divendres, 1 d’agost de 2008

Pica-Pica


I no és que haguem anat a fer un vermut a una terrasseta, no!!!! Es tracta de la travessa, a tota cresta, des de la Pica Roja a la Pica d'Estats. I és que si et punxen, aquest cop no gaire, doncs acabes fent aquestes coses.
Resumint: vam pujar a la Pica Roja i d'allà vam anar seguint a tota cresta fins la Pica d'estats. Pensàvem trobar algun pas difícil, però al final no vam haver de fer servir cap ferro, ni la corda. Això sí, com diria un que jo em sé "va ser el dia més cansat de la meva vida". I és que passar-se quinze hores per fer 2500 metres de desnivell és una miqueta dur, i més quan et quedes sense aigua i la única que et trobes té uns bitxets vermells nedant a dins... o quan veus que una cabra, o un cabró, fa el mateix que tu com si res.

Al final va ser una activitat interessant, tot i que la cresta, segurament, no passarà a tenir una gran popularitat.
I també em sembla que ja de tornada vam trobar el camí bo per pujar a la Pica d'Estats. Si hi aneu no passeu pas per on vam anar nosaltres.

Hi vam anar amb l'Isaac i un que es pensava que anava a les Hawai.