divendres, 23 de desembre del 2011

Bon Nadal

Bon Nadal a tothom i feliç 2012, carregat d'il·lusions i, si pot ser, millor que el 2011.

I que mai falti una muntanya als vostres somnis

dimarts, 6 de desembre del 2011

La neu pot esperar...

... bàsicament perquè encara no ha nevat (gairebé) res i en llocs molt concrets (Ull de Ter). Així que em dedico a 'caminadetes' i bicicleta.
El cap de setmana va ser molt profitós. Dissabte vam estar per la Serra de l'Obac fent un itinerari força llarg i anant a alguns llocs que no hi havia estat mai, entre ells, el turó de Castellsapera. A més ens va fer molta il·lusió perquè vam trobar el nostre primer geocatxé i perquè sen's va 'aparèixer' l'espectre de Broken; un fenòmen meteorològic difícil de veure per les nostres terres el Vallès (la teva ombra es projecta a la boira i queda envoltada per un arc de Sant martí). El moment va ser molt fugaç i quasi no el vaig poder ni retratar.
Diumenge anem amb la bici fins la Creu de l'Aregall. Va estar bé sobretot per canviar de llocs i descobrir zones noves.

I, allargant el cap de setmana, avui hem estat per Montserrat fent una travessa, uns quants catxés més i esperant a que passi demà per tornar-hi... a fer més sortides, vull dir.

diumenge, 27 de novembre del 2011

Serra dels Tossals


Després de fer, dissabte, una petita-gran matada en BTT anant fins a l'Obac i tornant, avui diumenge hem fet una sortida a un d'aquells raconets que amaga el nostre petit país: la Serra dels Tossals.
Amb un petit esmorzar a peu de cotxe amb coca i xocolata comencem la caminada per un fantàstic bosc de faig, fa fresca i s'agraeix la caloreta que t'entra al cos quan vas cara amunt.Parem a fer l'esmorzar de veritat i anem fent fins passar al vessant sud de la Serra; canvi de vegetació i de temperatura. Ara fins i tot fa calor(eta). Aquest tram del recorregut, seguint la carena, ens depara grans vistes de les muntanyes properes i de la plana, de Montserrat fins als cims del Pre-Pirineu.
Seguim fins a les runes del Santuari dels Tossals on parem a dinar. També aprofitem per tocar la campana que hi han posat, en una mena de torre.
Quan acabem, baixem cap al cotxe i collim uns quants bolets.

diumenge, 20 de novembre del 2011

Rubí - Montserrat


El temps ens ha respectat i ens ha permès anar fins a Montserrat sense mullar-nos, tot i que a l'hora de sortir ha caigut un ruixat que ens ha fet dubtar.
Hem arribat a dalt fresquets, sense massa fred, i una mica enfangats... només una mica.

dijous, 17 de novembre del 2011

Collserola


Una volteta el cap de setmana per Collserola

diumenge, 6 de novembre del 2011

Passats per aigua


Ahir dissabte vam fer una trobada amb els companys Vilanovins del Muztag i amb parents, amics i coneguts. Com és normal d'imaginar la trobada va consistir en una lleugera, molt lleugera, caminadeta (però no per això menys interessant) i en una gran, força gran, costellada i diversos i variats complements.

I avui diumenge, amb les costelles i l'allioli encara fent tombs per la panxa, havíem d'anar de Rubí a Montserrat en BTT fent la ja clàssica bicicletada. Però ja veieu que estic escrivint aquesta entrada... o sigui que l'hem suspès per la pluja que queia a aquelles hores.

dilluns, 31 d’octubre del 2011

Vic-Rubí

Ja recuperat una mica del tute que ens vam donar ahir, escric quatre ratlles de la sortida.

Som a Vic a les 7 del matí, just quan surt el sol i entre això i la boira el fred es nota. Ràpidament, però, escalfem motors amb les pujades que ens anem trobant. Al cap d'una estona sortim de la humitat i la caloreta es comença a notar.

I poc a poc anem fent camí, sempre cap al sud, per anar passant per diferents llocs: Muntanyola, Collsuspina, Santa Coloma Sasserra (on parem a esmorzar), Castellcir, Sant Quirze de Safaja, i entre Gallifa i Sant Llorenç Savall arribem a Castellar del Vallès (i una mica de dinar), Sabadell, Sant Quirze i finalment Rubí.

dilluns, 17 d’octubre del 2011

Núria - Carançà


El passat diumenge fem la clàssica travessa de Núria fins a Toès, passant per la Vall de Carançà i les seves famoses gorges amb els ponts i les passarel·les.

Sortim amb el primer cremallera i a quarts de nou ja estem caminant. Fins al Coll de Noucreus pugem amb la fresca i ràpids. Ara tot és baixada... una llarga baixada de 2000 metres de desnivell.
Anem fent camí i passem pel Refugi del Ras de Carançà, entrant ja en terreny boscós, amb la tardor en tota la seva plenitud. Al final comencem a trobar les passarel·les i els ponts penjats de les Gorges, i més enllà l'espectacular tram de la cornisa que finalment deixarem per tornar al riu i al poble de Toès.

Allà agafarem un bus que ens portarà (per 1 euuurrrruuu) fins a l'estació de tren d'Enveitg, i d'allà fins a Ribes a recuperar el cotxe.

Una bonica i molt interessant excursió, que es pot dividir en dues etapes fent nit al Refugi. El tram de les Gorges i de la cornisa és espectacular.

Molt recomenable.

La darrera foto és de l'estació de la Renfe d'Enveitg-La Tor de Carol... la vaig trobar, senzillament, surrealista.

dilluns, 3 d’octubre del 2011

Caminada Nocturna

Jo, a això de caminar de nit no li acabo de trobar la gràcia, tot i que veig que a molta gent sí que li deu agradar la idea.

Doncs res, la 4a caminada ja està feta, l'any que ve haurem de fer tres mil inscripcions perquè pugui venir tothom i anar fent.
D'aquest any me n'emporto que l'escombra no ha hagut d'esperar gaire als últims i una ampolla al taló que em sembla que mai no me n'havia sortit cap de tan bèstia (us posaria una foto però és bastant desagradable); i el pitjor és que la vaig descobrir quan vaig arribar a casa... i avui patint en silenci.

Us deixo amb el fantàstic reportatge que va fer Rubitv.cat

dimarts, 27 de setembre del 2011

A reveure



Més fotos fent clic aquí

dilluns, 5 de setembre del 2011

Taga


Només sortir de casa la cosa, el temps, s'ha posat malament i ha començat a ploure, allò no tenia bona pinta, però ja que ens havíem llevat d'hora hem seguit fins a Ribes de Freser i Pardines. Tot ben tapadet i a punt de seguir plovent, però amb més fe que altra cosa hem anat pujant fins la creu del Taga.
Allà, entre algunes ullades entre les boires hem vist alguna cosa. Cap avall que s'hi està més bé.
Hem acabat a casa menjant del 'tupervare' que portàvem per fer un pícnic al mig del camp...

dimecres, 31 d’agost del 2011

1a Pujada al Port de Boet


Fa anys, molts anys, camí de Port de Boet, que uneix les valls franceses d'Auzat i Vic-de-Sos i la Vallferrera, es celebrava un mercat d'intercanvi de productes locals. El lloc, una mica abans del Port des del vessant català es coneix amb el nom de 'lo mercat'.

Aquest diumenge quasi un centenar de persones ens vam trobar dalt del Port per recordar aquesta relació entre ambdues valls. Vam compartir estada al coll, parlaments i degustació de productes típics: formatges i melmelades, i també bon vi del vessant francès i embotits i ratafia del vessant català. I el que havia de ser una degustació va acabar sent el dinar... i encara en va sobrar. Tot amenitzat amb música d'acordió.

Esperem que la iniciativa segueixi els propers anys i que hi vingui molta més gent.

dijous, 25 d’agost del 2011

Muztag-Ata (final)


Amb la sensació de feina ben feta i de que tot ha rutllat perfectament i que només ha faltat (personalment) poder trepitjar el cim.

Un cim que sembla fàcil però que no ho és tant: la dura pujada al camp1 repetida fins a cinc vegades i sempre ben carregats; el 'divertit' i canviant tram d'esquerdes per anar al camp2 i l'interminable pala i d'aquí en amunt pales i més pales i l'escassetat d'oxigen a l'aire, el nostre 'enemic invisible'.

Bones sensacions amb les amics de Rubí, amb els 'companys' (ara crec que ja podria dir que quasi amics) de Vilanova i amb els sud-tirolesos. Bon ambient tots els dies al camp base i a la muntanya i també als viatges i fent una mica de turisme.

Quan anem a pujar muntanyes es tracta de 'fer cim, passar-ho bé i tornar'. Però cal fer-ho en l'ordre invers: primer tornar - ja som a casa; després passar-ho bé - no ho dubteu si us dic que ens ho vam passar molt bé i per últim, i si es pot i es deixa, trepitjar el cim - això no ha pogut ser (però no passa res que ja hi estic acostumat)

Agrair a tots els que ens heu fet suport en aquesta aventura i sapigueu que el piolet i l'estelada del nostre amic Pau sí que van arribar a dalt de tot.

A la foto ens podeu veure deixant el camp base del Muztag, que va ser casa nostra durant vint dies, i fent una darrera mirada a la muntanya que des d'aquí no es deixa apreciar en tota la seva grandària

divendres, 22 de juliol del 2011

Muztag-Ata


Doncs en aquest cim de 7546 metres de la Xina és on passaré les meves vacances durant un mes.

divendres, 15 de juliol del 2011

Mont Rosa

És l'activitat que hem fet aquest any pels Alps, un trosset del massís del Mont Rosa.
El primer dia prenem unes cadires fins al Pas Betaforca i d'allà pugem fins al Refugi Quintino Sella, amb el darrer tram equipat amb cordes; més espectacular que difícil.
El segon dia pugem fins al cim del Castor, un 4000 senzill amb una bonica aresta final. El dia es tapa una mica però encara ens dóna temps a arribar-nos a la base del Liskam.
El tercer dia creuarem del Refugi Quintino Sella fins al Refugi Gnifeti. La pujada del Nasso del Liskam ens demana atenció (mokta atenció) i treballar una mica pel tram de gel que hi havia.
El quart i últim dia baixem fins a Stafal, on tenim el cotxe, sota una pluja persistent, que fa que arribem ben xops (i no hi ha fotos perquè la càmera era ben guardada a la motxilla)

Acabem amb una bona birra i una bona pizza... i fins l'any que ve.

Euskadi

Uns dies per Euskadi 'només' han donat per pujar uns quants cims; de fet vam pujar els Hiru Andiak - els tres grans (Gorbea, Anboto i Aizkorri)i el Txindoki; per tastar una miqueta la seva gastronomia, per fer una mica de turisme i per quedar-se amb ganes de tornar-hi un altre cop.

Unes quantes fotos sense cap mena d'ordre ni de lògica




dimarts, 14 de juny del 2011

Pèrdua



Segons Enciclopèdia catalana
pèrdua. [med i pat] Carència, disminució, dany; hom parla especialment de pèrdua de calor, de la memòria, de substància, etc.

pèrdua. Quan una ala o un rotor entren en pèrdua (per defecte de velocitat o per excés d'angle d'atac) tendeix a produir-se el desplomament de l'aeronau.

pèrdua. [compt] Resultat comptable negatiu. El resultat de l'activitat econòmica d'una empresa es defineix com la diferència que hi ha entre els ingressos i els costs

pèrdua de velocitat. Aquesta velocitat ha d'ésser inferior a la d'aterratge. La pèrdua de velocitat s'esdevé també en el rotor d'un helicòpter.

angle de pèrdua. [aeron]. sustentació. Per a valors de l'angle d'atac més grans que l'angle de pèrdua, la sustentació cau bruscament.

pèrdua de càrrega. [hidr] Disminució de l'altura de càrrega en tot fluid en moviment, entre un punt corrent amunt i un punt corrent .

pèrdua. [fisiol anim] Hemorràgia o fluix procedent de la matriu.

pèrdua. [med] Participant que deixa de formar part d'un estudi clínic, ja sigui per voluntat pròpia, per decisió de l'investigador o per qualsevol altre motiu.

pèrdua. [fisiol anim] Fluix.

venda a pèrdua. [econ] Venda d'un producte al preu inferior al del seu cost, adquisició o reposició.

pèrdua. [tecnol i electrot] Diferència entre els valors d'una magnitud fornida a un sistema i la de la mateixa natura restituïda pel dit sistema.

dijous, 9 de juny del 2011

#catalanrevolution


Força interessant aquest llarg article...

dimarts, 7 de juny del 2011

Moles del Corb i Sant Honorat


Seguint la tònica de dissabte, diumenge sortim amb pluja intensa de casa per anar cap a Oliana. Esperem que allà no plogui, una qüestió més espiritual que real.
A l'arribada la cosa està 'prou bé' i enfilem cap a les Moles del Corb tot passant per l'ermita de Sant Salvador i la Casa del Corb.
Després seguim per un camí vorejant les imponents parets i agulles de conglomerat fins enfilar-nos a Sant Honorat.
Fins i tot acaba fent calor, qui ho havia de dir.

Torreneules

La previsió de la meteo no acompanyava gaire per aquest dissabte, però amb més fe que altra cosa anem pujant cap a Queralbs i Daió. Poc abans d'arribar ja cauen gotes i mentre mig esmorzem dubtem si anar amunt o anar a esmorzar, de debó, al bar del Ribes. Finalment ens decidim i després del Salt del grill deixem el camí a Coma de Vaca i comencem a pujar cap al Torreneules, a mort, sense pietat. Quan anem pujant el fred, el vent, la boira i una mica d'aigua-neu ens acompanyen.
Després del Petit fem el Torreneules Gran i baixem a Núria, on ens lliurem d'un bon ruixat mentre fem la cerveseta.
Prenem el camí de baixada i al final ens desviem per anar fins a Daió. Ara sí que no podem esquivar la pluja...
Ens repartim la bossa de carreretes que hem collit pel camí; en sortirà una bona truita.

Belluga el cul

06.06.2011

Marta Rojals - Vilaweb

Canviar el món és complicadet, i no tothom vol canviar-lo de la mateixa manera. Per això, a les places, els indignats fan propostes perquè les votin assembleàriament ‘tu, tu, tothom’. Però, per les raons que sigui, no tothom pot assistir a les assemblees, i ja s’estén el rum-rum que, les decisions, només les prenen el ‘tu’ i el ‘tu’ en representació del ‘tothom’. Allò que gires el cap un moment i, ui, ja han fet i desfet. I ja hi tornarem a ser. Oh, és que el món és molt gran. Oh, és que anem a poc a poc perquè anem lluny. Molt bé, doncs aleshores també anem a pams.

Abans de les eleccions, quan els megàfons de la plaça de Catalunya fallaven com una escopeta de fira, de tant en tant s’alçaven veus multiflowers i proclamaven discursos plens com un globus de gas: ‘Tenemoç que çonreir máç’, ‘Queremoç çoñar en voç alta’, i els gossos sense lligar udolaven al cel mentre els amos aplaudien brandant les manetes a l’aire, i els qui venien de la feina i volien anar per feina bufaven i pensaven: Molt bé, xato, ja pots tornar-te’n a somiar al llit. I aleshores, entremig del fum, un noi galtaprim es va aixecar, va adreçar-se el pont de les ulleres i, amb un fil de veu, en va dir una pel megàfon que també començava fatal: ‘Si el diner és poder...’, i vinga bufs i més bufs dels bufadors. Però el nano continuà: ‘...el nostre vot útil és el consum’. Plaf! Una bufetada ens va despertar a tots. O almenys els qui el vam sentir.

Doncs, comencem: mentre a les places ens encomanem al poder col·lectiu per a capgirar el món, mentre hi debatem, discrepem, consensuem, pintem eslògans i signem manifestos, emportem-nos deures a casa.
Tema 1: activisme individual.
Desenvolupa el tema: nosaltres consumim, nosaltres decidim.

Qui ho diu, que només la unió fa la força? Tu decideixes què compres i a qui. No s’hi val a plorar per la dictadura dels intermediaris, a lamentar que al súper els enciams s’han doblat de preu: planta enciams al balcó, busca’t una cooperativa, compra directament al productor, no esperis que el pagès de Vilafanta t’instal·li una parada a la porta de casa, perquè això no passarà. Segur que ets prou llest per a saber com fer-ho. No s’hi val a queixar-te al cambrer del bar que els bancs són una colla de lladres mentre tinguis la domiciliació de l’adsl a la Faixa o al Bebebeà: busca’t la vida, coneix la banca ètica, tria i remena, per l’amor de déu, fes uns clics. No s’hi val a compadir-te que les multinacionals t’esclavitzen: informa’t i decideix, alimenta el comerç de barri, vesteix-te amb roba de l’any passat, aprèn a cosir, fes intercanvis, recicla mobles, comparteix cotxe, participa en una banca del temps, vés al cine que tu ja saps, tria programari lliure. No esperis que t’ho portin en safata, embolicat i amb un llacet per a tu. Ningú no ha dit que havia de ser fàcil.
Vinga, sigues responsable, fes els deures, belluga el cul.

divendres, 27 de maig del 2011

BCNeta



Si els voleu contractar per fer alguna neteja, ULL!!!! sembla ser que poc després de passar ells tot torna a quedar igual o més 'brut' que no era

VERGONYA

Avui a les 19h a Plaça Catalunya.

Veient aquest video, és el que acabo de sentir.


Vergonya de la policia que tenim (tot i que això ja fa temps que ho tenia). De la prepotència que demostren dia rere dia, de la xuleria dels seus caps militars i polítics (Puig's, Saures...). I encara ens volen fer creure que són la nostra, per això anava millor la nazi-onal o la guardia civil
Vergonya per uns polítics que perden el cul per un partit de futbol i aprofiten aquesta excusa per repartir llenya als que no van al seu rotllo.

Felicitats 'mossets' seguiu fent amics!!

dilluns, 23 de maig del 2011

L'olla de Núria


Ja fa dies que això estava una mica aturat. Sí que he anat fent coses però res massa interessant; tampoc tenia massa temps, però aviam si a partir d'ara torno a ser una mica més constant.

Aquest dissabte decidim anar a fer l'Olla de Núria que ens va quedar pendent de l'altra setmana degut a les males previsions del temps.
Pugem divendres a dormir a Fontalba per començar d'hora pel matí. Tota la nit ens acompanya un ventet força molest.
Pel matí enfilem cap al Puigmal i d'allà seguim la ruta, ben evident, ja que sempre s'ha d'anar a tota cresta. El cims van caient poc a poc però de forma constant: el Pic del Segure, el Finestrelles, el Pic d'Eina, el Noufonts, el Noucreus, la Fossa del Gegant, el Puig de Fontnegra...
La volta és força llarga i a l'alçada del Noufonts uns núvols més que amenaçadors van tapant el cel. A últim moment decidim seguir la cresta des del Coll de Noucreus fins al Pic de l'Àliga en comptes de baixar a Núria pel camí normal. L'encertem de ple i només unes petites gotes ens cauen abans d'arribar al Pic de l'Àliga.
Un cop a Núria parem a refer-nos una mica i seguim fins la collada de Fontalba.
En total: 2000 metres de desnivell acumulat i 10 hores 'de marxa'

divendres, 29 d’abril del 2011

Variat

Aquests dies de setmana santa han estat això... variats.

Després d'un intent frustrat d'anar uns dies als Alps a esquiar una mica, em quedo per aquí i vaig fent coses, variades: caminar, bici, descans, calçotada...

Un parell de fotos d'alguna sortida, una de Montserrat recorrent les Agulles, Frares i Ecos; i l'altra d'una sortida als Cingles de Pessonada, al Pallars Jussà, recorrent algunes de les restes que es troben per tota la zona corresponent al front del Pallars que es va establir als Pallars durant la guerra civil. Vistes superbes del pantà de Sant Antoni, Sant Corneli...

I també aprofito per acabar la meva volta al món, ni que sigui virtual, i en solitari, a bord del Free Catalonia. Posició final: 1956 de 40.000 o més participants; gens malament per ser més de muntanya!! A la propera edició a veure si puc quedar millor.

dimarts, 12 d’abril del 2011

Mar i muntanya

I no es tracta de cap tema culinari, només de la combinació que he fet aquest cap de setmana.

Dissabte al matí vaig baixar a Barcelona, al Port, per veure l'arribada d'un dels vaixells de la BarcelonaWorldRace. Si seguiu el bloc (gràcies) recordareu aquest post que vaig fer fa uns dies parlant del joc. Doncs em feia gràcia veure un d'aquets vaixells fòrmula1-tot terreny... o no sé com anomenar-los.
El que va arribar era l'Estrella Damm, tot i que jo sóc més fan del Gaes, el vaixell de les noies (que per cert, avui o demà també arriba). L'espectacle va estar bé i molt emotiu, sobretot pels amics i familiars. Em va agradar veure un d'aquests monstres de ben a prop.

Diumenge anem a la cursa del CEC a la Vall de Conangles. Vam quedar primers (de l'itinerari dels més matadets, però primers).
El recorregut era maco, llàstima de la falta de neu que va fer que molts metres els haguèssim de fer a peu. Caminar, foquejar, una canal ben dreta, una baixada amb corda i esquiar una miqueta... per passar un matí de diumenge ben distret.