dimarts, 22 de juliol del 2008

Rimpfischhorn

A les tres del matí ja estem caminant després d'un ràpid esmorzar. El ritme que portem és bo i anem mantenint horaris, però encara a la fosca, en un tram que no havia vist el dia abans, ens perdem una mica i hem de desfer camí. Seguim pujant ara ja per neu fins que arribem a un esperó que haurem de pujar, són les primeres dificultats del dia, que ens fan equipar amb tot el material. Passat aquest tros arribem a la cota dels 4000 metres. Ens queden els darrers 200 metres fins al cim, que també són els més difícils. Fins aquí, amb parades, ja portem 1 hora més del previst.

Ara ens lliguem i enfilem primer per un corredor, flanqueig a l'esquerra per entrar en una altra canal bastant dreta i amb molt pati a sota, i sortida per unes roques gelades fins l'avantcim. D'aquí una bonica aresta ens porta fins al cim. És tan petit i tan penjat que no ens fem la típica foto. Només pensem en baixar. Al final decidim baixar desgrimpant algun tram i acabem muntant ràpels, amb la lentitud que suposa haver de baixar sis persones.

Finalment tardem cinc hores per pujar i baixar els darrers 200 metres. De nou al coll ens fem la foto 'de cim'.


I ara només ens queda la baixada final fins al refugi, enfonsant-nos a la neu primer, i patint les roques al final. Just arribem per l'hora del sopar, o sigui les set del vespre. En total 16 hores d'activitat i 1800 metres de desnivell acumulats en pujada, i també en baixada és clar.
Per ser el cim d'aclimatació-entrenament no ha estat gens malament.