Alta Ruta Alt Pallars-Aran-Ribagorça

De fet només fem la part Pallars-Ribagorça, la part de la Vall d'Aran la deixem per quan tinguem més dies.

Dissabte pugem amb molt bon temps i amb molta tranquilitat fins el refugi d'Amitges, on ens sorpren la poca gent que hi ha; a sopar només som unes 10 persones.
El diumenge desfem camí per anar a creuar pel mirador cap al Portarró d'Espot. El pas no està molt clar i hem de baixar una estona per dins el bosc fins trobar una clariana que ens permet enllaçar amb el camí que ve del llac de Sant Maurici.
Fins al Portarró a bon ritme i seguim pujant fins al cim del Pic del Portarró.
La baixada fins l'Estany Llong, amb neu lleugerament transformada, ens fa disfrutar de valent. Fem un mos i aprofitem el temps que ens queda per pujar fins l'estany Negre, camí de la collada dels Gavatxos, per tenir clar el camí de demà al matí, ja que un cop m'hi vaig posar i no era del tot evident. Un cop a l'estany i amb molta calor baixem fins al Refugi de l'Estany Llong, on ens sorpren la quantitat de gent que hi ha; la majoria venien del Ventosa.
L'endemà pugem fins la collada dels Gavatxos amb la fresca del matí i tot seguit baixem amb una neu al punt fins l'Estany Morto.

Aquí tornem a posar pells i en enfilem a la Collada de Carboners, amb un darrer tram una mica exigent. La baixada fins la Colomina, amb un temps que es va tapant, la fem amb una neu bastant transformada que no ens deixa disfrutar massa.


Al Colomina no tenen aigua i hem d'anar fins un forat del llac a buscar-la i un tros més lluny a fer les 'feines personals'.


El dimarts entra l'anunciat mal temps. Al matí està tot una mica enpolsinat però la nevada va en augment i la visibilitat és molt baixa. Amb uns companys catalans i un grup de Navarra que porten GPS comencem l'etapa fins al Blanc. La remullada a l'arribar és general. L'esquiada ha estat de supervivència ja que entre la neu pasta del dia anerior i els 30-40 cm de neu nova a sobre no es pot fer quasi res.
Els llacs que han buidat no ens permeten passar pel dret i en algun cas hem de fer filigranes per no caure en les esquerdes que s'obren a les vores. L'arribada al Blanc és celebrada per tots amb un bon plat de macarrons i unes cerveses.
Passem la tarda veient com una taula que hi ha fora va augmentant el gruix de neu que té al damunt i assecant tot el material.

El dimecres, veient que l'acumulació de neu és gran, decidim baixar fins l'aparcament del parc per la pista que puja fins al Blanc, i deixar la baixada per Monestero per quan la cosa estigui més estable.

El que havia de ser una 'passejadeta' es converteix en un suplici gràcies a la neu que s'enganxa als esquís.
El paissatge, però, de somni.

Jacuzzi al Puigmal

Doncs res, que finalment hem pujat al Puigmal per muntar el jacuzzi i banyar-nos-hi.
Tot una experiència amb socis i amics, d'un dia boníssim i d'unes vistes fantàstiques.
I també d'un bona neu que ens va deixar xalar a la baixada. Llàstima del pes a l'esquena.

Podeu veure un recull de fotos de tota la moguda fent clic aquí, i també un videu

I com que una foto val més que mil paraules...

Pala de Jan

El dissabte vam fer aquest vistós cim de la Vall de Ransol. Ens va semblar una bona alternativa a la fàcil Coma de Varilles i al més clàssic Serrera.
Res més sortir ens encigalem una mica pel bosc però aviat trobem els clars per anar pujant fins uns replans. Aquí anem evitant petites barreres de roca fins encarar la pala final. Tota la pujada la vam fer amb força calor i una neu transformada des de primera hora.

Un cop al cim ens tirem per la pala avall directes per uns bonics tubs que ens portem al refugi de la Coma de Jan. D'aquí enllacem amb la vall que porta al Serrera i de nou al cotxe.

Pedrons

Avui ha tocat aquesta sortida fàcil a la zona del Coll de Puymorens, tocant al Pas de la Casa. Ahir vam desestimar anar al Puigmal perquè semblava que hauria de fer, encara, força vent. Avui però l'hem encertada amb la meteo i ens ha fet un dia de sol i sense vent.

Ja des d'abaix hem vist que hi havia força neu dels darrers dies, però mentre pujàvem anaven sortint algunes clapes de neu més regelada amb sospitoses plaques de neu a sobre. Per aquest fet hem decidit baixar pel llom i no pels tubs directes des del cim.

Una bona sortideta

I la setmana que ve: JACUZZI AL PUIGMAL!!!, hi esteu convidats.

Sorteny

Altre cop cap al Sorteny a fer la tradicional costellada. I altre cop amb mal temps. Tot just arribar amb la última llum del dia, al refugi, ja va començar a nevar una mica, i així tota la nit.
Al matí uns tres o quatre dits de neu recent, però que ens deixen enfilar a tota la colla fins just a sota de la portella del Forn.

La baixada amb una neu que primer no mata i amb mala visibilitat i que després va millorant i ens deixa disfrutar de valent.
Hi vam anar una vintena de persones des dels quatre fins als seixanta i tants anys. Ben variadet

Els tres colls

El dissabte vam decidir pujar a Núria a fer aquesta travessa clàssica que puja al Finestrelles, baixa a la vall d'Eina, es torna a enfilar cap al Coll de la Torre d'Eina, baixa cap a l'estanyet i torna a pujar al Coll Bernat i al Coll de Noufonts abans de baixar definitivament cap al santuari.

El temps ja marcava que faria vent però pujant al Pic de Finestrelles ens havíem d'anar parant perquè si no, ens tirava al terra. Un cop al cim valorem la situació i decidim que el millor era tornar cap al Santuari i deixar la travessa per un altre dia.

Vam acabar fent pràctiques d'ARVA al darrere de l'alberg i encara vam disfrutar d'una darrera baixada abans de tornar cap a Queralbs.

Taga

A veure si això es torna a nimar una mica que ho tinc un poquet deixat.

Doncs això, que després d'un divendres nocturn i un dissabte de calçotada ens vam enfilar, el diumenge, a aquest cim. Pocs cops es deixa fer del tot bé, i tot i que no es pot esquiar massa, vam disfrutar força. A la baixada es va tapar una mica el cel i la neu estava una mica crosta, però es va deixar fer bé.

Al cim multitud de raqueterus, esquiadors... Es nota que hi ha ganes de fer aquestes coses, poc habituals amb els anys de poca neu que portem.

Bastiments

Doncs aprofitant que ahir al matí el temps s'havia d'aguantar vam anar cap a Vallter per fer el Bastiments (ja en van dos, aquesta temporada) i si estava bé allargar-ho cap al Bacivé.
El dia prou bo, es va tapar una mica a mig matí, i vam trobar bona neu a la baixada i poca gent (en comparació al que és habitual).

La merda de la muntanya

Senzillament impressionant.

Tot ve d'un dia que el Josep Maria, baixant de la delegació d'Andorra, va aterrar en un voral a l'atzar per fer un riu i va topar amb el rètol d'una promoció d'adossats 'rústics' a Colldecabres, o Colldevaques, o alguna cosa així. Figurava el marc buit d'una foto 'polaroid' gegantina, i el forat emmarcava un cap de poble i tota l'esplendor de la vall, un bé de déu de verd esquitxat per un escampall de vaques, o potser cabres, i masets de pessebre cosits per uns camins com fets expressament per a estrenar les 'mountainbikes' del Pare Noël. A la faixa de la 'polaroid' deia, cal·ligrafiat de biaix: 'Aquest pot ser el jardí de casa seva.' El Josep Maria va desplegar el mòbil, va enfocar pel forat, i va treure'n la foto que em va convèncer de comprar la casa, i també el tot-terreny de tres-cents cavalls per fer-hi joc.

La idea era de pujar-hi caps de setmana i vacances, però, és clar, el divendres acabem baldats i no ens veiem amb cor d'embarcar-nos a fer cent quilòmetres de nit i tornar diumenge de pressa i corrents per no enganxar caravana. Els Serra fan igual, l'any passat hi van pujar els ponts que va nevar i el mig agost que els va sobrar del viatge a Tailàndia, i tan feliços. Ja es pot dir que ens veiem més a Barcelona, perquè, casualitats de la vida, resulta que anàvem al mateix gimnàs i mira on ens hem hagut d'anar a conèixer, en un poble mig perdut del Pirineu on fins fa quatre dies vaques i cabres feien drecera a quatre passes de la plaça major, que tornaves del 'trekking' fins al capdamunt de les cagarades i a sobre havies de continuar driblant ensaïmades i cagallons fins a la porta mateix de casa. Sort que els nouvinguts ens hi vam posar forts, perquè ara, des que els fan fer la ronda ben fora vila, escolta, 'mano de santo', és com si el bestiar s'hagués fos. Ara ja podem portar el Pol i la Júlia a jugar a la plaça sense patir que ens agafin una infecció, que l'any passat no sabíem ni de què els havíem de vacunar, per pujar allà dalt.

Doncs per a coses bàsiques com aquestes, als nous veïns, no ens ha tocat més remei que fer pinya, perquè, dels pagesos, no se'n pot treure res. És més, sembla que ens tinguin tírria, i aquí volia arribar: cada dia de la vida, no són les sis del matí que ja sona el gall del corral de baix, sigui dissabte, sigui diumenge, i pobra de tu que els diguis res, que se te'n riuen que es pensen que fas broma. I el campanar, aquesta és l'altra, toca que tocaràs tota la nit, quarts i hores i més n'hi hagués. Al gimnàs ho comentàvem amb els Serra, hem de tornar a batallar amb l'alcalde perquè el parin, que no pot ser que pels quatre dies que hi vas de relax acabis passant la meitat de les nits en blanc. Potser ho podríem fer constar com una ampliació de la denúncia per contaminació acústica del primer any, quan vam aconseguir que el noi de les eugues precintés el coi d'esquelles de les bèsties, tot el dia amb aquell clinc i clonc clavat al cervell.

Però, de tot això, ja en parlarem dilluns, que hem quedat amb els Serra per mirar de perfilar una sol·licitud d'allunyament, o de clausura si pot ser, de la granja de porcs de can Solà, que ves si no ho sabien, quan van construir la urbanització, que ens empudegaria les cases, i sempre som els perjudicats que ens hem de mobilitzar per tot. I mira, si al final la treuen, als del Club de 'trekking', ja no ens caldrà ni encetar la recollida de signatures que dèiem de fer perquè retirin aquell dipòsit d'abeuratge horrorós que tenen a fora i que crea un impacte visual sobre la collada que fa caure d'esquena. És per tot això que me'n faig creus, de la història que els del poble han anat explicant a les 'teles' aquesta setmana, ploriquejant que els fem 'mobbing': 'mobbing rural', diuen! Això sí que és tenir barra, per no dir una altra cosa: em sembla que no cal donar més detalls per demostrar que, si hi ha ningú aquí que fa 'mobbing' a algú, aquests són ells!

Marta Rojals-www.vilaweb.cat

Pedró dels quatre batlles

Avui ha tocat aquesta sortideta tranquila.
A la pujada, amb el cel que feia i la neu, ja estàvem endevinant que avui no disfrutaríem tant com l'altre dia al Matagalls. Un cop fem el cim, passant abans per una altra punta, i per no tornar tant ràpid avall ens decidim a 'mirar' unes pales que baixen en direcció oposada per on hem vingut, després ens tocarà tornara a pujar. El primer tram sense pena ni glòria i de sobte... neu pols fantàstica!!! i amb tanta emoció, castanya!!, però dóna gust caure. Ens fiquem per un torrent on la neu torna a fer-se una mica difícil , però en entrar al bosc torna la neu pols. Baixem fent esquí al-pi fins que ens trobem amb una pista de fons de Tuixen. Tornem a posar pells i altre cop amunt. Quan passem pel costat de les traces pensem que no podem deixar passar l'oportunitat i treiem pells i altre cop avall (només fins l'inici del tram de torrent dolent). Fem la darrera pujada i baixem fins al cotxe.
I al final, fins i tot el dia s'ha arreglat.


P.D: pujant ha passat allò que et comencen a arribar missatges del Movistar o la companyia de torn. El més curiós: un que em dèia com ho havia de fer per trucar a epaña!! (potser ells saben alguna cosa???, se'n comencen a fer a la idea???)

Fiambalà

Aprofitant que avui els 'amics' del Dakar que no és Dakar (i que es veu que estaven cansats i els han anulat l'etapa) passaven per aquesta illa de pau i tranquilitat de l'Argentina, que vam tenir la sort de disfrutar durant el Nadal del 2006, penjaré unes quantes fotos del que van ser aquells dies.
A les fotos hi veureu muntanya i alguna altra cosa, sense cap mena d'ordre i sense cap pretensió d'explicar què és cada cosa. Si us sembla gaudiu de les fotos, tot esperant que aquest 'forat buit als mapes' continui sent-ho i que no se'l carreguin amb els cotxes, motos...
Però aquell mes allà va ser molt més que pujar muntanyes. Si marxem fora per pujar muntanyes, passar-ho bé i tornar, ho vam complir al màxim: vam tornar, ens ho vam passar de puta mare i vam pujar unes quantes muntanyes (tot i que potser això, al final, només és l'excusa).

I també dir que hi ha coses que mai es podran captar en una ni en mil fotos:una picadita chicos?, i això com ho explicaràs als patrocinadors?, els vins Arizu i el fernet amb cola, la hosteria amb els seus dinars, i el sopar de fi d'any amb el discurs del Quintero, les piscines que ens fèiem a les termes, son unos vagos, el ciber, bloquejats en terra de ningú per cinc centímetres de neu a la carretera, pel Cerro Bertrand recomanem portar dos piolets i cargols de gel, pelotudos!!, Maricunga, cantant nadales a l'aigua calenta o menjant torrons al camp1, la Morocha, l'ensaimada a la laguna verde, vigte, és el dia més cansat de la meva vida, el control antidroga a las grutas, Bahía Inglesa amb el nostre moreno paleta, veure com perd el Madrid a 4000metres, l'herba rodolant a l'estil del far-west, els Scania, que la companyia d'avió amb la que has de tornar se'n vagin a pendre pes-cul i et quedis tirat a l'Argentina, buscar un altre bitllet, no me hagan eso..., haver-se de descalçar per creuar un riu al mig del desert, una bossa de sucre dins la bota, las tres tocadas, vomitant a 6000m, el núvol kington al dos conos, algú a quatre grapes, un altre que ensopega i es veu al video, els penitents, cinc dies sol al camp base, sortir a fora per trucar amb el walkie, quichua!!!, aterratge d'emergència per descompressió a l'avió, se van a asar..., el càmping a la plaça de Catamarca, els menjars al Roma, ocupant l'antiga aduana a Cortaderas, el mantecol, la funda de la càmera de video perduda i trobada, pasta o poxo, la carretera amb milions de corbes, estic més petat..., el llibre que algú va llegir no sé quants cops (l'ombra del vent), adrenalina!!!!!, la foto amb els de la gendarmeria al marxar, els asados, el acoplado, les vicunyes, les punxades de roda, la polenta, la pujada al quitapenas traient la melsa, curs de GPS en 5 minuts, els sobres de sopa del CB, quedar-se clavat a la sorra amb el cotxe, menjar-se un gelat per primers d'any en màniga curta i suant, banyar-se al Pacífic, tomahawk, que si coger pan o coger el autobús, una hora esperant que ens fagin el compte al Roma, el gos més gos del món a Las Grutas, gringo Gerard (s'ha de dir amb accent de Texas), el secreta a la platja, el paio anglès més perdut que no sé què a Fiambalà, 15 metres de neu a la caretera?!?!, felicitant l'any nou a la pasma, els cotxes sense matrícula a punt de calar-se, les frenètiques pedalades dels ciclistes de Fiambalà, a vint-i-cinc de desembre fum-fum-fum!!, la francesa que va agafar un pet a Las Grutas, donant el parte a la gendarmeria per un possible rescat, el diente libre, la mariscada xilena, el mate cocido, el boldo, els caramels Calaf, la frutilla, el celular, la pileta, els porotos, la palta, els duraznos i la pizza laxant, l'empatxada que ens vam fotre baixant del Pissis-al Roma- i que vam pagar tots passant pel roca, els creedence a tota canya, el camino de ripio, les empanades, cinema per adults a 4000m, matahambre, o sois ingenieros o vais al Pissis, el tamburet plegable de roba trencat, la pichanga caliente...

Si heu arribat fins aquí segurament no haureu entès res de res, però jo m'he fotut un fart de riure.



















I per acabar una per petició i una altra pel gran moment de "las tres tocadas"




I si busqueu un lloc tranquil, no ho dubteu: Fiambalà, No Stress (en fan fins i tot samarretes, que tampoc sabem qui les deu comprar... perquè de turistes pocs)


Ah!! Que se m'oblidava: si us animeu a anar-hi, a la web muntanyaviva (apartat expedicions) hi trobareu una pila d'informació.

Matagalls

Tot i la matinada que hem fet, hem acabat anant a Coll Formic, per fer el Matagalls. Com que hi hem arribat encara fosc hem aprofitat per fer un son al cotxe i a punta de dia ja ens hem començat a enfilar. La quantitat de neu i de gent prometien ser d'aquelles que es recorden.
Un cop al cim ens mengem el bocata i fem una primera baixada per unes pales que ja havíem vist pujant. Tot un luxe de baixada i de neu.


Un cop al torrent tornem a posar pells i cap al cim, que hi falta gent. Però abans d'arribar-hi veiem una altra pala que mereix una visita. Així que pells fora i avall. Al tram final, com que el sol feia estona que picava, la neu estava una mica pasteta, però els girs altre cop memorables.
I ara sí que tornem a pujar fins al cim. Hi ha una gentada que espanta; amb raquetes, esquís, caminant, amb gossos, un helicòpter que no para de fer voltes, tot d'avionetes que sembla que vulguin aterrar... no era el millor lloc per estar tranquil, avui.
I com que no en tenim prou baixem per una pala fins un altre torrent. Aquesta també l'havíem vist pujant, però vam haver de 'dedicar-nos' a altres coses. Tot i la neu ja més transformada una baixada perfecta. I encara ens quedava tornar a pujar al cim per fer la baixada pel camí de pujada. Aquest tram l'hem fet per un bosc amb els arbres encara ben carregats de neu. Una mica més i ni al Canadà.

Al tram final fins al cotxe, tot i la trinxada general que hi havia, la neu estava força bé i encara ens deixa fer alguns girs.

Jacuzzi I

Ahir vam fer la primera prova, a casa i amb totes les comoditats, del jacuzzi. Vam fer el muntatge de l'estructura de la piscineta, dels cremadors per escalfar l'aigua, de les bombes i les bateries pel circuit i del paravent.
Ens va portar el nostre temps però tot va funcionar força bé i ens va servir per veure detalls a millorar.
I, és clar, també el vam provar en viu, per notar si la temperatura era prou bona i per veure quants hi cabíem a dins. I sobretot per adonar-nos-en que entrar és molt fàcil i 'calentó' però sortir és una altra història.
Us passo unes quantes fotos del muntatge.



I no oblideu que el dia 15 de març esteu convidats a banyar-vos-hi. Això sí, primer haureu de pujar fins al cim del Puigmal per gaudir d'aquest gran plaer.

Si voleu veure més fotus feu clic aquí.

Vall d'Aran

Per passar els darrers dies de l'any vam decidir anar a la Vall d'Aran i anar fent sortidetes per aquí i per allà, sempre depenent de la neu, la meteo, les ganes...
Els dies van donar força de sí, i ja des del primer dia vam veure que hi havia molta neu i en molt bones condicions, almenys als vessants nord del Pic de Salana.

Després la cosa va canviar i vam 'disfrutar' de la neu crosta del Pic del Rosari i del Baciver, de la neu entre pasta-crosta i no sé que més del Pedescalç i també vam riure molt quan en tota la vall no hi havia ni un sol núvol i nosaltre teníem un marrón a sobre amb vent, neu... al Tuc del Port de Viella. Per sort a tot el vessant sud estaven igual.
I l'estrena d'any esquinat a pistes també va anar molt bé, disfrutant de les baixades entre una 'fauna' que Déu n'hi do.