Sense el budisme no es pot entendre Mustang ni la seva gent. Sense la seva gent i el país on viuen no es pot entendre el budisme.
En les seves múltiples formes: banderes d'oració, els Cavalls del Vent, molinets de pregàries, rosaris, les pedres mani, stupes, les roques gravades, els caps de les bèsties a les portes de les cases, les figuretes dins les coves, els monestirs i els monjos, les celebracions....
Amb una filosofia ben senzilla: acumular bones accions durant el temps que som en aquest món tot esperant una propera reencarnació, semblant o millor a l'actual. Només alguns escaparan a la roda de la vida i aconseguiran el Nirvana.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Bon dia, Albert. Me gusta la reflexión que haces al principio y tus fotos. Un abrazo tibetano.
Imatges que ed queden a la retina, que et omplen i que estaran amb tu per sempre. Segur que ni oblidaras mai aquest viatge. Quina enveja!
Publica un comentari a l'entrada