dimarts, 2 de setembre del 2008

Mont Meru i Kilimanjaro - Dades pràctiques

Nosaltres vam anar-hi amb tot lligat amb una agència de Barcelona (Muztag). Ells allà ho subcontracten tot a agències locals. Pel que vam veure totes ofereixen serveis similars. Una bona opció pot ser lligar-ho abans de sortir des de casa per internet i comprar el bitllet d’avió pel nostre compte.
Oblideu fer ascensions sense passar per agències.... diríem que és del tot impossible.

Aquesta entrada pot ser que es vagi ampliant, o no, en funció de les ganes d’afegir més informació. Espero que us pugui servir si algun dia hi voleu anar.

Per la part del safari, les bèsties i tot això… un altre dia serà.


Com arribar-hi: el més còmode és volar fins a l’aeroport de Kilimanjaro, més o menys a una hora de cotxe d’Arusha o Moshi. Hi ha qui ho fa a Nairobi i després en bus fins Arusha o Moshi.
De companyies n’hi deu haver diverses, nosaltres hi vam anar amb KLM, via Amsterdam.
Sembla ser que a l’estiu hi ha bastanta saturació en els vols. Pot ser arriscat esperar al darrer moment per trobar lloc o una bona tarifa.
Per entrar a Tanzania cal pagar 50USD (no es pot pagar en euros)

Allotjament: s’utilitza Moshi o Arusha com a base d’ascensió. Les ciutats no tenen massa coses per veure, però pel que vam sentir Moshi sembla ser una mica més agradable. Nosaltres ens vam instal•lar a Arusha, al Arusha Tourist Inn. Ben situat, amb habitacions correctes i netes i poden fer dinars i sopars. Té internet (molt lent) però no accepta VISA ni es poden fer trucades internacionals.

Diners: hi ha multitud de cases de canvi (1€=1680 chillings tanzans) i també es pot treure diners de caixers automàtics amb targetes VISA.
A més del que hagueu de pagar per tota la moguda, prepareu una bona qüantitat per deixar com a propina. No us en refieu gens del que us diguin que s'acostuma a deixar normalment, ho podeu reduir al vostre gust

Mont Meru
Sortida de 4 dies a aquest volcà de 4560 metres. Ideal per a fer una mica d’aclimatació abans d’anar al Kilimanjaro.
Accés: a través del Arusha National Park fins a Miriakamba Gate (1500 m). Aquí caldrà completar algunes formalitats i ens endossaran un guàrdia amb un rifle per si ens sortís algun animal perillós pel camí.
Asecnsió: el primer dia es puja fins a Miriakamba Hut, a 2500 m. Unes 4 hores de pujada enmig del bosc plujós. Podem trobar bastant fang i boira, tot i això el camí no té cap dificultat especial.


El segon dia es puja fins a Saddle Hut, a 3500 m. Després d’abandonar el bosc plujós, a uns 3000 m, s’entra en una zona més seca. Arribant al refugi hi ha molta pols pel camí. El refugi està molt bé, tot i que una mica més auster que el Miriakamba. Per la tarda es pot pujar en una estona al Little Meru (3800 m). Pot anar bé per aclimatar i es té una bona vista de tota la ruta d’ascensió per l’endemà.

El tercer dia s’acostuma a sortir a les dues de la matinada amb un esmorzar ben escàs. Es puja al Rhino Point (3800m) i després d’una davallada s’enfila per la vora del cràter fins al cim. Nosaltres vam tardar 4 hores. Cap allà a les 6-6’30 del matí el sol surt per darrere del Kilimanjaro i el Meru projecta la seva ombra sobre el pla. Un moment espectacular.

Després es baixa fins a Saddle Hut o et deixen descansar una mica i et donen menjar, i es continúa baixant fins a Miriakamba, on es torna a fer nit per continuar l’endemà fins a l’entrada del Parc, on ens donaran el respectiu certificat per acreditar que hem fet cim.

Kilimanjaro
Hi ha diverses rutes d’ascensió, aquí us explicaré la via Machame, per pujar i la Mweka per baixar, en el que s’anomena la wisky route, a diferència de la ruta Marangu o coca-cola route.
En aquesta ruta tots els campaments es fan en tendes i requereix una mica més d’esforç que la normal, tot i que sembla ser que hi ha una mica menys gent i que no està tan masificada, però Déu-n’hi-do.

El primer dia s’accedeix a Machame Gate (1800m). Des de Moshi es força curt, des d’Arusha calen unes dues hores. Aquí es fa tota la parafernalia de papers, registres… i es comença a pujar per un camí molt ben traçat, amb escales i tot, a través del bosc plujós. Aigua, fang i pluja són habituals. Així s’arriba a Machame Hut, a uns 3000 m, on la vegetació ja sembla canviar, estem al límit de la boira. Unes 4h de camí.


El segon dia seguim pujant per un esperó ben marcat fins que travessem unes roques i trobem un pla, aquí el camí comença a flanquejar, tot i que encara puja, i darrere d’un collet ens trobem amb el Shira Camp (3800m). Lloc amb pocs arbres, molt ventat i bastant brut. Unes 3h30min.
A una mitja hora de camí per terreny pla hi ha el Shira Hut i a tocar del camp, Shira cave.


El tercer dia sortim en pujada i més amunt en flanqueig fins que ens plantem al coll que hi ha sota la lava tower (4600m).

Aquí val la pena parar-se una bona estona i si en teniu ganes fer la grimpada fins al cim de la lava tower. Les vistes des del cim cap al coll són espectaculars. Després només ens queda fer una llarga baixada fins Barranco Camp, a uns 3950m. A la pujada hi vam estar 3 hores i a la baixada 1h30min.



El quart dia, tot i que no ho sembla, es fa força pesat. Sortim de Barranco per una paret de pedra on cal fer alguna grimpadeta. Impressiona veure els porters amb els sacs al cap fent aquells passos. Un cop s’acaba ens espera un llarg flanqueig sota les glaceres del vessant sud del Kili. El camí sembla fàcil, però no para de pujar i baixar.

Després de 3 hores arribem a Karanka camp i estem a 3800 metres. Allà acostumen a fer el dinar i hi ha gent que hi munta un altre camp. Des d’allà ens cal guanyar alçada, primer per un llarg pendent i després en flanqueig fins arribar a Barafu Camp (4600m) en dues hores més.

Tot i que el lloc es bastant desolat i no hi ha aigua, per nosaltres va ser el millor camp: no feia vent, feia un bon solet i l’endemà anàvem cap al cim. La posta de sol va ser espectacular (especialment si podeu posar la tenda just a l’esperó).


El cinqué dia toca fer cim. La gent comença a sortir a les 10 de la nit, però si anem mínimament ben aclimatats no val la pena matinar tant, ja que arribaríem al cim de nit. Nosaltres vam sortir a la una de la matinada i cap a les cinc i mitja ja èrem a l’Stella Point (5750m). Fins aquí el camí és un pendent interminale de grava volcànica, sort que no el veus. A partir d’Stella Point ja som al cràter i només queda una passejada, tot i que llarga, fins al cim. Nosaltres hi vam estar uns 45 min. És el millor moment: a més d’acostar-te a l’objectiu, el sol comença a sortir i el fred apreta. Les vistes de les darreres neus del Kili, les glaceres, l’interior del cràter… Les fotos de rigor i una mica més calentets anem tirant cap avall.

A les nou ja som de nou al campament. El cuiner ens prepara un bon esmorzar, dormim una mica i a les 12 seguim tirant avall fins al High Camp (3700m), on s’hi arriba molt ràpid i per un camí molt còmode, i després fins Mweka Camp (3100m) on, especialment el darrer tram altre cop fangós, fa que la baixada es torni bastant pesada.

El sisé dia ja només ens queda arribar a Mweka Gate, a 1800m, per un camí molt enfangat però bonic que acaba amb les darreres energies que havíem guardat. Cal parar atenció si no vols acabar arrebossat de fang.




Aquestes ascensions les vam fer del 13 al 23 d’agost de 2008 i es possible que algunes dades puguin canviar.
Després encara vam estar un parell de dies veient animalons, però això ho deixo per una altra entrada.

1 comentari:

Panotxa ha dit...

Moltes felicitats per el cim!
...i moltes gràcies per compartir amb nosaltres aquest viatge.
Salut i records des de Banyoles!