Korgenevskaya - 7105

Avui no us donaré la pallissa sobre la sortida de torn del cap de setmana, sinó sobre una 'sortideta' que estem preparant per aquest agost, que ja és aquí.
Avui només un tastet i quan em sembli ja us aniré explicant més coses: la història, la ruta...

Foto: SiscuCardona-Korgenevskaya2000

Doncs ens portem entre mans l'ascensió (almenys l'intent) de pujar aquest cim de la serralada del Pamir.
Marxarem a final de juliol i ens hi passarem un mes, al camp base uns 25 dies.
Per fer l'aclimatació tenim intenció de pujar dos cims més baixets, el Boroviev i el Chetryek, i després pujar al Korgenevskaya.

Els cims de la serralada del Pamir que superen els 7000 metres, i que si s'ascendeixen tots donen el títol de 'lleopard de les neus', pertanyien a l'antiga Unió Soviètica. Avui tres d'ells, el Lenin, el Kan-tengri i el Pobeda, estan a la república del Kirguistan, i el Comunisme i el Korgenevskaya a la república del Tadjikistan.
Des del mateix camp base, a la glacera Moskina, es pot ascendir el Comunisme (avui dit Ismail Somoni) de 7495 metres i el Korgenevskaya de 7105 metres. Algunes expedicions intenten els dos cims seguits però cal estar molt en forma i tenir molta sort amb la meteo per ascendir les dues muntanyes. De fet el Comunisme, i encara més el Pobeda, són considerats per alguns com 'petits vuit mils'.

I esperem poder gaudir d'aquesta vista del pic Comunisme des del camp3 del Korgenevskaya.Foto:www.summitpost.org

Pic d'Alba

L'objectiu inicial era anar al Coma Pedrosa (Andorra) i cap allà vam marxar. Mentre fèiem les compres de torn vam preguntar com estava de neu: 'n'hi ha molta, cap problema, compte que està molt carregat...'. Quan arribem a Arinsal els ... ens cauen al terra: de neu n'hi deu haver però ni es veu, ni s'olora ni res per l'estil. El panorama ens destrempa una mica i 'anem a mirar' cap al Sorteny. Una pregunta a un que baixa ens deixa encara més destrempats. I llavors algú deixa anar: 'com no anem a Benasc...'. I ja ens veus sortint d'Andorra, creuant el Cantó, Perves i les Paules i arribant a Benasc a quarts de deu de a nit i després de vuit hores de viatge. És el cop que he tardat més, ni una vegada baixant amb el bus de línia havia tardat tant...

L'endemà a les 6 del matí ja estem tirant amunt, i en poc menys de quatre hores ens plantem al coll d'Alba. El dia s'està aguantant però es comença a tapar, fa ventet i no ens ve gaire de gust anar al cim. Treiem les pells i cap avall. Primer amb neu una mica regelada i abaix amb una pasta considerable. Tot i això en alguns trossos vam disfrutar amb la neu primavera que hi havia.


A quarts de dotze ja marxàvem cap a casa, parant a fer un dinar. El que va passar després ja és una altra història però només dir que va caldre fer uns quants quilòmetres de més, per si no n'havíem fet prous.

Aneto i Cordier

Aprofitant el pont marxem cap a Benasc per fer alguna coseta per allà. Sempre hi anem a finals de temporada, però per què no gaudir de tot ben nevat?

El divendres pugem a La Renclusa amb un temps lleig i hi acabem arribant enmig d'una nevadeta ben maca. Muntem la tenda, ens fem els sopar i a dormir. Està tot ple de gent al refugi i a fora hi acabem muntant unes 20 tendes.

El dissabte sortim amb un temps emboirat que s'aclareix abans d'arribar al portillon. Baixar del Portillon i entrar a la glacera ens suposa la primera cua del dia, però hi arribem bastant ràpid i sense massa dificultats. La traça de la glacera està mot bé i ens plantem abans del pas de Mahoma sense problemes. Anar al cim i tornar ens suposa una hora. Quin merder!!!, gent, cordes, encreuaments perillosos, passos acrobàtics... vam fer un recompte ràpid i al replà abans del pas ens hi vam aplegar unes 60 persones.
La baixada fins a Aigualluts amb una neu prou bona però que s'havia de treballar.
Allà fem una paradeta i tornem a la tenda, a La Renclusa, pel coll de la Renclusa.


Avui, dissabte, la cosa sembla que està més tranquila i gaudim del sol fins el darrer moment.

Pel matí encarem cap a Paderna i ens desviem de la traça al Pic d'Alba per anar cap a la glacera de les Maladetes. Anem sense rumb fix i ens proposem arribar a un marcat coll que promet una bona baixada. Ens creuem amb una persona que ens diu que el cim que queda just al costat és el Pic Cordier, doncs som-hi!!. Quan arribem al coll una estreta aresta ens treu les ganes d'arribar-nos-hi (més que res per haver de posar i treure crampons). És curiós que el coll al que vam arribar estava més amunt que el propi cim!¡?¿. La baixada directa i amb una neu boníssima fins la Renclusa.


Recollim la tenda i baixem amb l'armari fins l'Hospital de Benasc, i a fer un bon dinar.