Breithorn - Pollux

Després de dormir molt i d'esmorzar a l'hora que ens va anar bé, fem la passejada fins al telefèric i tornem al càmping, on seguim menjant i la preceptiva dutxa. A la tarda es fica a ploure i aprofitem per veure les fotos que hem fet i fer plans pels dies que queden.
Com que la meteo no està gaire clara decidim pujar a dormir al plató el Breithorn i l'endemà fer l'ascensió al Pollux.
Dit i fet, l'endemà al matí ens preparem les coses tranquilament, ens preparem el sopar que ja portarem fet i agafem de nou el telefèric fins al Klein Matterhorn. Com que quasi no caminarem no ens estem de res. Muntem les tendes, i com que ens sobra temps ens enfilem, totalment sols que aquí és un luxe, al cim del Breithorn. I com que som molt senyorets i volem gaudir de la vista amb total comoditat ens hi pugem les cadires de càmping.

Fem la baixada, sopar i a dormir. A la nit no passem gaire fred tot i que la tenda es queda ben gelada.

Pel matí enfilem el plató i la glacera fins al peu del Pollux. Volem pujar per la normal, però quan hi arribem no està gens bé i desfem una mica de camí per pujar per una dreta pala on hi ha traces. A mitja pala ens comencem a assegurar i un cop a l'aresta acabem d'arribar fins al cim.

La baixada també la fem assegurant fins la glacera. I quan ja estem al peu de les dificultats veiem com un senyor anglès que anava tot sól patina i baixa tot el pendent. Primer ens pensem el pitjor doncs l'home no es mou, pero al final sembla que té alguna cosa en un peu, a més de rascades i sang. Avisem l'helicòpter i ens preparem per al 'rescat'.

Quan se l'han endut seguim fins al plató, ara en pujada, recollim i cap a Tasch de nou, on seguim menjant, prenem una dutxa i desmuntem tot per començar el viatge d tornada, avui només fins a Chamonix i demà fins a casa.

Rimpfischhorn

A les tres del matí ja estem caminant després d'un ràpid esmorzar. El ritme que portem és bo i anem mantenint horaris, però encara a la fosca, en un tram que no havia vist el dia abans, ens perdem una mica i hem de desfer camí. Seguim pujant ara ja per neu fins que arribem a un esperó que haurem de pujar, són les primeres dificultats del dia, que ens fan equipar amb tot el material. Passat aquest tros arribem a la cota dels 4000 metres. Ens queden els darrers 200 metres fins al cim, que també són els més difícils. Fins aquí, amb parades, ja portem 1 hora més del previst.

Ara ens lliguem i enfilem primer per un corredor, flanqueig a l'esquerra per entrar en una altra canal bastant dreta i amb molt pati a sota, i sortida per unes roques gelades fins l'avantcim. D'aquí una bonica aresta ens porta fins al cim. És tan petit i tan penjat que no ens fem la típica foto. Només pensem en baixar. Al final decidim baixar desgrimpant algun tram i acabem muntant ràpels, amb la lentitud que suposa haver de baixar sis persones.

Finalment tardem cinc hores per pujar i baixar els darrers 200 metres. De nou al coll ens fem la foto 'de cim'.


I ara només ens queda la baixada final fins al refugi, enfonsant-nos a la neu primer, i patint les roques al final. Just arribem per l'hora del sopar, o sigui les set del vespre. En total 16 hores d'activitat i 1800 metres de desnivell acumulats en pujada, i també en baixada és clar.
Per ser el cim d'aclimatació-entrenament no ha estat gens malament.

Zermatt

Després d'un llarga viatge fins a Zermatt, passant per Chamonix i sentint males notícies respecte a les condicions de la travessa dels 4000 al Montblanc, ens instalem al camping de Tasch per encarar el primer objectiu de la setmana.
Preparem motxilles i pugem fins a Zermatt. Tot molt bonic, especialment les vistes sobre el cerví, però un altre poble transformat en superfície comercial. Li canvies el teló de fons i podries ser a Sass, Chamonix, Andorra, Benasc o Benidorm.

Prenem els remuntadors que ens acosten a poc més de quaranta cinc minuts del Refugi de Alpflue, on farem nit per encarar el Rimpischhorn.

A la tarda pujo a veure el camí que haurem de fer demà, de nit, i aprofito la situació per prendre aquesta fotografia del Cerví.

Benasc

Doncs un altre cop cap a Benasc, per variar, per ultimar la preparació per la setmana que ve als Alps.
Marxo de casa havent dinat i a les sis ja sóc al bus que puja a La Besurta. Allà em carrego l'armari i amunt. En poc més d'una hora em planto en un replà que queda per sobre de la renclusa, a uns 150 metres de desnivell. Acollidor, amb aigua i poc visible. Sopar i a dormir.

Just quan s'hi comença a veure ja estic caminant en direcció al Portilló Superior. El camí és una mica liat fins que no arribo a la neu, més o menys una hora després de sortir. Aquí tot millora i per neu, sense crampons, cap al Portilló, el baixo i encaro cap a l'Aneto, però aviat deixo la traça i començo a fer diagonal amunt cap al Collado del Medio, on hi arribo per un darrer tros una mica més trempat.

Deixo la motxilla i per terreny fàcil m'enfilo al Pico del Medio. La continuació cap al Maldito es veu maca, però haurà de ser un altre dia, potser fent la cresta de Cregüeña?. Torno a la motxilla i me'n vaig cap al Pico de Coronas i una punta que hi ha més enllà, sobre el Coll de Coronas. Aquí dubto entre tornar enrere o baixar al coll, però com que hi veig unes fites m´hi poso. El darrer tros per una pala de neu ben dreta i de cara a la paret el resolc amb total autoritat (ja veieu que no em cal àvia). Fins aquí havia fet tres tresmils que no tenia a la llista i veient que estava bé decideixo anar fins a l´esquena de l´Aneto, passant pel cim del mateix Aneto. Dit i fet, però quan hi arribo es veu molt avall i ho deixo estar. Torno al glaciar i sense cap problema, i molt ràpid, a la tenda. Recullo i cap a Benasc que hi falta gent. Unes cervesetes, visita al Barrabes, sopar i a dormir.

I després de dormir bé, que millor que tronar a caminar, aquest cop cap al Salvaguardia, on les vistes són ben boniques de tot el massís de la Maladeta, llàstima que avui hagi estat ennuvolat tot el matí.

I per acabar us deixo amb unes fotos de `vida salvatge´

Barbet - Canigó

Per segon cop en quinze dies, altre cop cap al Canigó, aquest cop amb la col·lectica del CER.

Posta de sol espectacular, ressopó acompanyats del foc i pujada al Canigó, passant primer pel Pic Barbet, amb petita remullada inclosa, estones de sol, estones de vent, estones de fred, de calor... o sigui, una mica de tot.