Mont Rosa - Chamonix

Com cada any tocava una setmaneta de muntanya als Alps, i aquest cop hi anàvem quatre amb un plan ‘poc ambiciós’, o sigui, deixar de banda els cims de més de quatre mil metres i anar a fer altres cims més baixos.

Preparem la logística, el menjar, mapes i tracks.... però no podem planificar la meteo. I el dia de sortir doncs no pinta bé per la distribució de dies que tenim. Mirem i remirem previsions i al final acabem marxant dos dies més tard del previst.

Tot un dia de cotxe i arribem a Gressoney-la-Trinité, on ens rep una pluja fina durant la nit. Pel matí prenem uns telefèrics fins a Indren i comencem a caminar en direcció al Refugi Gniffetti, a 3640metres. 

Passem de llarg el refugi i arribem fins a 3900m, per fer una mica més d’aclimatació abans de baixar. Tot aquest camí acompanyats de la boira i una feble nevada.

L’endemà s’aixeca radiant i a les 5’30 sortim direcció a la Signalkuppe i la Zumsteinspitze. Anem a pas tranquil i ens lliurem d’obrir traça en la neu caiguda durant la nit. 

Després de quatre hores i unes quantes bufades arribem a la Zumsteinspitze (4663m) per una bonica i aèria aresta de neu. Baixem al coll i ens enfilem fins la Signalkuppe (4654m), on hi ha el Refugi Marguerita, el que està a més alçada de tot Europa.

A la baixada havíem previst anar fent una cresta que enllaça uns quants cims de quatre mil metres, però entre el cansament i que el temps es va tapant decidim anar tornant cap al Refugi, tot celebrant-ho a l’arribada amb una bona cerveseta.

De nou a la matinada ens llevem per anar a rematar la feina pendent, però està nevant. Una hora després igual i una altra hora més tard també. Ara ja anem a esmorzar per anar fent temps i mentre ho fem el cel es va obrint i hi ha gent que surt amunt. No ens ho pensem, ens equipem i ens enfilem fins la Piràmide Vincent (4215m) i el Balmenhorn (4167m). Quan comencem a tirar avall el cel ja s’ha tornat a tapar i justet arribem al telefèric de baixada sense mullar-nos.

Dinem al mateix aparcament i enfilem cap a Chamonix per veure quin temps hi fa, allà, i aviam si podem fer alguna cosa.

Aquella mateixa tarda no aclarim gaire la meteo prevista i pel matí següent ens hi tornem a acostar per comprovar que el que havíem previst no ho podrem fer. Canvi de plan ràpid i decidim enfilar-nos fins al Brevent. S’hi pot pujar el telefèric, però ho fem a peu tot fent una bonica circular pujant per l’estació intermitja i baixant pel refugi del Bel Lachat. La veritat és que ens va encantar la volta, i la cervesa fresqueta que vam beure a  mig camí!!

 I l’endemà, tornada cap a casa i a esperar que el proper cop els Déus ens siguin més propicis i ens portin una mica més de sol.

Barre des Ecrins

A la zona dels Ecrins ja hi havia estat fa uns anys i aquest, amb el plat fort a les Dolomites i sense gires dies disponibles ens hi vam tornar a atansar amb la intenció de fer el cim de la Barre de Ecrins, ja que l'altra vegada ens havíem quedat al Dome de Neige.

El planning es tranquil; el primer dia pugem al Refugi de Glacier Blanc. L'endemà ens fiquem a la glacera i arribem fins al Roche Faurio, per tornar a baixar fins al Refugi des Ecrins. I a l'altre, cap a la Barre. Sort que fa molt bon temps i caloreta, ja que al coll hem d'esperar un grup que ens va davant i molt poc a poc. Quan els passem, i amb compte, anem fns al cim per trams de cresta força penjats. Allà, tot i la gentada a la ruta, ens hi estem una bona estona ben solets i deprés cap abaix sense cap contratemps.

Una sortida pim-pam a un cim pendent i 'proper' a casa... i ara cap a Dolomites!!!

I unes quantes fotos.

Oberland

Una mica de crònica d'aquesta setmana a l'Oberland (Suïssa)Després d'un llarg dia de viatge, un fort aiguat ens rep al poble de Grindelwald. Per sort trobem una mena d'alberg on passar la nit i ens estalviem muntar la tenda, la mullena...

Al matí, la primera clatellada per pujar amb el tren-cremallera fins al Jungfraujoch. Des d'àllà comencem la primera ascensió que ens ha de portar al cim del Monch, un quatre mil proper a l'estació i en principi bastant assequible; però ens el trobem en unes condicions que ens hi fan estar més del que prevèiem. Tot i això l'aresta del cim, ben esmolada, ens agrada d'allò més.

A la baixada hem de fer alguns ràpels aprofitant unes grans estaques que trobem, i que ens permeten baixar amb una mica més de seguretat.Un cop al camí turístic, hauríem de seguir baixant fins al refugi de Konkordia, però l'hora que és ens fa anar a mirar si hi ha lloc al proper refugi del Monch. Tenim sort i hi podem passar la nit.

Un bonica sortida de sol ens rep baixant cap a Konkordia per una llarga glacera. A la part baixa ens la trobem ben oberta i amb molt de gel. En alguns llocs no es pot creuar i perdem una mica de temps intuïnt el camí pel mig del gel. Un cop sota el refugi, que s'hi arribaria per una llarga pujada amb escales metàl·liques, ens encarem cap al Gruenhornluecke, un coll que es permetrà arribar fins al refugi del Finsteraarhorn.L'endemà pujarem al Finsterarhorn per una camí fàcil al principi però que es va complicant: gelera pendent amb gel viu, esquerdes, algun pont de neu que sen's trenca al posar-hi el peu i que ens fa voltar buscant el camí, vent, i una cresta final entretinguda. La vista de dalt, tot i que una mica tapat, deixar intuir la privilegiada posició d'aquest cim.A la part final de la glacera trobem uns quants projectils deixat per l'aviació suïssa, en les seves pràctiques de tir que es veu que fan per aquestes glaceres.

I ho celebrem al refugi amb una cervessa (big). L'endemà tornem a desfer el camí fins al refugi del Monch, on ja havíem passat la primera nit i, si el temps acompanya, poder fer algun altre cim. Quan les boires s'aixequen ens regalen una bonica vista del Finster.El camí es fa pesat, però almenys ja sabem el què hi ha, i anem més tranquils. Algunes esquerdes s'han obert i en dos dies alguns trossos han canviat, però arribem bé a l'estació del tren. Aquí fem una parada per fer el turista i visitar la cova de gel, i les seves estàtues, el mirador... tot envoltats de japonesos, indis i pakistanís amb mal d'alçada i més morts que vius.
A la nit cau una forta tempesta amb llamps i trons, aigua i molt de vent, però el matí s'aixeca mig obert. Intentarem pujar el cim del Walcherhorn, un tres mil proper.Sortim decidits però perdem la traça, ens fiquem en un camp d'esquerdes tapades i com que hem d'agafar el tren abans de les dotze si no volem pagar més, decidim fer mitja volta i anar cap al tren i després a Grindelwald.

I un cop al poble muntem la tenda escapant just de la pluja, ens dutxem (que després de cinc dies ja toca), anem a fer una volta i per la nit acabem la sortida amb una fondue.
I l'endemà el viatge de tornada.

Hi vam anar els quatre 'magnífics'

Pic de Lavans

Una de les poques arestes que em quedaven per fer a la Vallferrera, la que va des del Port de Boet fins al Pic de Lavans.
La veritat és que me l'esperava més senzilla i algun dels trams és força aeri i delicat. Si es vol fer, cal anar amb compte, tot i que es pot fer l'accés a la part final pel vessant francès. Sens dubte que aquest via no es convertirà en una clàssica però pot ser una bona opció per iniciar-se en les crestes: aproximació còmoda, no molt llarga i roca no del tot dolenta i que permet sempre trobar punts on progressar.
La baixada la faig per la via normal del Port de Medacorba i els estanys de Baiau.

Les vistes des del cim de tot el Circ de Baiau i de les muntanyes franceses és excel·lent, així com d'altres llocs més llunyans.
I a primers d'estiu tot és ple de bestioles: vaques, cavalls, ovelles, cabres, isards i uns voltors que veig volar i que puc 'sorprendre' a mitja cresta.

Korgenevskaya 7105 - punt i final

Després d'uns dies d'anar paint tota la moguda i d'anar escrivint el que vam fer, a mode de guia turística, doncs arriba el resultat.
Ja he acabat l'escrit-ressenya de l'expedició i us el penjo perquè el pogueu utilitzar si algun dia us voleu acostar per aquells paratges.
Moltes gràcies al David, per revisar-me tot el darrer tram d'ascensió i passar-me algunes fotos.
També gràcies al Rafa, el meu company de viatge, i amb qui he compartit, i espero seguir fent-ho, moltes altres aventures a la muntanya.
Al Xabier i al Matías per 'adoptar-me' temporalment; Dasbrave!!! (s'escriu així?)(m'acaben de fer arribar que s'escriu Na Zdravý. Així ningú s'enfada).
També al Ramon, per ajudar, i molt, en la 'repatriació'
Al Carles, queda pendent una esquiadeta, no? (i de pas unes classes)
A l'Endika i a l'Asier, per la seva força, les seves xerrades i el seu embotit a Dushanbe. Llàstima del Comunisme.

Us podeu baixar, també, l'arxiu des d'aquí. En podeu fer difusió i passar-lo a qui li serveixi d'alguna cosa.

Korgenevskaya 7105m - final 1ª part

La veritat és que després de tornar del Korgenevskaya no tinc gaires ganes d'escriure res d'aquesta expedició, i no només pel fet de no haver pogut fer cim, sinó per la manera com no l'hem pogut fer, per tant faré quatre anotacions, alguna foto i més endavant ja penjaré per aquí un 'informe' amb informació que pugui ser útil per algú que s'hi vulgui apropar algun any.

A part dels mals moments ara només recordaré alguns dels bons: els emocionants vols en helicòpter per arribar al Camp Base, i sobretot per sortir-ne ja de nit i sense visió nocturna del pilot, ni GPS, ni res. Les vistes del Pic Comunisme sempre allà al davant. 'L'adopció temporal' per part del Xabier i el Matías, moltes gràcies. Els bons consells del carles i el David, la força dels bascos, quin parell!!. El cim del Boroviev (que també vam pujar a algun lloc, eh!?). Les partides de tenis-taula. Les dutxes d'aigua calenta i la sauna. Les cervesetes i els pinxos a l'òpera de Dushanbe. I segur que me'n deixo molts més.

Piz Bernina-Piz Palu-Weismies

Doncs aquest és el resum ràpid del que vam fer la setmana passada pels Alps.

Marxem de casa i en una kilometrada de les que fan història ens plantem a Saint Moritz. És molt pijo, però nosaltres dormim tirats en un descampat a les afores. L'endemà fem la pujada al Refugi Marco e Rosa. Sembla fàcil i ràpid però ens suposa una bona tirada: baixar a la glacera, creuar-la, un esperó de roca, pujar per uns seracs, tornar a baixar creuant algun pas 'divertit', i finalment l'arribada al refugi on es fa notar l'alçada. Per sort l'endemà anem al Bernina i el desnivell no arriba als 500 metres. Està tot amb neu i la cresta és força xula.
Per tornar fins a Diavolezza, el punt de partida, decidim fer la travessa dels Piz Palu. Primer glacera fins arribar a l'inici de l'aresta, després un llarg tram rocós i per acabar unes arestes ben esmolades. La baixada la fem per la glacera amb força calor.

El dia de descans mirem la meteo i no pinten gaire bé com per fer tot el que tenim previst; hem de buscar un cim que es pugui fer en un dia. Comencem a mirar opcions i decidim anar a Saas Fee per pujar el Weissmies. La kilometrada és curta però els ports que passem no s'acaben mai.

Aquest cim el fem amb un temps ben bo; sembla mentida que demà hagi d'estar tan malament, però no fallen.

I fins aquí el resum, que ja he dit que seria ràpid

Balaitus i la Gran Facha

Aprofitant la festa major marxem cap a aquesta zona del Pirineu que tenim una mica abandonada.
Carreguem l'armari i pugem fins al refugi de Respomuso, on muntem la tenda una mica allunyats de la gentada que està al refugi.

Diumenge al matí sortim cap al Balaitus i en unes dues hores ens plantem sota la bretxa Latour. Tot i anar d'hora el merder d'una colla que tenim al davant és considerable: cordes, que si t'asseguro, que si tiro unes pedres, que si ara passo jo,no, tu... Amb una mica de sort aconseguim passar-los just a les clavilles de la paret i sense problemes arribem al cim. El dia és molt bo, tot i el ventet que fa, i gaudim d'unes vistes poc acostumades.
La baixada també l'endevinem i sense massa problema anem desgrimpant la part superior de la bretxa fins que a l'altura de les clavilles fem dos ràpels de 30 metres que ens portem a la neu sense complicacions.
La baixada fins al refugi acaba amb una bona gerra de cervesa.

El dilluns, i ara més sols que la una, ens enfilem cap al cim de la Gran Facha. El dia no és molt bo, ha plogut a la nit, però mentre passen les hores es va arreglant. El cim és molt bonic i la grimpada per la cresta la fem sense problemes.


Un cop a la tenda recollim tot, i enfilem de nou el camí de baixada cap a l'embassament de La Sarra on ens espera el cotxe per tornar a casa i veure els focs artificials de festa major.