dijous, 8 d’abril de 2010

Alps de Lyngen - Daltinden

Dimecres 31 de març

Daltinden - 1533m

Avui toca matinar més que mai, ja que la pujada al Daltinden és llarga de recorregut i serà, a més, el cim més alt que pujarem aquests dies.

El preu que s'ha de pagar per fer aquest cim són uns llargs 4km de recorregut per guanyar poc més de cent metres de desnivell. A més aquí tenim una 'pèrdua momentània' del recorregut i hem de fer alguna volta més per encarar-nos per la vall.El camí, però, és maquíssim i està dominat per una gran cascada gelada que faria les delícies de molts escaladors. Tots seguint els GPS ens endinsem en un fort tub que ens començarà a fer pujar la muntanya i també a tenir una forta suada. Amb voltes maria obligades i molta calor ens plantem a un llom que ens encararà a la part més pendent del cim. Aquí, amb una ombra que s'acosta, parem a fer el nostre habitual te.
Amb fortes llaçades anem guanyant alçada per una bona traça. En general és força pendent tot i que hi ha algun tram una mica més ajagut.
Un cop superat el tram més pendent arribem al plató del cim; sembla que no acabi mai, fins que ens trobem la fita del cim i un tallat a l'altre costat amb infinites vistes a la part final del fiord de Lyngen i a una pila de cims punxenguts i glaceres. Al cim fem les habituals sessions de fotos... és que no donem a l'abast; i ens preparem per la baixada. Ho tornaré a dir per si no havia quedat clar: neu pols i més neu pols.Al tram final deixem el tub que ens portaria a la vall i seguim directes una mica decantats cap a l'esquerra per unes pales que, amb més comoditat, ens portaran abaix de tot.
Ara només ens queda tornar a fer els quatre kilòmetres fins arribar al port. Tot i que més o menys anem baixant quan toca 'remar' es noten els dies d'activitat. Però amb bon humor i ben contents acabem arribant al port i al nostre refugi, on segur que ens esperarà la sopeta calenta i altres delícies. I la sorpresa és majúscula, el Capità Ona ens diu que com que avui haurem de navegar unes quatre hores i sen's faria massa tard, doncs que fem ara el menjar gros del dia i que al següent port farem una cosa lleugera. No podem discutir, ja té a punt el dinar... ni al millor restaurant. nosaltres ho acompanyem amb una de les ampolles del millor vi que hem portat.
I això només és el principi de les sorpreses que ens esperen per avui. Quan ja hem acabat, i recollit i fregat tot i comencem a sortir del port de Furuflaten, de cop el motor... puf, puf,puf!!... i es para. El capità el torna a engegar, però torna a petar. Nosaltres comencem a fer cara de preocupació, ja que el vaixell va cap a on vol; i ell amb tota la tranquilitat del món desplega una vela 'it's sailing - això és navegar'. I a tota marxem anem fent camí... fins que el vent afluixa i ens quedem parats. L'Ivar que ens va davant amb l'altre vaixell ens ve a trobar i ens aborda per la dreta, això és babor, no?, i així naveguem fins al nostre port, on arribem ben de nit i ben adormits. 3-1