dimecres, 27 d’agost del 2008

Tanzània III - Ngorongoro i Serengueti

Com podreu veure ja tenim accents i altres filigranes lingüístiques de la nostra llengua, això només pot voler dir que ja som a casa.

Després de fer el Kili i baixar l'endemà fins a Arusha, fer una dutxa, un bon dinar i dormir una mica tous vam marxar ben d'hora cap als Parcs a veure algunes de les bèsties africanes. A migdia vam arribar al lodge on ens estaríem al cràter del Ngorongoro, i no sense dificutats ja que el cotxe va estar a punt de cremar-se per un curtcircuit o alguna cosa semblant. Quan ja va estar més o menys arreglat (o sigui que no podíem posar les llums en marxa) vam baixar al cràter i passeig cap aquí, passeig cap allà, vam anar veient una bona part de la fauna de la zona, i a més el primer que vam veure va ser una lleona preparant-se per fer un àpat de cebra. També elefants, hipopòtams, cebres, búfals, porcs senglars(no recordo el nom), estruços, una parella de rinoceronts amb una cria(tot i que de molt lluny i amb prismàtics) i algun que segur que em deixo.

L'endemà carretera i manta i vam seguir cap al Parc del Serengueti. A part de tragar força pols, el paissatge es torna ben pla i molt més àrid. Després d'entrar ja vam començar a veure bèsties, i el primer, altre cop, un grup de lleons sobre una gran pedra a cosa de 10 metres: realment impressionant. Després un grup d'elefants ens va creuar per davant com si res, un guepard, hienes, xacals, girafes i altres bèsties, especialment difernts tipus d'antílops.
Aquí costa més de veure grans felins i s'ha de tenir força paciència per anar buscant cap aquí i cap allà.

I finalment el darrer dia, ens quedava la tornada i va ser una pallissa de les bones: vam sortir a les set del matí del lodge i vam arribar a l'aeroport a les cinc i mitja de la tarda, quasi sense parar ni per menjar. I després el vol fins a Amsterdam, parant abans a Dar-Es-Salaam per allargar-ho una mica més (11 hores), i encara un tros més tornant cap a Barcelona, més el bus i el tren. Total, que a les dues del migdia ja èrem a casa.

I ara estem en la gran feina de baixar les fotos i sobretot.... fer bugada de la roba bruta i plena de pols que portem.

Com a resum dels Parcs, i coincidint plenament amb una amics bascos, després de fer tants dies de muntanya no compensa gaire fer-se aquestes matades en cotxe. Tots hem coincidit en que amb un parell de dies o tres n'hi ha més que suficient. Un altra cosa és anar-hi només per veure animals.

dissabte, 23 d’agost del 2008

Tanzania II - Kilimanjaro

JAMBO!!!!
Hola de nou, doncs que la feina ja esta feta... i ben feta. Ahir a les sis del mati erem al cim per veure la sortida de sol, i fa una estona hem arribat a la ciutat.
Nomes dir, de moment, que tot ha anat molt be, que la ruta, tot i la gent i tot aixo, es forsa interessant i que les vistes del cim son fantastiques. Tambe cal dir que poc abans del cim vaig deixar rastre del meu pas amb una fantastica vomitada... tot un classic.

Graies Jordi per la informacio del volca pero em sembla que sera un altre cop, dema marxem a veure unes quantes besties al Serngueti i ja tornem cap a rubi.

Ben aviat, i des de casa, i amb accents i ces trencades una cronica mes exhaustiva, fotus i mes detalls

diumenge, 17 d’agost del 2008

Tanzania I - Mt. Meru

Primera entrada des de Tanzania. Com podreu veure ni accents ni res per l'estil.
Les fotos, algunes, ja les possare quan torni que ara no podem descarregar-les

Despres d'un dia de vols vam arribar dimecres a la nit a Arusha i ens vam instalar a l'hotel, prou correcte pel que es veu per aqui.

L'endema ja vam marxar cap al Meru. El primer dia es puja al Refugi Miriakamba, a 2500 metres. Cami facil i ja vam veure les primeres mostres de fauna: zebres, bufals, jirafes, wartogs (o alguna cosa aixi), micos...
L'endema mil metres mes fins a Saddle hut per un cami ben bonic, primer per bosc humit i despres per bosc de muntanya forsa mes sec. Per la tarda pugem al Little Meru, de 3800 metres, i anem a dormir ben d'hora que dema matinem.
I a les dues del mati comencem a pujar cap al Meru amb forsa vent i una mica de fred, mes amunt para el vent i augmenta el fred, pero a les sis del mati som al cim i podem gaudir d'una fantastica sortia de sol darrere del Kili.
Fem la baixada cap a saddle Hut, mengem i dormim una mica i despres fins a Miriakamba. Neteja mes a fons per la pols del cami, tornem a menjar i a dormir d'hora, mes que res perque estem una mica cansats.
Avui hem baixat fins l'entrada del Parc, hem pagat les preceptives propines, que donis el que donis sempre es poc i cap a Arusha, on ara estem.
Pero com que es diumenge esta tot tancat, encara que no hi ha massa per veure.
Ara anirem a preparar els petates per marxar dema cap al Kilimanjaro, a veure si ens va tant be com al Meru, sopar una miqueta i a dormir.

Ja veieu que la rutina de cada dia es senzilla i facil.

A reveure

dilluns, 11 d’agost del 2008

Quayrat

I per acabar la travessa d'aquests dies vam decidir anar tirant avall, cap a les Granges d'Astau, on teníem el cotxe. Però abans ens vam desviar una miqueta i vam pujar el Pic del Quayrat.
Vam començar amb el dia tapat, de fet a la nit havia plogut una mica, i sort que l'Orland ho va sentir i va anar a recollir les botes que havíem deixat a fora, ventilant-se...
La baixada fins al Refugi d'Espingo per un bon camí. Aquí deixem part del material i comencema enfilar amunt per un camí que Déu n'hi do, tarteres, herba, tallats, alguna que altra canal amb fort pendent i el tram final de cresta.
De fet hi haurem de tornar un altre dia, ja que el fort vent ens va desaconsellar enfilar-nos al bloc del cim. Per tant, ens va faltar un metre va aconseguir-ho.

La baixada la fem mes ràpid del que ens pensàvem però ja enmig de la boira.
Com que anem cansats i quan arribem ens hurem de buscar un lloc per menjar i dormir, doncs decidim parar la refugi del llac d'Oo. Vam dormir amb llit individual i llençols... s'ha acabat de dormir en una sala amb vint persones més!!

L'endemà sortim del Refugi mig plovent i en un tres i no res ja som al cotxe i tornem cap a casa.

www.muntanyaviva.cat

Bé, doncs després de força temps donat la pallissa per veure les ressenyes que hem traduït, els mapes del googleearth que hem mirat des de tots els punts de vista possibles, que si més amunt, més avall, més a la dreta o a l'esquerra... ja ha vist la llum aquesta nova web de muntanya www.muntanyaviva.cat

Ha durat una mica més que un embaràs però segur que li espera una llarga i fructífera existència. De ben segur que s'anirà omplint de continguts per donar a conèixer multitud de racons del nostre país i de l'estranger.

Coneixent el seu creador i sabent com s'hi esmerça buscant la perfecció en les descripcions, les millors fotografies, la història i tot el que calgui segur que serà un lloc de referència en poc temps.

I sinó, mireu-vos el magnífic treball que ha fet de l'expedició a l'Alta Catamarca del Nadal del 2006 (cliqueu a l'aprtat expedicions)

diumenge, 10 d’agost del 2008

Gourdon - Pics de la Baquo

Sortim del Portillón amb tranquilitat, doncs avui hi tornarem a dormir i el punt de sortida és molt alt. Ens enfilem cap al coll del Pluviòmetre i d'allà, amb una petita sifonada, al coll del Gourgs Blancs. Des d'aquí sense massa problema crestegem fins al Pic Gourdon. Volíem anar fins al Spijoles i al Belloc, però hi ha una bretxa amb molta neu i ens sembla que serà difícil passar. Per tant tornem enrere i des del coll del pluviòmetre m'enfilo fins als Pics de la Baquo, aquest cop a tota cresta.
Després de fer la feina tornem al refugi del Portillón sense cap problema.

A la foto podeu veure el Jean Arlaud i Gourgs Blancs a l'esquerra i el Gourdon a la dreta

dissabte, 9 d’agost del 2008

Maupàs

Amb una bona pujada ens vam plantar a l'acollidor refugi de Maupàs, petit però ben aprofitat. La calor i el pes ens ho va fer prendre amb tranquilitat però hi vam arribar amb temps per pujar per la tarda a veure el camí de l'endemà, estudiar el plànol, fer petar la xerrada...
Els "cavalls de vent" em van donar molt bon rotllo

L'endemà enfilem cap al cim vorejant la Tusse de Maupàs. Aquí trobem algun pas dificil, més que res per la neu que encara queda, però sense més problemes arribem al cim del Maupàs.
La idea era fer la cresta, en principi fàcil, fins la Tusse de Remunye, però al cim ens ho mirem i ho deixem còrrer. Tornem avall fins que enllacem amb el camí del circ de Cabrioules que ens porta fins la Tusse de Remunye, però fent més camí, és clar. Aquí baixem una mica cap a Literola i després tornem a pujar fins al coll inferior de Literola que ens portarà sense més problems al Refugi del Portillón.

Aquí hi hem arribat sense plaça, ja que al Maupàs ens van dir que no hi havia lloc, però a l'arribar resulta que sí que n'hi ha... sort, sinó ens quedava una bona baixada.

Ens instalem i a sopar ben d'hora que avui ha sigut un dia llarg.

dissabte, 2 d’agost del 2008

Pic dels Estanys - Pic de Baborte

Doncs són els dos darrers cims que em faltava per pujar de la VallFerrera i ja han caigut. Després de fer-ne alguns de nous a la travessa Pica-Pica (Canalbones) ara havien de caure aquests dos.
Hi havia anat diverses vegades, però per una cosa o altra sempre havia tirat enrere.

Vaig pujar a la tarda a dormir al refugi de Baborte i a les sis del matí ja havia dormit prou i sortia amb un cel ben tapat... a veure si avui tampoc no podia ser. Ràpid vaig anar fins al Pic dels Estanys, amb un tram final de cresta distret, i vaig baixar cap al coll, on vaig fer una paradeta a menjar. Aquí el dia es va arreglar i la pujada al Baborte ja amb bon temps. Com podeu veure les vistes del Sotllo i de la Pica d'Estats són immillorables.
Baixada cap al refugi, recollir els trastos i a dinar a Àreu.

divendres, 1 d’agost del 2008

Pica-Pica


I no és que haguem anat a fer un vermut a una terrasseta, no!!!! Es tracta de la travessa, a tota cresta, des de la Pica Roja a la Pica d'Estats. I és que si et punxen, aquest cop no gaire, doncs acabes fent aquestes coses.
Resumint: vam pujar a la Pica Roja i d'allà vam anar seguint a tota cresta fins la Pica d'estats. Pensàvem trobar algun pas difícil, però al final no vam haver de fer servir cap ferro, ni la corda. Això sí, com diria un que jo em sé "va ser el dia més cansat de la meva vida". I és que passar-se quinze hores per fer 2500 metres de desnivell és una miqueta dur, i més quan et quedes sense aigua i la única que et trobes té uns bitxets vermells nedant a dins... o quan veus que una cabra, o un cabró, fa el mateix que tu com si res.

Al final va ser una activitat interessant, tot i que la cresta, segurament, no passarà a tenir una gran popularitat.
I també em sembla que ja de tornada vam trobar el camí bo per pujar a la Pica d'Estats. Si hi aneu no passeu pas per on vam anar nosaltres.

Hi vam anar amb l'Isaac i un que es pensava que anava a les Hawai.