dijous, 25 d’agost de 2011

Muztag-Ata (final)


Amb la sensació de feina ben feta i de que tot ha rutllat perfectament i que només ha faltat (personalment) poder trepitjar el cim.

Un cim que sembla fàcil però que no ho és tant: la dura pujada al camp1 repetida fins a cinc vegades i sempre ben carregats; el 'divertit' i canviant tram d'esquerdes per anar al camp2 i l'interminable pala i d'aquí en amunt pales i més pales i l'escassetat d'oxigen a l'aire, el nostre 'enemic invisible'.

Bones sensacions amb les amics de Rubí, amb els 'companys' (ara crec que ja podria dir que quasi amics) de Vilanova i amb els sud-tirolesos. Bon ambient tots els dies al camp base i a la muntanya i també als viatges i fent una mica de turisme.

Quan anem a pujar muntanyes es tracta de 'fer cim, passar-ho bé i tornar'. Però cal fer-ho en l'ordre invers: primer tornar - ja som a casa; després passar-ho bé - no ho dubteu si us dic que ens ho vam passar molt bé i per últim, i si es pot i es deixa, trepitjar el cim - això no ha pogut ser (però no passa res que ja hi estic acostumat)

Agrair a tots els que ens heu fet suport en aquesta aventura i sapigueu que el piolet i l'estelada del nostre amic Pau sí que van arribar a dalt de tot.

A la foto ens podeu veure deixant el camp base del Muztag, que va ser casa nostra durant vint dies, i fent una darrera mirada a la muntanya que des d'aquí no es deixa apreciar en tota la seva grandària

5 comentaris:

Yáiza ha dit...

Déu ni do, quines cosetes que feu!! N'estava mig-assabentada per la Petjada, i pel bloc dels de Vilanova.
Escolta, per curiositat, a quines alçades es troben respectivament el Camp1 i el Camp2? Hi ha més camps que aquests?? I de quina alçada es parteix?
Passaré per aquí per llegir la resposta!

Albert ha dit...

El camp base és a 4400m. El camp1 a 5400m i el camp 2 a 6200m.
A partir d'aquí la cosa es complica ja que hi ha altres emplaçaments que la gent fa servir segons li convé. A 6400, a 6500, a 6600 (el que vam fer servir nosaltres) i el més 'oficial' a uns 6800m.
Totes les alçada són aprox.

Ramon. ha dit...

Albert, toca felicitar-te per haver tornat, per haver-t'ho passat bé i per haver-ho intentat.

La muntanya, ja sabem com és i de vegades no ens deixa pujar. Però sempre ens ensenya.

Cal tornar-ho a provar...

Salut i muntanyes.

David Maipor ha dit...

Jo tinc un lema: "si lluites pots perdre, si no lluites estàs perdut".
Per poder "no pujar" primer has d'intentar pujar i no hi ha gaire gent que provi d'anar tan amunt.
Felicitats per intentar-ho.
I si et sóc sincer... em fas una mica d'enveja !!!

Albert ha dit...

Sí, sí, totalment d'acord... aquesta és la filosofia de la muntanya... però quan et quedes sense la cirereta del pastís se't queda una cara de 'tonto'; en fi, és el que hi ha i més quan el cos diu que no, que res d'anar amunt, que avall sí.
Ara, esquiar a 6500 amb un pam de neu pols... no té preu