Bastiments negre

Hi ha dies que penses que millor hagués estat no sortir de casa.

El tema ja va començar el divendres al vespre: que si risc d'allaus 4, que si accident a Masella, que si hauríem de canviar el lloc de la sortida.
El dissabte ja ens veus a les sis del matí decidint on anem: al final decidim provar el Balandrau: si hi ha tanta neu allà és un lloc segur.
Arribem i realment hi ha un risc 3 o més, però d'ensopegar amb alguna pedra, perquè de neu...
Decidim anar cap a Vallter i fer un cim mai intentat: el Bastiments. Ens preparem i sortim amunt a bon ritme.
Després de mitja horeta m'adono que m'he deixat el polar al seient del cotxe... però no farà vent, aquí mai en fa.
Decidim fer una pala per la zona del mig de les pistes, i com que al llom de dalt no hi ha neu treiem pells i avall. Ensopegada amb una pedra amagada, castanya i l'espatlla una mica tocada.
Arribant al coll de la Marrana, uns pans sota els esquís impressionants, cosa que fa que torni a anar per terra un parell de cops i hagi d'arribar al coll a peu.
Seguim amunt i una placa de neu gelada em fa relliscar uns quants metres cap avall de cul i de cara, fins que en una neu més tova puc parar.
Arribat a aquest punt trec pells i me'n vaig cap al cotxe, crec que per avui ja he tentat massa la sort. Almenys a la baixada no vaig tenir cap incident més.

La zona, en general, presentava un aspecte bastant lamentable de neu. Com segueixi així... els jocs del 2022 no sé pas on els faran.

I per últim només recordar que hi ha experiències que no tenen preu: anar a 'buidar' darrere un pi i que et passin per davant un grup de sis noies fent un curs d'alpinisme. I que un 'amic' en fagi una foto... Ja ho deien els de la Mastercard, no?