Piz Bernina-Piz Palu-Weismies

Doncs aquest és el resum ràpid del que vam fer la setmana passada pels Alps.

Marxem de casa i en una kilometrada de les que fan història ens plantem a Saint Moritz. És molt pijo, però nosaltres dormim tirats en un descampat a les afores. L'endemà fem la pujada al Refugi Marco e Rosa. Sembla fàcil i ràpid però ens suposa una bona tirada: baixar a la glacera, creuar-la, un esperó de roca, pujar per uns seracs, tornar a baixar creuant algun pas 'divertit', i finalment l'arribada al refugi on es fa notar l'alçada. Per sort l'endemà anem al Bernina i el desnivell no arriba als 500 metres. Està tot amb neu i la cresta és força xula.
Per tornar fins a Diavolezza, el punt de partida, decidim fer la travessa dels Piz Palu. Primer glacera fins arribar a l'inici de l'aresta, després un llarg tram rocós i per acabar unes arestes ben esmolades. La baixada la fem per la glacera amb força calor.

El dia de descans mirem la meteo i no pinten gaire bé com per fer tot el que tenim previst; hem de buscar un cim que es pugui fer en un dia. Comencem a mirar opcions i decidim anar a Saas Fee per pujar el Weissmies. La kilometrada és curta però els ports que passem no s'acaben mai.

Aquest cim el fem amb un temps ben bo; sembla mentida que demà hagi d'estar tan malament, però no fallen.

I fins aquí el resum, que ja he dit que seria ràpid

Balaitus i la Gran Facha

Aprofitant la festa major marxem cap a aquesta zona del Pirineu que tenim una mica abandonada.
Carreguem l'armari i pugem fins al refugi de Respomuso, on muntem la tenda una mica allunyats de la gentada que està al refugi.

Diumenge al matí sortim cap al Balaitus i en unes dues hores ens plantem sota la bretxa Latour. Tot i anar d'hora el merder d'una colla que tenim al davant és considerable: cordes, que si t'asseguro, que si tiro unes pedres, que si ara passo jo,no, tu... Amb una mica de sort aconseguim passar-los just a les clavilles de la paret i sense problemes arribem al cim. El dia és molt bo, tot i el ventet que fa, i gaudim d'unes vistes poc acostumades.
La baixada també l'endevinem i sense massa problema anem desgrimpant la part superior de la bretxa fins que a l'altura de les clavilles fem dos ràpels de 30 metres que ens portem a la neu sense complicacions.
La baixada fins al refugi acaba amb una bona gerra de cervesa.

El dilluns, i ara més sols que la una, ens enfilem cap al cim de la Gran Facha. El dia no és molt bo, ha plogut a la nit, però mentre passen les hores es va arreglant. El cim és molt bonic i la grimpada per la cresta la fem sense problemes.


Un cop a la tenda recollim tot, i enfilem de nou el camí de baixada cap a l'embassament de La Sarra on ens espera el cotxe per tornar a casa i veure els focs artificials de festa major.