dilluns, 19 d’abril de 2010

Gerber - Amitges - Saboredo

Per aquest cap de setmana ens proposem fer aquesta volta prenent com a base el refugi Mataró, al capdemunt de la Vall de Gerber. Costa trobar companys i al final només som dos.
Sortim de l'aparcament de La Peülla, al vessant pallarès del Port de la Bonaigua, just al límit de la neu, tot i que apurant quasi es podria baixar fins al refugi de les Ares. El primer tram, un marcat flanqueig ens fa anar amb compte, ja que es veuen moltes purgues, és tard i el sol apreta i és un lloc típic per on baixa la neu. Sense problema arribem a l'estanyola de Gerber, on entrem a la vall que anirem remuntant fins al refugi Mataró. L'estany Gerber ens el trobem encara ben gelat i el creuem pel mig, no sense comprovar abans la fiabilitat de tot plegat. Arribem al refugi sense problemes 'seriosos'(veure el final de l'entrada)
Allà ens trobem amb dos esquiadors més, uff!! sort!! ja que en creuar-nos pel camí amb més gent ens havien dit que pujaven un grup de quinze... ja parlàvem de qui faria nit al carrer, perquè el refugi és una bona llauneta de sardines.
Passem la tarda i pel matí sortim cap al coll del Bassiero. Anem tan decidits per una pala que hi va directa que quan som a dalt veiem que ens toca baixar fins al peu del coll i que el camí més ràpid era seguir per la vall. La pujada al coll la comencem amb els esquís però l'acabem amb grampons. El tam que ens queda fins al cim es veu perfecte.La baixada la fem anant a buscar el Port de Sant Maurici, que remuntem amb els esquís als peus. Veiem la baixada amb una mica de pedra, però poc tros; després ens llencem per una neu regelada molt bona que ens porta fins a sobre dels estanys de Ratera.Aquí ve la segona encigalada del dia, ja que hem baixat massa i quedem mig penjats per poder arribar abaix de tot. Amb algunes filigranes ho aconseguim i comencem a remuntar de nou fins al Port de Ratera. La calor és brutal i ens fa suar moltíssim. Quan arribem al Port, descartant el Pic de Ratera, ens llencem per la Vall de Saboredo fins quasi el refugi, ja que ens sembla millor tornar a posar pells sense baixar tant i començar la darrera remuntada del dia fins al coll del Llac Glaçat.
Aquesta pujada ens acaba d'exprèmer les darreres forces per la forta calor i perquè ja anem una mica tocadets. Per fi, veiem el coll del Bassiero, per on havíem pujat al matí i el refugi Mataró, on tenim algunes coses que hem de recollir.
La última remuntada, a peu, fins al refugi ens remata. Allà fonem una mica de neu i ens fem alguna cosa per beure, recollim i cap avall... que anem tard!!
Fins a l'Estany de Gerber la baixada és bona i la neu, tot i que transformada es deixa fer, però a partir d'aquí ens quedem clavats molt sovint i el tram final, amb molt de flanqueig sen's fa 'dur', però aconseguim arribar amb els esquís posats.
I pel final deixo una de les sorpreses agradables de la sortida: a la pujada ens creuem amb un gall fer que, literalment, ens va 'atacar i ens va barrar el pas', fins i tot ens va 'perseguir' una estona. Suposem que defensava els ous o alguna cosa per l'estil, perquè sinó... També recordar que fem tota la sortida sense creuar-nos amb ningú en tot el dia, tot un luxe.