Oberland

Una mica de crònica d'aquesta setmana a l'Oberland (Suïssa)Després d'un llarg dia de viatge, un fort aiguat ens rep al poble de Grindelwald. Per sort trobem una mena d'alberg on passar la nit i ens estalviem muntar la tenda, la mullena...

Al matí, la primera clatellada per pujar amb el tren-cremallera fins al Jungfraujoch. Des d'àllà comencem la primera ascensió que ens ha de portar al cim del Monch, un quatre mil proper a l'estació i en principi bastant assequible; però ens el trobem en unes condicions que ens hi fan estar més del que prevèiem. Tot i això l'aresta del cim, ben esmolada, ens agrada d'allò més.

A la baixada hem de fer alguns ràpels aprofitant unes grans estaques que trobem, i que ens permeten baixar amb una mica més de seguretat.Un cop al camí turístic, hauríem de seguir baixant fins al refugi de Konkordia, però l'hora que és ens fa anar a mirar si hi ha lloc al proper refugi del Monch. Tenim sort i hi podem passar la nit.

Un bonica sortida de sol ens rep baixant cap a Konkordia per una llarga glacera. A la part baixa ens la trobem ben oberta i amb molt de gel. En alguns llocs no es pot creuar i perdem una mica de temps intuïnt el camí pel mig del gel. Un cop sota el refugi, que s'hi arribaria per una llarga pujada amb escales metàl·liques, ens encarem cap al Gruenhornluecke, un coll que es permetrà arribar fins al refugi del Finsteraarhorn.L'endemà pujarem al Finsterarhorn per una camí fàcil al principi però que es va complicant: gelera pendent amb gel viu, esquerdes, algun pont de neu que sen's trenca al posar-hi el peu i que ens fa voltar buscant el camí, vent, i una cresta final entretinguda. La vista de dalt, tot i que una mica tapat, deixar intuir la privilegiada posició d'aquest cim.A la part final de la glacera trobem uns quants projectils deixat per l'aviació suïssa, en les seves pràctiques de tir que es veu que fan per aquestes glaceres.

I ho celebrem al refugi amb una cervessa (big). L'endemà tornem a desfer el camí fins al refugi del Monch, on ja havíem passat la primera nit i, si el temps acompanya, poder fer algun altre cim. Quan les boires s'aixequen ens regalen una bonica vista del Finster.El camí es fa pesat, però almenys ja sabem el què hi ha, i anem més tranquils. Algunes esquerdes s'han obert i en dos dies alguns trossos han canviat, però arribem bé a l'estació del tren. Aquí fem una parada per fer el turista i visitar la cova de gel, i les seves estàtues, el mirador... tot envoltats de japonesos, indis i pakistanís amb mal d'alçada i més morts que vius.
A la nit cau una forta tempesta amb llamps i trons, aigua i molt de vent, però el matí s'aixeca mig obert. Intentarem pujar el cim del Walcherhorn, un tres mil proper.Sortim decidits però perdem la traça, ens fiquem en un camp d'esquerdes tapades i com que hem d'agafar el tren abans de les dotze si no volem pagar més, decidim fer mitja volta i anar cap al tren i després a Grindelwald.

I un cop al poble muntem la tenda escapant just de la pluja, ens dutxem (que després de cinc dies ja toca), anem a fer una volta i per la nit acabem la sortida amb una fondue.
I l'endemà el viatge de tornada.

Hi vam anar els quatre 'magnífics'