dilluns, 27 d’octubre del 2008

D'óssos i euros

Com que no tinc res en especial per explicar darrerament, més que alguna sortideta en bici, avui se me n'han anat una mica la pinça i escriure, o ho porvaré, sobre l'ós i els euros.
Per una banda tenim que els nostres amics de l'ABC, tan preocupats ells per Catalunya, han destapat que el President del Parlament s'havia gastat una pasta en equipar el seu cotxe oficial. Sort que ells ens fan veure la llum perquè els mitjans d'aquí res de res.
Per altra banda resulta que un ós ataca un caçador a la Vall d'Aran i es munta un dispositiu que espanta, i que deu costar una morterada de diners. Total per capturar l'ós i portar-lo a un centre per estudiar-lo i veure perquè se li ha girat l'olla i ha atacat un pobre i desamparat caçador.
Tot plegat fa riure una mica, i sort que estem en crisi. Se'n munta una per 9000€ que costa la taula de fusta i la tele, i després fem volar un helicòpter i mobilitzem una trentena d'agents rurals en cap de setmana (penseu en les hores extres que deuen cobrar) per buscar un ós que a més porta un xip per localitzar-lo. Algú és bastant incompetent.

I com que criticar està molt bé proposo solucions, per si poden servir d'ajuda.
Respecte al cotxe oficial, canviar la taula de fusta per una de plàstic i la tele per algun saldo dels Encants, que segur que sortirà baratet.
Per l'ós proposo agafar-lo i ensenyar-li que a la Vall d'Aran no s'hi pot entrar si no ets d'allà, a menys que hi vagi a esquiar o s'hi vulgui comprar un xalet. Si aquesta mesura no funciona i segueix entrant es podria posar una tanca al voltant de la Vall. Així ni ell hi entraria, ni alguns tampoc en podrien sortir. També seria bastant senzill capturar el/s caçador/s i postar-los a un centre de recuperació de caçadors atacats per animals i fer-los un estudi de per què aquesta falera de pelar tota cosa que bellugui pel bosc, sigui ós, cèrvol o persona. Segur que per això últim no caldria un helicòpoter i seria més econòmic.
Coll..., que estem en crisi!!!

dilluns, 13 d’octubre del 2008

Pic de Cagire


Doncs que vam decidir anar cap aquest discret pic situat més enllà de la Vall d'Aran, ja a França.
La nit va començar bé, ja que tot just arribar amb la furgo al Coll de Mente, on havíem de dormir, vam veure com passaven per davant nostre un parell de cèrvoles i després un cèrvol amb una cornamenta més important que la que porten alguns...
Quan vam acabar de sopar i prparàvem la furgo, enmig d'una lluna quasi plena que s'anava amagant entre els núvols uns gossos que hi havia per allà tancats van començar a udolar de cop i de forma força... ... ... (acollonidora) no sabria trobar la millor paraula per dir-ho. I com que som molt valents i no tenim por de res, doncs ens vam tancar a dins de la furgo, més que res perquè ja era hora de dormir, no us penseu pas.
L'endemà vam fer l'ascensió al Pic tot pujant primer al Pic de l'Escaleta i després per una cresteta fins al Pic de Cagire. En principi era un mirador de primer ordre, però el temps ennuvolat no ens va dornar gaire opció a les bones vistes. La baixada la vam fer per un altre camí fins al coll on teníem el cotxe.
I per acabar malament una bona jornada de muntanya, ens vam trobar una colla de fills de .... (vull dir caçadors) que 'lluien' al davant del seu cotxe un fantàstic cèrvol amb un tret entre ull i ull, i perquè es veiès millor li havien pintat les banyes de color taronja. I després diuen que estimen la natura...

dimecres, 8 d’octubre del 2008

Caminada Nocturna - La Mola

No us penseu pas que hem anat a La Mola de nit. El dissabte al vespre-nit vam estar organitzant la 1ª caminada nocturna de Rubí. Va ser un èxit de participació (una setmana abans ja havíem exhaurit les dues centes inscripcions disponibles) i sembla que va agradar bastant, especialment els punts d'interés d'observació d'aus nocturnes i dels estels que vam muntar. Segurament que l'any que ve repetirem.

I el diumenge vam pujar tranquilament a La Mola per fer un esmorzar amb mongetes i cansalada, tot i que alguns ens vam decantar per l'escalivada. A la baixada pel mal pas de Can Pobla ens vam perdre, segurament per l'efecte retardat del vi que vam beure.