dijous, 11 d’abril del 2013

Silveretta (VII)

La darrera etapa de la travessa havia de començar tirant amunt fins a un cim proper, però tot i que ens llevem i està clar, quan acabem d'esmorzar ja està tapat... i aquí, amb l'experiència que tenim, ja sabem que això vol dir mal temps segur.
Decidim anar tirant avall fins que trobem l'accés cap al SilverettaPass, un gran coll on hi arriba una carretera i hi ha unes pistes d'esquí.
Un cop allà ens toca baixant 'remant' una bona estona per unes pistes de fons fins que arribem a Galtur, el darrer poble de la vall, on prenem un bus que ens porta al lloc de sortida, Ischgl.
Una mica de passeig per Ischgl, una mica de menjar (ni que sigui un BurgerKing) i en cotxe cap a Bludenz, on tenim un hotelet i ens podem dutxar per poder disfrutar d'una gran pizza.
 L'endemà ens esperaven 13 hores de cotxe fins a casa i, tot i que el viatge va tenir algunes incidències, no us donaré la pallissa.

dimecres, 10 d’abril del 2013

Silveretta (VI)

Després del final d'etapa d'ahir i de passar-se tota la nit nevant sortim amb un dia bastant més bo del previst i amb mig pamet de neu nova. El dia pinta bé, però ahir també ho semblava i mira com va acabar!!
Sortim del Silverettahaus en direcció a la Rote Furka, un coll molt dret, on hem de treure'ns els esquís i acabar de pujar un tros a peu. Un cop al coll tornem a entrar a Àustria i fem una baixadeta prou bona.
 
A l'alçada d'un refugi lliure tornem a posar pells i amunt cap al Litzner-Scharte, un altre coll. Abans, però, ens desviarem per fer el cim del Sonntag-Spitze i, evidentment, quan hi arribem el temps ja ha tornat a canviar i acabem de fer la resta de l'etapa fins al Saarbrückerhutte enmig de la boira. 
Quan hi arribem, que quasi hi passem de llarg, no podem fer res més que matar la tarda a base de cerveses, quina pena!!

dimarts, 9 d’abril del 2013

Silveretta (V)

Després de la gloriosa etapa d'ahir, avui la meteo havia de ser 'dolenta', però sembla que s'han equivocat i el dia surt clar, serà un senyal?
Sortim encarant-nos cap al cim del Silverettahorn, que dóna nom a la travessa i a la zona, tot passant sota uns seracs amenaçadors que ens fan anar una mica ràpid. Després d'una forta pujada i uns replans acabem d'arribar fins al coll on deixem els esquís per començar a pujar a peu cap al cim Silveretta.
La pujada es fa bé, però el tram final em sembla que no està prou bé (vaja, que em vaig 'cagar' una mica) i em quedo a pocs metres veient la creu i com en Marc arriba fins dalt.
Al coll ens trobem amb els companys que no han pujat i baixem altre cop fins a la glacera. El dia s'ha espatllat i mentre ells decideixen anar tirant cap al Silverettahutte, amb en Marc ens arribarem al Piz Buin, el cim més emblemàtic i difícil de la travessa.
Per arribar a la base ens encordem a la glacera, no sembla que hi hagi esquerdes a la vista, però en un atac de 'lucidesa' decidim treure la corda.
Un cop al peu, grampons i amunt fins que treiem la corda per passar el tram del diedre. Un cop superat anem pujant fins dalt sense complicacions, només amb una meteo que ja s'ha emmerdat gairebé del tot. Quatre fotos i avall fins als ràpels i la darrera pala fins als esquís.
Ja sembla que tot està fàcil, anar fins al coll i avall fins al refugi. Però aquest va ser el moment més delicat de la travessa. Fins al coll hi anem bé tot i que ja no es veu res i venta fort. Allà no veiem les traces de baixada i voltem seguint el GPS fins al coll 'bo'. Gairebé ens fotem una pala per sobre de la neu que hi havia i sense veure res. Parem, ens ho mirem bé amb el mapa i tornem al coll on decidim baixar per l'altra banda 'a veure què passa i on anem a parar' fins un lloc on comencem a trobar traces i agafem el bon camí. Tota el que queda de la baixada la fem amb les pells posades ja que la neu no és gens bona i no es veu res de res.
Quan vam arribar al refugi vam bufar ben descansats, Déu n'hi dó de l'etapa.
Del dia clar de l'inici de l'etapa no en queda res de res... no era un senyal.

dilluns, 8 d’abril del 2013

Silveretta (IV)

Després dels quasi dos dies nevant avui el dia s'aixeca prou bé i va millorant quan el sol va agafant una mica de força. Serà el millor, i únic, dia bo sencer de la travessa.
Seguim una traça ben marcada que ens porta amunt. Quan som a prop del cim alguna cosa no ens acaba de lligar: segons la ressenya al final s'hi puja a peu, però hi estem arribant amb esquís... consultem el track i el mapa i veiem que ens hem equivocat!!! Decicim desfer el camí i tornar a la ruta prevista.
Per sort aquesta equivocació ens permet gaudir de la millor baixada de tota la travessa, unes pales ben drets i en alguns llocs amb mig metre de neu pols que ens tapa sencers quan fem els girs; una passada!!!!

De nou a la glacera pugem fins al coll que hi ha sota el Dreidalenspitze, el cim que havíem de fer avui, i d'allà encara pugem una mica més fins un replà on deixem els esquís. Algú s'aventura per l'aresta mixta fins l'avantcim, però al final es posa una mica massa exposat, i decidim  retornar als esquís.
La baixada que tornem a fer fins al Weisbadenerhutte també es per recordar, tot i que al final la neu més transformada no ens deixa disfrutar tant.
Al refugi, més de muntanya que els anteriors, ho celebrem amb unes bones cerveses.
Tot i que eEn Guillem i la Xerta, al final, no van poder venir a tots els refus èrem el grup Xerta. Les dues birres (que es veuen, perquè n'hi havia més) ens les vam veure a la vostra salut.




dijous, 4 d’abril del 2013

Silveretta (III)

Des que vam arribar ahir al Jamtalhutte no ha parat de nevar i pel matí tenim entre un pamet i una mica més de neu nova. El dia està ben tapat i segueix nevant. Per sort avui tornem a dormir al mateix lloc i no tenim cap pressa. Tothom espera a veure què passa i si algú es decideix ai surt a obrir traça.
Després d'una estona  ens preparem i sortim en direcció al cim del Augstenberg Nord, el nostre objectiu inicial... ja veurem fins on arribem.
Tot i que neva fa força 'calor' mentre anem pujant per un terreny que sembla senzill, perquè veure-hi no veiem gaire cosa. Just sota la Forcla Chalaus, un coll que hem de travessar per anar al cim, la traça que seguíem es desvia i ens toca obrir una mica de camí, tot just fins a sota el Coll.
Un cop allà decidim que ja està bé i tirem avall per una neu pols bestial... llàstima que no es vegi res de res.
 (l'estil és bastant penós però és el que hi ha)

Poc abans d'arribar al refugi ens retrobem amb en Miquel i l'Orland que havien sortit més tranquils i decidim anar a fer temps tot cercant un geocatxing proper i fent uan mica de pràctiques de recerca de víctimes d'allaus, amb els ARVE's, pales i sondes.

I la resta de la tarda i la nit segueix nevant, a veure com estarà demà per seguir la ruta prevista!!

dimecres, 3 d’abril del 2013

Silveretta (II)

Després d'una primera etapa relativament cómoda fins al Heidelbergerhutte, avui ja toca ficar-se a la muntanya de veritat.
El dia és tapat però no fa gens de fred i mentre comencem a pujar s'obren els núvols i veiem una mica el sol. La prujada fins al Kronenjoch se'ns acaba fent una mica llarga pel pes de les motxilles. Un cop abans del coll ens desviem per pujar a peu el Breite Krone, un cimet facilet.

Des del cim anem al coll i ens preparem per la baixada fins al Jamtalhutte... però aquí ja es tapa del tot i no veiem res de res.
 
Esperem una mica al coll, però com que no té pinta de millorar decicim anar baixant poc a poc. Una bona estona en Marc obre traça de baixada, mentre jo amb el GPS, darrere, li vaig dient dreta-esquerra per anar-lo guiant. Un tros més avall s'obre una mica i acabem d'arribar al refugi. La neu estava molt bé, llàstima de la visibilitat.
Després del refugi-hotel del primer dia, aquest encara el supera: dutxa calentona, rocòdrom, caloreta, habitació 'privé' i cervessa a dojo... tot un luju!!!

dimarts, 2 d’abril del 2013

Silveretta (I)

Després d'un llarg viatge per França, Suïssa i una part d'Àustria pasant la nit al poble de Bludenz, ens plantem a Iscghl. D'aquí a una setmana hi tornarem i esperem haver gaudit d'uns meravellosos dies d'esquí.... però de moment la meteo no pinta gaire bé.

Allà prenem els remuntadors mecànics ja que tenim pensat accedir al refugi Heidelberger pel Coll de Val Gronda.
Fent una mica de baixades i pujades amb els remuntadors arribam a l'accés al coll però el dia es tanca i s'enboira i decidim baixar per una pista fins al darrer remuntador, on prenem el camí de retarc que porta des del poble fins al Refugi. No té pèrdua i està ben balisat. Com a curiositat podem dir que a mig camí de la vall s'entra en territori suís i el Refugi està en aquest país.

Un cop arribats ens instalem i gaudim de les comoditats i del 'luxe' d'aquest edifici.