dimecres, 31 d’agost del 2011

1a Pujada al Port de Boet


Fa anys, molts anys, camí de Port de Boet, que uneix les valls franceses d'Auzat i Vic-de-Sos i la Vallferrera, es celebrava un mercat d'intercanvi de productes locals. El lloc, una mica abans del Port des del vessant català es coneix amb el nom de 'lo mercat'.

Aquest diumenge quasi un centenar de persones ens vam trobar dalt del Port per recordar aquesta relació entre ambdues valls. Vam compartir estada al coll, parlaments i degustació de productes típics: formatges i melmelades, i també bon vi del vessant francès i embotits i ratafia del vessant català. I el que havia de ser una degustació va acabar sent el dinar... i encara en va sobrar. Tot amenitzat amb música d'acordió.

Esperem que la iniciativa segueixi els propers anys i que hi vingui molta més gent.

dijous, 25 d’agost del 2011

Muztag-Ata (final)


Amb la sensació de feina ben feta i de que tot ha rutllat perfectament i que només ha faltat (personalment) poder trepitjar el cim.

Un cim que sembla fàcil però que no ho és tant: la dura pujada al camp1 repetida fins a cinc vegades i sempre ben carregats; el 'divertit' i canviant tram d'esquerdes per anar al camp2 i l'interminable pala i d'aquí en amunt pales i més pales i l'escassetat d'oxigen a l'aire, el nostre 'enemic invisible'.

Bones sensacions amb les amics de Rubí, amb els 'companys' (ara crec que ja podria dir que quasi amics) de Vilanova i amb els sud-tirolesos. Bon ambient tots els dies al camp base i a la muntanya i també als viatges i fent una mica de turisme.

Quan anem a pujar muntanyes es tracta de 'fer cim, passar-ho bé i tornar'. Però cal fer-ho en l'ordre invers: primer tornar - ja som a casa; després passar-ho bé - no ho dubteu si us dic que ens ho vam passar molt bé i per últim, i si es pot i es deixa, trepitjar el cim - això no ha pogut ser (però no passa res que ja hi estic acostumat)

Agrair a tots els que ens heu fet suport en aquesta aventura i sapigueu que el piolet i l'estelada del nostre amic Pau sí que van arribar a dalt de tot.

A la foto ens podeu veure deixant el camp base del Muztag, que va ser casa nostra durant vint dies, i fent una darrera mirada a la muntanya que des d'aquí no es deixa apreciar en tota la seva grandària