Avui toca l’etapa reina de la Travessa de l’Stelvio. I no és
pel que esquiarem, sinó perquè avui hem de pujar el Gran Zebrú, la muntanya
piramidal, esvelta, impossible... que ens ha acompanyat tots aquests dies.
Realment el primer dia ens va impressionar força, però suposo que a còpia de
veure-la sovint t’hi vas fent una mica i a l’hora de sortir ja no ens fa tant ‘cague’.
La pujada fins sota el corredor es fa molt bé i només al
final es posa una mica més dret, però la bona traça facilita el pujar.
Posem grampons i amunt pel corredor, que està perfecte, i
després per la gran pala, realment brutal!!. Jo, com que sóc una mica cagat
baixaré per aquí a peu, però en Marc té previst de fer-ho amb els esquís als
peus...
Un tros més amunt la cosa s’aplana una mica per tornar-se a
enfilar per l’aresta del cim fins la creu.
Un cop a dalt admirem les vistes en un dia radiant i sense
gaire fred ni vent. Espectacular.
A la baixada vaig tirant avall a peu fins al principi del
corredor on en Marc i en JoanAnton m’atrapen. Acabem de baixar la canal i
tornem a calçar esquís.... i com que avui no hem fet massa cosa encara anem a
fer un parell de collets que queden a prop i que ens regalen una de les
baixades més bones de tota la travessa.
Altre cop al Refugi Pizzini ho celebrem amb una bona cervesa
