurant quasi es podria baixar fins al refugi de les Ares. El primer tram, un marcat flanqueig ens fa anar amb compte, ja que es veuen moltes purgues, és tard i el sol apreta i és un lloc típic per on baixa la neu. Sense problema arribem a l'estanyola de Gerber, on entrem a la vall que anirem remuntant fins al refugi Mataró. L'estany Gerber ens el trobem encara ben gelat i el creuem pel mig, no sense comprovar abans la fiabilitat de tot plegat. Arribem al refugi sense problemes 'seriosos'(veure el final de l'entrada)
Allà ens trobem amb dos esquiadors més, uff!! sort!! ja que en creuar-nos pel camí amb més gent ens havien dit que pujaven un grup de quinze... ja parlàvem de qui faria nit al carrer, perquè el refugi és una bona llauneta de sardines.
Passem la tarda i pel matí sortim cap al coll del Bassiero. Anem tan decidits per una pala que hi va directa que quan som a dalt veiem que ens toca baixar fins al peu del coll i que el camí més ràpid era seguir per la vall. La pujada al coll la comencem amb els esquís però l'acabem amb grampons. El tam que ens queda fins al cim es veu perfecte.La baixada la fem anant a buscar el Port de Sant Maurici, que remuntem amb els esquís als peus. Veiem la baixada amb una mica de pedra, però poc tros; després ens llencem per una neu regelada molt bona que ens porta fins a sobre dels estanys de Ratera.Aquí ve la segona encigalada del dia, ja que hem baixat massa i quedem mig penjats per poder arribar abaix de tot. Amb algunes filigranes ho aconseguim i comencem a remuntar de nou fins al Port de Ratera. La calor és brutal i ens fa suar moltíssim. Quan arribem al Port, descartant el Pic de Ratera, ens llencem per la Vall de Saboredo fins quasi el refugi, ja que ens sembla millor tornar a posar pells sense baixar tant i començar la darrera remuntada del dia fins al coll del Llac Glaçat.
Aquesta pujada ens acaba d'exprèmer les darreres forces per la forta calor i perquè ja anem una mica tocadets. Per fi, veiem el coll del Bassiero, per on havíem pujat al matí i el refugi Mataró, on tenim algunes coses que hem de recollir.
La última remuntada, a peu, fins al refugi ens remata. Allà fonem una mica de neu i ens fem alguna cosa per beure, recollim i cap avall... que anem tard!!
Fins a l'Estany de Gerber la baixada és bona i la neu, tot i que transformada es deixa fer, però a partir d'aquí ens quedem clavats molt sovint i el tram final, amb molt de flanqueig sen's fa 'dur', però aconseguim arribar amb els esquís posats.
I pel final deixo una de les sorpreses agradables de la sortida: a la pujada ens creuem amb un gall fer que, literalment, ens va 'atacar i ens va barrar el pas', fins i tot ens va 'perseguir' una estona. Suposem que defensava els ous o alguna cosa per l'estil, perquè sinó... També recordar que fem tota la sortida sense creuar-nos amb ningú en tot el dia, tot un luxe.

Fontblanca

Que amb tanta nevada quasi se'm passa que el dissabte vam estar al Fontblanca, a Andorra.
La pujada la vam fer per una molt bona traça, ja que el dia abans hi havien fet la prova per parelles del Campionat del mòn d'esquí de muntanya.
Al cim hi vam arribar a la vegada una bona colla, però la baixada la vam fer més tranquils per una neu que enganyaba força: tres dits de pols per sobre i gel a sota, molt perillós (alguns ho vam comprovar en persona).

Bona sortida, llàstima de no poder fer el descens de la pala directe pel mig.

Pica d'Estats

El cap de setmana vam fer la colectiva a 3000 que cada any pel setembre fem al CER. La meteo no era molt bona però vam marxar cap a l'Artiga, per pujar fins al Refugi de Pinet. La pluja ens va respectar i no ens vam mullar. Unes partides de cartes esperant el sopar, i a dormir.
El diumenge el temps no era massa bo però vam sortir amunt. Cap als 2600 metres va començar a aparèixer la neu i la boira, i així vam arribar a dalt. Ràpidament vam començar la baixada fins al refugi, on vam fer un mos i després fins al cotxe. Ara sí que ens vam mullar una mica, però res important. A l'aparcament fem un altre mos i cap a Rubí que hi falta gent.

Podeu veure més fotos aquí