dimarts, 10 de setembre de 2013

Mustang - El Regne prohibit de l'Himàlaia. El paisatge

Si alguna cosa m'ha sorprès de Mustang és el paissatge natural i també l'humà. Un sense l'altre no es podrien entendre. Ara però em centraré en el paissatge natural.

Havent conegut fa uns anys Ladak, al nord de l'Índia i en zona tibetana, anava amb la idea que seria una cosa semblant. Però no, Mustang ho supera clarament. 
Cada dia et depara una nova visió, un nou congost o una nova vall o altiplà; i aquestes sorpreses poden anar-se acumulant en un sól dia. Cap jornada de camí et deixa indiferent, sempre alguna cosa captiva la teva atenció. I quan no, també va bé deixar-se portar per la monotonia del caminar 'perquè sí'.
Em costaria quedar-me amb un dels molts llocs que hem passat, seria injust per la resta. Potser els penyassegats d'argila vermella de Dakmar, al capvespre. O les alucinants formacions de grava de Yara, amb les seves coves. O les crestes de camí a Chuksang, ja de tornada. O potser el congost on hi havia aquell monestir perdut habitat per un monjo. O......

Unes fotografies dels paisatges... quedeu-vos amb la que més us agradi.
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

2 comentaris:

Elmarped de la fuente ha dit...

Creo que es dificil escoger...me quedo con todo. Todavía tengo los colores de Mustang bailando en la retina. Un beso.mejor dos.

Dolors Cañellas ha dit...

Espectacular!!!! Quina meravella!!