dilluns, 14 de desembre del 2009

Feixant del Montsec


Itinerari vertiginós, superb, senzillament extraordinari, un dels millors i més espectaculars que es poden fer dins de la categoria d’excursionisme.

Així comença la ressenya d'un bon amic referint-se a aquesta ruta, i no es queda pas curt. Aquest diumenge passat i vam estar gaudint d'un bon dia, que va començar nevant, que va quedar ben clar i que després va acabar una mica tapat... i amb un bon dinar.

Amb una foto, una visita a la ressenya (imprescindible) i el recorregut, jo en vaig tenir prou per anr-hi:

diumenge, 29 de novembre del 2009

Bici-Vici


Després de tants caps de setmana anant en bici, que no dóna ni temps per parar a fer una foto, ahir vam fer una ruta força xula d'uns 50km, anant des de Rubí fins la Casa Nova de l'Obac i tornada per Matadepera. Ens ho vam passar molt bé, tot i que vam fer algunes bufades. I també vam tenir un moment per parar i fer alguna foto.

Avui una volteta per La mola, però el matí no acompanyava gaire i no l'hem allargat massa. Aquí podeu veure l'itinerari.

I no oblideu ser bons nois i respectar el medi ambient. Nosaltres vam col·laborar en el reg d'un camp de golf.

diumenge, 15 de novembre del 2009

Roca de l'Auró


Fa uns quants dies que tinc això una mica abandonat, així que provarem de posar-hi remei.

Després d'uns dies de BTT i de provar la 'nova joguina', sobretot fent sortides en bici; avui hem fet aquesta excursió a prop del Santuari de Queralt, al Berguedà.

Una sortida ben variada, amb algun tram de desgrimpada per donar-li una mica d'emoció, i per uns llocs totalment desconeguts.

Us deixo l'itinerari perquè el pogueu veure... (i comprovar que les 'joguines' donen per molt)

dimecres, 4 de novembre del 2009

Arriben els reis...

... els d'Orient, no us penseu, eh!? Els altres ni veure'ls.

Doncs que després del dia que vam passar per poder arribar al Refugi JosepMª Blanc la setmana santa passada, xupant traça d'uns navarros que sabien on anaven (duien GPS) i quedar ben trinxadets i remullats vaig fer el propòsit de comprar-me un GPS el és aviat possible després de l'estiu.

I amb un escrit avançat als Reis Mags sembla que m'han escoltat i acaba d'arribar...

dimarts, 13 d’octubre del 2009

Menorca


Un cap de setmana llarg a Menorca, evidentment res de muntanyes, tot i que vam fer l'ascensió al Toro (en cotxe).
I unes fotos.




dimarts, 6 d’octubre del 2009

Korgenevskaya 7105 - punt i final

Després d'uns dies d'anar paint tota la moguda i d'anar escrivint el que vam fer, a mode de guia turística, doncs arriba el resultat.
Ja he acabat l'escrit-ressenya de l'expedició i us el penjo perquè el pogueu utilitzar si algun dia us voleu acostar per aquells paratges.

Moltes gràcies al David, per revisar-me tot el darrer tram d'ascensió i passar-me algunes fotos.
També gràcies al Rafa, el meu company de viatge, i amb qui he compartit, i espero seguir fent-ho, moltes altres aventures a la muntanya.
Al Xabier i al Matías per 'adoptar-me' temporalment; Dasbrave!!! (s'escriu així?)(m'acaben de fer arribar que s'escriu Na Zdravý. Així ningú s'enfada).
També al Ramon, per ajudar, i molt, en la 'repatriació'
Al Carles, queda pendent una esquiadeta, no? (i de pas unes classes)
A l'Endika i a l'Asier, per la seva força, les seves xerrades i el seu embotit a Dushanbe. Llàstima del Comunisme.

Us podeu baixar, també, l'arxiu des d'aquí. En podeu fer difusió i passar-lo a qui li serveixi d'alguna cosa.

dijous, 1 d’octubre del 2009

Rosa dels vents a La Mola de Sant llorenç

L'altre dia vaig pujar a La Mola a estirar una mica les cames i de pas veure la nova rosa dels vents que hi han posat.
No sé quina mania tenen algunes persones/entitats en fer-se notar, i més encara en llocs on el que caldria fer és tot el contrari, intentar passar el més desapercebuts possible.
A dalt de La Mola ja hi havia una rosa dels vents ben maca, petita, discreta, que 'sempre' havia estat allà. Ara uns 'senyors', de Caixa Sabadell, han decidit que com què és el seu 150 aniversari ells, es veu que són 'benefactors' del Parc (Diputació...) i a més l'altra que hi havia també l'havien pagat ells, doncs que treuen la Rosa dels vents 'de sempre' i en posen una de nova, així, amb dos collons!!!
I a les entitats no sen's deixa posar cap placa per res enlloc del Parc, ni baixar el pessebre a l'Avenc de Castellsapera, que es veu que hi ha uns rat-penats que s'estressen, ni equipar vies d'escalada, ni... Però plantar una nova rosa dels vents al cim, cap problema.
Suposo que quan algun altre 'benefactor' fagi anys decidiran treure aquesta i posar-ne una de més gran encara, i així anar fent. Al final una rosa dels vents que envolti tot el monestir seria molt original

Aviam quan dura; l'antiga no tenia cap ratllada, ni pintada,només mostrava algun signe de passar tant de temps dormint al ras, però aquesta és perfecta per seure-hi al damunt, parar-hi la taula i fer el dinar, posar-s'hi d'empeus per ser més alt, fer-hi uns grafitis...

Suposo que no cal que digui que no m'agrada.(em dec estar fent gran)

dimarts, 22 de setembre del 2009

Pica d'Estats


El cap de setmana vam fer la colectiva a 3000 que cada any pel setembre fem al CER. La meteo no era molt bona però vam marxar cap a l'Artiga, per pujar fins al Refugi de Pinet. La pluja ens va respectar i no ens vam mullar. Unes partides de cartes esperant el sopar, i a dormir.
El diumenge el temps no era massa bo però vam sortir amunt. Cap als 2600 metres va començar a aparèixer la neu i la boira, i així vam arribar a dalt. Ràpidament vam començar la baixada fins al refugi, on vam fer un mos i després fins al cotxe. Ara sí que ens vam mullar una mica, però res important. A l'aparcament fem un altre mos i cap a Rubí que hi falta gent.

Podeu veure més fotos aquí

diumenge, 30 d’agost del 2009

Korgenevskaya 7105m - final 1ª part


La veritat és que després de tornar del Korgenevskaya no tinc gaires ganes d'escriure res d'aquesta expedició, i no només pel fet de no haver pogut fer cim, sinó per la manera com no l'hem pogut fer, per tant faré quatre anotacions, alguna foto i més endavant ja penjaré per aquí un 'informe' amb informació que pugui ser útil per algú que s'hi vulgui apropar algun any.

A part dels mals moments ara només recordaré alguns dels bons: els emocionants vols en helicòpter per arribar al Camp Base, i sobretot per sortir-ne ja de nit i sense visió nocturna del pilot, ni GPS, ni res. Les vistes del Pic Comunisme sempre allà al davant. 'L'adopció temporal' per part del Xabier i el Matías, moltes gràcies. Els bons consells del carles i el David, la força dels bascos, quin parell!!. El cim del Boroviev (que també vam pujar a algun lloc, eh!?). Les partides de tenis-taula. Les dutxes d'aigua calenta i la sauna. Les cervesetes i els pinxos a l'òpera de Dushanbe. I segur que me'n deixo molts més.

dimecres, 22 de juliol del 2009

Piz Bernina-Piz Palu-Weismies

Doncs aquest és el resum ràpid del que vam fer la setmana passada pels Alps.

Marxem de casa i en una kilometrada de les que fan història ens plantem a Saint Moritz. És molt pijo, però nosaltres dormim tirats en un descampat a les afores. L'endemà fem la pujada al Refugi Marco e Rosa. Sembla fàcil i ràpid però ens suposa una bona tirada: baixar a la glacera, creuar-la, un esperó de roca, pujar per uns seracs, tornar a baixar creuant algun pas 'divertit', i finalment l'arribada al refugi on es fa notar l'alçada. Per sort l'endemà anem al Bernina i el desnivell no arriba als 500 metres. Està tot amb neu i la cresta és força xula.
Per tornar fins a Diavolezza, el punt de partida, decidim fer la travessa dels Piz Palu. Primer glacera fins arribar a l'inici de l'aresta, després un llarg tram rocós i per acabar unes arestes ben esmolades. La baixada la fem per la glacera amb força calor.

El dia de descans mirem la meteo i no pinten gaire bé com per fer tot el que tenim previst; hem de buscar un cim que es pugui fer en un dia. Comencem a mirar opcions i decidim anar a Saas Fee per pujar el Weissmies. La kilometrada és curta però els ports que passem no s'acaben mai.

Aquest cim el fem amb un temps ben bo; sembla mentida que demà hagi d'estar tan malament, però no fallen.

I fins aquí el resum, que ja he dit que seria ràpid

dimecres, 1 de juliol del 2009

Balaitus i la Gran Facha

Aprofitant la festa major marxem cap a aquesta zona del Pirineu que tenim una mica abandonada.
Carreguem l'armari i pugem fins al refugi de Respomuso, on muntem la tenda una mica allunyats de la gentada que està al refugi.

Diumenge al matí sortim cap al Balaitus i en unes dues hores ens plantem sota la bretxa Latour. Tot i anar d'hora el merder d'una colla que tenim al davant és considerable: cordes, que si t'asseguro, que si tiro unes pedres, que si ara passo jo,no, tu... Amb una mica de sort aconseguim passar-los just a les clavilles de la paret i sense problemes arribem al cim. El dia és molt bo, tot i el ventet que fa, i gaudim d'unes vistes poc acostumades.
La baixada també l'endevinem i sense massa problema anem desgrimpant la part superior de la bretxa fins que a l'altura de les clavilles fem dos ràpels de 30 metres que ens portem a la neu sense complicacions.
La baixada fins al refugi acaba amb una bona gerra de cervesa.

El dilluns, i ara més sols que la una, ens enfilem cap al cim de la Gran Facha. El dia no és molt bo, ha plogut a la nit, però mentre passen les hores es va arreglant. El cim és molt bonic i la grimpada per la cresta la fem sense problemes.


Un cop a la tenda recollim tot, i enfilem de nou el camí de baixada cap a l'embassament de La Sarra on ens espera el cotxe per tornar a casa i veure els focs artificials de festa major.

dilluns, 22 de juny del 2009

Pica d'Estats

Dins de l'activitat d'ascensió als sotres dels Països Catalans de forma simultània me'n vaig anar cap a la Pica d'Estats (sostre del Principat).
El dissabte pugem a dormir al Refugi de Baborte. Sortim del pont de la Molinassa i arribant a la Cabana de Basello comença a fer un ventet fred que déu n'hi do. Arribant al refugi les mans estan 'tieses', però un cop a dins i abrigats tot millora. Sopem i a dormir.
L'endemà sortim cap al Coll de Baborte i baixem a la Coma dels estanyets de Sotllo, amb la majoria de llacs encara ben gelats. Per un fort pendent de neu, que ens obliga a calçar crampons, arribem a un collet i a tota cresta fins al cim del Sotllo. La vista de la Pica i el Montcalm és directa i espectacular. La tranquilitat, comparat amb la Pica, total.


Baixem al Port de Sotllo i a tota cresta altre cop fins al Verdaguer i la Pica, on fem les fotos amb 'l'equipació' oficial.
La baixada també per la cresta és molt ràpida. Des del Port de Sotllo desfem el camí normal de pujada fins que arribem altre cop al Pont de la Molinassa.

I a més hem aconseguit pujar els 47 sostres dels Països Catalans el mateix dia!!!
A la web del CER hi trobareu més informació

dissabte, 20 de juny del 2009

Sostres comarcals dels Països Catalans

Aquest cap de setmana els socis i simpatitzants del Centre Excursionista de Rubí esperem pujar tots els sostres dels Països Catalans, dins les activitats previstes pel 60 Aniversari.
Diumenge 21 és el dia, molta sort a tots.
Per tenir més informació sobre l'activitat podeu aar a la pàgina del CER
Jo me'n vaig cap a la Pica d'Estats.


Veure SOSTRES COMARCALS DELS PAÏSOS CATALANS en un mapa més gran

dijous, 18 de juny del 2009

Ferrada de les Roques de l'Empalomar

Després de passar la nit del lloro al peu del Pedraforca per diversos i variats fenòmens meteorològics decidim, abans de marxar, anar a fer aquesta via ferrada que està a la població de Vallcebre i que han obert uns amics i companys del CER, els imparables.

La ferrada està molt bé, i assequible, tot i que té algun tram una mica atlètic. L'aproximació és molt curta i també el descens. Us passo un resum de tota la via.

A la paret d'enfront de la ferrada hi ha un altre projecte en marxa per una paret que sembla bastant més atlètica, estarem al cas.

Molt a prop hi tenim Fussimanyà, un important jaciment paleontològic on hi podrem veure petjades de dinosaures.

dijous, 11 de juny del 2009

Korgenevskaya - 7105 (II)

Avui una mica de rotllo sobre els cims i les rutes.

Un cop arribem al camp base, a la glacera Moskina, i passem uns dies aclimatant, el primer cim que volem pujar és el Boroviev, d'uns 5700m. No té massa dificultats i la seva estratègica situació el fa molt adient per 'situar-se'.
Després volem pujar el pic Chetryek, d'uns 6300m. Aquí les dificultats pugen una mica i s'han de muntar dos campaments.
I pel cim principal, el Korgenevskaya, de 7105m, la cosa s'allarga una mica més, en dies i en alçada.
Es surt del CB a uns 4200m i es puja entre pedres fins al camp 1 a 5300m. Aquest camp es munta sobre terreny rocós i té aigua a la vora. L'endemà es puja al C2, a 5800m, per entre una glacera. Algun tram està equipat amb cordes fixes i el camp es munta en una estreta rimaia. Sembla ser que està bastant brut i pot ser difícil trobar neu per fondre en bones condicions.
La sortida fins al C3 té dues parts: fins a uns 6100m cal anar resseguint la paret rocosa de l'aresta cimera per sota fins sortir a una aresta. És un tram en flanqueig, amb cordes fixes en alguns punts, que pot tenir molt de gel. Un cop a l'aresta la cosa es suavitza una mica, i es puja fins els 5300m superant una curta paret bastant dreta d'uns 40m. El camp es munta en un replà de l'aresta on hi caben unes 10-15 tendes.
La sortida al cim es fa per una llarga aresta, amb algun tram de baixada. Al darrer tros hi pot sortir una mica de roca.

La baixada es fa pel mateix itinerari.

I si a més de fer cim podem fer una foto com aquesta de l'espectre de Broken, ja serà la òstia.

diumenge, 24 de maig del 2009

Korgenevskaya - 7105

Avui no us donaré la pallissa sobre la sortida de torn del cap de setmana, sinó sobre una 'sortideta' que estem preparant per aquest agost, que ja és aquí.
Avui només un tastet i quan em sembli ja us aniré explicant més coses: la història, la ruta...

Foto: SiscuCardona-Korgenevskaya2000

Doncs ens portem entre mans l'ascensió (almenys l'intent) de pujar aquest cim de la serralada del Pamir.
Marxarem a final de juliol i ens hi passarem un mes, al camp base uns 25 dies.
Per fer l'aclimatació tenim intenció de pujar dos cims més baixets, el Boroviev i el Chetryek, i després pujar al Korgenevskaya.

Els cims de la serralada del Pamir que superen els 7000 metres, i que si s'ascendeixen tots donen el títol de 'lleopard de les neus', pertanyien a l'antiga Unió Soviètica. Avui tres d'ells, el Lenin, el Kan-tengri i el Pobeda, estan a la república del Kirguistan, i el Comunisme i el Korgenevskaya a la república del Tadjikistan.
Des del mateix camp base, a la glacera Moskina, es pot ascendir el Comunisme (avui dit Ismail Somoni) de 7495 metres i el Korgenevskaya de 7105 metres. Algunes expedicions intenten els dos cims seguits però cal estar molt en forma i tenir molta sort amb la meteo per ascendir les dues muntanyes. De fet el Comunisme, i encara més el Pobeda, són considerats per alguns com 'petits vuit mils'.

I esperem poder gaudir d'aquesta vista del pic Comunisme des del camp3 del Korgenevskaya.Foto:www.summitpost.org

dilluns, 18 de maig del 2009

Pic d'Alba

L'objectiu inicial era anar al Coma Pedrosa (Andorra) i cap allà vam marxar. Mentre fèiem les compres de torn vam preguntar com estava de neu: 'n'hi ha molta, cap problema, compte que està molt carregat...'. Quan arribem a Arinsal els ... ens cauen al terra: de neu n'hi deu haver però ni es veu, ni s'olora ni res per l'estil. El panorama ens destrempa una mica i 'anem a mirar' cap al Sorteny. Una pregunta a un que baixa ens deixa encara més destrempats. I llavors algú deixa anar: 'com no anem a Benasc...'. I ja ens veus sortint d'Andorra, creuant el Cantó, Perves i les Paules i arribant a Benasc a quarts de deu de a nit i després de vuit hores de viatge. És el cop que he tardat més, ni una vegada baixant amb el bus de línia havia tardat tant...

L'endemà a les 6 del matí ja estem tirant amunt, i en poc menys de quatre hores ens plantem al coll d'Alba. El dia s'està aguantant però es comença a tapar, fa ventet i no ens ve gaire de gust anar al cim. Treiem les pells i cap avall. Primer amb neu una mica regelada i abaix amb una pasta considerable. Tot i això en alguns trossos vam disfrutar amb la neu primavera que hi havia.


A quarts de dotze ja marxàvem cap a casa, parant a fer un dinar. El que va passar després ja és una altra història però només dir que va caldre fer uns quants quilòmetres de més, per si no n'havíem fet prous.

dilluns, 4 de maig del 2009

Aneto i Cordier

Aprofitant el pont marxem cap a Benasc per fer alguna coseta per allà. Sempre hi anem a finals de temporada, però per què no gaudir de tot ben nevat?

El divendres pugem a La Renclusa amb un temps lleig i hi acabem arribant enmig d'una nevadeta ben maca. Muntem la tenda, ens fem els sopar i a dormir. Està tot ple de gent al refugi i a fora hi acabem muntant unes 20 tendes.

El dissabte sortim amb un temps emboirat que s'aclareix abans d'arribar al portillon. Baixar del Portillon i entrar a la glacera ens suposa la primera cua del dia, però hi arribem bastant ràpid i sense massa dificultats. La traça de la glacera està mot bé i ens plantem abans del pas de Mahoma sense problemes. Anar al cim i tornar ens suposa una hora. Quin merder!!!, gent, cordes, encreuaments perillosos, passos acrobàtics... vam fer un recompte ràpid i al replà abans del pas ens hi vam aplegar unes 60 persones.
La baixada fins a Aigualluts amb una neu prou bona però que s'havia de treballar.
Allà fem una paradeta i tornem a la tenda, a La Renclusa, pel coll de la Renclusa.


Avui, dissabte, la cosa sembla que està més tranquila i gaudim del sol fins el darrer moment.

Pel matí encarem cap a Paderna i ens desviem de la traça al Pic d'Alba per anar cap a la glacera de les Maladetes. Anem sense rumb fix i ens proposem arribar a un marcat coll que promet una bona baixada. Ens creuem amb una persona que ens diu que el cim que queda just al costat és el Pic Cordier, doncs som-hi!!. Quan arribem al coll una estreta aresta ens treu les ganes d'arribar-nos-hi (més que res per haver de posar i treure crampons). És curiós que el coll al que vam arribar estava més amunt que el propi cim!¡?¿. La baixada directa i amb una neu boníssima fins la Renclusa.


Recollim la tenda i baixem amb l'armari fins l'Hospital de Benasc, i a fer un bon dinar.

dijous, 9 d’abril del 2009

Alta Ruta Alt Pallars-Aran-Ribagorça

De fet només fem la part Pallars-Ribagorça, la part de la Vall d'Aran la deixem per quan tinguem més dies.

Dissabte pugem amb molt bon temps i amb molta tranquilitat fins el refugi d'Amitges, on ens sorpren la poca gent que hi ha; a sopar només som unes 10 persones.
El diumenge desfem camí per anar a creuar pel mirador cap al Portarró d'Espot. El pas no està molt clar i hem de baixar una estona per dins el bosc fins trobar una clariana que ens permet enllaçar amb el camí que ve del llac de Sant Maurici.
Fins al Portarró a bon ritme i seguim pujant fins al cim del Pic del Portarró.
La baixada fins l'Estany Llong, amb neu lleugerament transformada, ens fa disfrutar de valent. Fem un mos i aprofitem el temps que ens queda per pujar fins l'estany Negre, camí de la collada dels Gavatxos, per tenir clar el camí de demà al matí, ja que un cop m'hi vaig posar i no era del tot evident. Un cop a l'estany i amb molta calor baixem fins al Refugi de l'Estany Llong, on ens sorpren la quantitat de gent que hi ha; la majoria venien del Ventosa.
L'endemà pugem fins la collada dels Gavatxos amb la fresca del matí i tot seguit baixem amb una neu al punt fins l'Estany Morto.

Aquí tornem a posar pells i en enfilem a la Collada de Carboners, amb un darrer tram una mica exigent. La baixada fins la Colomina, amb un temps que es va tapant, la fem amb una neu bastant transformada que no ens deixa disfrutar massa.


Al Colomina no tenen aigua i hem d'anar fins un forat del llac a buscar-la i un tros més lluny a fer les 'feines personals'.


El dimarts entra l'anunciat mal temps. Al matí està tot una mica enpolsinat però la nevada va en augment i la visibilitat és molt baixa. Amb uns companys catalans i un grup de Navarra que porten GPS comencem l'etapa fins al Blanc. La remullada a l'arribar és general. L'esquiada ha estat de supervivència ja que entre la neu pasta del dia anerior i els 30-40 cm de neu nova a sobre no es pot fer quasi res.
Els llacs que han buidat no ens permeten passar pel dret i en algun cas hem de fer filigranes per no caure en les esquerdes que s'obren a les vores. L'arribada al Blanc és celebrada per tots amb un bon plat de macarrons i unes cerveses.
Passem la tarda veient com una taula que hi ha fora va augmentant el gruix de neu que té al damunt i assecant tot el material.

El dimecres, veient que l'acumulació de neu és gran, decidim baixar fins l'aparcament del parc per la pista que puja fins al Blanc, i deixar la baixada per Monestero per quan la cosa estigui més estable.

El que havia de ser una 'passejadeta' es converteix en un suplici gràcies a la neu que s'enganxa als esquís.
El paissatge, però, de somni.