diumenge, 20 de març del 2011

Puigmal


Des que vam fer el jacuzzi al cim, per celebrar els 60 anys del CER, no havia tornat al Puigmal. L'any passat, per diverses raons no ens hi vam acostar, tampoc al bastiments, i no pot ser que en una temporada d'esquí no caiguin aquests dos cims.

Així que amb la mosca al nas pel tema de com estarà la neu pel risc d'allaus, arribem a Er. Ja hi ha gent amunt i es veu prou bé... anirem a veure-ho amb els nostres ulls: molta neu i sembla que ben assentada. A la part de baix una mica encrostada i a dalt ben dura, però no gelada. Des del Pas dels lladres comença a bufar un vent moderat que ens molesta una mica, però fem cim i la corresponent baixada sense problema.

divendres, 18 de març del 2011

El mar

Avui, canvi de tema.

A mi l'aigua... quan més lluny millor, com a molt per la dutxa i mai més amunt del coll i sense deixar de tocar fons.
Les meves experiències acuàtiques es limiten a banyar-me en algun riu de muntanya, algun cop a la platja i de 'petit' vaig anar un parell de vegades a Isla fantasia. Ah!! i la setmana santa de l'any passat el viatget que vam fer a esquiar a Noruega, i en el qual vam fer servir un veler per desplaçar-nos: vam portar el timó, vam petar el motor i vam anar a vela i vam apendre l'interessant 'art' del funcionament dels lavabos d'aquests vaixells (i també vam esquiar molt, eh!?)

Però és que a partir dl 31 de desembre i fins ara m'he enganxat completament a la BarcelonaWorldRace, una cursa de vaixells per parelles fent la volta al món i sense escales. Llegint les cròniques que envien i els videos crec que ha de ser una passada poder fer coses d'aquestes... suposo que per la gent de muntanya podríem comparar-ho a fer un vuit mil en solitari o alguna cosa per l'estil.

L'enganxament no passaria d'aquí si no fos perquè els inventors del tema van crear també un joc virtual on portes un vaixell i l'has de fer anar pel millor camí, o per la millor onada, a més a més a temps real i amb les dades de meteo que tenen els participants de veritat. I cal estar atent als canvis del vent que l'organització fa a les 12 de la nit i a les 6 del matí...
Avui per avui, d'uns 45000 participants vaig a la posició 3500 (aprox), no està gens malament.

I tot aquest rotllo a què ve? Doncs ara mateix acabo de completar el pas dels tres caps de la cursa (Bona esperança, Leuwin i Hornos) passant el més mític de tots ells: el Cap d'Hornos.
Diuen que els mariners que passaven per aquí el primer cop s'havien de posar una arrecada a l'orella...

Una captura de moments abans del moment 'històric' del pas d'Hornos pel meu vaixell: el FreeCatalonia. I com posa al seu lema: navegant cap a la Independència.

Ara només queda remuntar l'Atlàntic i el Mediterrani per tornar a casa (jo calculo que abans de setmana santa ho puc aconseguir... si els vents són favorables)
I he après una pila de coses, dels vents, de llocs per on he passat, de les veles...mai se sap!!

divendres, 11 de març del 2011

Airoto

L'any passat ja tenia al cap aquesta travessa i no va poder ser, però seguint amb la tan agraïda setmana blanca (gràcies altre cop, Maragall) i amb una previsió de temps excel·lent ens n'anem a fer-la.
Si us baixeu el track, aquí, o llegiu això, us fareu una idea del que vam fer.

Resumint, un racó fantàstic que esperem que segueixi així i que els de 'bacteria-beret' no el destrueixin (que és el que fan els 'bacteris', no? ).

Bona companyia, molts riures, alguna que altra encigalada, molta calor, neu brutal, acabar arrebossat com una croqueta, arribar al cotxe destrossat... , però d'això es tracta al cap i a la fi, no? D'arribar a un coll desitjant veure el que hi ha a l'altra banda. O travessar un llac pel bell mig, com Jesucrist, però sense mullar-te els peus. O anar pel 'fil del ganivet' o una banda o l'altra. O alçar el cap i veure els milers d'estels que hi ha al cel. Recordeu l'últim cop que ho heu fet? O anar cap a on vols fent el teu camí, sense presses, sense que ningú et marqui la direcció.

Llibertat? potser és aquesta l'essència de la muntanya

dimarts, 8 de març del 2011

Tuca de Dalliu


Aprofitant que aquesta setmana els 'escolars' tenim la setmana blanca (gràcies Maragall per aquesta gran idea; llàstima que els d'ara ens ho treuran el curs que ve) anem a fer la Tuca de Dalliu, a la Vall de Benàs.

Diumenge a la nit dormim a peu de camí i ben d'hora, a punta de dia i amb el frontal al cap, encarem la Vall de Lliterola amb els esquís a l'esquena. Fins ben bé mitja hora després no em puc calçar les fustes (i ho dic en singular perquè el meu amic de sortida va amb raquetes). Seguim planejant fins la Cabana de Lliterola, on deixem la vall principal i comencem a obrir traça per una fantàstica, i fotogènica, neu pols fins la mateixa collada. Aquí fem canvi de 'neumàtics' i ens calcem els grampons per pujar el tram de cresta que ens queda.

Al cim fem un mos i una interminable sessió fotogràfica (amb tot el carinyu del mòn pel fotògraf) i tronem a baixar fins que trobem els esquis-raquetes. Deixo avantatge al raqueteru i començo a baixar: neu pols fantàstica en els vessants més obacs i pocs metres més enllà ja comença a estar encrostada... però tot i això es deixa fer molt bé.
Anem baixant, força ràpid jo i prou ràpid 'el tenista' fins que ens encigalem al tram final del torrent. Solucionat el problema amb alguna que altra filigrana carreguem els trastos a la motxilla i cap a casa... que algú ha de treballar per la tarda ;-); i altres a seguir difrutant de la setmaneta.

Si us voleu baixar el track de la sortida, feu clic aquí

dimecres, 2 de març del 2011

Pic de La Mina



Altre cop!!!!

...és que aquest any la cosa no està bé i aquí es pot fer alguna sortida decent i sense massa risc.
De fet ara l'excusa era la de fer una sortida d'iniciació a l'esquí de muntanya i aquest cim està prou bé: fàcil, curt i sense massa perill d'allaus.
El dissabte ens vam aplegar una vintena de persones al Coll de Puigmorens, entre raqueterus i esquiadors, per fer la sorida i unes hores després vam fer cim, quasi tots.
A la baixada va arribar el moment de riure de les caigudes i de rematar la jornada amb uns bons girs.
Un dinar ben arrecerats i capa a casa que hi falta gent, i sense cues a la carretera.
Tota la colla al cim