L'objectiu inicial era anar al Coma Pedrosa (Andorra) i cap allà vam marxar. Mentre fèiem les compres de torn vam preguntar com estava de neu: 'n'hi ha molta, cap problema, compte que està molt carregat...'. Quan arribem a Arinsal els ... ens cauen al terra: de neu n'hi deu haver però ni es veu, ni s'olora ni res per l'estil. El panorama ens destrempa una mica i 'anem a mirar' cap al Sorteny. Una pregunta a un que baixa ens deixa encara més destrempats. I llavors algú deixa anar: 'com no anem a Benasc...'. I ja ens veus sortint d'Andorra, creuant el Cantó, Perves i les Paules i arribant a Benasc a quarts de deu de a nit i després de vuit hores de viatge. És el cop que he tardat més, ni una vegada baixant amb el bus de línia havia tardat tant...
L'endemà a les 6 del matí ja estem tirant amunt, i en poc menys de quatre hores ens plantem al coll d'Alba. El dia s'està aguantant però es comença a tapar, fa ventet i no ens ve gaire de gust anar al cim. Treiem les pells i cap avall. Primer amb neu una mica regelada i abaix amb una pasta considerable. Tot i això en alguns trossos vam disfrutar amb la neu primavera que hi havia.
A quarts de dotze ja marxàvem cap a casa, parant a fer un dinar. El que va passar després ja és una altra història però només dir que va caldre fer uns quants quilòmetres de més, per si no n'havíem fet prous.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada