Dissabte pugem amb molt bon temps i amb molta tranquilitat fins el refugi d'Amitges, on ens sorpren la poca gent que hi ha; a sopar només som unes 10 persones.
El diumenge desfem camí per anar a creuar pel mirador cap al Portarró d'Espot. El pas no està molt clar i hem de baixar una estona per dins el bosc fins trobar una clariana que ens permet enllaçar amb el camí que ve del llac de Sant Maurici.
Fins al Portarró a bon ritme i seguim pujant fins al cim del Pic del Portarró.
La baixada fins l'Estany Llong, amb neu lleugerament transformada, ens fa disfrutar de valent. Fem un mos i aprofitem el temps que ens queda per pujar fins l'estany Negre, camí de la collada dels Gavatxos, per tenir clar el camí de demà al matí, ja que un cop m'hi vaig posar i no era del tot evident. Un cop a l'estany i amb molta calor baixem fins al Refugi de l'Estany Llong, on ens sorpren la quantitat de gent que hi ha; la majoria venien del Ventosa.
L'endemà pugem fins la collada dels Gavatxos amb la fresca del matí i tot seguit baixem amb una neu al punt fins l'Estany Morto.
Aquí tornem a posar pells i en enfilem a la Collada de Carboners, amb un darrer tram una mica exigent. La baixada fins la Colomina, amb un temps que es va tapant, la fem amb una neu bastant transformada que no ens deixa disfrutar massa.
Al Colomina no tenen aigua i hem d'anar fins un forat del llac a buscar-la i un tros més lluny a fer les 'feines personals'.
El dimarts entra l'anunciat mal temps. Al matí està tot una mica enpolsinat però la nevada va en augment i la visibilitat és molt baixa. Amb uns companys catalans i un grup de Navarra que porten GPS comencem l'etapa fins al Blanc. La remullada a l'arribar és general. L'esquiada ha estat de supervivència ja que entre la neu pasta del dia anerior i els 30-40 cm de neu nova a sobre no es pot fer quasi res.
Els llacs que han buidat no ens permeten passar pel dret i en algun cas hem de fer filigranes per no caure en les esquerdes que s'obren a les vores. L'arribada al Blanc és celebrada per tots amb un bon plat de macarrons i unes cerveses.
Passem la tarda veient com una taula que hi ha fora va augmentant el gruix de neu que té al damunt i assecant tot el material.
El dimecres, veient que l'acumulació de neu és gran, decidim baixar fins l'aparcament del parc per la pista que puja fins al Blanc, i deixar la baixada per Monestero per quan la cosa estigui més estable.
El que havia de ser una 'passejadeta' es converteix en un suplici gràcies a la neu que s'enganxa als esquís.
El paissatge, però, de somni.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada