Embarquem al nostre veler, el Fri Flyt, i coneixem el nostre skipper, o sigui el capità, es diu Aarne, amb alguna d'aquelles lletres estranyes dels nòrdics i es pronuncia semblant a Ona... així que per nosaltres serà el Capità Ona.
Mengem una miqueta i ens passa revista a les instruccions de seguretat: les armilles, què fer si hem d'abandonar el vaixell, la cuina, com anar al lavabo (tot un art)... Quan acabem, treiem cordes i defenses i comencem a navegar creuant sota un dels ponts d'accés a Tromso.
El mar és una bassa d'oli i uns dofins ens van seguint amb els seus salts.
Anem resseguint la costa pel fiord Ullfsjorden, fins que ja de nit arribem a la població de Hammes, passem el port de llarg i amarrem a la factoria de peix de Sandneset, des d'on començarem demà la primera sortida. Ens lliguem al costat de l'Ocean Light, l'altre veler amb catalans capitenejat per l'Ivar, l'encarregat de tot aquest muntatge. Tots els dies anirem navegant més o menys junts.
La primera prova de mar l'hem passat bé, fins i tot hem cuinat i mengat (unes més que estranyes hamburgueses de peix) mentre el vaixell navegava.
Diumenge 28 de març
Storgalten (el gran porc) - 1219m
Quan sortim a coberta veiem que el cel està ben tapat, fa vent i ha nevat tota la nit. A coberta hi ha un parell de centímetres de neu. Per arribar a terra ens espera una dura feina: primer hem de creuar a l'altre vaixell i després pujar fins al moll. La marea està baixa i cal pujar els metres que hem anat perdent. Aquest procés l'haurem de repetir cada dia. Per sort quan arribem la marea està alta i no ens cal fer gaires filigranes per tornar al nostre 'refugi'.
Sortim pels carrers del poble, creuem una carretera, que ben bé podria ser una pista d'esquí, el pati d'una casa i comencem a tirar amunt per un esclarissat bosc de bedolls, més o menys fins a la cota 300. Aquí s'acaba el bosc i només neu. El dia és lletg, fa vent i la visibilitat no és gaire bona. Un grup davant nostre obren traça. Prop de la carena parem a posar ganivetes en un tram gelat i seguim fins al cim.
A dalt anem molt ràpids a treure les pells i comencem a baixar. El primer tram per una neu no gaire bona i després va millorant, però la falta de visibilitat fa que no disfrutem gaire.Abans d'arribar al vaixell parem a 'repostar' una mica.
Si tots els dies són així... això serà dur. El nostre capità ens espera amb una sopeta calenta i altres condiments.
Acabem de dinar i recollim tot bé. Hem de creuar la punta nord de la península de Lyngen i pot haver-hi molt de vent i onades, potser no podrem passar i hauríem de tornar a aquest port. Sortim els dos vaixells junts; primer tot va bé, però al cap de poc comencem a pujar a coberta, comencen els marejos, ningú parla, les onades piquen al casc, tots ben marejats a dalt anem aguantant com podem, la vista fixada en un punt de l'horitzó, al cap d'una estona la primera vomitada... per sort al entrar al fiord de Lyngen la cosa es calma i podem gaudir de les parets de roca i gel que cauen fins al mar. A la nit ja estem refets i sopem una mica. Sort de les biodramines que ens van salvar una mica. Quan ens lliguem al port de Djupvik, protegits del vent, respirem alleujats.
1-0
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada