Pic d'Entor (i altres coses)

Un cap de setmana variadet:
Dissabte al matí el dediquem a fer un trasllat de pis d'un amic. Quan 'acabem' la feinada i com que estem al Berguedà ens acostem a Massella per fer una pujadeta a la Tossa. Comencem una mica abans de les quatre de la tarda, bona hora, i poca estona després es posa a nevar, anem tirant amunt fins que ens sembla que ja està bé i baixem. Pensàvem que estàvem una mica malalts de fer aquestes coses a aquestes hores, però la malatia deu estar més estesa del que ens pensem: quan estem arribant a baix, a quarts de sis, encara anem trobant grups de gent que tiren amunt amb els esquís...

Diumenge volíem anar a la Coma de Varilles, però la pista està tancada després de Ransol i canviem de plans per xupar traça d'una bona colla que ens van davant i que ens portarà fins al Pic d'Entor. Fem una primera baixada, i la neu està tan bona... que no ho dubtem, tornem a posar pells i altre cop amunt (a la foto podeu 'intuir' la cara d'alegria abans de començar el segon descens). Acabem, però, al bosc i aquí comença el campi-qui-pugui fins arribar a la carretera que altre cop ens baixarà al cotxe. Amb accidentat inclós (esperem que no sigui res i es recuperi ben aviat)

Per fi una sortida com toca!!!

Bastiments negre

Hi ha dies que penses que millor hagués estat no sortir de casa.

El tema ja va començar el divendres al vespre: que si risc d'allaus 4, que si accident a Masella, que si hauríem de canviar el lloc de la sortida.
El dissabte ja ens veus a les sis del matí decidint on anem: al final decidim provar el Balandrau: si hi ha tanta neu allà és un lloc segur.
Arribem i realment hi ha un risc 3 o més, però d'ensopegar amb alguna pedra, perquè de neu...
Decidim anar cap a Vallter i fer un cim mai intentat: el Bastiments. Ens preparem i sortim amunt a bon ritme.
Després de mitja horeta m'adono que m'he deixat el polar al seient del cotxe... però no farà vent, aquí mai en fa.
Decidim fer una pala per la zona del mig de les pistes, i com que al llom de dalt no hi ha neu treiem pells i avall. Ensopegada amb una pedra amagada, castanya i l'espatlla una mica tocada.
Arribant al coll de la Marrana, uns pans sota els esquís impressionants, cosa que fa que torni a anar per terra un parell de cops i hagi d'arribar al coll a peu.
Seguim amunt i una placa de neu gelada em fa relliscar uns quants metres cap avall de cul i de cara, fins que en una neu més tova puc parar.
Arribat a aquest punt trec pells i me'n vaig cap al cotxe, crec que per avui ja he tentat massa la sort. Almenys a la baixada no vaig tenir cap incident més.

La zona, en general, presentava un aspecte bastant lamentable de neu. Com segueixi així... els jocs del 2022 no sé pas on els faran.

I per últim només recordar que hi ha experiències que no tenen preu: anar a 'buidar' darrere un pi i que et passin per davant un grup de sis noies fent un curs d'alpinisme. I que un 'amic' en fagi una foto... Ja ho deien els de la Mastercard, no?

2 anyets !!

Doncs sí, el bloc acaba de fer dos anyets. El primer molt més fructífer que el segon però... és el que hi ha.

Com a resum ràpid:
· 2985 visites
· Post més llegit: Mont Meru i Kilimanjaro - dades pràctiques
· En segon lloc: Jacuzzi al Puigmal
· I el que més m'ha agradat d'escriure i que vaig riure (i ric) molt: Fiambala (i just avui hi tornen a ser!!)

I espero que continuï una mica més.