Belluga el cul

06.06.2011

Marta Rojals - Vilaweb

Canviar el món és complicadet, i no tothom vol canviar-lo de la mateixa manera. Per això, a les places, els indignats fan propostes perquè les votin assembleàriament ‘tu, tu, tothom’. Però, per les raons que sigui, no tothom pot assistir a les assemblees, i ja s’estén el rum-rum que, les decisions, només les prenen el ‘tu’ i el ‘tu’ en representació del ‘tothom’. Allò que gires el cap un moment i, ui, ja han fet i desfet. I ja hi tornarem a ser. Oh, és que el món és molt gran. Oh, és que anem a poc a poc perquè anem lluny. Molt bé, doncs aleshores també anem a pams.

Abans de les eleccions, quan els megàfons de la plaça de Catalunya fallaven com una escopeta de fira, de tant en tant s’alçaven veus multiflowers i proclamaven discursos plens com un globus de gas: ‘Tenemoç que çonreir máç’, ‘Queremoç çoñar en voç alta’, i els gossos sense lligar udolaven al cel mentre els amos aplaudien brandant les manetes a l’aire, i els qui venien de la feina i volien anar per feina bufaven i pensaven: Molt bé, xato, ja pots tornar-te’n a somiar al llit. I aleshores, entremig del fum, un noi galtaprim es va aixecar, va adreçar-se el pont de les ulleres i, amb un fil de veu, en va dir una pel megàfon que també començava fatal: ‘Si el diner és poder...’, i vinga bufs i més bufs dels bufadors. Però el nano continuà: ‘...el nostre vot útil és el consum’. Plaf! Una bufetada ens va despertar a tots. O almenys els qui el vam sentir.

Doncs, comencem: mentre a les places ens encomanem al poder col·lectiu per a capgirar el món, mentre hi debatem, discrepem, consensuem, pintem eslògans i signem manifestos, emportem-nos deures a casa.
Tema 1: activisme individual.
Desenvolupa el tema: nosaltres consumim, nosaltres decidim.

Qui ho diu, que només la unió fa la força? Tu decideixes què compres i a qui. No s’hi val a plorar per la dictadura dels intermediaris, a lamentar que al súper els enciams s’han doblat de preu: planta enciams al balcó, busca’t una cooperativa, compra directament al productor, no esperis que el pagès de Vilafanta t’instal·li una parada a la porta de casa, perquè això no passarà. Segur que ets prou llest per a saber com fer-ho. No s’hi val a queixar-te al cambrer del bar que els bancs són una colla de lladres mentre tinguis la domiciliació de l’adsl a la Faixa o al Bebebeà: busca’t la vida, coneix la banca ètica, tria i remena, per l’amor de déu, fes uns clics. No s’hi val a compadir-te que les multinacionals t’esclavitzen: informa’t i decideix, alimenta el comerç de barri, vesteix-te amb roba de l’any passat, aprèn a cosir, fes intercanvis, recicla mobles, comparteix cotxe, participa en una banca del temps, vés al cine que tu ja saps, tria programari lliure. No esperis que t’ho portin en safata, embolicat i amb un llacet per a tu. Ningú no ha dit que havia de ser fàcil.
Vinga, sigues responsable, fes els deures, belluga el cul.