Quin avorriment...

... nevarà algun dia d'aquests ??!!

Ja que no hi ha neu... uns consells

Intensiu a Sant LLorenç i l'Obac

A part d'un dia que vaig estar per Montserrat, la resta de dies han estat un intensiu a Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac.
Amb diferents excuses: fer geocaching, descobrir nous racons, investigar nous camins, he anat fent diverses activitats, i no només caminar: una via ferrada, espeleologia, jardineria en un camí que estava ben tapat, amb les tisores de podar i tot...

Us deixo unes quantes fotos i una de les rutes que he fet (tot i ser festiu no vam veure ni una persona en tot el dia)

La línia Pirineus

Una 'investigació' que m'ha costat tres sortides per poder trobar els búnquers que hi ha a la Vallferrera relacionats amb aquesta línia defensiva que va encarregar construir el dictador Franco.
A partir d'unes indicacions en un llibre i d'un plànol esquemàtic... i tres incursions a la zona he pogut localitzar els búnquers i els abrics construits en aquesta zona, i que constitueixen el (Centre de Resistència) CR-73 Monteixo.

I ara ja he començat a buscar els que hi ha per la zona del poble de Norís (CR-72), de moment en una primera recerca només he trobat un dels abrics, a més d'emportar-me unes quantes esgarrinxades d'esbarzers i vegetació diversa... però tornaré!!

Eixerto i Besan

Amb els darrers dies de l'any una excursió 'diferent', ja que no es corona cap cim ni es veuen coses impressionants... senzillament es tracta de fer un viatge al passat tot visitant aquestes dues valls: la Vall d'Eixerto i la Vall de Besan, enllaçant-les pel Pla de Nègua.

Les bordes, però sobretot els camins, amb infinitat de parets i pedres ben endreçades per facilitar el pas del bestiar. Amb tota la feina que hi ha feta, es pot intuir la importància d'aquest tros de muntanya, ara oblidada.

Si podeu aneu-hi, preparats per disfrutar i per buscar-vos una mica la vida, ja que alguns trams de camí han desaparegut totalment.

I per acabar, la visita al poble de Besan.

I si hi voleu anar, a la tardor ha de ser impressionant.

Bon Nadal

Bon Nadal a tothom i feliç 2012, carregat d'il·lusions i, si pot ser, millor que el 2011.

I que mai falti una muntanya als vostres somnis

La neu pot esperar...

... bàsicament perquè encara no ha nevat (gairebé) res i en llocs molt concrets (Ull de Ter). Així que em dedico a 'caminadetes' i bicicleta.
El cap de setmana va ser molt profitós. Dissabte vam estar per la Serra de l'Obac fent un itinerari força llarg i anant a alguns llocs que no hi havia estat mai, entre ells, el turó de Castellsapera. A més ens va fer molta il·lusió perquè vam trobar el nostre primer geocatxé i perquè sen's va 'aparèixer' l'espectre de Broken; un fenòmen meteorològic difícil de veure per les nostres terres el Vallès (la teva ombra es projecta a la boira i queda envoltada per un arc de Sant martí). El moment va ser molt fugaç i quasi no el vaig poder ni retratar.
Diumenge anem amb la bici fins la Creu de l'Aregall. Va estar bé sobretot per canviar de llocs i descobrir zones noves.

I, allargant el cap de setmana, avui hem estat per Montserrat fent una travessa, uns quants catxés més i esperant a que passi demà per tornar-hi... a fer més sortides, vull dir.

Serra dels Tossals

Després de fer, dissabte, una petita-gran matada en BTT anant fins a l'Obac i tornant, avui diumenge hem fet una sortida a un d'aquells raconets que amaga el nostre petit país: la Serra dels Tossals.
Amb un petit esmorzar a peu de cotxe amb coca i xocolata comencem la caminada per un fantàstic bosc de faig, fa fresca i s'agraeix la caloreta que t'entra al cos quan vas cara amunt.Parem a fer l'esmorzar de veritat i anem fent fins passar al vessant sud de la Serra; canvi de vegetació i de temperatura. Ara fins i tot fa calor(eta). Aquest tram del recorregut, seguint la carena, ens depara grans vistes de les muntanyes properes i de la plana, de Montserrat fins als cims del Pre-Pirineu.
Seguim fins a les runes del Santuari dels Tossals on parem a dinar. També aprofitem per tocar la campana que hi han posat, en una mena de torre.
Quan acabem, baixem cap al cotxe i collim uns quants bolets.

Rubí - Montserrat

El temps ens ha respectat i ens ha permès anar fins a Montserrat sense mullar-nos, tot i que a l'hora de sortir ha caigut un ruixat que ens ha fet dubtar.
Hem arribat a dalt fresquets, sense massa fred, i una mica enfangats... només una mica.

Collserola

Una volteta el cap de setmana per Collserola

Passats per aigua

Ahir dissabte vam fer una trobada amb els companys Vilanovins del Muztag i amb parents, amics i coneguts. Com és normal d'imaginar la trobada va consistir en una lleugera, molt lleugera, caminadeta (però no per això menys interessant) i en una gran, força gran, costellada i diversos i variats complements.

I avui diumenge, amb les costelles i l'allioli encara fent tombs per la panxa, havíem d'anar de Rubí a Montserrat en BTT fent la ja clàssica bicicletada. Però ja veieu que estic escrivint aquesta entrada... o sigui que l'hem suspès per la pluja que queia a aquelles hores.

Vic-Rubí

Ja recuperat una mica del tute que ens vam donar ahir, escric quatre ratlles de la sortida.

Som a Vic a les 7 del matí, just quan surt el sol i entre això i la boira el fred es nota. Ràpidament, però, escalfem motors amb les pujades que ens anem trobant. Al cap d'una estona sortim de la humitat i la caloreta es comença a notar.

I poc a poc anem fent camí, sempre cap al sud, per anar passant per diferents llocs: Muntanyola, Collsuspina, Santa Coloma Sasserra (on parem a esmorzar), Castellcir, Sant Quirze de Safaja, i entre Gallifa i Sant Llorenç Savall arribem a Castellar del Vallès (i una mica de dinar), Sabadell, Sant Quirze i finalment Rubí.

Núria - Carançà

El passat diumenge fem la clàssica travessa de Núria fins a Toès, passant per la Vall de Carançà i les seves famoses gorges amb els ponts i les passarel·les.

Sortim amb el primer cremallera i a quarts de nou ja estem caminant. Fins al Coll de Noucreus pugem amb la fresca i ràpids. Ara tot és baixada... una llarga baixada de 2000 metres de desnivell.
Anem fent camí i passem pel Refugi del Ras de Carançà, entrant ja en terreny boscós, amb la tardor en tota la seva plenitud. Al final comencem a trobar les passarel·les i els ponts penjats de les Gorges, i més enllà l'espectacular tram de la cornisa que finalment deixarem per tornar al riu i al poble de Toès.

Allà agafarem un bus que ens portarà (per 1 euuurrrruuu) fins a l'estació de tren d'Enveitg, i d'allà fins a Ribes a recuperar el cotxe.

Una bonica i molt interessant excursió, que es pot dividir en dues etapes fent nit al Refugi. El tram de les Gorges i de la cornisa és espectacular.

Molt recomenable.

La darrera foto és de l'estació de la Renfe d'Enveitg-La Tor de Carol... la vaig trobar, senzillament, surrealista.

Caminada Nocturna

Jo, a això de caminar de nit no li acabo de trobar la gràcia, tot i que veig que a molta gent sí que li deu agradar la idea.

Doncs res, la 4a caminada ja està feta, l'any que ve haurem de fer tres mil inscripcions perquè pugui venir tothom i anar fent.
D'aquest any me n'emporto que l'escombra no ha hagut d'esperar gaire als últims i una ampolla al taló que em sembla que mai no me n'havia sortit cap de tan bèstia (us posaria una foto però és bastant desagradable); i el pitjor és que la vaig descobrir quan vaig arribar a casa... i avui patint en silenci.

Us deixo amb el fantàstic reportatge que va fer Rubitv.cat

A reveure

Més fotos fent clic aquí

Taga

Només sortir de casa la cosa, el temps, s'ha posat malament i ha començat a ploure, allò no tenia bona pinta, però ja que ens havíem llevat d'hora hem seguit fins a Ribes de Freser i Pardines. Tot ben tapadet i a punt de seguir plovent, però amb més fe que altra cosa hem anat pujant fins la creu del Taga.
Allà, entre algunes ullades entre les boires hem vist alguna cosa. Cap avall que s'hi està més bé.
Hem acabat a casa menjant del 'tupervare' que portàvem per fer un pícnic al mig del camp...

1a Pujada al Port de Boet

Fa anys, molts anys, camí de Port de Boet, que uneix les valls franceses d'Auzat i Vic-de-Sos i la Vallferrera, es celebrava un mercat d'intercanvi de productes locals. El lloc, una mica abans del Port des del vessant català es coneix amb el nom de 'lo mercat'.

Aquest diumenge quasi un centenar de persones ens vam trobar dalt del Port per recordar aquesta relació entre ambdues valls. Vam compartir estada al coll, parlaments i degustació de productes típics: formatges i melmelades, i també bon vi del vessant francès i embotits i ratafia del vessant català. I el que havia de ser una degustació va acabar sent el dinar... i encara en va sobrar. Tot amenitzat amb música d'acordió.

Esperem que la iniciativa segueixi els propers anys i que hi vingui molta més gent.

Muztag-Ata (final)

Amb la sensació de feina ben feta i de que tot ha rutllat perfectament i que només ha faltat (personalment) poder trepitjar el cim.

Un cim que sembla fàcil però que no ho és tant: la dura pujada al camp1 repetida fins a cinc vegades i sempre ben carregats; el 'divertit' i canviant tram d'esquerdes per anar al camp2 i l'interminable pala i d'aquí en amunt pales i més pales i l'escassetat d'oxigen a l'aire, el nostre 'enemic invisible'.

Bones sensacions amb les amics de Rubí, amb els 'companys' (ara crec que ja podria dir que quasi amics) de Vilanova i amb els sud-tirolesos. Bon ambient tots els dies al camp base i a la muntanya i també als viatges i fent una mica de turisme.

Quan anem a pujar muntanyes es tracta de 'fer cim, passar-ho bé i tornar'. Però cal fer-ho en l'ordre invers: primer tornar - ja som a casa; després passar-ho bé - no ho dubteu si us dic que ens ho vam passar molt bé i per últim, i si es pot i es deixa, trepitjar el cim - això no ha pogut ser (però no passa res que ja hi estic acostumat)

Agrair a tots els que ens heu fet suport en aquesta aventura i sapigueu que el piolet i l'estelada del nostre amic Pau sí que van arribar a dalt de tot.

A la foto ens podeu veure deixant el camp base del Muztag, que va ser casa nostra durant vint dies, i fent una darrera mirada a la muntanya que des d'aquí no es deixa apreciar en tota la seva grandària

Muztag-Ata

Doncs en aquest cim de 7546 metres de la Xina és on passaré les meves vacances durant un mes.

Mont Rosa

És l'activitat que hem fet aquest any pels Alps, un trosset del massís del Mont Rosa.
El primer dia prenem unes cadires fins al Pas Betaforca i d'allà pugem fins al Refugi Quintino Sella, amb el darrer tram equipat amb cordes; més espectacular que difícil.
El segon dia pugem fins al cim del Castor, un 4000 senzill amb una bonica aresta final. El dia es tapa una mica però encara ens dóna temps a arribar-nos a la base del Liskam.
El tercer dia creuarem del Refugi Quintino Sella fins al Refugi Gnifeti. La pujada del Nasso del Liskam ens demana atenció (mokta atenció) i treballar una mica pel tram de gel que hi havia.
El quart i últim dia baixem fins a Stafal, on tenim el cotxe, sota una pluja persistent, que fa que arribem ben xops (i no hi ha fotos perquè la càmera era ben guardada a la motxilla)

Acabem amb una bona birra i una bona pizza... i fins l'any que ve.

Euskadi

Uns dies per Euskadi 'només' han donat per pujar uns quants cims; de fet vam pujar els Hiru Andiak - els tres grans (Gorbea, Anboto i Aizkorri)i el Txindoki; per tastar una miqueta la seva gastronomia, per fer una mica de turisme i per quedar-se amb ganes de tornar-hi un altre cop.

Unes quantes fotos sense cap mena d'ordre ni de lògica

Pèrdua

Segons Enciclopèdia catalana
pèrdua. [med i pat] Carència, disminució, dany; hom parla especialment de pèrdua de calor, de la memòria, de substància, etc.

pèrdua. Quan una ala o un rotor entren en pèrdua (per defecte de velocitat o per excés d'angle d'atac) tendeix a produir-se el desplomament de l'aeronau.

pèrdua. [compt] Resultat comptable negatiu. El resultat de l'activitat econòmica d'una empresa es defineix com la diferència que hi ha entre els ingressos i els costs

pèrdua de velocitat. Aquesta velocitat ha d'ésser inferior a la d'aterratge. La pèrdua de velocitat s'esdevé també en el rotor d'un helicòpter.

angle de pèrdua. [aeron]. sustentació. Per a valors de l'angle d'atac més grans que l'angle de pèrdua, la sustentació cau bruscament.

pèrdua de càrrega. [hidr] Disminució de l'altura de càrrega en tot fluid en moviment, entre un punt corrent amunt i un punt corrent .

pèrdua. [fisiol anim] Hemorràgia o fluix procedent de la matriu.

pèrdua. [med] Participant que deixa de formar part d'un estudi clínic, ja sigui per voluntat pròpia, per decisió de l'investigador o per qualsevol altre motiu.

pèrdua. [fisiol anim] Fluix.

venda a pèrdua. [econ] Venda d'un producte al preu inferior al del seu cost, adquisició o reposició.

pèrdua. [tecnol i electrot] Diferència entre els valors d'una magnitud fornida a un sistema i la de la mateixa natura restituïda pel dit sistema.

#catalanrevolution

Força interessant aquest llarg article...

Moles del Corb i Sant Honorat

Seguint la tònica de dissabte, diumenge sortim amb pluja intensa de casa per anar cap a Oliana. Esperem que allà no plogui, una qüestió més espiritual que real.
A l'arribada la cosa està 'prou bé' i enfilem cap a les Moles del Corb tot passant per l'ermita de Sant Salvador i la Casa del Corb.
Després seguim per un camí vorejant les imponents parets i agulles de conglomerat fins enfilar-nos a Sant Honorat.
Fins i tot acaba fent calor, qui ho havia de dir.

Torreneules

La previsió de la meteo no acompanyava gaire per aquest dissabte, però amb més fe que altra cosa anem pujant cap a Queralbs i Daió. Poc abans d'arribar ja cauen gotes i mentre mig esmorzem dubtem si anar amunt o anar a esmorzar, de debó, al bar del Ribes. Finalment ens decidim i després del Salt del grill deixem el camí a Coma de Vaca i comencem a pujar cap al Torreneules, a mort, sense pietat. Quan anem pujant el fred, el vent, la boira i una mica d'aigua-neu ens acompanyen.
Després del Petit fem el Torreneules Gran i baixem a Núria, on ens lliurem d'un bon ruixat mentre fem la cerveseta.
Prenem el camí de baixada i al final ens desviem per anar fins a Daió. Ara sí que no podem esquivar la pluja...
Ens repartim la bossa de carreretes que hem collit pel camí; en sortirà una bona truita.