El paissatge, la natura, l'aire, les stupes i les banderes.... res no seria com és a Mustang si no fos per la gent que hi viu.
Un petit homenatge a la seva senzillesa.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Quina experiència més impresionant has viscut, segur que t'ha omplert I que hi ha un abandono i un despres.
Y sigue Tibet entre el olvido y la memoria.En sus rotros y en cada mirada el espíritu de resistencia, la fe, el alma del Tíbet. Un abrazo.
Publica un comentari a l'entrada