Tot i que el dia no pintava massa bé ens hem arribat fins a Sadernes, i una mica més per la pista. Com que just quan hem arribat no plovia doncs hem començat a caminar. Al cap d'una estoneta ja han caigut les primeres gotes i després ja ha sigut un no parar.
Només hem arribat fins al començament del tram més engorjat i com que ens quedava bastant i hi havia canalla i avis doncs hem girat cua i hem continuat mullant-nos.
Com diria un que jo sé:"... amb aquella fe..."
I no he pogut ni estrenar la càmera
FREE TIBET
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada