Acabat d'arribar del Thabor amb el Pau, us en faig cinc cèntims.
Dissabte vam marxar de casa i a migdia ja èrem a Nevache, prop de Briançon. Vam carregar l'armari i vam remuntar la vall fins al Refugi Drayeres, on hi vam arribar just per sopar, o sigui a les 7 del vespre. Una pallissa.
Diumenge vam pujar a la Roche de la Gran Tempete, de 3000m. Vam sortir nevant però el matí es va arreglar i ens va deixar anar i tornar sense problemes. A migdia es va posar a nevar i ja no va parar fins l'endemà.
Dilluns vam sortir nevant però amb pronòstic de que el temps millorava. Vam arribar, obrint traça amb mig metre de neu recent i amb boira, fins sota el coll de Muandes. Ho sabem perquè ens vam trobar un pal indicador i ens vam situar. Vam esperar fins a una hora prudent i com que no es veia res vam decidir tornar al refugi. I aquí va començar el calvari. Vam treure pells i els esquís no lliscaven. Uns pans de neu bestials. Al final vam acabar baixant amb les pells posades. Al refugi vam decidir canviar de zona, poc tros, i ens vam desplaçar fins al Refugi Chardonnet, proper a Nevache.
Dimarts volíem fer el Pic Ombière però quan ja havíem sortit vam canviar de direcció i ens vam encarar seguint unes traces fins al coll de la Casse Blanche. Fins aquí vam anar xupant traça d'uns gendarmes que es van currar una bona pujada final fins al coll. Després vam seguir per una estreta aresta amb els esquís a l'esquena, aprofitant també la traça, fins al Cim de la Casse Blanche. I ara teníem dues opcions: o bé baixar cap al Lac Rouge o bé desfer l'aresta i fer una baixada que havíem ullat pujant el dia abans. Però ens feia una mica de cosa perquè era per un corredor molt marcat i el risc d'allaus podria ser important. Per sort nostra un guia s'hi posava just quan èrem al cim. I no ens ho vam pensar, vam desfer l'aresta i vam tornar a xupar traça fins la part menys exposada. Dsprés vam seguir fins la vall i vam tornar a pujar de nou al refugi.
Dimecres vam sortir ben d'hora i en un moment vam ser al Pic Ombière. La baixada directa i amb neu excepcional, i sinó mireu quines traces vam deixar a la pala. Després fins al cotxe pel mig del bosc i carretera i manta fins a casa.
Resumint: que volíem fer la travessa del Mont Thabor però al final vam acabar fent altres coses. Queda pendent per una altre any.
Dissabte vam marxar de casa i a migdia ja èrem a Nevache, prop de Briançon. Vam carregar l'armari i vam remuntar la vall fins al Refugi Drayeres, on hi vam arribar just per sopar, o sigui a les 7 del vespre. Una pallissa.
Diumenge vam pujar a la Roche de la Gran Tempete, de 3000m. Vam sortir nevant però el matí es va arreglar i ens va deixar anar i tornar sense problemes. A migdia es va posar a nevar i ja no va parar fins l'endemà.
Dilluns vam sortir nevant però amb pronòstic de que el temps millorava. Vam arribar, obrint traça amb mig metre de neu recent i amb boira, fins sota el coll de Muandes. Ho sabem perquè ens vam trobar un pal indicador i ens vam situar. Vam esperar fins a una hora prudent i com que no es veia res vam decidir tornar al refugi. I aquí va començar el calvari. Vam treure pells i els esquís no lliscaven. Uns pans de neu bestials. Al final vam acabar baixant amb les pells posades. Al refugi vam decidir canviar de zona, poc tros, i ens vam desplaçar fins al Refugi Chardonnet, proper a Nevache.
Dimarts volíem fer el Pic Ombière però quan ja havíem sortit vam canviar de direcció i ens vam encarar seguint unes traces fins al coll de la Casse Blanche. Fins aquí vam anar xupant traça d'uns gendarmes que es van currar una bona pujada final fins al coll. Després vam seguir per una estreta aresta amb els esquís a l'esquena, aprofitant també la traça, fins al Cim de la Casse Blanche. I ara teníem dues opcions: o bé baixar cap al Lac Rouge o bé desfer l'aresta i fer una baixada que havíem ullat pujant el dia abans. Però ens feia una mica de cosa perquè era per un corredor molt marcat i el risc d'allaus podria ser important. Per sort nostra un guia s'hi posava just quan èrem al cim. I no ens ho vam pensar, vam desfer l'aresta i vam tornar a xupar traça fins la part menys exposada. Dsprés vam seguir fins la vall i vam tornar a pujar de nou al refugi.
Dimecres vam sortir ben d'hora i en un moment vam ser al Pic Ombière. La baixada directa i amb neu excepcional, i sinó mireu quines traces vam deixar a la pala. Després fins al cotxe pel mig del bosc i carretera i manta fins a casa.
Resumint: que volíem fer la travessa del Mont Thabor però al final vam acabar fent altres coses. Queda pendent per una altre any.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada