dilluns, 22 de setembre de 2008

Neouvielle

Doncs després de les aventures africanes, tornem al que fem més habitualment que són les aventures pirinaiques.
Aquest cop hem tornat al Neouvielle, amb una sortida col·lectiva del Centre. Hi vam anar unes 20 persones i vam pujar al Pic del mateix nom, de 3091 metres.
Vam marxar dissabte i fins al llac Aubert amb cotxe. Allà plantem tendes i fem el sopar amb llum elèctrica i tot, el que fa la tecnologia. Després d'una nit freda, pel matí tot era ben gelat, desmuntem la paradeta i comencem a enfilar cap al cim a ritme suau. Després del primer tram més herbós comencen les pedres, i més amunt la neu i el gel entre les pedres, cosa que alenteix molt el ritme i ens fa anar amb molt de compte.
Finalment fem cim i ho celebrem com toca, amb bombons i cava (no us penseu que sempre és així, eh?).

La baixada del primer tram ens fa extrema les precaucions fins que no s'acaba la neu, i després ja per roques i més roques fins al cotxe altre cop. I com no unes quantes hores de cotxe més tard ja som altre cop a casa.

Més fotografies i videos (1 i 2) gràcies al Miquel

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Així m'agrada! Que vagis actualitzant... no com altres ("Estat embrionari, temps al temps!!!)

Són unos vagos

Albert ha dit...

Després de tornar del Kili em calia uns dies de desconexió de muntanya, però ja hi tornem a ser.

Anònim ha dit...

Però quina mala llet que corre! no es pot ni treballar tranquil... no me hagan eeeeso

muntanyaviva

Albert ha dit...

ara m'he perdut!!!