diumenge, 4 de novembre de 2012

Carrànima

Amb una proposta de l'amic Isaac i a un lloc sense (en principi) massa interès alpinístic no es podria tractar de res més que d'una encigalada de les seves.
I així, el dia 1 i ben acompanyts posem rumb a Bòixols, des d'on divisem la cresteta que hem d'enfilar.
En general no és massa difícil, tot i que s'eviten els trams més drets i de pitjor roca pels vessants, ni massa llarga, cosa que la fa ideal per aquells dies una mica 'tontos' que apareixen de tant en tant. Vam haver d'assegurar en un parell de trams, l'un d'adherència pura i l'altre més dret però amb bona presa, que els més valents (com jo) segur que es podran estalviar de posar la corda.
El final ens porta a l'ermita de la Mare de Déu de Carrànima i per una baixada per pista i corriol fàcil ens retorna altre cop al cotxe.

I ja es comença a veure el Pirineu nevat!!!

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Enveja que em feu!!! Aquí només us podrieu enfilar a algun gratacels!!!

Signat: Barreja de pixanga caliente i chees burger

Anònim ha dit...

Que vol dir exactament encigalada de les seves... que és que tinc mala fama potser???

Una picadita chicos