La veritat és que el dia no prometia gaire, i tot i que vam fer cim la baixada la vam disfrutar més aviat poc.
Per pujar ens decantem per la vall, ja que a la cresta d'accès el vent bufa molt però que molt fort. Abans de fer cim hem de possar ganivetes perquè la neu està molt dura. I al cim sort que hi ha una gran pila de pedres per tapar una mica perquè el vent ens fa caure a terra algun que altre cop.
I la baixada per oblidar, el primer tram, molt curt, encara es deixa fer, però després apareix una fantàstica neu crosta fins quasi el final de la baixada. En fi, esquí de supervivència... i segur que un altre dia estarà millor perquè molt pitjor ja no pot estar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada