Dolomites (II): Cortina d'Ampezo

Després de la travessa pel massís de les Dolomites de la Brenta ens instalem a Cortina d'Ampezo, pijeria en estat pur (i no ho dic per nosaltres, és clar). La idea és anar fent activitats d'un dia, bàsicament ferrades; però abans no arribin uns altres compnys pensem en fer unes quantes escaladetes més o menys senzilles.

Aquests dies els passarem mirant ressenyes i mirant al cel, doncs la meteo 'impredictible' de la zona no ens permet fer gaires plans a llarga distància.

Comencem escalant una mica de paret senzilla i ben equipada en una zona simpàtica i concorreguda: les Cinque Torri, on fem diverses vies de grau moderat i d'uns quants llargs i comprovem la dificultat dels 3r's i 4t's graus de les Dolomites.
També ens n'anem a fer el Saas Pordoi, per la Via de la Galeria. Una tàpia important que vam trigar 6 hores a pujar i pel meu gust una mica-massa decompost. Sortida de la via fent espeleo-escalada i pèrdua de càmera inclosa. Per sort acabem la jornada prenent una pizza i una birra amb l'Uli i l'Steffano, companys de l'any passat al Muztag-Ata.


La resta de dies ja anem fent ferrades per la zona: la Tomasselli a la Punta Anna de la Tofana di Fanes i la baixada per les Galeries del Lagazuoi, realment espectacular si t'imagines que aquí s'anaven fotent trets dia sí dia també a la I Guerra Mundial.
La Mario Bianchi al cim del Cristallo, amb una gentada de por i la continució per la Dibona, amb el seu pont penjat i recorregut llrguíssim. Sort que comencem a trobar rovellons.
La ferrada Lipella fins al cim de la Tofana di Rozes també val la pena amb el seu túnel inicial i les vistes des del cim.
La ferrada del Monte Paterno que a més, permet veure les Tres Cimes de Lavaredo; senzilleta i ideal per acabar l'estada a Dolomites.

Una bona presa de contacte amb l'ambient dolomític i la constatació que algun dia, segurament, hi haurem de tornar.

Dolomites (I): Brenta

Després de la sotida als Ecrins i d'un parell de dies de viatges i combinacions estranyes arribem a Madonna di Campligio. Al mateix aparcament del telefèric ens fem un dinar i apurem el darer telefèric per pujar al Refugi Graffer, però també el podríem anomenar hotel.
L'endemà començarem una travessa de quatre dies pel massís de la Brenta aprofitant la seva extensa xarxa de senders i vies ferrades.
El primer dia l'iniciem amb el Sender Bennini, ben fàcil i per feixes ben xules. Quan l'acabem, a la Boca del Tuckett, seguim pel sender de la Bochette Alte, ara ja per trams ben escarpats i amb escales força penjades; i per acabar el dia amb emoció arribem al Refugi Allimonta, on farem nit, per la ferrada Olivia Detassis, 200m d'escales verticals fins arribar a peu pla: impressionant!!

L'endemà seguim per la Bochette Centrale, on una inoportuna caiguda em deixa genoll i mà dretes ben tocadets per la resta de vacances. Al Refugi Pedrotti fem un bon esmorzar i seguim fins al Refugi Agostini, on hi arribem plovent deprés de fer la ferrada Brentari.

El tercer dia comença fort: la ferrada Castiglione, que s'enfila uns 300m ben verticals paret amunt. Un cop al coll ja veiem el Refugi XII Apostoli on hi arribem al cap d'una estona i fem el corresponent esmorzar amb cervesa. La continucó fins al Refugi Brentei la fem pel sender Martinazzi, sense cap mena de dificultat.

El darrer dia ens queda per fer el fàcil sender SOSAT, però Déu n'hi dó de les escales pejades que hi ha. Al Refugi Tuckett fem la paradeta de rigor i ja no ens queda més que tornar a Madonna, on tenim el cotxe, per seguir viatge fins a Cortina d'Ampezo, el nostre proper destí.

I un recull de fotos sense cap mena d'ordre

Barre des Ecrins

A la zona dels Ecrins ja hi havia estat fa uns anys i aquest, amb el plat fort a les Dolomites i sense gires dies disponibles ens hi vam tornar a atansar amb la intenció de fer el cim de la Barre de Ecrins, ja que l'altra vegada ens havíem quedat al Dome de Neige.

El planning es tranquil; el primer dia pugem al Refugi de Glacier Blanc. L'endemà ens fiquem a la glacera i arribem fins al Roche Faurio, per tornar a baixar fins al Refugi des Ecrins. I a l'altre, cap a la Barre. Sort que fa molt bon temps i caloreta, ja que al coll hem d'esperar un grup que ens va davant i molt poc a poc. Quan els passem, i amb compte, anem fns al cim per trams de cresta força penjats. Allà, tot i la gentada a la ruta, ens hi estem una bona estona ben solets i deprés cap abaix sense cap contratemps.

Una sortida pim-pam a un cim pendent i 'proper' a casa... i ara cap a Dolomites!!!

I unes quantes fotos.