dijous, 23 de desembre del 2010

Això és un cop d'estat

Vicent Partal - Vilaweb (23-12-2010)
Un cop d'estat serveix per canviar sobtadament les institucions o les regles de funcionament d'un país, sempre sense tenir en compte la voluntat democràtica de la població. Un cop d'estat té dues característiques: es fa per força, trepitjant els de sota, i instaura una nova 'legitimitat', que al capdavall el justifica. Els cops d'estat clàssics, els fan els militars. Però a Europa ja són mal vistos. Per això el nacionalisme espanyol ha encarregat el cop als jutges. Com ja va passar a Turquia, per exemple.

La seqüència és en aquest sentit inequívoca. Hi ha una legitimitat sorgida de la transició. A mi, no m'agrada i crec que és la causa final de tots els mals, però és la que és i no s'entén res si no partim d'aquí. De les restes de la dictadura, en naix una constitució i, d'aquesta, en naixen uns estatuts d'autonomia i unes lleis. Seguint estrictament els procediments previstos per les lleis mateixes es canvia l'estatut d'autonomia. Es respecten tots i cadascun dels trams legals, fins i tot quan ens són clarament contraris. I s'arriba a un resultat, demacrat i pàl·lid, però legalitzat a l'extrem: l'estatut aprovat pel congrés dels diputats. Ningú, absolutament ningú, no pot dir que ni un sol pas en aquest procés no es féu d'acord amb la legalitat constitucional espanyola. No hi ha ni un sol gest de trencament.

Fins que arriba la sentència del tribunal constitucional. Perquè ací sí que hi ha un trencament clar. Ho han posat en relleu molta gent i moltes veus autoritzades: trinxar un estatut aprovat pels dos parlaments i corroborat referendàriament pel poble és una decisió gravíssima. Però el fet s'entén millor si parlem sense embuts: era un cop d'estat.

Era un cop d'estat perquè es feia per la força i des de la força. El constitucional se situa per damunt del parlament català i del parlament espanyol, però, sobretot, per damunt del vot democràtic dels ciutadans. D'on prové la legitimitat en una societat democràtica? Tan sols de l'exercici lliure del vot dels ciutadans. I si això no val, és que som davant una substitució de l'origen de la democràcia, definició clàssica del cop d'estat.

Si ningú volgués entrar en el debat entre poders superiors i inferiors, estatals i autonòmics, que no oblidi que no és únicament la legitimitat del Parlament de Catalunya que se substitueix, sinó també la del Congrés dels Diputats.

I això es fa bastint una nova legitimitat. Una nova legitimitat que no emana de la constitució del 1978, sinó que la substitueix. Perquè no hauríem d'oblidar que la constitució espanyola, les institucions generals de l'estat, durant dècades han avalat i validat la immersió. I això ara no ho ha canviat voluntàriament ni la voluntat popular ni el poder legislatiu. Ho ha canviat la voluntat arbitrària d'un cos organitzat i autònom dins l'estat –talment l'exèrcit.

El juny passat, en el moment que es va fer pública la sentència, això ja era així. Però ahir, en veient com es començaven a desplegar les conseqüències de la sentència amb tota la brutalitat, de cop va fer-se difícil d'esquivar l'evidència de la gravetat que encloïa: això és un cop d'estat, ara ja en marxa i que no s'aturarà. I la millor resposta no és pas dir que això no passa.

dimecres, 22 de desembre del 2010

Fes-la servir...

... ara més que mai.

dimarts, 21 de desembre del 2010

Bastiments


El passat diumenge vam inaugurar la temporada d'esquí de muntanya d'enguany... però sense esquís. La falta de neu va fer que els haguessim de deixar a casa i optar per pujar caminant.
Només el tros entre el Refugi d'Ulldeter i el Coll de la Marrana ens va fer calçar els crampons pels força trams gelats que hi havia. La resta del recorregut tot ben pelat.

El que no va pas faltar va ser els torrons i el cava... i un dia sense gota de vent (bé, de fet en feia una miqueta, però és el que toca en aquest lloc)

Esperem que comenci a nevar ben aviat i la temporada pugui arrencar d'una vegada per totes.

divendres, 17 de desembre del 2010

Bassegoda

Una altra visita a La Garrotxa per descobrir aquest cim. La primera part és comú amb el camí a Sant Aniol que sí que havia fet algun cop, però la resta, no.
Pugem fins al cim per boscos i bons camins, fins i tot alguna pista, i provem de baixar-ne per l'altra banda, però una bretxa ens ho impedeix. Un cop de nou al camí seguim cap a la Mare de Déu de les Agulles, Ca n'Agustí i el pont de Valentí, on tenim el cotxe.

Només unes fotos variades de l'excursió (sense pèrdues...); una bona volta i bona companyia.





dimarts, 14 de desembre del 2010

El Port (IV) - Cresta del Marturi i Caro


El dimarts, darrer dia d'activitat per la zona, ens dirigim a la Cresta del Marturi, pel que sembla una clàssica de la zona. deixem el cotxe al lloc on arribarem, al restaurant del Port, i així ens estalviarem una horeta de pista a la tornada; l'únic inconvenient és que l'haurem de fer només començar a caminar... però ens anirà bé per escalfar motors.
Quan arribem a l'àrea recreativa de Cova Avellanes deixem la pista i agafem el sender que ens porta a les Bassis del Marturi i d'aquí al Coll de Caguitos. Un cop aquí ens enfilem entre boixeres i per una fàcil grimpada fins al cim de la Mola del Boix, que ens dóna una bona vista, tant de la cresta, com del Delta i fins a Mallorca.

Altre cop al coll comencem a crestejar salvant amb facilitat alguns passos fins que arribem a la 'punta del barco' des d'on hem de baixar per un pas força exposat tot i que no difícil. Aquí no val a badar. Un cop superat seguim amb més facilitat el que ens queda de la cresta fins al Coll de Pallers i d'aquí per una bona sendera fins al cim del Caro, ben adornat per unes fantàstiques antenes.
La baixada la fem pel tubo directes fins a l'aparcament... i arribem ben trinxats de cames, ja que aquesta baixada no dóna ni un moment de descans.

Altre cop al cotxe enfilem el camí cap a casa recordant els dies de descoberta al Massís del Port i passant per un rentador de cotxes per treure tot el fang que portem enganxat.

dilluns, 13 de desembre del 2010

El Port (III) - Tossal del Rei i Forat de la Vella

El dilluns el dediquem a fer la pujada, ben fàcil, al Tossal del Rei o dels tres reis; anomenat així perquè en aquest punt conflueixen Catalunya, el País Valencià i l'Aragó. El camí comença al poble de Fredes i segueix, en la major part del recorregut, pistes forestals. Per allargar-lo una mica anem fins al Tossal d'En Cervera i així tancar una bona volta fins a Fredes.

Per anar del Refugi del Caro a Fredes ho vam fer per pista forestal i quasi ens quedem pel camí, doncs tot era ple de fang i el cotxe ens marxava de lloc, així que per tornar agafem la carretera i quan passem per Mas de Barberans ens desviem cap al Racó d'En Marc on hi ha alguns llocs que encara podrem veure abans no es fagi fosc. Pugem una mica cap a la Cova del Racó d'En Marc i seguim una mica cap a l'Airosa, però ens entretenim en una roca foradada com un formatge i acabem tirant avall passant abans pel Forat de la Vella, un bonic arc de pedra.

diumenge, 12 de desembre del 2010

El Port (II) - La Ballestera i les Roques de Benet

Diumenge, i sortint del poble d'Arnes, comencem el dia anant a fer un itinerari d'aventura a la cresta de La Ballestera.
Sortim del Coll de la Creu després que caigui un ruixat i ens comencem enfilant per un bon camí, encinglerat a trams, fins al cim del Blau. Aquí és on comença pròpiament la cresta, en general senzilla per amb alguns trams ben aeris i penjats. Tot i això la fem sense problema i un cop acabada, als Pradells, remuntem fins al Coll de la Farrera, la masia de les Valls i el riu del mateix nom tot passant per sota de la Roca Grossa, una paret que Déu n'hi dó!!

Per la tarda, després d'un altre ruixadet ens enfilem fins al cim de les Moles de Benet. Sembla mentida que s'hi pugui pujar fins aquí dalt seguint un senzill camí i una canaleta. Un cop a dalt voltem una mica i tornem al cotxe.
La fotografia la fem quan baixem, ja amb poca llum, però podeu veure les Moles i el Cap de Gos a l'esquerra.

El Port (I) - El Parrissal

Tot i que amb uns dies de retard, una petita crònica dels quatre dies del pont de desembre passats al Massís del Port o dels Ports.

Dissabte sortim de casa direcció al poble de Beseit i d'allà per pista fins l'aparcament de la típica excursió al Parrissal. La primera part del camí és molt suau i va remuntant el riu sortejant els trams més estrets amb passeres de fusta. Així seguim fins que la cosa es va estretint massa i ja no es pot passar, si no és nedant; i amb la temperatura que fa doncs no ve de gust. Per poder passar el tram dels estrets agafem el camí del pas del romeret, bastant dret i amb alguns trams equipats amb cadenes, però sense massa dificultat.
Un cop a l'altra banda dels estrets seguim remuntant el Matarranya per terreny ben nevat fins trobar el torrent de l'Espasa, que seguirem en forta pujada fins al Clot d'En Maçana, unes runes abandonades.
Un cop dalt la carena seguirem un PR que va passant per les Moles d'Arany, per un bonic arc de roca natural i per un bon mirador que permet veure tota la zona del Parrissal i les seves agulles des de dalt.


Seguint el camí arribem al Coll de la Balanguera, que ens portarà en forta baixada fins l'aparcament on hem deixat el cotxe. Al coll podem gaudir de ben a prop d'un ramat de cabres de les moltes que hi ha pels Ports.

diumenge, 28 de novembre del 2010

Puigsacalm

Feia molt de temps que no voltava per La Garrotxa. Aquesta setmana hi he estat un parell de cops; primer visitant la Cooperativa La Fageda i aquest cap de setmana fent una volta ben maca pel Puigsacalm.

Sortim de Joanetes per enfilar cap a la canal dels ganxos, un camí senzill però que s'enfila sense parar. La canal no té massa complicació, però un parell de passos exigents i la campaneta de mig recorregut li donen 'vidilla'. Un cop a dalt anem voltant cap al Coll de Santa Magdalena i pel camí dels burros passem sota el cim del Puigsacalm fins al collet de Clivillers, per enfilar després el cim del Puigsacalm sense cap dificultat. Des d'aquí anem al Puig dels Llops i quan tornem a ser al coll decidim arribar-nos al Salt de Sallent, que té la part inferior ben gelada. La baixada fins al salt i la posterior pujada es fa una mica pesada, la veritat.
De nou al coll tornem a Joanetes pels Ganxos Vells sense problema, però amb les cames una mica carregadetes de tan voltar.

Les vistes del Pirineu amb les primeres neus fan venir ganes de treure els esquís ben aviat.. aviam si neva una mica més!!!

dilluns, 15 de novembre del 2010

Osona/Montserrat - Cultura i esport


Cap de setmana combinant cultura, de muntanya, i esport amb aquestes dues localitzacions com a referència.

Divendres anem a Torelló al festival de Cinema de Muntanya. Tres pel·lícules força interessants, i amb la presència en directe de Peter Habeler, el primer que va arribar sense oxigen al cim de l'Everest (amb el Messner). El documental, punter al seu moment, s'havia de mirar amb perspectiva però era molt interessant.

Dissabte toca agafar la bici i fer la volta a Montserrat, començant a Monistrol i anant voltant per la base de la Muntanya: La Puda, Olesa, Collbató. EL Bruc, Can Maçana, Marganell... 360 graus, i fotent-li als pedals.

Diumenge una cosa més suau per l'Obac: l'Hospital de Sang, per tornar a la tarda cap a Vic, al Mercat de Muntanya, on vam passar el video de la sortida que vam fer la setmana santa passada a Noruega.

dilluns, 8 de novembre del 2010

Montserrat


Diumenge vam fer la 'clàssica' bicicletada de Rubí fins a Montserrat.
El dia prometia ser dolent però es va anar aguantant força tot el matí, amb una temperatura bastant més agradable que l'any passat.
A les 8 del matí uns 40 ciclistes vam començar a pedalar seguint el mateix recorregut d'altres anys, Can Balasc i la Serra de l'Oleguera, fins al primer avituallament a Ullastrell. Aquí vam canviar la baixada fins la riera per un altre camí, el que fèiem estava una mica perillós, que ens hi va acabar portant. A canvi vam haver de fer un tros bastant llarg per dins de l'aigua, però es passava bé. D'aquí fins a Olesa i cap a Monistrol passant per La Puda.
I ara arribava la pujada fins al monestir. No sé a què va ser degut però vaig pujar força bé fins dalt, sense baixar mai de la bici (hi havia un tram bastant dret però net de pedres que aquest any es va deixar fer bé). Els darrers kilòmetres per carretera, però, sembla que no s'acabin mai.
I després una frenètica baixada cap a l'aparcament del cremallera on ens esperava el bus per tornar cap a Rubí.

dilluns, 1 de novembre del 2010

Castell de Boixadors

Aquest pont de novembre torna l'activitat 'seriosa' després d'uns quants caps de setmana dedicats a altres coses.
Dissabte, una ruta en bici fins al Puig de la Creu, a Castellar del Vallès. Una bona pila de kilòmetres i una bona companyia, tot i que algunes rampes les vam haver de fer a peu.
Diumenge havíem quedat per fer la Gran Diagonal al Pedra, però la previsió del temps no era la millor i ho vam canviar per una excursió 'familiar' i un bon dinar. El lloc escollit va ser el Castell de Boixadors, prop de Calaf. A més de l'excursió i la vista des del Castell, una bona cistelleta de bolets vam recollir (el lloc, però, no us el dic que sinó els del país em faran la pell!!)
I diumenge una mica més de bici per trobar nous camins que ens portin des de Rubí cap a la zona de l'Ordal, tot creuant el Llobregat, les autopistes i autovies, l'AVe...

divendres, 29 d’octubre del 2010

divendres, 22 d’octubre del 2010

Rubí Decideix

Tot i que alguns diran que no arribem al 10%... aquí ho tenim.

divendres, 15 d’octubre del 2010

Rubí Decideix


Tot i que a alguns sembla que no els agrada massa....

dilluns, 11 d’octubre del 2010

Pedraforca (II)

No es tracta del segon escrit a l'ascensió de fa uns dies, sinó d'una nova entrada a una nova pujada al Pedra... després de molts anys sense venir-hi, ara sembla que no hi hagi res més.

Aquest cop hem fet una ruta molt interessant que permet ellaçar els tres cims del Pedra: el Pollegó Inferior, el Calderer i el Pollegó Superior.
Sortim des de prop de Gòssol i anem pujant per bocs fins a Prat de Reo, on esmorzem i contemplem les parets de la cara sud. La voregem per sota, localitzant l'accès a la Gran Diagonal (queda pendent pujar per aquí) i després agafem les Costes d'En Dou fins al cim del Pollegó Inferior.
Aquí ens equipem per anar a fer els ràpels que ens permetran arribar fins a l'enforcadura. Fem un tros caminant i sense problema trobem la primera instal·lació, que amb una baixada fàcil ens porta al segon anclatge i d'aquí a una bretxa per una paret més dreta. De la bretxa a la tartera fem un tercer ràpel.
Un cop a la tartera la creuem en horitzontal fins localitzar una pedra pintada de groc amb l'incdicació 'al Calderer'. Seguim les marques grogues fins que en un punt les perdem i ens encigalem una mica, però fent algunes voltes aconseguim tornar a trobar el camí i fer el cim. El dia s'està tapant però veiem el que ens queda fins al Pollegó Superior, on arribem passant per les famoses cadenes.
La baixada la fem per la tartera de Gòsol fins arribar a una característica gravera que ara no es treballa.
Aquí deixem les motxilles i pel bosc anem a la captura del rovelló. A la pujada n'hem trobar algun, però ara sen's escapen. Per sort trobem una bona pila de fredolics que ens amenitzaran el sopar.

A la nit no para de ploure i el diumenge tampoc promet gaire, però ens escapem al bosc a fer un volt i caçar alguns bolets més.

dilluns, 27 de setembre del 2010

Pins Cargolats - Pedraforca

No és tracta de cap nova ruta per pujar al Pedraforca, sinó del resum d'aquest cap de setmana.
Dissabte fem una sortideta per la zona de l'Obac, sortint des de l'Alzina del Sal·lari cap a l'hospital de sang. Allà fem l'esmorzar en 'bona companyia' i després seguim fins aquest curiós lloc on es trobem aquests pins cargolats en diverses formes. L'explicació més raonable que vam trobar va ser la d'atribuir-ho a la bruixeria. El que us ensenyo es cargolat fent una espiral però hi podeu veure serps, dracs, gronxadors... el que la vostra imaginació us proposi
Diumenge pugem al Pedraforca des de Gòsol. El dia és molt bo i la pujada bastant més solitària que per la banda de Saldes. Al cim hi ha una gentada impressionant, però tot el tros de grimpada l'hem fet sense problema. La baixada la fem per la tartera de Gòsol deixant-la a mig camí per anar a buscar el torent del Verdet i baixant per una tartera d'aquelles que ja no es troben de pedra ben fina.
Acabem l'excursió amb un bon dinar (faltaria més!!)

diumenge, 19 de setembre del 2010

Moixeró: Penyes Altes


Un cim multitud de vegades vist i cap vegada ascendit. Doncs aquest diumenge hem posat remei a aquest lletg i hem fet l'ascensió des de Grèixer pel Coll d'Escriu, el Coll de Cabrera i el Coll de Moixeró; i la baixada per la Canal de la Serp.

Tot i que el dia a primera hora no prometia gaire s'ha anat arreglant i ha quedat esplèndid, amb caloreta, fins i tot, a la baixada.

La part baixa amb un bonic bosc de faigs i les vistes des del cim, a 360 graus, perfectes.

dilluns, 13 de setembre del 2010

Els Tres Pics

Cap de setmana familiar per pujar aquest cim poc conegut a la VallFerrera. El dia va ser espectacular i fins i tot, els més valents, es van banyar a l'Estany de Baborte.
Les vistes van ser molt bones de tots els cims de la Vallferrera i de la zona de Certascan. També es veia molt bé la zona de l'Aneto i les Maladetes.

diumenge, 29 d’agost del 2010

Canada (VI) - Victoria i Vancouver

Per acabar aquesta llarga volta per l'oest del Canada dediquem un parell de dies a visitar cadascuna d'aquestes dues ciutats: Victoria, a l'illa de Vancouver, i Vancouver, capital de la British Columbia, ja al continent.
(Si algu vol veure tot el que hem fet, que es descarregui aquest arxiu i l'obri amb el Google Earth)

Per acabar sent tipic doncs posare un a foto d'allo mes tipic de cadascuna.

Ah!!! I al final si que vam veure un os 'de veritat'

dimecres, 25 d’agost del 2010

Canada (V) - Tofino


Sortim de Port Hardy en direccio sud, avui anem fins a Parksville, a la riba est de l'illa de Vancouver. Els primers kilometres tot es com fins ara, poca gent i molt bosc, pero a partir de Campbell River el tema s'anima i sembla que anem tornant a la civilitzacio; tot seguint les platges de la costa.
L'endema anem fins a Tofino, a la costa oest de l'illa, per estar un parell de dies al Pacific Rim National Park; un bonic parc (com diu el nom ;-)) on el que dominen son les platges de sorra fina i closques i les postes de sol al Pacific.