dilluns, 13 d’octubre de 2008

Pic de Cagire


Doncs que vam decidir anar cap aquest discret pic situat més enllà de la Vall d'Aran, ja a França.
La nit va començar bé, ja que tot just arribar amb la furgo al Coll de Mente, on havíem de dormir, vam veure com passaven per davant nostre un parell de cèrvoles i després un cèrvol amb una cornamenta més important que la que porten alguns...
Quan vam acabar de sopar i prparàvem la furgo, enmig d'una lluna quasi plena que s'anava amagant entre els núvols uns gossos que hi havia per allà tancats van començar a udolar de cop i de forma força... ... ... (acollonidora) no sabria trobar la millor paraula per dir-ho. I com que som molt valents i no tenim por de res, doncs ens vam tancar a dins de la furgo, més que res perquè ja era hora de dormir, no us penseu pas.
L'endemà vam fer l'ascensió al Pic tot pujant primer al Pic de l'Escaleta i després per una cresteta fins al Pic de Cagire. En principi era un mirador de primer ordre, però el temps ennuvolat no ens va dornar gaire opció a les bones vistes. La baixada la vam fer per un altre camí fins al coll on teníem el cotxe.
I per acabar malament una bona jornada de muntanya, ens vam trobar una colla de fills de .... (vull dir caçadors) que 'lluien' al davant del seu cotxe un fantàstic cèrvol amb un tret entre ull i ull, i perquè es veiès millor li havien pintat les banyes de color taronja. I després diuen que estimen la natura...