dimarts, 27 de maig del 2014

Stelvio (IV)

Avui ens llevem i sembla que el dia està nét i clar... i mooolt fred!!
 
Sortim en direcció al Pic Marmota, però a mitja pujada ens desviem de la ruta i ens enfilem per un tub... és estrany que tota la gentada que ens venia al darrera vagi per un altre camí, no? Resulta que no era per allà, i després de carregar esquís a l'esquena per unes pales ben dretes arribem a un cim sense nom proper al que volíem anar!!
Fent un tros més a peu ens tornem a ficar a lloc i sense problema fem el cim. Aquí el temps segueix bo, però el termòmetre marca uns -8ºC, fa una mica de fresca!!!
Baixem fins gairebé el refugi altre cop per agafar una llarga gelera, molt plana, que ens portarà a les vistes del refugi Cassati, on ja vam estar fa un parell de nits. En aquest tros fa una mica de calor i ens podem treure el polar gruixut, tot un luxe.
En comptes de baixar per la ruta més normal anem pujant com si volguéssim fer el cim del Cevedale, que ja havíem fet, i uns 150 metres abans d'arribar a dalt ens decantem per una gelera que baixa, ben dreta i amb molt bona neu directament cap al refugi Pizzini, on farem les dues nits que ens queden de la travessa.
Tot el tram final ben acompanyats per la presència del Gran Zebrú, que intentarem pujar demà.
Com que arribem tardet ja no tenen lloc a les habitacions i ens ofereixen dormir a les golfes, en una habitació immensa per a nosaltres sols. No fa tanta calor com a la resta de l'edifici, però estem ben amples!!

dimarts, 20 de maig del 2014

Stelvio (III)

Després de la dura etapa d'ahir, amb força vent i fred, avui toca una mica de tranquil·litat. La previsió del temps era bona però quan sortim és ben tapat. Esperem una horeta a que millori, però com que sembla que no ho vol fer sortim del refugi i dediquem una bona estona a baixar per la gelera amb el GPS actiu.
                                        
Després d'una estoneta de baixada sembla que es va obrint i decidim que pujarem el Madridspitze (quin nom, oi?). 
Posem pells i amunt que fa pujada. El temps sembla que vol millorar i durant una estoneta ens podem treure el polar gruixut. 
Fem cim i contemplem el que ens queda per demà, just al davant.
La baixada força bona fins al final de la vall, i un cop allà, tornem a posar pells i en una remuntada de 200metres ens plantemal Refugi Martello. És curiós que tot i ser a Itàlia tot està en alemany... i també tenen molta cervesa.
(Aprofitem també per fer-nos una dutxa ràpida, la primera -i última, en quatre dies)

dimecres, 14 de maig del 2014

Stelvio (II)

La segona etapa de la travessa és, potser, la més llarga i la més obligada, ja que hem de travessar dos cims i baixar per l'altre vessant per poder arribar al refugi on volem fer nit.
Al fons, el Pico Tresero, on ahir no vam poder fer cim

Comencem amb una diagonal molt llarga i amb neu dura que ens fa estar al cas una bona estona. Després la cosa ja es normalitza i entrem en un terreny més còmode. Anem davant i durant uns estona puc gaudir del plaer d'obrir traça en una neu ben bona. Quan ens acostem al primer cim, el Palon de la Mare (3703m), notem que el vent és fort i junt amb un grup de Navarra mirem el vessant més arrecerat. Però no és el bo i un petit 'bufm' de la neu ens va sortir d'allà cames ajudeu-me pensant que en qualsevol moment se'n va tot avall. Després d'uns moments de confusió cadascú opta per la manera que li sembla millor per mirar de fer cim i poder baixar per l'altra banda; alguns amb els esquís, altres amb grampons i altres mig-mig.
Finalment, i entre fortes ventades, arribem a dalt on, gairebé per art de màgia, no bufa el vent. Pells fora i avall per l'altra banda. Primer objectiu assolit.
Fem una baixada prou decent, altre cop amb vent i fred, fins que tornem a posar pells i ens encarem cap al cim del Cevedale (3769m), que tenim 'allà mateix'. Després d'un tros de pujar m'entra una 'pàjara' de les bones però aconsegueixo fer cim amb més pena que glòria.
Unes quantes fotos i avall per una pala ben geladeta fins que per un terreny més suau, i amb la vista del (omnipresent) Gran Zebrú, arribem al Rifugio Casatti (3269m).
Han estat unes vuit hores de fred i vent per a uns 1900 metres de desnivell positiu. 
Avui cau una birra, com no podia ser d'altra manera, però abans una coca-cola per recuperar-me una mica.

dimarts, 13 de maig del 2014

Stelvio (I)

Aquest any decidim dedicar les vacances de setmana santa a fer una travessa pel Parc de l'Stelvio.

El primer dia toca viatge, només uns 1200km des de casa. A més, al final el GPS ens porta per uns ports i unes carreteretes que fa que arribem a Santa Caterina Valfurva i a l'aparcament del Rifugio Forni a les 11 de la nit ben tocades. Tot just arribar ens posem a dormir a la furgo.

El matí s'aixeca tapat. Volem pujar fins al Rifugio Branca, que és ben a prop tot fent abans algun cim de la zona. Veient que la meteo no té pinta de millorar sortim amunt i encarem el Pico Tresero (3594m), que és el que ens queda més proper.
Ben carregats i seguint alguna traça dels grupets que tenim davant, i el GPS, arribem fins a uns 200 metres del cim (més o menys a uns 3400m), a tocar d'uns seracs. Però no es veu res i algun dels grups del davant giren i tornen enrere allà mateix.... i veient el que hi ha decidim seguir els seus passos i avall que fa baixada.
La baixada, per on hem pujant deu ser molt maca amb bona neu, però trobem una cosa bastant asquerosa i difícil d'esquiar. Quan acabem, tornem a posar les pells i remuntem els metres que ens falten fins al Rifugio Branca, on farem la primera nit. Com sempre molt ben equipat, molt polit i amb cerveses disponibles!!
A la tarda els temps es va arreglant i es comencen a veure els cims de la zona i la posta del sol ens regala un bon espectacle.