diumenge, 29 d’agost del 2010

Canada (VI) - Victoria i Vancouver

Per acabar aquesta llarga volta per l'oest del Canada dediquem un parell de dies a visitar cadascuna d'aquestes dues ciutats: Victoria, a l'illa de Vancouver, i Vancouver, capital de la British Columbia, ja al continent.
(Si algu vol veure tot el que hem fet, que es descarregui aquest arxiu i l'obri amb el Google Earth)

Per acabar sent tipic doncs posare un a foto d'allo mes tipic de cadascuna.

Ah!!! I al final si que vam veure un os 'de veritat'

dimecres, 25 d’agost del 2010

Canada (V) - Tofino


Sortim de Port Hardy en direccio sud, avui anem fins a Parksville, a la riba est de l'illa de Vancouver. Els primers kilometres tot es com fins ara, poca gent i molt bosc, pero a partir de Campbell River el tema s'anima i sembla que anem tornant a la civilitzacio; tot seguint les platges de la costa.
L'endema anem fins a Tofino, a la costa oest de l'illa, per estar un parell de dies al Pacific Rim National Park; un bonic parc (com diu el nom ;-)) on el que dominen son les platges de sorra fina i closques i les postes de sol al Pacific.

dissabte, 21 d’agost del 2010

Canada (IV) - Inside Passage; de Prince Rupert a Port Hardy


La jornada d'ahir va servir per fer molts kilometres sense haver de conduir. Vam anar de Prince Rupert fins a Port hardy en ferry, el Northern Expedition, a traves del Inside Passage, una travessa entre canals bastant estrets que va vorejant tota la costa oest del Canada entre aquestes dues poblacions. A les 5'30 del mati ja s'ha d'estar al port per embarcar i sortir a les 7'30. Despres d'un viatge de quinze hores s'arriba a Port Hardy, fent les darreres dues-tres hores per mar obert; aixo vol dir que el vaixell es mou una mica... Abans d'arribar vam disfrutar d'una posta de sol maritima ben xula.
Avui hem anat a Telegraph Cove, un port historic amb casetes de fusta construides amb pilars dins de l'aigua... i ha estat el primer lloc on hem hagut de pagar per tot: aparcar, el museu...; cosa que evidentment no hem fet ;-)
Per la tarda, visita a Port Hardy, que hem acabat rapid ja que no hi ha gaire a veure i a les sis ja ho tanqen tot. Pero es veu que era festa major i hem fet una visita, molt rapida, a la fireta del poble.

dijous, 19 d’agost del 2010

Canada (III) - De Jasper a Prince Rupert

Poc a dir de tota aquesta etapa, 1200km, que fem en dos dies.

El primer dia, uns 800km, de Jasper a Smithers, passant per Prince George i 'gaudint' durant molts kilòmetres de la forta calor i de la fumera d'un dels molts incendis forestals que es veu que hi ha per aquesta zona habitualment.
L'endemà dediquem una part del matí a visitar les Babine Mountains, i després fem els 400km que ens quedem fins a Prince Rupert, ja a la costa del Pacífic. El camí va seguint el riu Skeena, que anem veient com es va fent gran fins arribar a la seva desembocadura.
Avui un dia de 'descans' a Prince Rupert, altre cop amb el cel tapat i pluja, tot i que pel matí hem fet una volteta. Demà hem de matinar per agafar un ferry que, en unes quinze hores, ens portarà fins a port Hardy, al nord de l'illa de Vancouver.

Canada (II) - Jasper

Deixem Lake Louise i encarem cap a Jasper seguint la Icefields Parkway, una carretera plena de paissatges, llacs i els camps de gel de la glacera Columbia. Tota ella és un seguit de meravelles naturals. La llàstima és que la major part del dia està plovent i ben ennuvolat, i no podem veure 'tot el que hi ha'. Un cop arribem a Jasper ens instalem en unes cabanetes i preparem els dos propers dies de sortides i visites.
El primer dia anem fins al Mt Edith Cavell i al Angel Glacier. L'excursió permet veure tota aquesta glacera i un llac als seus peus ple de troços de gel.
Per la tarda volem agafar el telefèric de Jasper, que puja dalt d'una muntanya, però està ple i ens hem d'esperar massa; canviem de plans i anem a veure un parell de llacs, el Piramyd i el Patricia, i després fem una passejada fins al lloc anomenat Old Fort, on es té una bona vista del poble de Jasper i els voltants.
L'endemà al matí sí que pugem amb el telefèric, i després ens desplacem a la zona del Maligne Canyon, on fem l'excursió recorrent-lo de dalt a baix. Per la tarda anem a veure el Medicine Lake i el Maligne Lake.
I com que demà ja marxem i ens espera una llarga kilometrada ho celebrem amb un gelat a Jasper i amb unes cervesetes a la cabana, tot veient passar un wapiti per davant nostre.

L'ós encara no l'hem vist

divendres, 13 d’agost del 2010

Canada (I) - Banff i Lake Louise

A partir d'ara i d'avui, una mica del que anem fent pel Canada (ja veieu que no tenim accents...)

Despres de moltes hores a l'avio arribem a Calgary al vespre, on passem la primera nit. L'endema, ja amb el nostre cotxe (amb canvi automatic), enfilem cap a Banff.
Abans d'arribar-hi ens desviem cap al llac Minnewanka, on fem una passejadeta pel Jonhson Lake, veiem el Two Jack Lake i finalment el mes gran, el Minnewanka. Alla gaudim del 'Rocky weather': sol-pluja-sol i pluja... Per tant decidim fer una visita, sota cobert al poble de Banff, abans d'instalar-nos. Decidim anar a veure uns rapids del riu propers... i els vam veure, i tambe ens vam mullar (una miqueta).

L'endema, al Bow Valley, vam anar al Johnston Canyon, a veure les seves cascades, i al final vam pujar fins al Ink Pots, on vam poder gaudir del sol i de les vistes. De baixada... una altra remulladeta. A la tarda vam pujar amb un teleferic fins al Pic Samson (amb mes pluja i sol). Ben d'hora al mati deixem Banff i anem fins a Lake Louise, on fem una llarga i bonica excursio (amb sol) al Lake Agnes, al Big Beehive (un mirador) i acabem al Plain dels six glaciers. Despres de dinar arribem al Chateau de Lake Louise, a punt de pluja...pero avui no tocava mullar-se. I avui el dia ja s'ha aixecat definitavament plujos, pero ens hem desplaçat al Yoho National Park, on... sabeu que hi ha?? doncs si, llacs i cascades: Emerald Lake i Takkakaw falls. Aqui si que ens hem mullat!!! Per la tarda hem anat fins al Lake Moraine... fantastic!!!! I tot aixo amanit amb besties i bestioletes... pero encara no hem vist cap os...existiran??? o seran una llegenda??? Apa-li! Fins aviat, espero!!

divendres, 6 d’agost del 2010

La Porta del Cel

Ja fa uns quants dies que vaig fer aquesta travessa per la zona de l'Alt Pallars i l'Arieja, i no havia escrit res... doncs aquí una mica de 'literatura'
Es tracta d'una volta circular d'uns 60km que enllaça el poble de Tavascan, les Bordes de Graus i els refugis de Certascan, Pinet i Vallferrera. Es pot fer en menys de 24 o 36 hores, només els màquines i els que no volen veure el paissatge, o en travessa dormint als refugis en 5 dies.

La majoria de la gent comença a Tavascan i el primer dia es puja, en poc més d'una horeta, fins a les Bordes de Graus, on et donen la samarreta, el mapa i la 'cartilla de pas' on hauràs d'anar segellant als punts de control. També et trobes amb la gent que compartirà el camí amb tu durant els quatre dies que queden.

El segon dia és senzill: una pujada fins al Pic de Certascan i una baixada fins al refugi del mateix nom. L'únic inconvenient és que la pujada és de 1500m de desnivell. Per sort la baixada és bastant més curta. Es passa per Noarre i pels Estanys Blaus, abans d'arribar al Coll de Certascan i al Pic de Certascan. La baixada és fàcil fins al refugi de Certascan, a la vora del llac del mateix nom, que és el més gran del Pirineu.El tercer dia és una etapa complicada per la 'navegació', ja que s'han de creuar quatre valls diferents amb les seves corresponents pujades i baixades. A partir del Port de l'Artiga s'entra a l'Arieja i en la darrera part les marques de sender són escasses (borrades pels caçadors francesos). El dia va estar tapat i plujós bona part del matí, però al final es va arreglar una mica i va fer l'etapa una mica més cómoda. La part final, amb el refugi de Pinet sempre a la vista és fa bastant llarga.
El quart dia només s'ha de pujar a la Pica d'Estats i baixar al Refugi Vallferrera. Aquest tram l'he fet diverses vegades i decideixo fer 'de propina' els cims del Montcalm i del Verdaguer. La baixada la faig per la Punta Gabarró i pel Rodó de Canalbona i el Pic de Canalbona, per anar a enllaçar amb la ruta, poc transitada, de la Vall d'Areste. A l'Estany d'Areste cal parar i fer una remullada, de peus ni que sigui.El cinquè i últim dia és una bona pallissa, sobretot la baixada fins al poble de Tavascan. Cal sortir del Refugi Vallferrera i anar a trobar la pujada fins a l'Estany de Baborte. Un cop allà es veu el que ens queda fins la Collada de Sallente.Baixarem una mica per l'altre costat i nova pujada fins al Coll de la Llacuna. Des d'aquí i una mica més amunt farem el cim de la Roca Cigalera, amb fantàstiques vistes de bona part del recorregut dels tres darrers dies.
I d'aquí 'només' ens queda una baixada, uns 1800 metres, fins al poble de Tavascan, passant per la Cabana de Boldís.